ERC va arribar aquest dilluns a un preacord per investir president Salvador Illa, i no cal dir que aquest preacord és importantíssim. Van estar deu hores discutint-lo, que és el que fan els polítics quan preparen coses importantíssimes. Reunions maratonianes, discussions que s'allarguen fins a la matinada, girs de guió espatarrants en temps de descompte, sessions de treball en dejú, etc. A primera hora del matí la secretària adjunta a la direcció, Marta Vilalta, defensava a Catalunya Ràdio el preacord i cadascuna de les seves carpetes (els polítics ho fan tot en carpetes), que, nogensmenys, qualificava d'importantíssimes. La resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, qui ho dubta, és una cosa importantíssima. La creació d'una conselleria de Política Lingüística per salvar el català, que com tots sabem està a punt de desinflar-se com un globus, amb un llastimós pet final, és importantíssima. I l'assoliment d'un concert econòmic solidari que proporcioni al Govern de Catalunya la clau de la caixa, allò que se sol conèixer com a sobirania fiscal, és, no cal dir-ho, importantíssim. Sí que pot resultar una mica estrany que l'altra part d'un preacord transcendent, en aquest cas el PSC, es mantingués completament callat: la discreció en política és bona, qui ho dubta, però entre discreció i silenci hermètic hi ha un cert recorregut. També pot cridar l'atenció el fet que no existeixi una majoria clara per sostenir aquest concert ni al Parlament ni al Congrés, però Vilalta confia en la capacitat dels parlamentaris d'ERC per “construir majories”. Entre els fonaments per aixecar aquestes majories, compta amb els diputats i els dirigents de Junts. Com que és un avenç importantíssim pel país, els convida a sumar-s'hi i no dubta que ho faran.

Si som a la tardor, és temps de pressupostos. I tant si parlem dels catalans com dels estatals, ara mateix hi ha un gran interrogant sobre si es podran aprovar. Enmig de les dues negociacions hi ha Esquerra Republicana, que busca suport per aprovar els primers i, alhora, negocia amb el PSOE si acaba donant suport als segons. Els més candents són els estatals, perquè aquest divendres s'acaba el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat i ERC ja ha avisat que no descarta presentar-ne una perquè ara mateix està "molt lluny" de poder donar-hi el sí. Els republicans dubten si validar els pressupostos del PSOE –si els aprovessin, serien els tercers consecutius– perquè tenen fonamentalment dues queixes: el govern espanyol no compleix en matèria inversora ni tampoc en l'àmbit del diàleg.

Tothom donava per fet que la Diada exhibiria la divisió independentista, però calia resoldre encara l'interrogant sobre si aquesta fractura sacsejaria d'alguna manera el moviment. L'endemà de l'Onze de Setembre, lluny de fer algun propòsit d'esmena, els principals actors de l'independentisme han aguditzat el foc creuat contra les respectives estratègies. El més evident és el pols que mantenen ERC i l'ANC, que no només no s'apaivaga sinó que s'ha redoblat. Si l'Assemblea llançava aquest diumenge l'ultimàtum al Govern d'"independència o eleccions", aquest dilluns ERC ha descartat per complet un avançament electoral amb l'argument que seria "irresponsable" davant la tardor complicada que s'espera. Enmig de tot aquest escenari de retrets i divergències, l'únic punt de connexió és que els dos socis del Govern, Junts i ERC, coincideixen que cal refer un espai de coordinació per intentar recuperar "el consens estratègic" de partits, entitats i carrer al voltant del Procés. Tanmateix, l'enfocament que plantegen per aquest nou espai és ben diferent.

Fent bons els pronòstics, la Diada d'aquest any no ha sigut fàcil per a ERC. L'absència del president Aragonès de la manifestació de l'ANC i el pols obert del partit amb l'entitat de Dolors Feliu havien generat controvèrsia, que s'ha acabat transformant en xiulades i retrets en alguns actes en què han participat els republicans. Les escridassades a l'Onze de Setembre no són noves des que el Procés s'ha estancat i la pandèmia s'ha esvaït, però sí que han pujat d'intensitat. Van començar divendres a la nit amb el discurs que el president va gravar des d'Empúries, van continuar dissabte a la mitjanit al Fossar de les Moreres i s'han manifestat de nou en l'ofrena floral a Rafael Casanova. Sigui com sigui, el partit d'Oriol Junqueras ha convertit el seu acte propi de la Diada –celebrat a Barcelona a la tarda– en un acte de reivindicació de la trajectòria del partit i de reafirmació de la seva estratègia. "Ningú ens farà callar i no tenim por de ningú", ha dit el president del partit.

