L’altre dia, l’editorial de l’ARA parlava d’un problema gravíssim: Catalunya encapçala –en altres coses no– el consum de droga mundial. Hi llegíem: "Què se n'ha fet, del «No a la droga» de fa unes dècades? Hi ha una certa frivolitat a l'hora de parlar-ne. El tabac està afortunadament estigmatitzat, i l'alcohol cada cop més. Sobre l'abús dels ansiolítics (també aquí som líders mundials en consum) hi ha un debat obert. També sobre l'heroïna, que, associada a una drogoaddicció dura i marginal, està en reculada. En canvi, la cocaïna, vinculada a l'èxit glamurós (econòmic, artístic), lluny de crear alarma social, circula amb impunitat".

Un 57% dels joves pensen que vapejar està de moda perquè ho fan molt els influencers o streamers, un fet que deriva que més persones acabin fent aquesta activitat, nociva per a la salut. Així ho constata la investigació Influència de les plataformes de Video On Demand (VOD) i Mitjans Socials en l'exposició al tabac i noves formes de fumar: una enquesta a la població jove espanyola, elaborat per l'Observatori de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

El consum de cànnabis entre el jovent espanyol està cada cop més normalitzat i, malgrat que són ben conscients dels riscos que té, els assumeixen atrets pels "beneficis" que n'obtenen. Actualment, 7 de cada 10 joves creu que fumar-se un porro és menys perjudicial que el tabac o l'alcohol. La conclusió s'extreu de l'enquesta que ha elaborat el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació FAD a 634 persones d'entre 18 i 34 anys i a 382 més d'entre 35 i 65 per comparar com ha canviat la percepció amb relació a un estudi del 2016.

El rastre que deixen les drogues a les aigües residuals es va reduir l'any 2020, coincidint amb l'inici de la pandèmia del coronavirus a Europa i probablement pel tancament de locals d'oci nocturn i de lleure, però el consum de tòxics s'ha anat recuperant progressivament. Avui dia ja se situa als nivells precovid, sobretot pel que fa a la cocaïna i les catinones sintètiques, és a dir, els substituts barats de les amfetamines i la cocaïna. L'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA, per les sigles en anglès) ha presentat aquest dimarts el seu informe anual a Lisboa, les conclusions del qual són preocupants: l'oferta d'estupefaents s'ha diversificat tant a la UE que gairebé hi ha una droga nova al mercat per setmana.

Fa uns dies, aquest diari publicava un extens article al voltant del consum de cànnabis entre els nois i noies adolescents. També donava compte de les reaccions adultes associades a impedir que fumin, a alertar-los sobre els perills, alliçonar-los dels problemes que comporten les drogues. Legislar i actuar perquè no s’hi acostin. No fa gaire, el diari també explicava una proposta del Síndic de Greuges de Barcelona suggerint habilitar zones joves a l’aire lliure on poguessin trobar-se i beure sense molestar ningú. La proposta va ser massacrada. ¿A qui si li acudeix regular una activitat com beure al carrer, que és il·legal, i permetre que begui qui no pot beure? Entremig, s’ha parlat de la quantitat de noies que calmen la seva angoixa amb benzodiazepines, mentre s’insistia en l’augment dels trastorns mentals i no en els entorns que generen angoixa.

Els menors d'edat de les Balears varen reduir el consum de substàncies psicoactives com l'alcohol, el tabac o el cànnabis durant el període 2020-2021, en comparació amb el període 2018-2019, coincidint amb la pandèmia. Concretament, el binge drinking –consum intensiu d'alcohol– ha davallat un 10%. Així ho revela l'informe Estudes 2021 –que mesura el consum de drogues en l'ensenyament secundari, entre joves de 14 a 18 anys–, presentat aquest divendres per les conselleries de Salut i Educació del Govern balear.

Homes joves d'uns 40 anys, amb estudis superiors i residents a les grans ciutats. Aquest és el perfil de les persones que practiquen chemsex (chemical sex), l’ús recreatiu de drogues sintètiques per a la pràctica del sexe durant hores i sense control, una moda que s'ha estès sobretot entre la comunitat gai. L'entitat StopSida, dedicada a la prevenció del VIH i d'altres malalties de transmissió sexual, ha presentat aquest dimecres l'estudi HomoSalud 2020: l'impacte del 'chemsex' a España, el qual revela que les persones que practiquen chemsex ho fan sobretot amb l'objectiu d'augmentar la libido, tenir més plaer i desinhibir-se.

La unitat d’addiccions de l’Hospital del Mar posa una "catifa vermella” a la Sílvia (no vol aparèixer amb el cognom) i a tantes altres que, com ella, inicien un tractament de desintoxicació, perquè ja és un èxit que una dona arribi a una consulta de rehabilitació. A les teràpies hi falta una “perspectiva de gènere”, apunten les psiquiatres d’aquest centre barceloní Marta Torrens i Francina Fonseca, autores d'un estudi en què es constaten les diferències dels dos sexes a l'hora de fer front a la desintoxicació. Les dades reforcen aquesta situació: si bé les dones representen un terç dels drogodependents, només són una cinquena part dels pacients. 

Gir a la política de drogues de l'ONU, que aquest dimecres ha reconegut, per primer cop, les propietats medicinals del cànnabis. En la línia que al febrer havia demanat l'Organització Mundial de la Salut, s'ha eliminat aquesta planta de la classificació dels estupefaents més perillosos, encara que el seu consum amb fins recreatius continua prohibit. La fita s'ha aconseguit per una majoria simple dels 53 estats de la Comissió d'Estupefaents -l'òrgan executiu de les Nacions Unides en polítiques de drogues-, que han decidit treure el cànnabis i la seva resina de la llista IV de la convenció sobre drogues del 1961, reservada a les drogues més perilloses i sota control més estricte, com l'heroïna, i a les quals s'atorga escàs valor mèdic. A partir d'ara passaran a la llista I, amb un control menor i amb les qualitats terapèutiques reconegudes, igual que la morfina.

