La Fundació Franz Weber proposarà que es retiri a Palma el segell de 'Ciutat amiga de la infància' perquè considera Cort "còmplice per omissió" de l'entrada de nins i adolescents a espectacles taurins, incomplint l'objecció del Comitè de Drets del Nen d'Unicef sobre aquest tema.

Els legisladors de Ciutat de Mèxic han aprovat amb una aclaparadora majoria la prohibició de les corrides de toros tradicionals. Un esdeveniment important tenint en compte que es tracta de la ciutat i el país del món amb més tradició taurina. La mesura ha comptat amb el suport de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum.

El PP i Vox han tirat endavant aquest dimarts al Parlament balear una modificació de la llei que regula les corregudes de toros que consta just de la modificació d'un article per aixecar la prohibició que els menors puguin veure, en directe, com maten l'animal com a part de l'espectacle. Amb la votació d'aquest ple, la iniciativa inicia la seva tramitació parlamentària i, una vegada entri en vigor, acabarà amb un consens establert des de 1992 per protegir la sensibilitat dels menors davant aquestes pràctiques.

El PP ha avançat aquest dilluns el seu vot a favor de la presa en consideració de la Proposició de Llei de Vox que permet que els menors puguin tornar a assistir com a públic als toros. El portaveu del partit, Sebastià Sagreras, ha assegurat que és un acord d'investidura i que suposarà, a més, "igualar la normativa de les Illes a la resta de comunitats d'Espanya", algunes "presidides pel PSIB" (en altres, com Catalunya, les corregudes de toros estan prohibides).

Vox registrarà la setmana vinent la seva proposta de modificació de la Llei de regulació de les corregudes de toros per permetre l'entrada dels menors a les festes taurines. La modificació de la norma vigent des del 2017 es proposarà pel procediment de lectura única i comprendrà la modificació de l'article 12, que determina la prohibició de l'accés a menors de 18 anys. Malgrat això, es mantindrà l'obligació de mostrar una cartelleria que indiqui que l'espectacle pot ferir sensibilitats. El reglament del Parlament indica que en el procediment de lectura única, després de l'acord unànime de la junta de portaveus, implica la impossibilitat de presentar esmenes a la proposició.

Els menors tornaran als toros. En compliment de l'acord de governabilitat, el PP i Vox faran valer la seva majoria al Parlament per modificar la normativa que ho prohibia, i ho faran a través d'una esmena a la llei d'habitatge. Concretament, es modificarà l'article 12 de la Llei 9/2017 de regulació de les corregudes de bous i de protecció dels animals de les Illes Balears, que fins ara impedia "els menors de 18 anys assistir a les places de toros quan s'hi facin espectacles taurins". Un cop s'aprovi la modificació, l'única part d'aquest article que continuarà vigent és l'obligació que hi hagi un cartell advertint que "l'espectacle pot ferir la sensibilitat dels espectadors".

A Nimes, a Occitània, cada any se celebren dues ferias, una festa popular inspirada en les fires d'Andalusia en què els toros i les corrides són els protagonistes. Forma part del reclam turístic de la ciutat i, segons l'Ajuntament, la tauromàquia suposa uns ingressos per al municipi de 60 milions d'euros anuals. A França, les corrides de toros –i qualsevol altre espectacle que impliqui maltractament animal– estan prohibides, però la llei fa una excepció per a les "tradicions locals ininterrompudes", com és el cas de les corrides al sud de França, sobretot a Nimes, Arles i Besiers, però també en ciutats de la Catalunya Nord com ara Ceret o Perpinyà. L'excepció genera molta controvèrsia política i en els últims mesos s'havia gestat una proposició de llei per prohibir les corrides a tot el territori francès. Finalment la iniciativa ha fracassat aquest dijous, cosa que ha posat en evidència la divisió que genera a França la qüestió dels toros.

No tornarà a haver-hi toros a Gijón. Així ho ha decidit l'alcaldessa de la ciutat, Ana González, que ha anunciat que l'Ajuntament no concedirà la pròrroga d'ús a l'empresa que actualment explota la plaça ni els oferirà un nou contracte. Per tant, la plaça de toros d'El Bibio no tornarà a celebrar la fira taurina de Begoña que enguany ha generat polèmica, després que el torero Morante de la Puebla matés dos braus que es deien Feminista i Nigeriano. Els noms dels animals sacrificats, de la ramaderia de Daniel Ruiz, han despertat queixes d'associacions feministes i animalistes.

Cinc entitats taurines d'àmbit català i espanyol han presentat aquest dijous una petició a l'Ajuntament d'Olot perquè els deixi organitzar una corrida a la plaça de braus que hi ha al municipi, la més antiga de Catalunya. Els impulsors afirmen que estan "emparats" per tres sentències estatals (dues del TC i una d'un jutjat d'Alacant). Des de l'Ajuntament confirmen que estudiaran el text però recorden que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que el 2004 la capital de la Garrotxa es va declarar ciutat antitaurina. Més recentment, el 2016, la ciutat va decidir suprimir els correbous de la festa major arran d'una consulta popular.

En l'últim mes el Tribunal Constitucional (TC) ha trencat fins a dues vegades una de les seves regles sagrades des de la sentència de l'Estatut el 2012: respondre a recursos d'inconstitucionalitat sobre normes o decisions del Parlament o del Govern amb unanimitat de tots els magistrats que conformen el ple. L'anul·lació del veto a les corrides de toros a Catalunya va tirar endavant amb la discrepància de fins a tres magistrats. El ple tampoc va resoldre per unanimitat la decisió d'avalar la seva reforma, que li dóna poders per suspendre polítics.

El conseller de Territori, Josep Rull, ha assegurat aquest dijous que les lleis i normatives que ja hi ha vigents a Catalunya són "suficients" per fer de "dic de contenció" perquè els toros no tornin a Catalunya, després que el Tribunal Constitucional hagi tombat la prohibició catalana. Rull ha fet aquestes declaracions en l'obertura de la Primera Trobada de Comissions i Seccions de Protecció dels Drets dels Animals al Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Els partits del Parlament de Catalunya han reaccionat immediatament a l'esperat anunci del Tribunal Constitucional de tombar la prohibició dels toros a Catalunya, aprovada el 2010 i que va entrar en vigor el 2012. Tret del PP i Ciutadans, totes les formacions han deixat clar que no permetran que les curses de braus tornin a Catalunya.

Més de sis anys després de la històrica prohibició dels toros a Catalunya per part del Parlament -amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions- el Tribunal Constitucional ha tombat aquest dijous la llei 28/2010, que va abolir els espectacles taurins des de l'1 de gener del 2012. El ple ha decidit validar el recurs d'inconstitucionalitat del PP presentat l'octubre del 2010, en què argumentava que la prohibició "envaeix competències estatals" i "restringeix drets i llibertats dels ciutadans". Però a diferència de la majoria de sentències en contra de decisions del Parlament, aquest cop la decisió no s'ha pres per unanimitat entre els magistrats de l'alt tribunal. Tres discrepen de la sentència: la vicepresidenta del tribunal Adela Asua Batarrita, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Ros.