El nou servei d'atenció a familiars de persones mortes per suïcidi, impulsat pel Govern en col·laboració amb la Creu Roja, preveu atendre unes 450 persones els pròxims dos anys.

El Telèfon de l'Esperança ha atès 1.682 persones, 47 per temàtica suïcida. La mitjana és de nou persones diàries, un 20% menys que el mateix període de 2024. Els principals problemes que han motivat contactar amb el Telèfon de l'Esperança han estat l'ansietat, la soledat i la depressió. Així ho han explicat aquest dilluns la presidenta del Telèfon de l'Esperança a les Balears, Maria Antònia Mateu, i el portaveu de l'associació, Lino Salas, que han aprofitat per presentar el cartell i el lema ('Pots escollir un altre futur') per al Dia internacional per a la prevenció del suïcidi (el 10 de setembre), segons ha informat l'agència Efe.

El nou servei del Xat de l’Esperança del Telèfon de l’Esperança ha aconseguit arribar a un segment de la població al que fins ara era difícil accedir. Des del mes de juny s’han atès 164 joves. La xifra, ha indicat el portaveu del servei, Lino Salas, “pot semblar petita, però s’ha de tenir present que els serveis només estava habilitat de les 18 h a les 24 h". Hi han contactat usuaris a partir dels 13 anys. De tots els que varen escriure al Xat, el 37% eren homes; el 63%, dones i el 65% tenia entre 13 i 25 anys. Els interessats a utilitzar el servei basta que cerquin a internet conecta.social, i els sortirà l’opció d’accedir a la conversa escrita o de telefonar. Un de cada quatre joves que va contactar va mostrar idees suïcides i la majoria dels usuaris estan més de sis hores emprant pantalles.

Un home de 37 anys ha mort aquest dimecres després de precipitar-se amb el cotxe per un penya-segat del Caló del Monjo a Calvià. Els fets han tingut lloc a primera hora del matí, quan la Policia Local de Calvià n'ha rebut l'avís. El vehicle havia quedat a 28 metres de profunditat.

Un jove ha resultat ferit greu aquest dissabte, després de precipitar-se des del pont d'una autopista a Palma. Així ho han confirmat fonts pròximes a la investigació, de la qual s'ha fet càrrec la Policia Nacional, i, segons les quals, la principal hipòtesi és que podria tractar-se d'un intent de suïcidi. El jove ha estat traslladat en ambulància a un centre hospitalari, segons ha informat Europa Press.

Les morts per suïcidi són un greu problema de salut pública arreu del món: cada any es notifiquen 740.000 suïcidis, és a dir una mort cada 43 segons de mitjana. Aquesta és la conclusió d'un estudi elaborat per investigadors de l'Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut (IHME) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, a Seattle, en què han analitzat les taxes de mortalitat per suïcidi entre 1990 i 2021 i han recollit les dades de la càrrega global de la malaltia per regió, país, any, edat i sexe. Segons aquesta investigació que publica aquest dimecres la revista The Lancet Public Health, cada minut hi ha quatre homes i sis dones que necessiten tractament hospitalari per culpa d'una temptativa de suïcidi.

Efectius d'Emergències, entre els quals Guàrdia Civil i Bombers de Mallorca, han localitzat aquest dissabte el cos sense vida d'una dona de 40 anys a un penya-segat a la zona del Delta de Maioris, a Llucmajor.

L'actor mallorquí Francisco San Martín ha estat trobat mort aquest dilluns a ca seva de Los Angeles. Segons l'Oficina Forense del Comtat de Los Angeles, i com recullen mitjans estatunidencs, l'actor s'hauria penjat.

Un jutjat de Tarragona ha obligat una empresa a indemnitzar amb més d'un milió d'euros els familiars d'un empleat que es va suïcidar al centre de treball, segons ha informat aquest dilluns el bufet d'advocats Col·lectiu Ronda. El tribunal considera que la mort del treballador va ser producte de "l'ansietat i angoixa vital" derivada de la seva feina com a gerent de la companyia i director d'una fàbrica.

Diuen que no hi ha una persona més forta que aquella que és capaç de mostrar-se vulnerable. Aquesta frase és la que em va venir directament al cap en llegir aquest dimarts que Cher ha explicat que va pensar a suïcidar-se en un moment molt dur de la seva vida. Sempre ubicada en la ment de tothom que coneix la seva vida com un referent de fortalesa, que la cantant hagués passat per moments tan baixos ha estat tota una sorpresa, ja que el primer que et ve al cap en llegir aquesta informació sobre algú que tantes vegades ha demostrat estar per sobre del bé i el mal és que devia estar patint moltíssim.

Mai havia imaginat que el meu germà moriria. Com tampoc m’havia plantejat mai que arribaria un dia en què hauria d’explicar als meus fills que va ser una mort per suïcidi. Moltes vegades, en altres moments, m’he dit que no podria fer-ho. En aquesta situació el que sempre m’havia dit una vegada i una altra és que no sabia si dir-los-ho. Com. Quan. Fins a on els explicaria. O què dirien, una vegada que m’haguessin escoltat.

