Unes 800 persones han marxat avui, dia de la Berena a Manacor, fins a l’oratori del Cor de Jesús per reivindicar la reobertura definitiva del camí de la Roca del Castellet, una ruta emblemàtica que fa dècades que està tancada pels propietaris de les cases properes, emparats pel desinterès municipal, que encara no ha catalogat el camí, tot les evidències històriques.

Aquest mes de març, la cantant Júlia Colom va publicar a xarxes una tonada que no forma part de cap dels discs que ha tret fins ara al mercat. Es tracta d’una cançó escrita a quatre mans amb el seu germà Martí en què parla d’una Mallorca que plora, de rècords històrics i d’allò que, diu Colom, tots sabem que hem de fer quan el dia ja s’allarga: “fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa”. En un vídeo que comença amb un primer pla d’ella i acaba amb la imatge d’un hotel de la costa mallorquina, la cantant de Valldemossa sentencia: “Mallorca, t’han castigada, / per treure’t el màxim guany: / producte de temporada / que ara dura tot l’any”. És només la darrera mostra de tota una sèrie de cançons amb què músics i cantants illencs s’han manifestat en contra de la massificació turística en els darrers anys.

Franco encara era viu, però el franquisme no passava pels seus millors moments: crisi econòmica, desaparició de l’home fort del règim –Carrero Blanco–, mobilització al carrer –obrera, estudiantil i veïnal– i, en fi, tímids signes d’obertura d’aquella darrera dictadura de l’Europa occidental. Va ser llavors, ara fa cinquanta anys, quan el català va viure una veritable eclosió a tots els àmbits, gràcies al Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), al qual Can Alcover, espai de l’Obra Cultural Balear (OCB) a Palma, dedica actualment una exposició.

Nova mobilització contra l'arribada massiva de turistes i estrangers a les Illes Balears amb l'objectiu de demostrar a les immobiliàries que "Mallorca no es ven". L'anunci d'una empresa a Artà amb el lema "Vols vendre casa teva als americans?" ha fet que els veïns d'Artà s'agrupin i es mobilitzin per exigir a la immobiliària que cerqui "un altre arxipèlag per comprar".

Actualment és una jornada no laborable en la qual els sindicats organitzen algun acte commemoratiu. Però el primer de maig va ser, al llarg de decennis, la diada de referència del moviment obrer. En un doble vessant: reivindicatiu, amb mítings i manifestacions, i festiu, amb berenars, música i teatre. En el franquisme es va reconvertir com a sant Josep Obrer i no va ser fins al retorn de la democràcia que se’n va recuperar lliurement la celebració.

Aquest dissabte al matí s'han vist els primers moviments de les camisetes verdes. Després d'una dècada guardades als armaris, i quan fa només unes setmanes que es varen commemorar els 10 anys de la gran marea verda, que va reunir més de 100.000 persones als carrers per protestar contra les polítiques lingüístiques i educatives del govern de José Ramon Bauzá, a la fira de Santanyí ja s'han vist les primeres camisetes d'aquest color significatiu. Unes desenes de persones vestides amb aquesta peça de roba reivindicativa, amb el lema de 'Crida per una educació pública de qualitat', s'han reunit per fer-se veure enfront dels atacs contra el català i contra les propostes que Vox i PP han entrat al Parlament aquests dies, com la lliure elecció de llengua a l'ensenyament i el pin parental.

A quests dies l’artanenc Miquel Piris, periodista de TV3, ha pensat molt en l’anhelat projecte del tren de Llevant. Fa dues setmanes els seus pares, a la vuitantena, van patir un accident de cotxe a Artà. Foren envestits per un conductor temerari mentre es dirigien a Inca. “Ma mare –diu– es trencà unes costelles, però està bé. Mon pare s’endugué la pitjor part. L’han hagut d’operar del maluc. Si haguessin tingut el tren, accidents com el seu es podrien haver evitat. Arran del que els ha passat, m’he assabentat, per boca d’amics i coneguts, de la gran quantitat de sinistres que hi ha hagut els darrers anys a la mateixa carretera”.

Sota el lema 'Salvem l'Atenció Primària', infermeres i fisioterapeutes s'han concentrat aquest dijous davant diferents centres de salut de les Balears –i de tot l'Estat– per denunciar "la situació que pateixen els centres de salut" i exigir que es millori l'atenció sanitària i de cures que rep la ciutadania. Així n'ha informat el sindicat Satse en un comunicat, en què han denunciat estar "exhausts" després de dos anys de lluita contra la pandèmia de covid-19.

¿Vivim una època d’emotivitat desbocada? ¿Pretenem escapar-nos de la duresa del nostre temps estovant-la en un bany maria de sentimentalitat fàcil? ¿Necessitem ensucrar la incertesa amb què ens cal encarar l’inici de cada nou dia amb terrosos de sensibleria? Són molt arriscades, aquest tipus de generalitzacions. I encara és més difícil demostrar-les i mesurar-les. Però si mirem amb atenció amb què ens vol seduir la publicitat, si observem l’orientació dels nous estils d’informació periodística, si parem atenció a la deriva dels discursos polítics i les reivindicacions socials, hi ha prou indicis per sospitar que, efectivament, cada vegada busquem el consol més en les emocions que no pas en la raó, més en l’afecció que en la serenitat.

En els darrers temps són diverses les veus que assenyalen la necessitat de vincular l’anomenada causa catalana amb els drets de les minories nacionals. En són mostra els al·legats en aquest sentit de l’advocat Gonzalo Boye en la defensa del president Torra. És Catalunya una minoria nacional? Una nació? Una comunitat política subestatal? Des de quin enfocament s’hauria de defensar el procés sobiranista? Apel·lant al dret de les minories nacionals?, al dret a l’autodeterminació?, al dret a decidir?

La Mare de Déu, sant Josep i el Nen Jesús tancats en gàbies separades, que representen centres de detenció per a immigrants. Així ha volgut escenificar aquest any el naixement de Jesús una església metodista de Claremont, a Califòrnia, en un gest que s’ha fet viral a les xarxes socials i que, un cop més, ha polaritzat l’opinió pública nord-americana.

El diputat d'IU Alberto Garzón ha acusat avui el PP i CiU d'organitzar "una farsa" al voltant de la consulta sobre la independència de Catalunya per interessos partidistes i ha reclamat diàleg per fer possible que les comunitats autònomes consultin els seus ciutadans. Garzón s'ha pronunciat així en ser preguntat per la possibilitat que s'ajorni el referèndum convocat per al 9-N si el Tribunal Constitucional no la permet.

Les dones del cinema sembla que s'han posat d'acord per aprofitar l'aparador del Festival de Canes i fer sentir la seva veu. Directores i actrius com Jane Campion, Cate Blanchett i Salma Hayek han reivindicat, amb les seves declaracions, la desigualtat de la dona i el seu paper de víctima.