El partit animalista Progreso en Verde i l'entitat Satya Animal s'han manifestat aquest dissabte a Palma per protestar contra l'explotació que pateixen els cavalls de les galeres de Ciutat. També han criticat la "permissivitat" de l'Ajuntament amb les infraccions comeses pels conductors de galeres.

L’Avril és una advocada amant de les causes perdudes a qui el seu superior suplica que, per favor, guanyi almenys un judici. Tanmateix, no es pot resistir a acceptar el cas d’un home a qui els tribunals amenacen amb matar el seu gos per haver mossegat i desfigurat la cara d’una dona. La condemna sembla segura, però el cas pren un gir quan l’Avril convenç el jutge que si és la vida del gos la que està en joc, és l’animal a qui s’hauria de jutjar, no l’amo. Així arrenca El juicio del perro, que arriba als cinemes aquest divendres i que, tot estirant les situacions fins a l’absurd, planteja un debat engrescador sobre el paper de les mascotes en la nostra societat, un tema cada vegada més rellevant: segons un cens de 2023, a Catalunya hi ha 1.254.211 gossos; és a dir, un per cada 6,3 persones.

Invasions biològiques, espècies invasores, llistes negres, espècies més buscades, intrusos. I també expansió agressiva, danys irreversibles, cost econòmic, propagació i voracitat. Així és com ens referim a les plantes i animals que proliferen en territoris en els quals no són autòctons.

La Setmana de la Moda de París femenina ha arrencat amb polèmica: la desfilada de Schiaparelli ha sorprès assistents i mitjans amb tres vestits que porten incorporats caps gegants d'animals –d'un lleó, d'un llop i d'un lleopard blanc–, una elecció que ha sigut criticada perquè s'ha entès com una incitació a la caça. Aquestes falses figures de taxidèrmia han causat sensació i prometen fer-se virals, especialment després que l'empresària i influencer Kylie Jenner, convidada a la desfilada, aparegués lluint una de les arriscades propostes de la marca francesa, comandada per Daniel Roseberry.

Quan Jerzy Skolimowski ens presenta el ruc Eo, l’ase que protagonitza la seva última pel·lícula, impetuós, donant voltes per la pista d’un circ tenyit de llum vermella, ens avança que la vida d’aquest animal, a diferència de l’assossegada i malenconiosa mirada del Baltasar de Robert Bresson, serà tan trepidant com la d’un heroi d’acció, sense alè ni descans. De la mateixa manera que el mestre francès feia a A l’atzar, Baltasar, i tal com van fer-ho abans poetes d’èpoques diverses, d’Isop a La Fontaine, Skolimowski fa servir a Eo un animal per parlar dels homes en clau moral, fent de l’innocent ull de l’ase el mirall de les nostres passions i els nostres defectes.

Diferents entitats animalistes s'han concentrat aquest diumenge a Palma per exigir la protecció dels cans llebrers, una raça usada a la caça i les curses. Les organitzacions AnimaNaturalis i CAS International reclamen que els animals no siguin considerats "una eina de treball" a la nova llei estatal de protecció i drets dels animals, que es debatrà pròximament al Congrés.

Quan tenia quatre anys, el documentalista Viktor Kossakovsky vivia en un remot poblet rus en què, quan les temperatures queien en picat a l'hivern, els seus pares guardaven els garrins amb la canalla perquè estiguessin calents i no morissin. Kossakovsky sempre jugava amb un dels garrins: li deien Vasha i el nen el considerava el seu “millor amic”. Però la relació va acabar bruscament un dia que se'l va trobar a taula rostit i esquarterat. “Els meus pares van matar el meu amic perquè fos el nostre sopar de Nadal –explica Kossakovsky–. Des de llavors no he tornat a menjar carn. Segurament vaig ser el primer nen de la Unió Soviètica que va decidir fer-se vegetarià”.

Després d'una merescuda jubilació i de molts anys al capdavant de la papereria d'Alaró, Cati Bestard aprofita ara el temps per lluitar pel benestar dels animals del poble i amb l'associació feminista Dones en Dansa. Gràcies a la tasca d'ADA (Associació d'Animals d'Alaró), els problemes amb els moixos que viuen al poble no tan sols s'han reduït, sinó que molts han trobat una família per conviure. Bestard assegura que una de les claus és entendre que no basta amb donar-los menjar, i destaca la necessitat de castrar-los per evitar que es reprodueixin sense control.

L'actriu Brigitte Bardot, bolcada des de fa dècades en la defensa dels animals, ha sigut denunciada pel prefecte (delegat del govern) de l'illa francesa de la Reunió (a l'Índic) per haver proferit insults racistes als seus habitants. En un comunicat, la prefectura ha explicat que ha posat en coneixement de la Fiscalia una carta que va rebre dimarts de la Fundació Brigitte Bardot, signada per l'estrella del cinema francès, perquè "comporta termes injuriosos i racistes cap als habitants de la Reunió".

Cada cop més gent està sensibilitzada sobre el maltractament dels animals i el patiment innecessari a què estan sotmesos en alguns àmbits, especialment els relacionats amb l’alimentació, l’oci o l’experimentació farmacològica. El moviment animalista encara és molt minoritari i alguns dels seus postulats no són compartits per una àmplia majoria de la població, però sí que amb les seves campanyes i denúncies ha aconseguit que s’estengui la sensibilitat animalista entre molta gent.

Unes 2.000 persones s'han manifestat aquesta tarda a Barcelona per demanar "justícia" per la mort de la gossa Sota, que va morir el 18 de desembre pel tret que va rebre d'un agent de la Guàrdia Urbana. La protesta estava convocada per SOS Animals Maresme, i s'hi han adherit més entitats animalistes. Entre els crits de "Tots som Sota" i "Justícia per a Sota", els manifestants s'han concentrat a la plaça Espanya a les cinc de la tarda i han recorregut uns quants carrers del districte de Sants-Montjuïc sense que s'hagin produïts incidents, segons fonts municipals.

La mort de la gossa Sota per un tret d'un agent de la Guàrdia Urbana encara no ha sigut explicada per testimonis ni comprovada per imatges prèvies a les que han corregut per les xarxes, en les quals l'animal ja estava estès terra, segons ha explicat aquest dijous l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.