Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

El fitxatge de la setmana ha estat, sens dubte, el nomenament del president d'Agbar, Àngel Simón, com a nou conseller delegat de Criteria, en substitució de Marcelino Armenter. Simón assumirà el nou càrrec sense deixar la presidència d'Agbar. Seat també ha fet canvis a la seva cúpula, amb l'entrada de Sven Schuwirth al comitè executiu, i el hub d'AstraZeneca de Barcelona ha posat nom i cognom al seu lideratge.

AstraZeneca preveu contractar al voltant de 1.000 persones en cinc anys per al seu nou hub europeu de R+D ubicat a Barcelona. La xifra és deu vegades més alta que l'anunciada fa un any per la mateixa farmacèutica, segons ha pogut confirmar l'ARA. Aleshores, la companyia feia públic l'aterratge d'un hub centrat en accelerar el desenvolupament de fàrmacs de nova generació en l'àmbit de les malalties rares, impulsat a través d'Alexion, una empresa del grup especialitzada precisament en les malalties rares, amb seu a Boston (Massachusetts) i que va ser adquirida per la farmacèutica l'any 2021.

La Conselleria de Salut ha decidit avançar a aquest cap de setmana (dissabte 31 de juliol i diumenge 1 d'agost) l'administració de la segona dosi d'AstraZeneca per a tota la població que està pendent de completar la vacunació durant el mes d'agost.

El ministeri de Sanitat ha advertit que la campanya de vacunació es podria veure afectada pel "greu problema de comunicació" que estan generant algunes comunitats entorn de la segona dosi dels menors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca. El toc d'atenció va especialment adreçat a Andalusia, Galícia i Madrid, que estan recomanant expressament el preparat anglosuec a aquest col·lectiu o demanant el consentiment informat tant als que volen rebre Pfizer com als que prefereixen AstraZeneca. Catalunya, en canvi, segueix fil per randa les directrius de Sanitat, tot i haver-se mostrat partidària durant la discussió amb el ministeri d'inocular AstraZeneca en les segones dosis.

La farmacèutica anglosueca AstraZeneca hauria d'haver entregat aquest any fins a 300 milions de dosis de la seva vacuna contra el coronavirus a la Unió Europea. Només preveu entregar-ne un terç i per això la Unió Europea l'ha portat davant els tribunals i li reclama una compensació econòmica de 10 euros per cada dia de retard en cada dosi pactada. Així ho ha reclamat la defensa de la Comissió Europea i dels governs de la UE en el judici que s'està celebrant de manera urgent als tribunals de Brussel·les, segons ha confirmat a l'ARA un portaveu de la Comissió Europea.

Malawi ha cremat aquest dimecres 19.610 dosis de la vacuna contra el covid-19 d'AstraZeneca. Van caducar el 13 d'abril, 18 dies després d'arribar al país. Tot i que en un primer moment la Unió Africana (UA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van assegurar que es podien administrar de forma segura fins a mitjans de juliol, ara l'OMS s'ha retractat i ha recomanat destruir-les.

La Conselleria de Salut començarà a posar, la setmana que ve, les segones dosis de la vacuna contra el coronavirus als 38.000 illencs menors de 60 que han rebut el primer vaccí d'AstraZeneca. Així ho ha informat aquest matí la consellera de Salut, Patrícia Gómez. "Necessitarem aquesta setmana per preparar tot el dispositiu i tornar a citar aquelles persones a qui havíem anul·lat la cita", ha detallat.

"En plena pandèmia he de llençar vacunes a les escombraries perquè ningú les vol". Aquest és el testimoni d'un metge francès publicat en un vídeo a la BBC. Les polèmiques i els suposats problemes al voltant de la vacuna d'AstraZeneca han generat una gran desconfiança entre la població francesa. La campanya de vacunació del país, que està administrant dosis ara a la població de més de 55 anys, està trobant entrebancs perquè són molts els que es neguen a rebre aquesta vacuna. Però la vacuna d'AstraZeneca ha sigut aprovada per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i n'ha rebut el suport repetides vegades. A més, nombrosos estudis han reafirmat la seva seguretat i recalcat l'excepcionalitat dels efectes adversos greus.