El govern espanyol està disposat a desclassificar documents vinculats al cas Pegasus, però no al fet que siguin de lliure accés per a la ciutadania. Unides Podem i les formacions sobiranistes van sol·licitar la setmana passada que es publiquin les autoritzacions judicials que la directora del CNI, Paz Esteban, va ensenyar a la comissió de secrets oficials. No sortiran d’allà, ha assegurat aquest dilluns el portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, que ha deixat clar que si s’aixeca el secret d’algun document serà consultable als “canals on correspon”: a porta tancada a la comissió del Congrés. Tampoc arriben de moment els cessaments que estan esperant els socis del PSOE, a l’espera que culmini la investigació interna que està fent el CNI. El govern espanyol és conscient que l’incendi del cas Pegasus és gros i hi ha debat sobre la continuïtat d’Esteban, però està determinat a acabar la legislatura i a recuperar els suports al Congrés. 

Pressió de Junts a Esquerra perquè trenqui amb el PSOE. Les mesures anunciades per la Moncloa no són suficients per a la Generalitat –tal com va deixar clar diumenge la consellera de Presidència, Laura Vilagrà–, però JxCat demana als republicans que vagin un pas més enllà en la seva reacció davant del Catalangate i que també retirin el suport parlamentari al govern del PSOE i Unides Podem. Fins quan? Aquest dilluns el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha fixat a parer seu el que han de ser les condicions: una comissió d'investigació al Congrés de Diputats i assumpció de responsabilitats per part dels autors de l'espionatge, a més de "llums i taquígrafs" sobre el que ha costat tota l'operació de Pegasus. ERC, per la seva banda, també exigeix més gestos al PSOE i de moment ha advertit el govern espanyol que no pot comptar d'entrada amb els seus vots al Congrés de Diputats. Està en l'aire, doncs, l'estabilitat de l'executiu de l'Estat.

La taula de diàleg no forma part de les prioritats de Pedro Sánchez, i ell no se n’amaga. En el seu discurs de balanç el 2021 només s’hi va referir en resposta als periodistes (i encara per refredar-ne la urgència) i tampoc en va fer esment divendres passat durant el comitè federal del PSOE. Amb la gestió de la pandèmia com a escut, el president espanyol va tornar a rebutjar aquest dilluns posar una data a la nova reunió entre la Generalitat i l’Estat per no “lligar-se”, segons va argumentar en una entrevista a la Cadena SER. Això sí, va assegurar que la taula es convocarà com a mínim dos cops aquest 2022. ERC, mentrestant, continua pressionant perquè la trobada sigui “al més aviat possible”, tot i que vol evitar una nova polèmica amb el calendari. La seva prioritat és que, sigui quan sigui la trobada, s’avanci en la resolució del conflicte.

La temporada estiu-tardor en les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol promet ser intensa i ja té dues cites clau: la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del 2 d'agost i la taula de diàleg del 13 de setembre. Ara, però, se li ha d'afegir una tercera variable: la negociació dels pressupostos generals de l'Estat del 2022. Els vots d'Esquerra podrien tornar a ser claus perquè hi hagi comptes públics a l'Estat, i torna a situar els republicans en el radar del PSOE i la seva recerca permanent de socis parlamentaris. ERC reconeix obertament que està en disposició de negociar-los, però primer exigeix que es compleixi punt per punt el pacte de pressupostos que va firmar amb els socialistes el novembre de l'any passat i que va servir per aprovar els comptes que hi ha vigents actualment. "Per treballar en els de l'any que ve és necessari que es compleixin els acords", ha advertit aquest dilluns la secretària general adjunta republicana, Marta Vilalta.

La taula de diàleg tornarà aquest any amb la posada en marxa del nou Govern, però Pedro Sánchez no té pressa per reactivar-la. Si el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha reclamat en una entrevista a l'ARA aquest diumenge posar fil a l'agulla aviat, el cap de l'executiu espanyol ha rebaixat la urgència i ha afirmat que "ja hi haurà temps per reunir-se". Rebrà Aragonès a la Moncloa abans de l'estiu, sí, però la taula de diàleg podria dilatar-se més, ha indicat en roda de premsa des d'Alcalá de Henares posterior a la cimera amb el govern polonès.

Ja fa temps que ERC i EH Bildu van decidir unir els seus camins i les seves estratègies. Només en l'últim any han coincidit en avalar la investidura de Pedro Sánchez, algunes de les pròrrogues de l'estat d'alarma i els pressupostos generals de l'Estat. Fins i tot els republicans van convèncer els abertzales de no participar en la votació del suplicatori que afectava Laura Borràs (JxCat). Aquest dilluns la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, i el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, han fet una compareixença conjunta per reivindicar la seva aliança i el suport definitiu que donaran a finals de desembre als comptes estatals de Pedro Sánchez.

