La festa de celebració de la permanència de l’Espanyol encara haurà d’esperar uns dies. Els blanc-i-blaus no han pogut esgarrapar cap punt de la seva visita a la Ceràmica (1-0), on un solitari gol de Yeremy Pino ha servit als locals per assaltar el cinquè lloc. Un entrebanc no traumàtic per a l’Espanyol, que encara manté un generós coixí de set punts respecte al descens quan tot just en queden quinze per disputar. 

L'amenaça de pluges torrencials que plana sobre Castelló ha obligat a ajornar el partit que tancava la jornada 26 entre el Vila-real i l'Espanyol. El jutge únic de competicions professionals ha decidit, quan els jugadors estaven a punt de sortir a la gespa, impedir l'inici de l'enfrontament, tal com ha comunicat la megafonia de l'estadi de La Ceràmica: "Amb motiu de les recomanacions d'intensitat de pluja informem que el jutge de competició ha decidit l'ajornament del partit per raons de força major". La nova data i horari del partit s'anunciaran en els pròxims cinc dies, segons ha informat la RFEF en un comunicat.

Han passat tres temporades, però a Montilivi tothom recorda les tardes de glòria d'Álex Baena, clau en l'ascens a Primera del 2022. El mitjapunta andalús no ha estat el causant de la derrota gironina, perquè un instant d'èpica protagonitzat per Ladislav Krejci en el minut 97 ha permès un empat d'or per al Girona a Vila-real (2-2). Un empat merescut i de fe, que dona continuïtat a la bona dinàmica a la Lliga: els gironins han sumat 10 dels darrers 12 punts en joc.

En Christian Garcia és el propietari de la barberia The Barber Soul a Girona, famosa per acollir un gran gruix del vestidor blanc-i-vermell, que aquest diumenge visita el Vila-real (14 hores, Movistar). Garcia va néixer a Dos Torres, un municipi cordovès de poc més de 2.300 habitants, i ha voltat per diferents indrets de l’estat fins a establir el seu espai de residència a Girona. “Alguns familiars m’havien dit que hi havia feina cap a Roses i vaig anar a provar. Vaig estar uns mesos a l’hostaleria, després de la covid-19, fins que em va sortir feina de barber a Girona. Cobrant força menys, però era el que volia”. Ara, el seu compte d’Instagram supera els 11.000 seguidors. “Si s’utilitzen adequadament, les xarxes són una eina molt potent. En una ciutat com aquesta, el boca-orella funciona bé, però les xarxes tenen molta força”, defensa.

El Vila-real va torpedinar l’homenatge del delegat amb més història de la Lliga. La festa que l'Espanyol va preparar a José María Calzón per les seves quatre dècades en el càrrec va quedar incompleta després de veure com el conjunt groguet li remuntava el gol inicial de Jofre (1-2). En una nit que va acabar tensionada per l'arbitratge de Quintero González, els blanc-i-blaus van tornar a desaprofitar un valuós avantatge.

Els joves volen menjar-se el món. O, almenys, acostumava a ser així i hauria de ser així. El seu ímpetu, la seva passió desfermada, la seva actitud sovint temerària són un element imprescindible per sacsejar estructures endormiscades o desesperades. Però ¿la joventut pot amb tot? Aquesta és la pregunta que plana sobre l’imaginari culer després de sumar vuit baixes importants a la plantilla en aquest inici de temporada amb partits cada tres dies. Una pregunta, òbviament, vàlida per a qualsevol àmbit de la nostra vida.

Duríssima derrota del Barça contra el Vila-real a casa. Duríssima. Amb polèmica servida i dos gols al descompte per fer enorme la ferida. A continuació, uns apunts en calent.

