El govern espanyol fa un pas més per dotar de múscul l’Empresa Estatal d’Habitatge (Sepes) després del canvi legislatiu que li permet "gestionar i construir habitatges". Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a aquesta empresa pública. Del total de pisos, 9.257 se situen a Catalunya, és a dir, el 27,8%, segons dades del ministeri d'Habitatge. Alhora, es volen incorporar 2.400 solars d'ús residencial, també de la Sareb, amb capacitat per albergar 55.000 pisos, segons els càlculs del ministeri. L'objectiu del govern espanyol és que tots ells passin a formar part del parc estatal d'habitatge públic –Espanya fa anys que se situa a la cua d'Europa– i es destinin al lloguer social.

La primera vegada que Cristina va entrar a veure el que seria el seu pis de protecció oficial al Molinar va demanar a la seva amiga que en fes les fotos. “Plorava a llàgrima viva. De pura felicitat. No m’ho podia creure”, confessa. Va complir 70 anys a penes dues setmanes després d’instal·lar-se en el seu habitatge social intergeneracional, en el qual conviuen joves de fins a 35 anys amb persones majors de 65. “Vaig celebrar aquest aniversari com mai. Això és molt més que guanyar la loteria. Vaig pensar que s’havia acabat el problema més gros que tenia. Ara només he de viure i gaudir de xerrar i conèixer coses noves”, reconeix.

Un grup de senyores s’arremolina a la sala on rebran la classe de gimnàstica. Passen dels 70 anys, arriben perfectament equipades per fer-hi esport i es tracten amb la companyonia d’un grup que sembla conèixer-se de tota la vida. “Agafau una cadira cadascuna”, els ordena Miquel Àngel, un preparador físic de tot just 30 anys. Elles la col·loquen, però estan passant llista mentalment i es miren entre elles com si els en faltàs alguna de les habituals. “L’avisam?”, demana una. “No et preocupis, ella sol arribar més tard”, respon una altra. I Miquel Àngel espera que s’asseguin per donar les primeres instruccions: “Començarem relaxant una mica el cos. Més o menys un minut”. És el primer de l’hora que durarà una classe preparada amb cura i adaptada a les necessitats psicomotrius de les dones. La setmana passada varen tenir pilates. La pròxima, potser taitxí. Però aquesta sala no és la de cap gimnàs, sinó l’espai multiusos de la primera promoció d’habitatge públic intergeneracional a Mallorca, construïda per l’Institut Balear d’Habitatge (Ibavi) al barri del Molinar. Aquí ni les dones paguen per les classes ni l’instructor les cobra. Cadascun dels llogaters dels 57 habitatges de protecció oficial (HPO) reservats per a menors de 35 anys (un 20%) i majors de 65 anys (80%) del carrer de Cuba a Palma es va comprometre a participar en la convivència i ajudar-se mútuament.

Els deures no s'han fet i el problema és majúscul. És un dels principals missatges que s'extreu sobre la situació del lloguer i, en particular, el lloguer social a Espanya de l'Informe Anual 2023, publicat aquest dimarts al matí pel Banc d'Espanya. La dificultat actual per accedir a un habitatge, sigui sota aquest règim (de lloguer) o en propietat, és resultat de "desequilibris acumulats al llarg de molts anys", segons apunta l'organisme supervisor, entre els quals destaca el poc parc d'habitatge destinat al lloguer social que hi ha a l'Estat.

Una dècada després de la seva creació, el govern espanyol vol convertir la Sareb, coneguda com el banc dolent, en la pota principal del parc públic d'habitatge. És l'estratègia que ha jugat l'executiu de Pedro Sánchez aquesta setmana –a les portes d'un període electoral– mobilitzant 50.000 habitatges de l'entitat perquè passin a ser de lloguer assequible. Però, ¿de què parlem quan parlem de pisos de la Sareb? "Hi ha pisos que estan molt bé i d'altres que estan fets un desastre. També n'hi ha a mig fer i d'altres que necessiten una gran inversió per posar-los al dia", avança el professor de ciències polítiques i expert en sector immobiliari de la UPF, Jordi González, que apunta que no tots estaran disponibles. "La Sareb és opaca i els seus mètodes també", avisa. Aquestes són algunes de les preguntes que l'ARA intenta resoldre.

