Els lectors que tinguin més memòria segur que recordaran la campanya impulsada a la plataforma Change.org per sol·licitar la posada en llibertat "per raons humanitàries" de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. El que potser hauran oblidat és qui era el militant del PP que la va promoure. Es tracta de José Luis Bayo (València, 1982), que aquests dies ha estat notícia després d'anunciar que pretén disputar la presidència de la formació al gallec Alberto Núñez Feijóo.

Una disparada de traques tradicional, la reproducció a tot volum de la cançó I will survive de Gloria Gaynor –el missatge de la lletra és inequívoc– i l'escalfor de centenars de simpatitzants i exdirigents del PP encara dolguts per haver estat apartats quan van ser investigats i, en alguns casos condemnats, per corrupció. Són les palanques que ha utilitzat aquest dissabte l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per redoblar el pols que manté amb l'actual direcció del PP per recuperar un lloc al partit. Si pot ser, la presidència autonòmica de la formació.

L'expresident valencià Francisco Camps fa mesos que vol tornar a la política. Ho ha expressat moltes vegades, i sembla que ha vist en la debilitat de l'actual cap del Consell, Carlos Mazón –qüestionat per la gestió de la DANA del 29 d'octubre passat–, l'ocasió perfecta. Pretén forçar un reingrés a la primera línia al qual, fins ara, el Partit Popular s'ha resistit adduint que cal esperar a la resolució definitiva de la seva situació judicial, que, això sí, es va tancar el juliol passat. "Tinc un projecte", ha tornat a insistir avui des dels micròfons de Catalunya Ràdio.

Amb la presa de possessió aquest dimarts dels quatre nous consellers, el president valencià, Carlos Mazón, ha culminat la remodelació d'un executiu que, segons els càlculs del polític alacantí, li hauria de permetre reconstruir el País Valencià i recompondre la seva imatge, actualment molt danyada per la gestió d'una DANA que ha causat ja 221 morts. Només si ho aconsegueix, podrà reclamar tornar a encapçalar el cartell electoral dels conservadors valencians el 2027. Es tracta d'un repte majúscul, ja que, a més de vèncer les demandes de dimissió de l'oposició i la ciutadania, haurà d'imposar-se als companys de partit que o bé consideren que la seva presència és un llast i que com més prompte ho assumeixi millor, o bé aspiren a ocupar-ne la cadira.

S'esperaven els relleus molt abans, però Carlos Mazón els està fent per fascicles. Aquest dilluns ha rellevat una de les conselleres més qüestionades per la gestió de la crisi provocada per la DANA: Nuria Montes deixa de ser la titular d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i la substitueix en el càrrec Marián Cano, empresària vinculada al món de la sabateria. És el segon canvi després del d'aquest diumenge, quan es va anunciar que Susana Camarero, vicepresidenta, serà a partir d'ara també la portaveu de l'executiu. Encara queda pendents els canvis més rellevants. Mazón va anunciar divendres que crearà una vicepresidència de reconstrucció, que concentrarà la gestió de les ajudes als afectats per la Dana, i una conselleria específica d'Emergències i tot apunta que Salomé Pradas, la responsable fins ara com a consellera de Justícia i Interior, abandonarà el departament.

Aquest divendres arriba el torn de les explicacions. El cap del Consell, Carlos Mazón, compareix a les Corts per aclarir la gestió feta pel seu govern del temporal més virulent que ha patit el País Valencià aquest segle i que s'ha saldat amb més de 200 morts. Haurà de donar resposta a moltes preguntes, sobretot amb relació al que va fer aquell dia, ja que la seva resposta és sabuda: preparar una crisi de govern per respondre a les crítiques de gestió i adaptar l'estructura per afrontar la reconstrucció després de la catàstrofe.

Continua sent absolutament insuportable assistir a la confrontació de responsabilitats polítiques i a l’aprofitament carronyer de la desgràcia per fer partidisme. Continua sent escandalós sentir parlar el mateix Mazón de la irresponsabilitat que seria ara dimitir i que per això fa caure altres incompetents del seu govern, si és que no ho són tots, i ell manté aquella gallardia espanyola de quedar-se al capdavant quan les coses van mal dades. Per cert, fa fora dues dones incompetents, que ja m’està bé, però cap home incompetent, que no m’està bé, i recordo, perquè espero que vosaltres ja ho hàgiu oblidat, que el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) estava reunit amb el cap de festejos taurins quan l'Aemet i el Centre de Coordinació d’Emergències ja havien alertat sobre la DANA el fatídic dimarts d’octubre. Per no parlar de la pròpia incompetència de Mazón i els seus dinars de sobretaula de diumenge un dimarts mentre València s'ofegava. Quan les prioritats del personal són tan poc discretes, no es pot esperar l’elegància de la renúncia. De fet, no es pot esperar res. Per això només hi ha la possibilitat d’exigir-la.

L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana ha estat condemnat a deu anys i cinc mesos de presó en el conegut com a cas Erial. L'Audiència Provincial de València l'ha considerat culpable dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals pel cobrament de comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997). A més, li imposa multes superiors als 25 milions d'euros i 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació de càrrec públic.

Diversa. Tan plural com és la societat valenciana. Així ha estat la celebració de la diada del Nou d'Octubre que s'ha tancat amb una gran manifestació en la qual milers de persones han reclamat a l'executiu del Partit Popular que aturi els "atacs" al català, especialment en l'ensenyament.

