El Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca ha detectat diversos robatoris de material i objectes personals entre l’alumnat de dansa. Segons ha informat el cap d’estudis responsable en un correu adreçat a famílies, alumnes i professorat, en les darreres setmanes han desaparegut 57 objectes, entre peces de vestuari —com faldes de flamenc i de ballet, pantalons d’assaig i mallots—, com també sabatilles de punta de marques especialitzades. Tots, d'un cost elevat: una falda de flamenc i unes sabatilles de ballet de puntes poden valer fàcilment més de 100 euros, respectivament. A la llista d'objectes sostrets també consten objectes personals com collarets d’or i de plata, polseres de Pandora i Tous, anells, necessers, una jaqueta de marca i uns texans. I, fins i tot, objectes sense cap valor, com un raspall de cabells i una falda d'uniforme.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany programa l’espectacle Verònica per a aquest diumenge 26 de novembre a les 12 h, a Llucmajor. Es tracta d'un ballet, un pas de dos, que incorpora els principis de composició d'una formació ornamental. A partir de desgranar la poètica de les floreres mallorquines i dels tapets brodats, creacions que congelen el pas del temps, es desvelen records que són teixits per les dues ballarines amb la calma i la paciència de qui està en el moment de fer-ho, les dones grans. La representació d'aquesta peça forma part dels actes commemoratius dels 10 anys de la mort de Toni Catany i té el suport del Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Llucmajor, la UIB i l’ARA Balears. L'accés és lliure i sense reserva prèvia. 

La tarragonina Emma Garau Cima és des de fa uns anys la primera solista de Les Grands Ballets Canadiens de Mont-real. Amb ella parlem del camí que l’ha portat fins a aquesta posició en el principal ballet canadenc i dels seus plans de futur.

La temporada de dansa de Terrassa ja fa anys que ens mostra el talent dels ballarins catalans que hi ha a diferents companyies de dansa europees. Aquest cap de setmana la trobada ha sigut amb el Ballet de l’Òpera d'Innsbruck, que dirigeix des de fa 14 anys Enric Gasa, nascut a Esparreguera.

"A causa de la situació i el context actual, marcat pel conflicte bèl·lic a Europa, el Festival Castell de Peralada cancel·la la participació del Ballet del Teatre Mariïnski, prevista per als dies 8 i 9 de juliol del 2022, i convidat dins del marc de la 36a edició del festival, com a mostra de mobilització i petició del cessament immediat de la guerra i sumant-se al clam majoritari dels teatres i festivals europeus en contra de la guerra. En aquest sentit, el festival reivindica la necessitat d’un posicionament clar de les institucions artístiques i dels seus dirigents contra la guerra i en compromís amb la pau". Així s'expressa la direcció del Festival de Peralada en un comunicat que s'adiu amb les decisions d'altres institucions musicals europees arran de la invasió russa d'Ucraïna, que han cancel·lat les actuacions d'artistes estretament lligats a Putin, o que representen l'estat rus, com Valery Gergiev i l'Orquestra del Teatre Mariïnski.

Poètica del medi ambient. Així es podria definir Sirenes, l’última de les tres peces que el Malandain Ballet de Biarritz va oferir dissabte i diumenge al Centre Cultural Terrassa i que, signada per Martin Harriague, artista basc resident de la companyia, va ser la peça més aplaudida de tota la nit. Sirenes de cues ennegrides pel petroli, criatures misterioses sorgides dels averns marins i tocs de llum que s'apaguen sota bombolles de plàstic són el toc d'alerta del jove coreògraf per salvar els oceans en un ballet coral, molt físic i inquietant, sobretot el tros de les sirenes agonitzant al ritme de la música barroca de Vivaldi. Magníficament interpretat pels ballarins tant a nivell físic com emocional, la peça, un punt naïf, va corprendre els espectadors des del primer moment.

La sala social del Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns com a treballadora indefinida una ballarina que va ser acomiadada del cos de ball del Ballet Nacional d'Espanya, segons informa Europa Press. La decisió es produeix després d'haver-se acreditat que la treballadora va encadenar contractes temporals –fins a deu entre el 2002 i el 2012– per dur a terme activitats permanents i estructurals de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (Inaem).

Quan sentim Viena i pensem en dansa ràpidament ens venen al cap els valsos amb ballarins giravoltant a la sala tota daurada del Musikverein per Cap d'Any. Ara bé, la capital austríaca té una companyia de ballet de primera categoria, i ho vindran a demostrar en persona al Centre Cultural Terrassa els dies 1 i 2 de febrer en el marc de la 37a Temporada BBVA de Dansa. Manuel Legris, director artístic del Ballet de Viena durant deu anys, ha confegit una gran gala d'estrelles que posarà en relleu la ductilitat dels seus ballarins. "Hem preparat un repertori molt variat que inclou des de peces clàssiques fins a més contemporànies, perquè els ballarins estan acostumats a ballar diferents registres, i també tindrem pluralitat de formats, des de pas à deux fins a quadres amb sis intèrprets", argumenta Legris.

El coreògraf i ballarí Víctor Ullate ha anunciat avui que posa punt final al Victor Ullate Ballet per una qüestió d'"inviabilitat econòmica del projecte", segons un comunicat enviat avui a Europa Press.