A les portes d'unes eleccions municipals i, en alguns llocs, autonòmiques, l'habitatge està en boca de tots els partits. En menys d'una setmana, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès mobilitzar fins a 93.000 pisos, alguns d'ells per construir, destinats al lloguer social. Si el compromís s'acabarà materialitzant o no, se sabrà més endavant; en tot cas, la història recent deixa dubtes al voltant de la promesa.

Ha hagut de passar una dècada des del rescat bancari i la creació de la Sareb, l'anomenat banc dolent, perquè, en una situació d'emergència habitacional com l'actual, finalment el govern espanyol hagi decidit incorporar part dels habitatges d'aquesta entitat al parc públic. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat que 50.000 habitatges del banc dolent s'afegiran al parc públic de lloguer. Una decisió que arriba dos anys després que el govern espanyol hagués d'assumir com a dèficit públic el dèficit de la Sareb: gairebé 35.000 milions d'euros que computen, directament, a les arques públiques.

Dels 20.768 habitatges acabats per a un ús social que té la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) arreu d'Espanya, a les Illes només n'hi haurà 120 d'identificats, que es mobilitzaran a través d'acords de venda amb la comunitat autònoma i ajuntaments. Aquestes són dades facilitades aquest dimarts per la Delegació del govern espanyol a les Illes, i que denoten que només el País Basc (81) i Navarra (25) se situen per darrere les Balears. Podria succeir, però, que la SAREB i el Govern puguin firmar un acord perquè les Illes adquireixin la totalitat dels habitatges que l'anomenat 'banc dolent' té en propietat a la comunitat, un total de 447.

Un total de 447 pisos que continuen sent propietat de l'anomenat 'banc dolent' podrien passar a formar part d'un lot d'habitatge social, després de l'anunci que va fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El cap de l'executiu ho va anunciar en un acte a València aquest diumenge passat, quan va transmetre la seva intenció d'alliberar més de 50.000 propietats d'aquest banc, la Sareb, perquè una part d'elles passi a les comunitats com a habitatge social.

El Govern ocuparà de manera urgent 26 habitatges expropiats a grans tenidors, segons ha anunciat aquest dilluns el portaveu de l'Executiu, Iago Negueruela, després de la reunió de Consell de Govern. D'aquesta manera, en un mes se citarà als bancs i fons d'inversió implicats per formalitzar la cessió obligatòria temporal. Cal recordar que, segons marca la Llei d'habitatge, els grans tenidors han de cedir a l'Executiu els habitatges que faci més de dos anys que estan buits i que no estigui previst que surtin al mercat per a compra o lloguer. Aquesta expropiació té una durada de set anys, durant els quals els bancs o fons d'inversió que siguin propietaris dels pisos expropiats rebran una compensació econòmica, que s'abonarà en un sol pagament. La mitjana d'indemnització que es pagarà als grans tenidors serà de 391 euros mensuals, uns 32.844 euros pels set anys.

El Govern i l'Estat han arribat a un acord respecte del Decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge, segons ha publicat aquest dijous el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), i l'Executiu podrà sancionar els grans tenidors que no ofereixin un lloguer social com a alternativa en casos de desnonament. Ara bé, aquest apartat inclourà a partir d'ara una excepció, ja que els bancs i els fons d'inversió no seran multats si la família desnonada rebutja el lloguer social. Segons el decret, els grans tenidors estan obligats a oferir a les famílies vulnerables un lloguer que no superi el 30% dels seus ingressos, segons ha remarcat la Conselleria de Mobilitat i Habitatge en un comunicat. En cas contrari, les sancions van dels 30.001 als 90.000 euros. En cas que el gran tenidor hagi fet l'oferta i la família l'hagi rebutjada, no hi haurà cap multa. "L'acord és un aclariment pel que fa al funcionament del precepte, que ha quedat definitivament confirmat quant a la seva constitucionalitat", ha indicat la Conselleria.

