De pare mallorquí i mare gallega, Candela Forcades (la Corunya, 1997) va venir a viure a Mallorca amb la seva família quan només tenia sis mesos. Es va formar al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), on va cursar el doble grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Després va fer un màster en Direcció de Fotografia a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Des del 2021 viu a Barcelona, on fa feina en fotografia per a diversos projectes.

Estètica retro aposta per la cultura i els talents locals. Sota aquesta premissa neix Chunky Magazine, el projecte personal de Marc Bergas (Palma, 1999), que pretén agrupar i servir com a altaveu per als artistes i talents emergents de l'illa. Així, l'objectiu és convertir-se en una plataforma a les xarxes on es puguin exposar, en format audiovisual i amb una estètica pròpia, diverses iniciatives, tant les dels artistes que hi participin com les gravacions del mateix autor.

La història de Jacques Mayol, el millor apneista del món, mort malauradament a l'illa d'Elba el 2001, recollida en el documental dirigit per Lefteris Charitos Dolphin Man, es podrà veure el proper dissabte 5 d'agost a les 18 h a Project Eivissa, a Sant Llorenç de Balafia, en una activitat que inclou una xerrada impartida per les seves admiradores i també apneistes Sara G. Tur i Tania Panés, a més de la projecció d'una immersió feta per l'atleta Alenka Artnik, una de les millors apneistes del món en aquests moments. En l'acte es parlarà de la vida d'aquest home, nascut a Xangai el 1927 de pares francesos, que va ser un dels pioners de l'apnea a tot el món i que va utilitzar tècniques del pranayama que va aplicar en la baixada als fons marins.

El ventall actual de plataformes per veure sèries i pel·lícules és pràcticament inabastable. Si un malalt de l'audiovisual vol estar al dia de totes les novetats, la despesa en quotes de serveis de streaming pot ser força elevada. Però si el nostre objectiu no és estar a l'última sinó simplement gaudir de continguts que ens semblen interessants, hi ha una alternativa que sovint passem per alt: les plataformes gratuïtes i legals que es financen a través de publicitat. Són més petites i menys conegudes, però estan agafant rellevància: als Estats Units, la plataforma HBO, que està immersa en un procés de retallades econòmiques, ha començat a vendre els drets d'algunes de les seves sèries més conegudes a serveis d'aquesta mena, coneguts com a free ad-supported streaming (FAST). Aquest model de negoci, que fins ara era residual, està contagiant les plataformes més populars. Tant Netflix com Disney+ ja han posat en marxa tarifes més barates que inclouen publicitat a l'inici i durant l'emissió dels seus continguts.

El Consell de Mallorca, inclòs en un projecte en comú amb el Consell d'Eivissa i el Consell de Menorca, ha rebut una subvenció del Ministeri de Cultura de 250.000 euros de fons europeus per organitzar residències de creació i desenvolupament de projectes audiovisuals el 2022 i el 2023. Segons ha informat la institució insular, el projecte, anomenat Illes de Ficció se centrarà en el treball per crear sèries i llargmetratges.

"Moltes vegades, decidir ser tu mateixa et causa problemes. Per tant, decideixes ser una altra persona i agafes trets que t'agraden de l'altra gent, com la manera de caminar o el somriure. En part, per això vaig decidir ser actriu: havia estat actuant tota la vida", explica l'actriu i tiktoker Emma Cunill, que protagonitza la websèrie Lisa, produïda per la UVic i Abacus. Cunill es fica en la pell de la Lisa, una noia que arriba a la universitat per estudiar el grau en enginyeria mecatrònica. L'Emma, en aquest cas, comparteix un tret important amb la Lisa, i és que tant l'actriu com el personatge que interpreta tenen un trastorn de l'espectre autista (TEA), una condició crònica que comença a la infància i dificulta la comunicació social recíproca.

Fa molts anys que treballem i lluitem per poder viure plenament en català. Hem aconseguit fites inimaginables com a país, tot i tenir davant governs de l’Estat que ens han posat i ens seguiran posant bastons a les rodes, amb l’únic objectiu de fer de la nostra llengua una llengua minoritzada. A la dècada dels 80, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va fer entrar el català a tots els menjadors de casa. Tothom tenia televisor i es va fer una feina excel·lent a l’hora de produir, triar i doblar al català continguts audiovisuals que enganxarien tots els públics a la pantalla sota una mateixa llengua. De retruc, el català esdevenia idioma de socialització, de joc, de carrer, d’aventura i de vida; un idioma, al cap i a la fi, d’imaginari compartit i útil. Aquest èxit de país, però, lluny d’actualitzar-se, s’ha anat dissolent amb el pas del temps. Malauradament, ja fa molts anys que l’audiovisual en català és el convidat de pedra d’un arraconament lingüístic que afecta sobretot joves i nouvinguts, incapaços de trobar prou oferta per tal de prendre-la com a referència d’ús lingüístic i inspiració creativa. Hem perdut pistonada, i la falta de referents que parlin català a la televisió, a les xarxes socials i als videojocs està fent accelerar la caiguda de l’ús del català. Les dades són demolidores: només un 3% de l’alumnat de 4t d’ESO consumeix sempre o sobretot continguts audiovisuals en català.