Tot i que la inauguració oficial de la temporada del Gran Teatre del Liceu serà el Turandot hi-tech de Franc Aleu, que commemorarà la reobertura just 20 anys després de l’incendi, el curs s’obre amb una companyia internacional que debuta a Barcelona, Les Grands Ballets Canadiens de Montréal, del 14 al 19 de setembre. Dirigits des del 2017 per l’italià Ivan Cavallari, interpretaran justament l’espectacle que li va servir de carta de presentació al coreògraf davant del seu públic: un programa doble de l’ Stabat Mater de Pergolesi amb una coreografia de l’emergent romanès Edward Clug -amb les veus de la soprano Kimy Mc Laren i de la mezzosoprano Maude Brunet- i la Setena simfonia de Beethoven, que era una de les peces més famoses del coreògraf alemany Uwe Scholz i que interpretarà l’Orquestra Simfònica del Liceu. Són dues peces que funcionen com la cara i la creu, tant per estils com perquè musicalment representen l’ombra i la llum. “Mostra l’espectre de la companyia, que pot anar del repertori modern al clàssic. És com m’agrada que siguin Les Grands Ballets Canadiens, que puguin ballar tots els estils. Veuràs molts colors diferents”, afirma Cavallari des de Stuttgart.

El Ballet Nacional d’Espanya torna al Liceu des d’aquesta nit fins dissabte. El programa doble que presentaran, format per Zaguán i Alento, serà “una festa”, com diu la directora artística del teatre, Christina Scheppelmann, però la presentació de l’espectacle va ser molt emotiva: era l’última roda de premsa de Scheppelmann abans d’anar a dirigir l’Òpera de Seattle i, a més, l’espectacle suposa el comiat d’Antonio Najarro com a director de la companyia i d’un dels seus primers ballarins, Sergio Bernal. “Tornem amb una proposta totalment diferent al Sorolla que vam portar al Liceu fa quatre anys”, afirma Antonio Najarro. “Hi ha un contrast molt marcat entre la primera part, Zaguán, que és una coreografia flamenca, i la segona, Alento ”, afegeix el director. A Alento, precisament, el Ballet Nacional estarà acompanyat de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida pel mestre Manuel Coves.

Rendits a Jirí Kylián i als ballarins del Ballet de l’Òpera de Lió. Així vam sortir del Liceu dijous a la nit. Els que hi estàvem reunits vam viure en comunió l’espiritualitat d’aquest immens coreògraf, que va més enllà de la dansa.

Sofisticació, bellesa, elegància, magnetisme... Les coreografies del prolífic Jiří Kylián, de 72 anys, són ja tot un clàssic. El Ballet de l’Òpera de Lió presenta al Gran Teatre del Liceu una mostra de les seves obres del 25 al 28 d’abril. Kylián, deixeble de John Cranko i director artístic del Nederlands Dans Theater durant dues dècades, n’és el coreògraf resident des de fa tres anys, de manera que la companyia francesa té el privilegi de treballar colze a colze amb el mestre. “És el meu coreògraf preferit perquè és molt musical i treballa el moviment de forma sorprenent”, opina Yorgos Loukos, director artístic del Ballet de Lió des del 1991.

Olga Khokhlova va ser la primera dona de Pablo Picasso, una ballarina professional russa que havia retratat en diversos quadres. En un dels seus viatges transportava un bagul ple de cartes i fotografies que s'enviava amb el seu estimat, i que conserva la família Picasso. La correspondència va caure a les mans del ballarí i coreògraf Remi Wörtmeyer i s'ha convertit en el fonament de 'La ballarina de Picasso', un espectacle de dansa que el Ballet de Catalunya estrenarà aquest diumenge al Centre Cultural de Terrassa.

El ballarí, 'bailaor' i coreògraf sevillà Rubén Olmo (1980) substituirà Antonio Najarro al capdavant del Ballet Nacional d'Espanya (BNE), segons ha anunciat la directora general de l'Institut de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), Amanda de Miguel. Naranjo era el director del BNE des del 2011. Entre els objectius d'Olmo al capdavant de la companyia hi ha divulgar la dansa espanyola, conservar i recuperar el patrimoni, crear una plataforma de treball per als nous creadors i obrir la companyia a les avantguardes de la dansa. "Estem acostumats que el ballet sigui un èxit, però si falla no passa res perquè el que vindrà després serà una genialitat", ha expressat Olmo, que accedirà al càrrec l'1 de setembre i tindrà 5 anys de mandat per fer-ho realitat. El seu sou serà de 75.000 euros i gestionarà un pressupost d'1.125.000 euros. A més, podrà cobrar fins a 30.000 euros per drets de coreografies.

La companyia Antonio Márquez porta dos espectacles de ballet aquest dissabte al Centre Cultural de Terrassa. En el primer, 'El sombrero de tres picos', un equip de 16 ballarins –on destaquen els solistes David Sánchez, Elena Miño, Jairo Mena i Víctor Donoso– es posaran en la pell dels habitants de l'Andalusia rural de principis del segle passat. La composició musical és de Manuel de la Falla i la coreografia Márquez mateix.

La companyia russa Sant Petersburg Festival Ballet representarà aquest diumenge 'La bella dorment' de Txaikovski al Centre Cultural de Terrassa, amb un elenc de trenta joves ballarins.

Una gala de ballet és una fórmula que sempre agrada al públic, ja que permet veure els moments més espectaculars de diferents ballets clàssics de repertori. El problema és que sovint es fan sempre els mateixos passos a dos, i si els ballarins no són extraordinaris acaba cansant. La fórmula consisteix a portar diferents parelles, cadascuna de les quals interpreta dos passos a dos, un de romàntic i un d’acrobàtic. I, repetidament, els espectadors sempre aplaudeixen més el segon encara que sovint no sigui el més ben interpretat. Això és el que va passar dissabte al Centre Cultural Terrassa a la Gala d’estrelles i solistes de Sant Petersburg, que tancava la seva 35a Temporada BBVA de Dansa.

‘El llac dels cignes’