Cap banc no ha volgut signar ni un sol contracte de lloguer social amb l’Oficina Antidesnonaments de l’Ajuntament de Palma enguany. Són contractes destinats a famílies en situació de vulnerabilitat i l’any 2016 l’Oficina en va tancar 61. Des de llavors, la xifra no ha aturat de davallar: el 2017 se’n varen formalitzar 28, el 2018 foren 13 i el 2019 només se’n varen signar 7, segons fonts de la Regidoria de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament. Basta una dada per entendre la poca predisposició de les entitats financeres a signar contractes de lloguer social: dels 1.759 expedients que l’Oficina Antidesnonaments ha solucionat des que es va crear l’any 2015, només en 137 casos s’ha aplicat aquesta fórmula, un 7,8% dels expedients.

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha fet aquest dilluns una transferència de 21,5 milions d'euros a l'Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes) per a la promoció d'almenys 5.000 habitatges destinats a un lloguer no superior a 400 euros mensuals a Madrid, València, Eivissa, Sevilla i Màlaga, segons informa Efe.

Un total de 45 propietaris han declarat, obligats per la Llei d'habitatge del Govern, que tenen 859 habitatges buits a les Illes Balears. Es tracta de grans tenidors, és a dir, persones físiques o jurídiques –de fet, sobretot bancs– amb 10 o més immobles en propietat. "Ha aflorat una xifra considerable, i aquests habitatges podran sortir a partir d'ara al mercat i ser gestionats per l'administració per al lloguer social", ha afirmat el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, després de la reunió de la Mesa de l'Habitatge. A la reunió també hi han assistit la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, així com representants dels consells insulars, l'Ajuntament de Palma, la FELIB, la CAEB, diferents col·legis professionals, associacions de consumidors i usuaris, organitzacions sindicals, la Creu Roja i l'ONCE, entre altres entitats.

Més per Menorca i la coalició parlamentària Gent per Formentera-Socialistes de Formentera demanen a l’ibavi que convoqui al més aviat possible els ajuts autonòmics per al lloguer d’habitatge corresponents a 2018.

140 habitatges nous destinats al lloguer social seran construïts gràcies a la cessió de 5 solars per part de l'Ajuntament de Palma a l'IBAVI. Ho han anunciat aquest dilluns la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, i el batle de Palma, Antoni Noguera. L'acord entre el Govern i Cort en matèria d'habitatge social suposarà una inversió de 17 milions d'euros i les obres començaran el 2018.

Podem vol que la regulació del lloguer turístic inclogui condonar les multes si les persones infractores cedeixen el seu habitatge durant un any per al lloguer social. La mesura estaria permesa només amb la primera sanció per lloguer il·legal i té com a objectiu "capgirar una situació de falta d'habitatge", segons ha explicat aquest dilluns el diputat de la formació Salvador Aguilera.

L’Ajuntament d’Eivissa ha cedit a l’Ibavi un total de quatre solars que serviran per construir 127 pisos de protecció oficial que “a diferència d’altres temps” s’oferiran en règim de lloguer. Així ho ha explicat el conseller balear d’Habitatge, Marc Pons, qui minuts després de la signatura es mostrava “satisfet” per haver continuat amb “polítiques progressistes d’habitatge” que el Partit Popular “va mantenir aturades”. “Si s'hagués continuat treballant en la mateixa direcció, avui dia tindríem molts més pisos”, ha lamentat Pons, qui, a més, ha recordat que amb la nova Llei balear d’habitatge, aquests pisos que avui s’han anunciat “mai no perdran la condició d’HPO i, per tant, no deixaran d’estar en mans de l’Ibavi”.

El Consell d’Eivissa ha celebrat avui la primera Mesa de l’Habitatge per a Emergència Social en la que s’ha anunciat la intenció de comprar, entre 2017 i 2018, pisos per valor de 7 milions d’euros. Amb aquesta quantitat, i després d’un petit estudi de mercat, la vicepresidenta primera del Consell, i màxima responsable d’Habitatge a Eivissa, Viviana de Sans, ha anunciat que s’estima en 40 el nombre de pisos que es podran comprar. “Esperem que a finals de 2018 ja puguin estar a disposició dels ajuntaments”, ha anunciat de Sans qui ha assegurat que aquests pisos serviran per pal·liar situacions d’emergència social.