En una entrevista de ràdio li demanen al primer ministre que esculli un superèxit de tots els temps. Anthony Albanese respon que “no hi ha cap altre himne que Am I ever gonna see your face again? ("Tornaré a veure la teva cara?", en anglès) de The Angels”. Ningú s’esperava aquesta resposta a l’estudi. Albanese riu. “Segur que gairebé tots els oients han entès la broma –remata, confiat–, és obvi a qui va dedicada”.

Miren Arguimbau és una mestra menorquina de 26 anys que fa feina a una mina d’Austràlia des de fa quatre mesos. Fa un any i mig que viu al país –amb el visat Work and Holiday–, però abans de partir de Menorca no sabia si hi estaria un any o dos. Ara, es planteja quedar-hi encara més, però assegura que si hi està un altre any, serà “sobretot per estalviar i viatjar”.

“Vaig guanyar el mateix fent feina de cangur una setmana, deu hores al dia, a Austràlia, que un mes treballant a un diari a Espanya”. Marta Terrasa és una periodista i escriptora mallorquina que va decidir partir a 14.000 quilòmetres de ca seva el 2016. Mentre els seus amics pensaven en la hipoteca i els nins, Terrasa va abandonar una feina fixa i es va llançar a recórrer Austràlia en una furgoneta. Els darrers anys, aquesta aventura s’ha popularitzat entre els joves de les Balears i de cada vegada són més els que decideixen emigrar a aquest país per cercar-hi una vida millor.  

“Això és un sense sentit, una bogeria –assegurava el senador David Pocock–. Un país que està orgullós de ser al pòdium mundial d’exportadors de gas, i, tot i això, recaptem més diners dels estudiants que tornen els seus crèdits que de les companyies amb la Petroleum Resource Rent Tax (PRRT)".

Un total de 157 balenes han mort o seran sacrificades després de quedar encallades en una platja al nord-oest de Tasmània, una illa del sud d'Austràlia. En concret, segons han informat les autoritats locals, es tracta de falses orques, una espècie de cetaci conegut per ser el membre més gran de la família dels dofins oceànics. Un cop localitzades, diferents equips formats per veterinaris experts en animals salvatges i conservacionistes marins s'hi han desplaçat per mirar de salvar unes 90 balenes que encara sobrevivien a la sorra.

El govern de Nova Gal·les del Sud (amb Sydney com a capital) va encarregar el juny passat un informe al comissari de Productivitat i Equitat sobre la crisi de l’habitatge, amb una demanda que no quadra amb l’oferta, i lloguers que s’han encarit més d’un 40% des del 2019. En la seva resposta, Peter Achterstraat va ser clar: “Hem de construir una casa cada set minuts”.

Dia de Sant Esteve, Melbourne. Quan la policia arriba, després de la trucada d’emergències a quarts de sis del matí, ni els agents ni els serveis d’emergència poden salvar la vida d’Yvonne Beres. 22 de desembre. Després de mitjanit la policia rep una trucada. Troben inconscient Chloe Mason en un carrer de Caboolture, a la costa est d'Austràlia. Mor a causa de ferides de bala. 14 de desembre, avís a la policia per aldarulls dins d’un domicili a Fitzroy Crossing, al nord del país. Quan hi arriben els paramèdics no poden fer res per salvar la vida d’una dona de 32 anys. En tots els casos la policia australiana arresta homes coneguts per la víctima.

El cas va començar amb un dispositiu a Austràlia que va desmembrar una part d'un grup criminal que es dedicava al tràfic internacional de drogues. Va ser en aquell moment que la policia australiana va detectar que aquells traficants tenien ramificacions amb Catalunya i que, fins i tot, hi hauria persones australianes, del mateix grup, vivint i movent droga a Barcelona. Entre altres vincles, van trobar enviaments de droga que havien arribat a Austràlia provinents de Catalunya. Aquests indicis s'han acabat materialitzant aquest dimecres, amb un macrooperatiu dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Federal d'Austràlia en diversos punts de la capital catalana.

Austràlia ha imposat la prohibició de les xarxes socials als menors de setze anys, en una de les mesures més exhaustives del món destinades a protegir els joves dels possibles perills que hi ha a internet. No obstant això, molts detalls encara no estan clars, com la forma en què s'aplicarà i quines plataformes es tindran en compte.

Era un dia australià com tots: sol, onades i surf a la platja. De sobte, va aparèixer una cosa que clarament no era d'allà. Aaron Fowler i un amic es dirigien cap a l'aparcament després d'un dia entre onades. "Vam veure alguna cosa que sortia de l'aigua", explica Fowler, un reparador de panells de guix de 37 anys. "Primer pensàvem que era un ocell marí, però després vam veure que era massa gros. Tenia un coll ample i llarg, i una cua que sobresortia com la d'un ànec. Es va aixecar a l'aigua i va venir directament cap a nosaltres i va començar a netejar-se".

A Austràlia hi ha més de tres milions de sistemes de plaques solars als terrats de cases o edificis no residencials, cosa que –segons dades que el govern del país va difondre al març– indica que n'hi ha a més d'un de cada quatre immobles. Es tracta d'una circumstància a priori positiva en termes d'energia renovable, però en els últims dies ha encès les alarmes del país, segons recull ABC News (Australian Broadcasting Corp).

