<![CDATA[Ara Balears - Black mirror]]> 10 <![CDATA[Segle XXII]]> El que més m’ha impactat de llegir Quatre mil dos-cents vint-i-set suïcidis no exemplars (H&O Editorial), de Laura Llevadot, no ha estat el seu encertat i terrorífic diagnòstic sobre com el realisme capitalista ha segrestat i capolat el nostre sistema límbic a força de generar en nosaltres un estat perpetu de frustració i buidor existencial provocat per una maquinària perversa que ens genera constantment desitjos que, tanmateix, mai no podrem assolir perquè, ah, ets pobre i la felicitat que persegueixes no existeix, et fots! Sinó una qüestió que surt com de passada, però que em va provocar certa commoció: veure escrita l’expressió “segle XXII”.

]]> <![CDATA[Desaparèixer per un dit del peu]]> Ana o Anastasia està començant a desaparèixer per un dit del peu. Malgrat la seva joventut, el metge li ha diagnosticat invisibilitat. Ha de canviar de vida per aturar el procés. Treballa per a Bassil, un artista cèlebre d’art conceptual, la identitat del qual és un misteri. El transsumpte de Banksy vampiritza les seves idees, les assumeix com a pròpies i es limita a transmetre-les a un equip perquè les executi. La glòria, per a ell; la invisibilitat de reconeixement, per a ella, que es veurà impel·lida a mirar la seva existència amb altres ulls si vol, literalment i metafòricament, constar. Viure.

]]> <![CDATA[Netflix és el mal a la nova temporada de 'Black mirror']]>

Ja fa gairebé dotze anys que Black mirror va irrompre al panorama serial per sacsejar-lo a fons. El britànic Charlie Brooker reflotava el poder de la narrativa de ciència-ficció i el to moralista de formats antològics clàssics com La dimensió desconeguda per explorar des del pessimisme les derives de la societat tecnificada i hiperconnectada contemporània. Més d'una dècada i cinc temporades després, Black mirror ha perdut aquella capacitat d'impacte. ¿Ens hem avesat a viure en una distopia tecnocapitalista? ¿La sèrie ha esgotat el seu potencial per sorprendre? ¿Ha estat víctima de la sobreabundància de ficcions i de la fatiga de l'audiència? Aquestes i altres raons expliquen que Black mirror ja no generi aquella expectació d'abans, tot i que segueix atraient moltíssims espectadors.

]]> <![CDATA[El creador de 'Black Mirror' escull Hugh Grant per al seu nou projecte]]>

El creador de Black Mirror, Charlie Brooker, s'ha inspirat en la pandèmia del coronavirus per al seu nou projecte, un fals documental sobre l'any 2020 que estrenarà a Netflix i que tindrà Hugh Grant com a protagonista. Segons informa Deadline, se sap que la producció comptarà amb Grant perquè l'actor en va donar alguns detalls en una entrevista amb Vulture. "Interpretaré un historiador a qui entrevisten sobre el 2020. Soc bastant repel·lent, de fet. I us agradarà la meva perruca", va afirmar l'intèrpret anglès, de 60 anys.

]]> <![CDATA['Black mirror', menys ‘black’ i poc ‘mirror’]]> Netflix ha estrenat la cinquena temporada de la sèrie 'Black mirror', la que tan bé ha jugat, amb capítols independents, a crear una distopia del que hauran suposat les tecnologies per a la humanitat d’aquí uns anys. La nova edició resulta, d’entrada, una mica escarransida: tres episodis que, si bé resulten entretinguts i tenen un nivell més que acceptable, no tenen la contundència i l’impacte emocional que provocaven bona part de les històries de les temporades anteriors. És més, sembla que els finals dels nous capítols són lleugerament més previsibles. De fet, la nova temporada no està tan interessada en provocar-nos el sacseig que buscava fins ara. Més aviat sembla que tingui ganes de dir-nos coses noves. No té tanta intenció de parlar-nos del futur sinó més aviat d’alertar-nos a nosaltres mateixos. És a dir, en aquesta temporada les tecnologies s’han convertit en l’excusa. Això no és nou en 'Black mirror', però mentre que en la majoria de capítols l’eix central era tot el que podien generar les tecnologies, aquesta vegada l’epicentre se situa en tot allò en què podem acabar convertits els seus usuaris. En definitiva, la cinquena temporada és menys ‘black’ i hi ha poc ‘mirror’.