Aquest dijous comença la segona edició de Conofest International (Short) Film Festival, una programació que l'organització defineix com a "mil·lennial, feminista i multidisciplinària". S'hi veuran pel·lícules de curta durada escrites, o bé dirigides, per dones de les Balears i també de l'àmbit de l'Estat i internacional. Aquesta edició és la primera que es fa de manera presencial i serà a Palma del 16 al 19 de desembre i també a la sala Equis de Madrid dimarts, 21 de desembre. La programació inclou fins a 26 pel·lícules de 31 creadores i de 17 països diferents.

El Clúster Audiovisual de Catalunya està format per 130 empreses del sector –amb l'absència destacada de Mediapro– que busquen treballar coordinadament per un futur comú. El president d'aquesta organització, Miquel Rutllant, detalla la seva proposta a la Generalitat: si hi posa el sòl per fer grans infraestructures, el sector es veu capaç d'atraure les inversions necessàries per provocar un revulsiu en l'audiovisual català.

El dia que es va fer evident que el meu fill gran, que aleshores feia P3, veia La patrulla canina a l’escola. Aquell dia. A l’escola. L’espai on confiem que els nostres fills eixamplin horitzons, aprenguin a ser crítics i reflexius. Aquell dia em vaig sentir doblement decebuda, perquè era un contingut que li hauria volgut estalviar, i perquè no entenia que l’escola de la suposada immersió lingüística no fes especial èmfasi en aquesta batalla perduda de l’audiovisual. Si el castellà és aclaparadorament omnipresent fora de l’aula en aquest terreny -amb la creixent oferta en plataformes digitals, queda lluny l’antic regnat del Club Super3-, l’escola ha de fer feina per contrarestar les dinàmiques del mercat. L’escola contra el món: ¿no havíem quedat així? Però anem a pams.

Després de l'aturada de rodatges que va comportar el coronavirus, una nova epidèmia amenaça d'interrompre la producció de sèries als Estats Units: el descontentament laboral dels tècnics. El sindicat IATSE, que aplega 150.000 treballadors de la indústria de l'entreteniment, consultarà als seus associats si cal convocar una vaga. La votació, que durarà tres dies, començarà l'1 d'octubre, i un resultat positiu podria afectar el cinema i la televisió. Els 9.600 càmeres dels Estats Units són a la mateixa secció sindical. Si es neguen a treballar, no hi haurà ningú autoritzat a manejar una càmera en un rodatge en tot el país.

El Govern balear considera "essencial" assegurar per a la llengua catalana i la resta de llengües oficials de l'Estat una presència en l'oferta audiovisual. L'Executiu ha destacat que, d'aquesta manera, no tan sols s'enforteix la vitalitat d'aquestes llengües i es contribueix a la seva continuïtat, sinó que, a més, es garanteix que els ciutadans poden exercir el dret d'accedir a una oferta audiovisual en la seva llengua pròpia.

L'Obra Cultural Balear ha denunciat que la llei audiovisual del govern espanyol és "poc respectuosa" amb la pluralitat lingüística de l'Estat i incompleix l'art. 3.3 de la Constitució. A través d'un comunicat, l'OCB ha reclamat a l'Executiu de les Illes Balears que insti l'Estat a refer el text de la norma que fa referència als termes lingüístics i ha remarcat que considera "irrenunciable" que s'hi estableixin un percentatge mínim de productes audiovisuals parlats, doblats o subtitulats en llengües que no siguin el castellà.

La filtració de l'esborrany de llei audiovisual que el govern espanyol vol dur al consell de ministres ha tornat a disparar les alarmes perquè no s'hi recull ni una sola mesura de les proposades per la Generalitat per garantir la protecció del català, fins i tot després de la segona ronda d'al·legacions. Al moll de l'os de la polèmica hi ha el fet que la llei obliga les plataformes a incloure obra espanyola als seus catàlegs i també a finançar produccions locals, però permet que tot aquest suport vagi exclusivament cap a l'audiovisual en castellà, perquè no fixa cap quota obligatòria per a les llengües cooficials.

La protecció i foment del català, en plena regressió pel que fa a parlants segons els últims estudis, és un dels pilars de l'acció de nombroses entitats de la societat civil i un dels objectius del Govern Aragonès. Així ho reivindicaven les conselleres de la Presidència i Cultura, Laura Vilagrà i Natàlia Garriga, a principis de setembre en un article a l'ARA. És per això que les alarmes han saltat aquest dilluns quan ha transcendit que el text del nou projecte de llei de comunicació audiovisual que ultima el govern espanyol no inclouria la protecció del català a través de quotes en les plataformes de streaming com Netflix, HBO o Amazon Prime. Segons ha publicat El Periódico, l'esborrany de la norma, que ha afrontat ja una segona fase d'audiència pública, exclou per ara les reivindicacions de la Generalitat i el sector audiovisual català en aquest sentit. L'executiu havia reclamat entre d'altres que, dins del percentatge reservat a obres europees (30% del total, tal com es fixa en una directiva europea), hi hagués un percentatge per al català també del 30%, però el text amb què treballa la Moncloa en aquests moments només parla de reservar la meitat de les produccions europees a "obres en la llengua oficial de l'Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes". Fonts del govern estatal asseguren que aquest text no és el definitiu, la mateixa versió que defensen des de Palau, però tant partits com entitats han redoblat la pressió perquè el projecte final asseguri quotes específiques per als títols en català.

En els pròxims anys ens ho juguem tot pel que fa al futur del català. Ho hem repetit constantment durant els primers cent dies de govern, perquè la societat ha de ser conscient de la residualització que pateix la nostra llengua en diversos àmbits, i perquè aquest és un problema que ens afecta a tots i totes, no només al Govern.