En una setmana marcada per la destitució de Luis Miguel Ramis i l'arribada de Manolo González a la banqueta del primer equip de l'Espanyol, l'esperança i la il·lusió de l’entorn s'havien renovat. La roda de premsa del tercer entrenador de la temporada havia agradat a l'afició, per la seva decisió i motivació d'afrontar aquesta nova etapa. Contra el Saragossa (0-1), els blanc-i-blaus van exhibir un joc més efectiu en atac i contundent en defensa, tot i que va patir per endur-se els tres punts. L'equip recupera Nico Melamed, que va disputar els últims minuts, però perd Rubén Sánchez i Braithwaite per lesió.

L’Espanyol s’entesta a complicar-se la vida. Els blanc-i-blaus van acabar donant per bo un empat (1-1) davant d’un Saragossa que va renéixer just després d’encaixar un gol gràcies a una concessió dels blanc-i-blaus: l’expulsió de Calero per una falta totalment innecessària al mig del camp. Un punt insuficient en una nit que s'havia posat de cara i que convidava a un espectacle vistós, en tractar-se de dos històrics de la Lliga amb la imperiosa necessitat de pujar, però que va acabar amb més intensitat que ocasions.

Amb els maldecaps que ha donat trobar l’onze ideal, Míchel s’hi aferra amb convicció. Un punt contra el Saragossa (1-1) no és gran cosa, però l’entrenador ha sumat molt més que això: comença a tenir proves palpables que el relat que vol imposar existeix. El Girona té en els seus mitjapuntes una font d’abundància inesgotable, quan estan bé. Ja fa tres partits que la societat formada per Samu-Baena-Borja funciona, elaborant triangulacions que combinen la velocitat i la precisió. L’equip respira més segur, també al darrere, sabent que ara com ara ells són el coixí que ho aguanta tot. Qualsevol ho sap i els busca. Vindria a ser el mateix que hem fet qualsevol de nosaltres al pati de l’escola: passar la pilota als bons.

“No va ser gens difícil convèncer-me per tornar al Girona. Des del primer dia que vaig arribar, m’han tractat de la millor manera. Em van fer sentir com si fos a casa. Personalment, l’any passat no va ser el curs desitjat. I aquest és un dels motius que em fan estar aquí, les ganes de reivindicar-me, demostrar el jugador que soc i ajudar el club a l’ascens a Primera”. Són paraules de Nahuel Bustos d’aquest estiu. En la seva estrena va marcar quatre gols –dos a la Lliga i dos a la Copa–, però ara viu el seu millor moment: supera els seus números a Segona i és el màxim golejador de l’equip amb tres gols.

Qui no plora no mama. Efectiu per a qualsevol àmbit de la vida. També per al Girona, que va veure premiades les queixes per l’arbitratge rebut a Vallecas amb un penal a favor seu només començar que per ser justos no calia xiular. Benvingut sigui, però, perquè el triomf contra el Saragossa (3-0) permet mantenir oberta la lluita per la sisena posició. Si el club va fer el que tocava als despatxos, l’equip no va voler ser menys a la gespa.

Quatre jornades després, l’Espanyol ha tornat a conèixer la victòria. Els blanc-i-blaus han derrotat el Saragossa (2-0) en un partit que han hagut de mastegar de valent i que no s’ha resolt fins al tram final, quan els locals han trobat la intensitat i ambició que no havien tingut en les últimes jornades. La insistència d’Óscar Gil i el talent de Darder, les armes d’un conjunt que torna a mirar cap amunt.

Tres entrebancs consecutius han situat l’Espanyol davant la seva primera crisi de resultats de la temporada, uns resultats que corroboren que a Segona la relaxació es paga ben cara. Els blanc-i-blaus, que reben aquest diumenge el Saragossa (16 h, #Vamos), necessiten tornar a sumar de tres en tres per no desenganxar-se d’un lideratge que van perdre dijous a Leganés i que volen recuperar el més aviat possible.

Quan el Girona ja assaboria una nova victòria va recordar que si algun club no pot donar mai res per fet és precisament ell. Narváez, amb un doblet al temps de descompte, va esborrar l’alegria que tenien els futbolistes gironins (2-2), que havien omplert el terreny de joc de joventut gràcies a la tranquil·litat que donaven els gols de Sylla i Valery. Falsa alarma.

