Els ministres de Pesca de la Unió Europea han tancat de matinada l’acord sobre les possibilitats de pesca per al 2026 a les aigües comunitàries de l’Atlàntic i sobre els dies de captures al Mediterrani, els quals finalment quedaran establerts en 143 dies. L’acord posa fi a dues jornades intenses de negociació entre els estats membres.

Aquest dijous, al voltant de les dues del migdia, una embarcació pesquera va capturar per error en alta mar un exemplar de tauró pelegrí al Port de la Selva. Es tracta d'un exemplar de l'espècie de peix més gran del Mediterrani i la segona més gran del món. El tauró, de més de tres tones de pes i de més de set metres de llargada, es va enredar a les xarxes de tipus tremall del vaixell i va acabar morint. Els pescadors van decidir tornar al port empordanès, malgrat que aquesta decisió els fes perdre la pesca, la xarxa i també la gasolina fins a arribar al port arrossegant el pes de l'esqual amb la intenció que els professionals marins poguessin estudiar-lo.

L'empresa dels Emirats Àrabs Go Energy Group ha comprat 400 hectàrees de terreny a la Marina de Llucmajor per construir-hi el complex d'hidrogen i amoníac verd més gran de la Mediterrània. Tindrà una capacitat de 300 tones al dia que es destinaran a l'exportació i al consum intern. L'empresa preveu una inversió de més de 200 milions d'euros.

Un estudi internacional liderat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea-CSIC-UIB), centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha demostrat que els macròfits marins al·lòctons (les macroalgues i plantes marines no natives) d'origen tropical s'estenen per la Mediterrània a una velocitat molt més gran que els macròfits marins d'origen temperat durant les darreres dècades. Els resultats del treball, que es publiquen a la revista Global Change Biology, suggereixen que el futur escalfament de la Mediterrània podria continuar afavorint l'expansió d'aquestes espècies.

La pujada del nivell de la mar, a conseqüència del canvi climàtic, posa en perill els ports d'interès general de les Balears, segons ha alertat aquest dilluns l'Autoritat Portuària de Balears (APB). L'augment podria deixar inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans. A més, podria afectar l'estabilitat d'alguns dics per l'arribada de temporals que presentaran un onatge de major envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l'APB.

“Els coralls moren quan han estat sotmesos molts dies a una temperatura més elevada del que és habitual. Això els provoca un estrès fisiològic que poden aguantar durant un cert temps, però si les condicions d’estrès sobrepassen dies i fins i tot una setmana, comencen a morir, perdent part del seu teixit viu”, explica la investigadora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB), Cristina Linares.

Les platges de les illes Balears aquest estiu semblaven les del Carib. Però el comentari divertit dels banyistes, que s'ha confirmat amb les dades, obre un panorama inquietant. La temperatura del mar ha arribat fins als 31 °C a les illes, però en general a tot el Mediterrani la mitjana ha estat per sobre de 27 °C durant 43 dies consecutius. Una onada de calor marina de rècord que confirma la tendència d'escalfament de l'aigua que ja ha començat a trastocar els cicles naturals. I els primers a notar-ho han sigut els que viuen del mar. "Els pescadors som els ulls del mar", diu Salvador Manera, pescador artesanal jubilat i president del pla de Cogestió Pesquera del Cap de Creus. I aquests ulls fa alguns anys que constaten "un conjunt de canvis al mar que ens estan portant al col·lapse", afirma.

La temperatura de l'aigua de la mar Mediterrània va superar els 31 graus durant els mesos d'estiu, entre juny i agost, segons les dades recollides per la xarxa de boies de Ports de l'Estat. La màxima històrica a tot Espanya es va detectar a la boia ubicada a la Dragonera, que va assolir els 31,36 graus el passat 24 d'agost. L'episodi d'escalfament ha estat més acusat a la mar Mediterrània que a la resta d'Espanya, on s'han registrat diversos rècords absoluts.

Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma ha presentat aquest dimecres l'exposició Patent de Cors de Daniel García Andújar. Un recull de peces que reflexionen sobre les múltiples capes i facetes que engloba la Mediterrània, amb especial atenció als conflictes que ha viscut al llarg de la seva història, també i sobretot els contemporanis. La mostra s'inaugura demà (dijous 15 de setembre a les 19 hores) i es mantindrà oberta a l'espai B d'Es Baluard fins al 22 de gener de 2023.

Són un malson per als banyistes, però el Mediterrani també és el seu hàbitat i any rere any el colonitzen amb més força. Els mesos d'estiu és habitual veure grups nombrosos de meduses ben a prop de les platges i aquesta imatge, lluny de desaparèixer, serà cada estiu més habitual si els mesos de calor –com ja està passant– s'allarguen tant en el calendari. Les espècies de meduses costaneres més comunes es comporten diferent amb l'evidència de la crisi climàtica, acceleren el seu metabolisme i la reproducció. "Al maig ja teníem les meduses costaneres que tocarien al juliol; però aquella primera generació ja ha mort i ara veiem la segona, i encara n'hi haurà una tercera aquest any, i això abans no passava", explica molt gràficament el professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Josep-Maria Gili.

