A mitjans dels anys 80, un submarinista explorava les illes de Ryukyu, al sud de la costa del Japó. El que no s'esperava era trobar-se amb un dels misteris arqueològics que encara intriguen els geòlegs avui dia. A 25 metres de profunditat, una estructura colossal de 50 metres de llarg i 20 d'ample restava impassible dins el mar. Es tracta del que avui es coneix com a monument Yonaguni, i està envoltat de teories sobre el seu origen: és natural o són els humans els qui el van construir?

Boscos frondosos tan poblats de vida vegetal i animal com absents de persones que els transiten. Camins impossibles, carreteres de revolts pronunciats i altures amb vistes panoràmiques. Enmig de paratges d’escàndol on només el vent, les branques dels arbres i els ocells semblen dominar l’espectre sonor, s’alcen els spomeniks, els monuments soviètics que rememoren l’antiga Iugoslàvia. Alçats entre els cinquanta i els vuitanta durant el règim de Tito, aleshores president de Iugoslàvia, aquests monuments pretenien homenatjar la resistència partisana davant l’ocupació nazi. Avui commemoren batalles, recorden barbàries de camps de concentració i construeixen el ventall visual balcànic dels traumes col·lectius, dels somnis d’alliberament i de la promesa d’un poble socialista unit.

A l’hora de tancar aquest article ja són set els enigmàtics monòlits d’acer inoxidable que han aparegut arreu del món. El primer va ser descobert per uns excursionistes al desert de Utah, als Estats Units. Va desaparèixer misteriosament tan aviat com la notícia es va escampar, deixant l’interrogant sobre el seu origen. Pocs dies després se’n va trobar un altre al nord de Romania, a prop del monument arqueològic de les fortaleses dàcies de les muntanyes d’Oràstie. La fabricació d’aquest nou monòlit era més pobra que la del primer, però malgrat tot semblaven connectats per un estrany simbolisme. El tercer va aparèixer a Califòrnia, al cim de la Pine Mountain Loop, a Atascadero. I va desaparèixer l’endemà mateix. També se n’ha trobat un altre a Rússia, a les muntanyes de Romantsevskie Gory, un paratge que ja és misteriós per si sol, perquè sembla la superfície d’un altre planeta. Aquesta setmana mateix han aparegut més monòlits. Un als Països Baixos, a la reserva natural de la província de Frísia. Aquest té la singularitat que l’acer no és brillant sinó mat. Dilluns en van trobar un altre a Ayllón, un municipi de Segovia, col·locat al costat de les ruïnes d’una església de Santiago. L’últim ha aparegut a l’illa de Wight, a la Gran Bretanya, clavat a la sorra de la platja.

A les Balears hi ha hagut un ampli catàleg de personatges il·lustres que amb el barem actual es poden definir de racistes, conqueridors i esclavistes, però són homenatjats amb un ampli ventall d’estàtues i carrers batejats amb el seu nom. Ara una tendència internacional, accentuada per les protestes per l’assassinat de George Floyd als Estats Units fa dos mesos, exigeix la revisió -ja plantejada sovint abans- dels honors retuts a aquells que, en el passat, adoptaren actituds avui incompatibles amb els nostres valors. Aquí aquest catàleg d’homenatges polèmics va molt més enllà de les escultures del missioner Juníper Serra -criticat per extensió de les protestes als EUA. També s’hi podrien comptar els reconeixements al rei Jaume I, al polític Antoni Maura, als militars Weyler i Vara de Rey, als escriptors Llorenç Villalonga, Llorenç Riber i Maria Antònia Salvà, al dirigent agermanat Joanot Colom o Verne, Cervantes i al mateix Ramon Llull. Tots podrien ser objecte d’aquesta goma d’esborrar de la correcció política, així com diverses joies del patrimoni arquitectònic.

Recorda l’arquitecte Josep Quetglas que Bertolt Brecht començava la sèrie de Preguntes d’un treballador que llegeix amb els versos: “Qui va construir Tebes, la de set portes? / Als llibres hi venen els noms dels reis. / Varen ser els reis qui carregaren els blocs de pedra? / I la tantes vegades destruïda Babilònia -qui la va reconstruir, cada vegada?”. Tot seguit, Quetglas, qui, com a catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, es va especialitzar en la història de l’art i l’arquitectura moderna i contemporània, afirma: “Si la història de totes les societats és la història de la lluita de classes, per als desposseïts té la forma d’una llarguíssima i continuada sèrie de derrotes. A qualsevol punt del passat on es posi el dit, el signe resultant és el d’una derrota. Els desposseïts han après a sentir, en els monuments dels senyors, els crits de dol dels seus antecessors derrotats, i hi responen”.

Diverses entitats ciutadanes han demanat a l'Ajuntament de Palma que paralitzi els projectes d'enllumenament de la Seu i el castell de Bellver i que "obri un temps de reflexió i participació ciutadana, a fi d'establir uns criteris consensuats sobre l'enllumenament dels edificis històrics de la nostra ciutat". Les entitats que han signat la proposta són ARCA, Joves Arquitectes de Mallorca, Grup d'Opinió d'Arquitectes, Palma XXI i Associació de Veïnats Districte Centre.

Aquest diumenge, Dia del record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, s’inaugura al cementeri de Palma l’Arbre de la Memòria, de l’arquitecte Sebastiano Rossi, un mural que té la intenció de senyalitzar públicament la fossa comuna més gran de les Balears i oficialitzar la repressió amb la representació d’unes fulles que simbolitzen cada dia. A més, avui és l’aniversari de l’assassinat del darrer batle republicà de Ciutat, Emili Darder, de l’empresari Antoni Maria Ques Ventanyol, del polític Alexandre Jaume Rosselló i del batle inquer Antoni Mateu Ferrer. Familiars de les víctimes que estan enterrades a la fossa comuna assistiran a l’homenatge, entre les quals Juana María Dolores Mora i Antònia Mercadal Serra.

El Claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor compleix enguany el primer centenari com a monument arquitectònic artístic nacional. Era el 31 de març de 1919 quan la Gaceta de Madrid, en el número 90, publicava aquesta declaració, que garantia la protecció de la joia arquitectònica més important del municipi.

Un grup de desconeguts ha enderrocat a Ondarroa (Biscaia), una creu aixecada en record dels mariners del municipi que varen morir a bord del creuer 'Balears', del bàndol franquista, durant la Guerra Civil.

Cort es manté ferm amb la decisió d'enderrocar el monument de la Feixina. La plataforma 'Salvem la Feixina' ha escrit al Ministeri de Cultura espanyol una sol·licitud perquè s'analitzi el cas i es pronunciï sobre les actuacions que s'hagin de dur a terme. Qui sí que s'hi ha pronunciat ha estat el Consell de Mallorca i el tècnic sol·licitat per l'Ajuntament. La conclusió és que el monòlit "no té cap valor històric ni simbòlic".

El monument a Lluís Companys al Tarròs, a Tornabous (Urgell), va patir la matinada de dissabte un nou atac vandàlic. Els dos monòlits que homenatgen la figura del president al seu poble natal van aparèixer guixats amb esprai de color groc.