Segons les primeres investigacions que han transcendit, de les quals se'n fan ressò mitjans com The New York Times, el raper Juice WRLD hauria mort aquest diumenge després d'ingerir una gran quantitat d'analgèsics per evitar que la policia aeroportuària els hi trobés. Quan el seu avió va aterrar a Chicago, els agents estaven esperant-lo perquè havien rebut l'avís que la nau podria portar armes i drogues al seu interior. Durant el registre del jet, el raper, que es deia Jarad Anthony Higgins i tenia 21 anys, va començar a patir convulsions.

Un dels prínceps hereus dels Emirats Àrabs Units, Khalid al-Qasimi, ha estat trobat mort al seu àtic de Londres, segons ha confirmat avui la policia britànica. Al-Qasimi, el segon fill del xeic Mohammed al-Qasimi, governant del territori de Sharja, era dissenyador de moda i tenia la seva pròpia marca, anomenada Qasimi. Segons la informació feta pública per la policia, els serveis d'emergència van trobar el seu cos sense vida dilluns a casa seva, a l'exclusiu barri de Knightsbridge.

El consum de drogues causa més morts que mai i el mercat il·legal està en màxims històrics. Aquestes són les dues principals conclusions de l'Informe Mundial sobre Drogues 2019 de l'ONU, presentat ahir a Viena, que dibuixa un panorama amb més ombres que llums i cada vegada més complex. L'ONU ha elevat la seva estimació de morts vinculades al consum de drogues al món fins a unes 585.000 el 2017, enfront de les 450.000 que va calcular que hi va haver el 2015.

"La dimensió, la gravetat i la magnitud dels problemes de drogues no tenen la resposta social ni política que mereixerien". Ho ha dit el director de Projecte Home a Catalunya, Oriol Esculies, coincidint amb el Dia Internacional de la lluita contra l'ús i el tràfic de drogues. Esculies ha explicat que les persones ateses per l'ONG que dirigeix han augmentat més d'un 31% els últims cinc anys (de les 1.162 del 2014 a les 1.523 del 2018). Esculies ha alertat que "es banalitza el risc" que suposa el consum de drogues i ha afegit que si les substàncies són accessibles, com ara passa amb l'alcohol i el cànnabis, "es consumeix més".

Un refugiat malawià no va quedar content amb la qualitat del cànnabis que li va vendre un camell i es va presentar en una comissaria de Dublín, a Irlanda, per denunciar-ho, segons informa el diari 'Irish Independent' i recull l'agència Efe. Després de mostrar una bosseta d'aquest droga, il·legal a Irlanda, i assegurar que no era "de bona qualitat", Arthur Liwembe, de 34 anys, va ser immediatament detingut pels agents i acusat de possessió d'estupefaents, entre altres càrrecs.

Consumir o comerciar en cocaïna no havia sigut mai tan fàcil a Europa. L'últim informe de l'Observatori Europeu de les Drogues posa de manifest que "la disponibilitat de la cocaïna està al seu màxim nivell de tots els temps" i els motius són diversos. Aquesta substància ha arribat a Europa de manera tradicional a través dels ports, però la digitalització ha permès perfeccionar-ne la comercialització. L'Observatori avisa que, gràcies a les xarxes socials, les criptomonedes i l'internet fosc, però també els mateixos telèfons intel·ligents, han permès una "reorganització" de les xarxes, que ara fins i tot competeixen per oferir serveis d'entrega "ràpida i flexible". Per això, s'han registrat màxims històrics tant de confiscacions com de quantitats confiscades, amb Espanya al capdavant dels rànquings de consum i com una de les portes d'entrada de les drogues al conjunt de la UE, juntament amb França i el Regne Unit.

La por a abusos sexuals, alertada també pels pares, o un silenci més accentuat sobre el tema dins la família són alguns dels trets que diferencien el consum de substàncies femení del masculí entre els joves. "Mentre que per als nois és habitual un consum moderat en família, normalitzat, entre les noies moltes vegades ni tan sols es dona aquesta opció", reflexiona Anna Sanmartín Ortí, subdirectora del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut del FAD, que ha fet un estudi qualitatiu amb uns 50 joves que els ha confirmat les diferències de gènere en relació al consum de drogues i la percepció social.

Els Mossos d'Esquadra del Grup de Delinqüència Urbana de la comissaria de l'Hospitalet de Llobregat van detenir el 27 d'octubre deu adults i vuit menors de diferents nacionalitats per traficar amb drogues a l'Hospitalet i vendre-les a menors. Se'ls acusa d'un delicte continuat contra la salut pública i per pertinença a grup criminal. Els adults, d'edats compreses entre els 18 i els 34 anys, han ingressat a presó. Els vuit menors han passat a disposició de la Fiscalia de Menors.

Gairebé un de cada deu espanyols d'entre 15 i 64 anys ha consumit cocaïna alguna vegada a la vida. Espanya és el segon estat membre, només al darrere del Regne Unit, amb un percentatge més elevat. Ho revela l'Informe Europeu de Drogues 2018, que ha publicat aquest dijous l'Agència Europea de Drogues. La mitjana europea se situa molt per sota de l'espanyola, en el 5,1%. Quant al consum de cocaïna recent, en l'últim mes el percentatge és de l'1,1% dels europeus.

Donald Trump ha declarat "emergència de salut pública" l'abús d'analgèsics opiacis i ha instruït el govern perquè doni prioritat a la lluita contra l'addicció, encara que no ha destinat nous fons econòmics a abordar la problemàtica, com havia promès.