ERC ha fet aquest dilluns el primer moviment judicial contra l'operació Volhov. El líder dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia en la qual demana que cessi la filtració als mitjans de les gravacions telefòniques que la Guàrdia Civil ha fet en el marc d'aquest cas. Argumenta que no tenen res a veure amb els fets investigats i que, per tant, no haurien d'haver sortit mai a la llum pública. "Les converses publicades no tenen cap relació amb l'objecte de cap procediment judicial. Són clarament converses explotades amb una finalitat de desprestigi i de pugna política", exposa en l'escrit que ha presentat.

L'operació Volhov continua portant cua, malgrat que tots els detinguts fossin posats divendres passat en llibertat sense mesures cautelars. Aquest dilluns JxCat i ERC han coincidit a dir que es tracta d'un cas d'"espionatge polític" i han demanat explicacions al govern espanyol. El detonant ha sigut una notícia publicada per El Confidencial on s'explica una reunió d'estratègia política entre diversos membres d'ERC, entre els quals el líder dels republicans a Madrid Gabriel Rufián, i l'exconseller Xavier Vendrell, un dels detinguts dimecres passat.

La inhabilitació de Quim Torra per part del Tribunal Suprem ha suposat un altre torpede contra la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat, que ja de per si mai ha gaudit de bona salut. Tot i això, aquest dilluns ERC ha assegurat que manté la seva aposta per la vigència d'aquest instrument de negociació, del qual és l'autora intel·lectual. "La taula de diàleg o de negociació és més necessària que mai", ha proclamat la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta. ¿Això vol dir que es podrà reunir ben aviat? No està tant clar.

Els partits independentistes catalans han sortit en tromba a criticar la decisió del Tribunal Suprem d'aquest dilluns d'inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra. L'objectiu dels retrets ha sigut fonamentalment l'alt tribunal espanyol, però també l'Estat en el seu conjunt. La paraula més utilitzada ha sigut atac i algunes formacions ja han començat a parlar de què cal fer amb el Procés després de les pròximes eleccions al Parlament.

Superats els moments més crítics de la crisi sanitària generada per la pandèmia a Catalunya, per a ERC ha arribat el moment de pensar en la reconstrucció. En la reconstrucció en clau econòmica, social i cultural, però també política. Els republicans han celebrat un acte aquest dissabte per plantejar que també visualitzen aquest procés en clau independentista i com un camí per materialitzar una "transició republicana". Quan? A partir d'ara mateix. Com? Aquesta és una qüestió que planteja més matisos.

ERC està disposada a reconsiderar el seu rebuig a l'estat d'alarma. Dimecres al Congrés va votar que no a la quarta pròrroga que va demanar el govern espanyol, però els republicans es mostren oberts a revisar aquesta negativa. Per fer-ho, aquest dilluns han fixat quatre condicions a Pedro Sánchez. Si les accepta, podrien tornar a l'abstenció.

Totes les peces que es necessitaven perquè es dugui a terme la investidura de Pedro Sánchez amb un acord entre el PSOE i ERC comencen a encaixar. Estan a punt de fer-ho. Només falta col·locar-ne una, que, ben posada, desencallarà la legislatura espanyola definitivament: l'informe de l'Advocacia de l'Estat. Si convenç ERC, l'acord estarà a tocar. Si la peça es col·loca malament, la legislatura espanyola tornarà a flirtejar amb l'abisme.

ERC arribava dissabte al seu 28è congrés nacional amb el dubte de si tornaria a seure a la taula de negociació amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez, unes converses que dijous va congelar. Els republicans van donar senyals ahir de voler tornar a parlar amb els socialistes i, a més, van rebre l’aval de les seves bases perquè el partit aposti en els propers temps per la via del diàleg amb l’Estat.

Esquerra Republicana celebra aquest dissabte el seu 28è congrés nacional en què aprovarà el full de ruta que haurà d'aplicar en els pròxims quatre anys i que consagrarà el gir pragmàtic que el partit d'Oriol Junqueras ha fet en els últims temps. La independència continua sent l'horitzó dels republicans però no es fixen terminis. El diàleg és la nova paraula que pren força i la unilateralitat es dilueix.

Les negociacions entre el PSOE i ERC per la investidura de Pedro Sánchez tornen a tensar-se, però sense arribar a trencar-se. Esquerra ha expressat aquest dilluns el seu malestar amb les paraules d'aquest cap de setmana des del congrés del PSC del ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos. El socialista va dir que sense un acord d'investidura no hi haurà "possibilitats" de diàleg amb Catalunya. La tesi d'Esquerra, en canvi, és que hi ha d'haver diàleg sobre Catalunya tant si arriben a bon port les negociacions per desencallar la legislatura espanyola com si no. Els republicans acusen de "xantatge" els socialistes.