La data del 27 de setembre del 2023 estava assenyalada en vermell des del dia abans, quan el Barça es va atrevir a punxar a Mallorca i va entregar-li en safata al Girona la possibilitat de ser el líder en solitari de la Lliga, una posició que tots dos compartien. Amb la victòria dels de Míchel a Vila-real (1-2), la sisena seguida a la Lliga, ara ja no. Moltes són les primeres vegades que està explorant el conjunt blanc-i-vermell en els últims anys. "He perdut el compte dels partits en què marxo amb la sensació d'haver viscut un dia històric", deia Delfí Geli en una entrevista a l'ARA del 2018. Cinc anys després, el president continua vivint experiències que Montilivi no imaginava ni que existien.

Es diu Pelu, és una gata de tretze anys i és sòcia del Girona. Sí, ho han llegit bé, ara els animals de companyia poden ser socis del club blanc-i-vermell, en una iniciativa pionera que ha tingut una molt bona acollida: en pocs dies, hi ha hagut més de sis-centes sol·licituds. El Girona, el primer club de futbol pet friendly del món, està implicat en la visibilització i el compromís per difondre els valors de protecció i respecte als animals, que ara també podran assaborir a dreta llei el moment dolç de l'equip de Míchel, colíder de la Lliga i que aquest dimecres visita Vila-real (19 h, DAZN). La sòcia animal número 1 del Girona, com no podia ser de cap altra manera, és la Canya, la gossa oficial.

Gir de guió inesperat en la suposada agressió que va patir Álex Baena, jugador del Vila-real, per part del madridista Fede Valverde. La jutge que porta el cas ha decidit arxivar la denúncia considerant que el futbolista groguet va mentir en la seva declaració, ja que la seva versió dels fets no acaba de concordar amb el que van enregistrar les càmeres de seguretat de l'aparcament del Santiago Bernabéu.

Celta, Betis i Osasuna. Aquests són els tres equips que li queden al Girona, que lluitarà fins al final per entrar a Europa, tot i la galleda d'aigua freda que ha suposat el gol de Gerard Moreno en el temps de descompte en la derrota del Girona davant del Vila-real a Montilivi (1-2). L'esperança per sentir l'himne de la Conference a l'estadi no es perd, però la garrotada és dura.

L’Espanyol haurà de seguir remant de valent per sortir de les posicions de descens. Els blanc-i-blaus van marxar de l'Estadi de la Ceràmica amb les mans buides (4-2) en un partit en què Pacheco va evitar una golejada d’escàndol. El porter va allargar la vida d’un equip que va acabar el partit amb energia, creient fins al final en una gesta que, finalment, no es va concretar. L’orgull que van mostrar els de Luis García davant d’un rival força superior, el camí a seguir en unes set últimes jornades d’infart. La salvació queda a quatre punts, els que separen l’Espanyol del Cadis, després que el València guanyés 2-1 davant del Valladolid. El partit contra el Getafe, diumenge, una nova final per seguir amb vida. 

Després de l’amarg punt sumat davant del Cadis, que li ha servit per escurçar un punt amb la zona de permanència, l’Espanyol ja no pot permetre’s més relliscades si vol seguir somiant en la salvació. Els blanc-i-blaus, que un curs més tornen a flirtejar amb el descens, busquen a Vila-real (19.30 h, M. LaLiga) evocar alguna de les proeses que en el passat els van permetre superar situacions crítiques. L’ARA ha rescatat cinc d’aquests episodis.

La Comissió Nacional Antiviolència ha traslladat al Comitè de Competició el càstig esportiu que haurà de rebre Fede Valverde per la seva agressió a Álex Baena després del Reial Madrid-Vila-real de Lliga disputat el 8 d'abril. El futbolista uruguaià va esperar el seu rival a la zona d'autocars del Santiago Bernabéu i li va donar un cop de puny a la cara. Amb l'expedient en mans de Competició, la denúncia policial del jugador groguet, i el comunicat de lesions –el pòmul inflat de Baena no deixava cap dubte de l'agressió–, s'ha obert la via per sancionar Valverde.