La guerra entre la Unió Europea i la farmacèutica AstraZeneca està lluny d'acabar-se. De fet, tot just acaba de començar un procés als tribunals que també s'embolica. Brussel·les, amb el suport dels estats membres de la UE, ha presentat una segona denúncia contra la companyia que es resoldrà també als tribunals belgues i que té el doble objectiu de determinar si hi ha hagut un incompliment del contracte i d'aconseguir una indemnització econòmica si així ho determina el jutge. Aquesta causa s'afegeix a la primera, oberta fa dues setmanes, amb l'objectiu primer d'aconseguir l'entrega urgent de les dosis pactades.

Espanya continua forçant els calendaris per decidir què fa amb les segones dosis d'AstraZeneca després de limitar-ne el subministrament als més joves de 60 anys i ajorna quatre setmanes més la decisió sobre la segona dosi del vaccí. Hi ha un total de dos milions de persones afectades en el conjunt de l'Estat, 38.000 de les quals són de les Balears (29.788 a Mallorca, 3.280 a Menorca, 4.212 a Eivissa i 816 a Formentera). Són membres dels col·lectius considerats essencials –personal educatiu, policia, bombers, funcionaris de presons...– que varen començar a rebre la primera dosi a principis de febrer, però l'alerta pels casos de trombosi va paralitzar que rebessin la segona dosi.

"Cada dosi compta. Cada dosi salva vides". Amb aquest missatge la comissària de Salut, Stella Kyriakides, ha anunciat aquest dilluns que la Unió Europea ha activat definitivament la via legal contra la farmacèutica anglosueca AstraZeneca. La setmana passada la Comissió Europea va sondejar els governs europeus per prendre la iniciativa, i després d'obtenir el seu suport l'executiu comunitari ha decidit presentar la denúncia.

El ritme de vacunació a l'Estat viurà aquesta setmana una acceleració sense precedents. Després dels problemes amb AstraZeneca i Janssen, que van portar la Unió Europea a encomanar-se a Pfizer amb la compra de 50 milions de dosis addicionals aquest trimestre, l'escenari ha canviat radicalment. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat aquest dilluns des de la Rioja que avui Espanya batrà el rècord d'arribada i repartiment de vacunes entre les comunitats, amb més de 2 milions de dosis en un sol dia. En concret, es tracta d'1.763.190 dosis de Pfizer, 103.200 d'AstraZeneca i 188.400 de Moderna, a l'espera que Janssen enviï la segona remesa compromesa per a aquest abril. Pel que fa a Catalunya, li pertoquen 280.000 dosis de Pfizer, 30.200 de Moderna i 16.900 d'AstraZeneca.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) recomana administrar la segona dosi de la vacuna d'AstraZeneca a les persones que han rebut la primera abans d'injectar-los una altra o no posar-ne cap. El regulador europeu reitera que els beneficis d'administrar el fàrmac superen els riscos en tots els grups d'edat malgrat que "hi ha hagut casos molt rars de coàguls sanguinis amb plaquetes baixes després de la vacunació". L'anunci arriba després que les diferents autoritats estatals hagin optat per fixar criteris d'edat diferenciats a l'hora d'administrar les vacunes o que en alguns casos hagin aturat la vacunació amb la segona dosi pels pocs casos de trombosi. En el cas d'Espanya, el ministeri de Sanitat va limitar l'ús d'AstraZeneca a la franja d'edat que va dels 60 als 69 anys.

Nova escalada del conflicte obert entre la Unió Europea i AstraZeneca. La Comissió Europea està enllestint una demanda contra la farmacèutica anglosueca pels incompliments en les entregues de milions de dosis de la seva vacuna. La presidenta de l'executiu comunitari ja va amenaçar la companyia fa unes setmanes amb totes les opcions després que l'empresa comuniqués que el segon trimestre de l'any tampoc entregaria ni la meitat de dosis pactades, i vist que s'han hagut de buscar alternatives, la UE ha decidit activar la via legal.

El sarabastall amb les vacunes del covid ha donat mostra fefaent que un fantasma recorre el continent: el de la Contrareforma. Martí Luter publicà el 1517 les 95 tesis de Wittenberg, que van desfermar la Reforma. Aquest combat contra el monopoli de poder del papat tingué efectes profunds en l’ordre social i econòmic. Enaltint la llibertat personal, el dret de propietat i, per tant, la legitimitat de l’activitat lucrativa, subvertia el monopoli econòmic dels incipients estats absoluts que emergien a Europa, i del papat. El 1545 el Concili de Trento desferma la Contrareforma catòlica, reacció a la Reforma tant en el pla religiós com en el social i econòmic, i inaugura un segle de guerres de religió que s'acaben el 1648, al final de la Guerra dels Trenta Anys.