L'exconseller de Governació de la Generalitat Valenciana i exdelegat del govern espanyol al País Valencià Serafín Castellano (PP) ha acceptat aquest dimarts una pena de dos anys i set mesos de presó en reconèixer la seva participació en una trama per alterar l'adjudicació de contractes per a l'extinció d'incendis en el conegut com a càrtel del foc. En total, en el judici iniciat ahir dilluns a l'Audiència Nacional, han arribat a acords de conformitat amb la Fiscalia 12 dels 16 acusats.

El president valencià, Carlos Mazón, aposta per governar en solitari després que Vox hagi anunciat que abandona el Consell i passa a l'oposició arran de la crisi oberta amb la gestió dels menors migrants. De fet, no va deixar ni temps per repensar-s'ho i ahir mateix al vespre va destituir tots els càrrecs del partit de Santiago Abascal de manera immediata. Fonts del Partit Popular traslladen a l'ARA que el cap del Consell està disposat a continuar al capdavant d'un executiu en minoria i a intentar arribar a acords puntuals amb els altres partits, especialment amb Vox. "A la Comunitat Valenciana li convé seguir amb el govern del canvi", va dir Mazón abans de la celebració d'una executiva convocada amb antelació al trencament amb el ja exsoci, i va afegir que el PP està disposat a "continuar liderant el govern".

Primer Aragó i ara el País Valencià. Aquest dijous el ple de les Corts ha aprovat amb els vots del PP i Vox l'anomenada llei de concòrdia, que equipara la Segona República amb el franquisme i que elimina la condemna de la dictadura i la repressió feixista. La norma deroga la de memòria democràtica de l'anterior executiu progressista i ha tirat endavant tot i les crítiques de l'ONU i les entitats memorialistes que l'han qualificat de "gran acte de negacionisme i menyspreu a les víctimes".

Partit Popular i Vox continuen fent passos per imposar el seu biaix ideològic i han rebutjat respondre a una pregunta formulada pel diputat de Compromís Jesús Pla sobre el destí de fons de cooperació autonòmics, adduint que la redacció de la qüestió inclou el nom País Valencià. "Cal indicar que no existeixen criteris de distribució d'un [sic] Fons de Cooperació Municipal per a municipis del País Valencià, perquè esta denominació no està prevista en el text articulat de l'Estatut d'Autonomia", ha estat la resposta del departament de Presidència de la Generalitat que ha avançat el setmanari El Temps i a la qual també ha tingut accés l'ARA.

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres a Alacant, Castelló de la Plana, Gandia i València per denunciar "la discriminació" i els "atacs cap al valencià" de l'actual govern del Partit Popular i Vox.

La Fiscalia Anticorrupció considera demostrat que el Partit Popular de la ciutat de València "va cometre frau electoral" en les eleccions municipals del 2007 i del 2011 perquè "va incrementar el seu pressupost per a les campanyes mitjançant diners obtinguts de manera irregular". El fiscal Fernando Maldonado ha llegit aquest dilluns el seu informe final durant el judici a l'Audiència de València de la peça A del cas Taula, en el qual estan processats l'exvicealcalde de València Alfonso Grau, l'exsecretària del grup municipal del PP Mari Carmen García Fuster, l'exgerent de la Fundació Turisme València José Salinas i l'exresponsable de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Innovació Urbana Juan Eduardo Santón.

El Partit Popular i Vox han imposat la seva majoria i les Corts Valencianes han rebutjat una iniciativa de Compromís per declarar aquest 2024 l'Any Estellés, amb motiu del centenari del naixement del poeta de Burjassot (Horta).

Ja fa set mesos que el Partit Popular i Vox governen al País Valencià i, a poc a poc, les dues formacions van deixant entreveure el seu model lingüístic, en una proposta que ja podem dir que es basarà en fomentar un registre més col·loquial i, alhora, convertir l'estudi del català en una qüestió opcional, tant per a l'alumnat com per als treballadors de l'administració, incloent-hi, fins i tot, el professorat.

Només sis mesos després d'aquell 13 de juny del 2023 en què el Partit Popular i Vox van anunciar un acord exprés de govern al País Valencià, el binomi ultraconservador ja ha deixat una bona mostra de les polítiques que pretén aplicar durant els pròxims quatre anys. El balanç del primer semestre destaca per una especial diligència a prendre mesures en l'àmbit lingüístic i cultural, mentre que l'executiu s'ha manifestat més prudent i continuista en sectors com l'econòmic o en la regulació de l'administració, on encara no ha mostrat totes les cartes malgrat l'adopció ja d'algunes mesures.

"El port marítim de Madrid és el de València". Aquestes paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, dimarts passat en la cimera celebrada entre el govern valencià i el madrileny van inflamar l'ànim d'alguns representants polítics i cívics, que, com en el cas del PSPV, van acusar la política conservadora de tractar el País Valencià "com una colònia". Més enllà de la intencionalitat política de la declaració d'Ayuso, la seva afirmació reclama una anàlisi sobre els orígens i la dimensió de la relació econòmica entre el País Valencià i la Comunitat de Madrid, així com sobre si aquesta pot afeblir l'aposta del primer pel Corredor Mediterrani, les relacions amb Catalunya i les connexions amb la resta d'Europa.

En lloc de col·laborar amb 3.500 euros amb la històrica Fundació Sambori, que des de fa anys organitza un concurs literari escolar, millor subvencionar una entitat que nega la unitat del català com l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. I en lloc d'ajudar la campanya per a la Promoció del Llibre Valencià, recompensar el treball de l'Escolania Nuestra Señora de los Desamparados amb 8.000 euros. Aquesta és la nova mesura del Partit Popular i Vox, que han decidit esmenar el pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al 2024.