El món va molt de pressa. L’opinió pública, encara més. Les informacions es consumeixen abans d’arribar a l’últim paràgraf. A vegades, de fet, el lector s’aferra només al titular per abocar-hi totes les seves fòbies. El periodisme esportiu s’ha convertit en espectacle. The show must go on. Poca informació, menys anàlisi, i polèmica constant per mantenir enceses les pulsions d’uns i altres. Els meus. Els teus. La veritat és el que menys importa. Una nova polèmica taparà l’última misèria periodística. Es busquen polemitzadors professionals. Hooligans de la ploma. Personatges. Caricatures. Clics i vídeos virals de consum instantani. Que el seguidor no pensi. Que brami, que s’enfadi. Que necessiti una nova dosi.

Era al principi de la segona part. A la zona de la medul·lar. El central experimentat d'1,90 metres i 88 quilos salta per guanyar un duel aeri, a priori fàcil, però per sobre seu emergeix una figura petitona que s’eleva com si volés i toca la pilota netament per sobre seu. El defensa del Vila-real Raúl Albiol va veure com Gavi, d'1,73 metres i 70 quilos, li guanyava còmodament un salt. El nen de 18 anys passant per sobre, mai més ben dit, del central de 37 que n'ha vist de tots colors. Li va treure pràcticament un cap en un duel teòricament intranscendent, allunyat de les zones d'influència. Però per a Gavi no hi ha pilota que es negociï, les lluita com si li anés la vida en cada jugada. Per a mi aquesta és la imatge del que és avui Gavi i el Barça de Xavi, un equip amb molta fam que té en la pressió avançada la virtut principal. El Barça mossega al ritme de Gavi.

El camí del Barça cap al títol de Lliga s’ha obert del tot. Després de gairebé quatre anys mirant com les medalles de campió penjaven del coll dels rivals, aquest any toca. Aquest any sí, com es cantava quan els títols eren escassos a can Barça. L’equip de Xavi Hernández mira cap a l’horitzó i només hi veu un camí obert de bat a bat, que el condueix a un títol que s’ha resistit els últims anys. Ha costat, arribar fins aquí, però el Barça recull els fruits de la feinada feta, i després de guanyar a Vila-real amb una actuació seriosa on va brillar més Araujo que no pas Lewandowski, ja té el Reial Madrid a 11 punts. Els blancs, amb un partit menys, ja que aquest cap de setmana estaven llepant-se les ferides de la Lliga al Mundial de clubs, però la distància ja és tan llarga, que el Madrid ja no pot guanyar la Lliga. Només la pot perdre el Barça, si es desinfla.

Gazzaniga era l'heroi. Havia aturat un penal a Gerard Moreno en el descompte. Un penal justet, cal dir-ho. Però no comptava que encara hi hauria un segon penal. I directament aquest no ha estat justet, sinó que no era penal. Parejo no ha perdonat i la dinàmica del Girona ha quedat tallada a Vila-real (1-0).

Tres francesos, dos alemanys, dos brasilers, un austríac, un belga, un croat i un uruguaià. Aquests són els onze jugadors que han format una alineació històrica en el Reial Madrid. I és que, per primera vegada en els seus 121 anys de vida, el club de Chamartín ha presentat un equip sense cap futbolista nascut a Espanya. Ha passat a Vila-real, en el duel de Lliga d'aquest cap de setmana.

Xiulada general, crits de “directiva dimissió” i una desfeta immerescuda (0-1) que no allunya els fantasmes del descens. L’últim partit de l’Espanyol a Cornellà-El Prat en aquest 2022 va deixar un regust clarament amarg tot i la imatge del conjunt blanc-i-blau, que poques vegades aquest curs havia acumulat més mèrits per puntuar. L’Espanyol, sense ullals, va donar vida a un Quique Setién que arribava al partit amb la creu posada i que va obtenir el crèdit suficient per seguir al càrrec durant l’aturada pel Mundial. L’aspirina blanc-i-blava sempre funciona quan se la necessita.