L'escriptor, guionista i editor Matteo B. Bianchi (Locate di Triulzi, 1966), va estar vint-i-dos anys sense poder escriure. Durant tot aquest temps, només tenia una escena al cap: el suïcidi de la seva parella. Havien conviscut durant set anys i, tres mesos després de deixar-ho, l'S. va anar a casa seva i es va penjar. La vida dels que es queden (Més Llibres/Gatopardo), que ha traduït al català Mercè Ubach, està dedicat als supervivents. A les parelles, fills, pares... dels que decideixen llevar-se la vida i han de conviure amb aquest dolor.

Aquesta setmana la conselleria de Justícia presentava una sèrie de mesures per a la prevenció del suïcidi a les presons: control ambiental, formació per a interns com a element clau de detecció de casos, mesures d’aïllament sota supervisió psiquiàtrica o l'anàlisi d’aquest fenomen amb perspectiva de gènere (atès que la masculinització dels centres penitenciaris ha invisibilitzat la realitat del suïcidi de les dones preses, tot i que, en proporció, aquestes intenten suïcidar-se amb més freqüència, però són menys detectades). 

Ens trobem entre dos dies 10. El 10 de setembre, Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, i el 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental. I entre un 10 i l'altre, em cau a les mans –o més aviat em passa davant els ulls en una pantalla– un article científic publicat el mes passat sobre el suïcidi entre els professionals de la medicina. L’estudi revela que, tot i que la proporció de suïcidis ha disminuït amb el temps, hi ha diferències entre homes i dones. Els metges presenten un risc de suïcidi semblant al de la població general, i les metgesses encara presenten un risc un 24% superior.

“Com puc suïcidar-me sense sentir dolor?”, googleja una jove. Entre els resultats de la cerca, hi surt el número del Telèfon de l’Esperança. La jove hi crida. A l’altra banda, contesta Maria –nom fictici perquè, com a voluntària, s’ha de mantenir en l’anonimat–, qui atén el telèfon i intentarà, dins el que sigui possible, ajudar aquesta persona. La jove, de 19 anys, espantada i confosa, comença a parlar i explica a la voluntària que, fora del país, va patir una violació i que des d’aquell dia se sent culpable de tot el que va succeir. Diu que “no sap on recórrer ni a qui contar-li-ho”. Davant això, el primer que fa Maria és tranquil·litzar-la i, després, contemplar i explicar quines són les passes que pot seguir.

La Policia Local d'Alcúdia ha evitat aquest divendres que una jove es llançàs al buit des de la murada. Els agents han rebut l'avís per part d'una persona de l'empresa encarregada de la neteja municipal que en un punt de la muralla hi havia una jove plorant i que semblava tenir la intenció de tirar-se.

El Telèfon de l'Esperança ha posat en marxa un xat d'atenció psicològica en línia, gratuït i anònim, per a menors i joves d'entre 16 i 25 anys que es troben en situació de crisi emocional, conducta suïcida o autolesions. Aquest nou recurs està dissenyat per atendre un grup poblacional que es desenvolupa millor en les xarxes socials i les plataformes digitals, tot i que també s'orienta a aquelles persones amb dificultats auditives o de la parla.

"A tota la família menys al fill de puta que va provocar gran part d'això". La Laura va acomiadar-se dels seus a través d'una carta. El 8 d'abril del 2018, amb només 17 anys, va decidir posar fi a la seva vida. "No puc més, necessito escapar, estic cansada de lluitar", escrivia. Va començar amb autolesions, clavant-se una agulla per ferir-se. El setembre del 2016 va fer un primer intent de suïcidi empassant-se unes pastilles. Aquí van començar els ingressos. La por de la família. El món que trontollava tothora. Els medicaments que no li permetien ni cordar-se les sabates. El febrer del 2017 va ingressar en un centre ITA de salut mental a Argentona. El primer mes va estar aïllada, sense contacte amb la família, perquè en algunes ocasions els pares poden arribar a ser els detonants dels problemes.

Els veïns expliquen que la germana gran, de 64 anys, es deia Núria. En canvi, de la petita (54 anys) no en sabien el nom. Totes dues s'han suïcidat juntes aquest dilluns a la matinada hores abans de ser desnonades al barri de Sant Andreu de Barcelona. El llançament estava previst per a les 11 hores i, segons ha avançat el diari El País i ha confirmat l'ARA amb fonts policials, s'han precipitat a un pati interior de l'edifici des del sobreàtic on havien viscut tota la vida. Fonts coneixedores del cas expliquen que a l’interior del domicili s'han trobat diverses cartes de comiat en què deixaven per escrit que el motiu pel qual es llevaven la vida era el desnonament.