L'impacte nociu de les xarxes socials sobre els adolescents s'està convertint per a moltes administracions en un punt a combatre. Si bé ara fa uns mesos vèiem com la ciutat de Nova York es querellava contra TikTok, Instagram, Facebook, Snapchat i YouTube per "perjudicar la salut mental dels joves", ara Austràlia planeja establir un mínim d'edat perquè els nens les puguin utilitzar. El primer ministre conservador, Anthony Albanese, ha justificat la decisió per la toxicitat de les xarxes sobre la salut mental i física dels adolescents menors: "Volem que tinguin experiències reals amb persones reals, perquè sabem que les xarxes socials estan causant dany social".

L'aigua és un element essencial per a la formació del nostre planeta tal com el coneixem: va ser determinant per al desenvolupament dels primers éssers vius, que no haurien aparegut sense aigua dolça disponible ni l'inici del cicle de l'aigua. És el sistema que els nens estudien a l'escola per entendre com es mou aquest element entre la terra, els oceans i l'atmosfera: és a dir, que s'evapora amb l'escalfor del Sol, es condensa en forma de núvols i es precipita de nou a la terra, flueix pels rius i omple als embassaments, viatja pels aqüífers o desemboca al mar. Però la comunitat científica no es posa d'acord sobre quan va començar aquest cicle. Ara un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Curtin d'Austràlia conclou que el cicle de l'aigua podria haver començat fa almenys 4.000 milions d'anys, gairebé 600 milions abans del que es pensava.

Sydney ha patit aquest dilluns el segon episodi de violència en només dos dies. Un home ha apunyalat un capellà i tres dels seus seguidors a l'església assíria del Bon Pastor, de confessió ortodoxa, al districte de Wakeley, al sud-est de la ciutat australiana. L'incident, que la policia investiga com un "acte terrorista", arriba dos dies després d'un altre atac amb arma blanca en un centre comercial de la ciutat, on l'autor va matar sis persones i va ferir-ne vuit més abans de ser abatut a trets per la policia.

Ha mort la reina. A l’Òpera de Sidney hi projecten la seva cara amb la corona. Les banderes onegen a mig pal, però al Club Gaèlic no les han tocat. Ni tan sols hi ha l’australiana –amb la Union Jack–, sinó la tricolor i la bandera aborigen. De la nit al dia, ara fa un any, Austràlia va canviar de cap d’estat. El Parlament es va aturar dues setmanes –més temps que al Regne Unit– i el governador general, David Hurley, va prometre "obediència" a Charles Philip Arthur George, rei de la Commonwealth i d’Austràlia.

El primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, ha anunciat aquest dimecres que el país celebrarà el 14 d'octubre un històric referèndum nacional sobre la modificació de la Constitució per aprovar –o refusar– l'establiment d'un nou òrgan assessor de representació dels aborígens i els illencs de l'estret de Torres, un arxipèlag situat entre Austràlia i Papua Nova Guinea.

Tot i que els vehicles superesportius no són gaire habituals als nostres carrers i poques persones se'ls poden permetre, a l'estat espanyol es produeix una situació que és, com a mínim, sorprenent: els motociclistes que vulguin adquirir una moto molt potent han de passar un període d'espera un cop han obtingut el carnet de conduir i acreditar una experiència prèvia, però això no passa en el cas dels cotxes. Així, qualsevol conductor de 18 anys amb el carnet acabat d'obtenir pot conduir sense cap limitació qualsevol Ferrari, Lamborghini o Bugatti, per posar alguns exemples de vehicles molt potents.

L'australiana Kathleen Folbigg, que ha passat els darrers 20 anys a la presó per suposadament haver matat els seus quatre fills, ha sigut posada en llibertat aquest dilluns després que, gràcies a la recerca d'un grup coordinat per la investigadora espanyola Carola García de Vinuesa, s'hagi acceptat que hi havia dubtes raonables sobre la seva culpabilitat. Durant les últimes dues dècades, Folbigg, que ara té 55 anys, ha estat considerada la pitjor assassina en sèrie d'Austràlia. Aquest dilluns, però, ha abandonat la presó on complia condemna, un cop la governadora de l'estat de Nova Gal·les del Sud ha signat el seu indult. La dona ha estat entre reixes des del 2003 per la mort dels seus fills Caleb, Patrick, Sarah i Laura.

Polèmica a Austràlia per una qüestionable actuació policial que ha acabat en tragèdia. Clare Nowland, una dona de 95 anys, ha mort després que fa una setmana un agent li disparés amb una pistola Taser per reduir-la en una residència de gent gran a la localitat de Cooma, uns 430 quilòmetres al sud-oest de Sydney. Els fets, que han sacsejat l'opinió pública del país i estan sent objecte d'investigació, van tenir lloc dimecres de la setmana passada a l'interior del centre on vivia la dona, que tenia demència i era en una de les habitacions amb un ganivet de tallar carn, segons van alertar els responsables del lloc en una trucada a la policia.

L'aliança militar Aukus, creada fa 18 mesos pels Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, comença a fer els primers passos cap al seu objectiu fundacional: contenir l'expansió xinesa a l'Indopacífic. Aquest dilluns els líders dels tres països –el president Joe Biden i els primers ministres Rishi Sunak i Anthony Albanese– han anunciat des de la base naval de San Diego (Califòrnia) un acord històric: el país oceànic comprarà fins a sis submarins nuclears als seus dos socis occidentals durant la pròxima dècada.