Dotzè classificat, el Girona pràcticament no ha tingut temps per deixar-se veure. Però ho podrà començar a fer si surt guanyador del partit contra el Saragossa (19 hores, Movistar LaLiga), en un dels dos duels que té pendents. Tots els equips situats per damunt seu a la taula tenen el calendari al dia, un fet que provoca certa satisfacció, perquè si els gironins sumen els tres punts empataran amb el Rayo Vallecano i el Lugo, cinquè i sisè, a la zona de play-off d’ascens a Primera. Si també aconsegueix guanyar el que li quedarà per jugar, igualarà amb el Mallorca, tercer classificat a només tres punts de l’ascens directe. Actualment encadena tres jornades sense perdre.

Els líders mai fallen. I Cristhian Stuani ho és. L’uruguaià ha tornat la fe al Girona, que necessitava la victòria per recordar-se que encara és capaç de fer grans coses. Amb el 25è gol del curs, de penal provocat per ell mateix, Stuani reviu el desig de pujar. S’ha quedat a Montilivi per curar una ferida: la de la pèrdua de la Primera Divisió. Gràcies al triomf contra el Saragossa (1-0), se situa a sis punts de l’ascens directe i talla la dinàmica negativa. Un bon regal per a Àlex Granell, que s’ha convertit en el futbolista que més vegades ha defensat la samarreta del club a la LFP, amb 223 partits.

“Pot haver-hi canvis, però el que no podem fer és modificar-ho tot en dos dies. Buscarem coses que ens donin immediatesa, perquè és impossible que els futbolistes assimilin segons què en tan poc temps. Esperem tocar la tecla adequada i que el vestidor se senti identificat amb nosaltres”, ha confessat Francisco Rodríguez, en la seva presentació com a nou entrenador del Girona després de l’acomiadament de Pep Lluís Martí. L’andalús és el quart tècnic d’un curs caòtic en què els blanc-i-vermells esperen no haver dit, encara, l’última paraula. “Només queden dues setmanes per acabar la Lliga, i jugarem sis partits. No podem oblidar que estem en zona de play-off i tenim un gran vestidor. Intentaré treure el màxim rendiment de tots els futbolistes, que són fantàstics. A partir d’allà, implantarem la nostra filosofia. Sabem que no tindrem tot el temps que desitgem, però aprofitarem el treball que s’ha fet fins ara. Estem capacitats, i estic convençut que serem capaços de fer-ho”. L’estrena serà demà contra el Saragossa, el segon classificat, a Montilivi (19.30 h, #Vamos). Ja no hi serà Jozabed, trencada la seva cessió, ni Rivera, sancionat, però si Àlex Granell, que si participa es convertirà en el futbolista de la història del club amb més partits a la LFP.

El jutge del Jutjat penal número 7 de València va absoldre els 36 jugadors de futbol acusats d'un delicte de corrupció esportiva per un suposat acord per pactar el resultat del partit Llevant-Saragossa de l'última jornada de la temporada 2010-2011. El jutge considera que no està provat que una transferència d'1,7 milions d'euros feta pel club aragonès estigués destinada als jugadors del Llevant. La sentència sí que condemna a un any i tres mesos de presó dos exdirectius del club aragonès per falsedat documental vinculada al moviment d'aquesta xifra de diners. Es tracta de l’expresident del Saragossa Agapito Iglesias i de l’exdirector financer Javier Porquera.

Ni el fet d’ensenyar una personalitat immensa en la primera mitja hora va permetre que el Girona sumés els tres punts contra el Saragossa (3-3). Coses de la Segona Divisió. I això que Borja García, un futbolista que és tan bo que fa mal als ulls no veure’l a l’elit, va avançar els gironins amb un doblet a la mitja hora. El partit, que va tenir de tot, es va descontrolar quan no feia falta. I de veure’s sumant un nou triomf, els homes de Pep Lluís Martí van acabar empatant gràcies a un final boig i un gol de penal de Stuani.