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

La Delegació del govern espanyol ha informat que aquest diumenge de matinada s'han interceptat dues pasteres amb 18 migrants a bord. La primera, on viatjaven set persones, s'ha localitzat molt a prop del far de ses Salines. L'altra, amb 11 migrants, era a la zona de ses Figueretes, a Eivissa.

L'escena fa anys que s'ha normalitzat. El vaixell de rescat Geo Barents de l'organització Metges Sense Fronteres (MSF) fa quatre dies que navega amb més de 410 persones rescatades al Mediterrani central, sense un port segur que els deixi atracar. El vaixell fa dues setmanes que va començar la missió i la cap de l'equip de rescat, Anabel Montes, ha demanat ajuda urgent explicant que la situació està empitjorant a bord. Entre els rescatats, persones que intentaven arribar a Europa a través del mar Mediterrani, hi ha una dona embarassada i 91 menors no acompanyats.

La pandèmia no ha deixat en segon lloc –ni en tercer, quart o cinquè– què passa al mar Mediterrani. No ho ha fet perquè, abans del covid-19, la crisi que es viu des de fa anys al mar on ens banyem als estius ja estava més que silenciada. El Mediterrani central –també la resta de camins marítims que busquen Europa– s’ha consolidat com un forat informatiu immens. Sense cap operatiu de rescat oficial efectiu i amb les ONG boicotejades –el gran llegat de Matteo Salvini–, la ruta fa temps que es queda sense ulls la major part de dies.

El 28 de novembre del 1995 es reunien a Barcelona els ministres d’Exteriors dels països de la UE, que aleshores tenia 15 membres, amb els seus homòlegs dels 12 països veïns del sud i l’est del Mediterrani, inclosos israelians i palestins. A la declaració que van signar es mostraven convençuts que “per fer de la conca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat cal consolidar la democràcia i el respecte als drets humans, aconseguir un desenvolupament econòmic i social sostenible i equilibrat, lluitar contra la pobresa i fomentar més comprensió entre les diferents cultures”. Un quart de segle més tard, Josep Borrell, que va participar en aquella cimera com a ministre espanyol de Transports i Medi Ambient, reconeixia ahir -ara com a cap de la diplomàcia europea- que “en molts sentits el Mediterrani està pitjor que fa 25 anys”.

L'ONG catalana Open Arms ha rescatat aquest dimecres, en dues actuacions diferents, 175 persones que intentaven arribar a Europa. En el primer salvament, l'entitat ha rescatat 111 persones que viatjaven en una pastera que ha naufragat en aigües internacionals prop de la costa de Líbia, però no ha pogut impedir que sis persones perdessin la vida en una nova tragèdia al Mediterrani central. Unes hores més tard, Open Arms ha rescatat 64 persones més d'una embarcació a la deriva.

Les imatges parlen per si soles. Desenes de persones, que havien sigut rescatades per l'Open Arms quan intentaven creuar el mar Mediterrani, salten a l'aigua des del vaixell humanitari, desesperades, per intentar arribar nedant a la costa italiana, que es divisa a l'horitzó. Membres de la guàrdia costanera italiana els aturen i els retornen a bord de la nau, on en total hi ha 277 refugiats i migrants que, des de fa una setmana, esperen que Malta o Itàlia, els dos ports segurs més pròxims, els donin permís per desembarcar.

A poques milles de Malta, un dels destins turístics estrella per als europeus que busquen platges paradisíaques i nits de festa vora el mar, un grup de 50 persones dormint en un estable d'animals d'un vaixell mercant, amuntegats, sense res més que la roba que porten i entre els fems del bestiar. Alguns presenten senyals evidents de desnodriment, com el jove protagonista d'una fotografia que ja ha estat batejada com la Pietat del mar, en referència a l'obra de Miquel Àngel: el noi, sense forces, és portat a coll per un dels mariners del mercant. D'altres estan malalts o tenen ferides del seu pas per Líbia, un infern per als migrants.

El vaixell Ocean Viking, operat per l'ONG SOS Méditerranée, ha arribat aquest dilluns a aigües italianes, concretament al sud de l'illa de Sicília, i espera indicacions per poder desembarcar en condicions dignes els 180 immigrants que fa deu dies que acull a bord. Segons fonts de l'ONG citades per l'agència Efe, l'embarcació està ancorada davant la localitat de Porto Empedocle i la situació a bord a hores d'ara és tranquil·la.