]]> <![CDATA[L'editorial de 'Tria la teva aventura' denuncia Netflix per 'Bandersnatch']]>

Chooseco LLC, l'editorial nord-americana de llibres infantils propietària de la marca 'Tria la teva aventura', ha presentat una demanda contra Netflix perquè considera que ha fet un ús indegut d'aquest gènere a 'Bandersnatch', el capítol interactiu de la sèrie 'Black mirror' que es va estrenar el 28 de desembre i que permetia als espectadors decidir, en diversos moments de la trama, com volien que evolucionessin els esdeveniments, igual que passa en els llibres de 'Tria la teva aventura'.

]]> <![CDATA[El deliri de Netflix]]> Black mirror ha tornat a Netflix amb Bandersnatch, un capítol que passarà a la història de la televisió perquè inaugura amb normalitat i eficàcia la possibilitat que l’espectador interactuï per decidir l’evolució de la trama. No és una sèrie de múltiples capítols. És un sol capítol no lineal amb desenes d’episodis intrínsecs. Pots viatjar diverses vegades pel relat descobrint diferents camins i finals. El protagonista és Stefan Butler, un noi amb un greu trauma d’infantesa que intenta dissenyar i programar un videojoc inspirat en Bandersnatch, la novel·la preferida de la seva mare. Aquesta és la llavor incipient que l’audiència farà créixer a base de triar, en un temps límit de deu segons, les opcions que se li presenten al protagonista. De tant en tant s’atura l’acció i s’obre un senzill menú a la part inferior de la pantalla. Mitjançant el comandament a distància has triar des de possibilitats aparentment intranscendents (els cereals que menja, la música que escolta, o entre mossegar-se les ungles o estirar-se el lòbul de l’orella, per exemple) fins a qüestions que semblen determinants per al destí (acceptar o no una oferta de feina, visitar o no el metge, prendre’s o no la medicació o altres accions més radicals).

]]> <![CDATA[‘Black mirror’ estrena per sorpresa el seu telefilm interactiu]]> Envoltada de secretisme i amb poca antelació, Netflix estrenarà demà 'Bandersnatch', l’esperat projecte interactiu de 'Black mirror', la sèrie d’antologia creada per Charlie Brooker centrada en els perills de les tecnologies. Des de feia mesos corria el rumor que la plataforma havia escollit el 28 de desembre per llançar la nova temporada de la ficció –la cinquena–, però avui Netflix ha revelat, amb comptagotes, que la misteriosa estrena és en realitat un episodi especial –o 'event', com ells diuen– amb la duració habitual d’una pel·lícula.

]]> <![CDATA[Unes lents de contacte que canvien la bandera del balcó del veí: l'últim anunci de 'Black mirror' de Netflix]]>

Dos veïns d'edificis encarats surten al balcó i intercanvien mirades de complicitat. Un té una bandera espanyola penjada a la barana i l'altre té una estelada, però això no és un problema. Per què? Perquè tots dos duen posades unes lents de contacte futuristes que fan que vegis el que vols veure i no el que tens davant en realitat.

]]> <![CDATA[Netflix utilitza les càrregues de l'1-O i les pífies de Rajoy per promocionar 'Black mirror']]> "Què va ser abans: la realitat o 'Black Mirror'?". Amb aquest missatge, Netflix Espanya ha llançat a Twitter un nou tràiler de la quarta temporada de la sèrie que combina imatges de la ficció amb vídeos reals. Entre aquests vídeos n'hi ha de les càrregues policials de l'1 d'octubre i també d'algunes pífies de Mariano Rajoy.

]]> <![CDATA[‘Black mirror’ torna amb més llum i més foscor]]>

Charlie Brooker volia que la quarta temporada de Black mirror tingués un to més optimista que les anteriors, però només se n’ha sortit a mitges. Efectivament, alguns dels sis episodis que conformen la nova entrega de la sèrie deixen entreveure una mica de llum al final del túnel, però altres se sumeixen en la foscor més absoluta.

]]> <![CDATA[La quarta temporada de 'Black mirror' s'estrenarà el 29 de desembre]]>

Els nous episodis de la sèrie d'antologia 'Black mirror' veuran la llum el 29 de desembre, data en què Netflix els posarà a disposició dels usuaris. La ficció creada per Charlie Brooker, que en aquesta ocasió només ha escrit un dels guions de la nova temporada, és una reflexió, utilitzant elements de suspens, sobre la relació dels humans amb les tecnologies.

]]>