Un aspirant a l’ascens ha de tenir el respecte de tota la categoria. I el Girona, que per pressupost i qualitat de plantilla ha disposat d’un estatus important des del primer dia, està aconseguint que els rivals comencin a tractar-lo de vostè. Immers en el millor moment del curs, coincidint amb l’aterratge de Pep Lluís Martí, que ha signat una arrancada mai vista a Montilivi, la visita a la Romareda per enfrontar-se al Saragossa (21 hores, GOLT) són paraules majors. Perquè els aragonesos desitgen pujar a Primera, només hi ha un punt de diferència entre tots dos –a favor dels blanc-i-vermells– i l’ambient serà infernal. I perquè, en cas d’allargar contra tot un rival directe una dinàmica que li ha permès sumar 10 dels últims 12 punts, el cop d’autoritat tindrà conseqüències morals incalculables. “Al final només és un triomf. És cert que la confiança augmentarà i que tothom estarà més content, però el partit val el mateix que contra qualsevol altre rival”, diu l’entrenador balear.

Javi Puado jugarà cedit el que resta de temporada al Saragossa. Aquest dissabte s’ha fet oficial l’acord per al préstec sense opció de compra del jove davanter del planter de l’Espanyol, que no estava gaudint de minuts al primer equip. Puado, de 21 anys, encara no ha debutat a la Lliga aquesta temporada -només havia entrat en tres convocatòries-, i de fet només havia participat en tres partits de les prèvies europees. L’atacant espanyolista marxa ara al conjunt aragonès, que podia firmar un reforç fins al 2 de desembre a causa de la lesió de llarga durada de Raphael Dwamena.

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat aquest dimarts penes de dos anys de presó i sis d'inhabilitació per als jugadors implicats en la presumpte manipulació del partit entre el Llevant i el Saragossa de maig de 2011, segons han confirmat a EFE fonts coneixedores del procés per corrupció entre particulars.

Cada partit és una final, i més si és contra un rival que té la salvació, també, com a objectiu prioritari. El Nàstic de Tarragona afronta el duel contra el Saragossa (21 h, Gol) com un partit a vida o mort. Els tarragonins són últims amb 24 punts, a sis de la salvació que marca el Lugo amb 32. El Saragossa es troba més ben posicionat, però no es pot adormir. Són dissetens amb 34 punts, quatre per sobre del descens.

L'estrena a casa del Reus en Lliga arriba amb els deures a mitges per al conjunt de Xavi Bartolo, gairebé més pendent del que passa als despatxos que no pas a la gespa. El conjunt reusenc rep aquest dissabte el Saragossa (19 h, LaLiga123 TV, dial 49) en un duel per al qual, si no hi ha cap novetat d'última hora, altra vegada no podrà comptar amb la totalitat dels seus jugadors. El club vermell-i-negre ha emès aquest divendres un comunicat en què lamenta que "les incessants gestions efectuades" encara no han pogut resoldre definitivament "els problemes amb la inscripció d'alguns futbolistes abans del tancament del període de fitxatges".

Després de caure a Los Pajaritos, el Sabadell afronta aquest diumenge (17 h, Esport3) contra el Saragossa la primera de les 18 finals que té amb la intenció de retallar els cinc punts que ara mateix separen els catalans de la permanència. En la seva estrena a la banqueta arlequinada, Juan Carlos Mandiá assegura tenir la clau per tirar la situació endavant. Després d'haver dirigit diverses sessions, Mandiá afirma que el seu conjunt "té coses per ser optimistes": "El nostre és un equip ràpid, hàbil i que disposa d'ocasions de gol, i això m'il·lusiona perquè et permet guanyar partits".

El Barça B ha tornat a patir una derrota molt dolorosa, aquest cop a la Romareda, i torna a quedar en una situació molt compromesa a la lliga de Segona (4-0). El filial ha perdut els papers al tram final de la primera meitat i ha encaixat tres gols que han deixat el partit vist per a sentència. Sandro Ramírez, quan el marcador era de 2-0 per als locals, ha fallat un llançament de penal. Tot plegat fa que Eusebio torni a quedar a la corda fluixa, molt discutit pels resultats d'aquesta temporada.