La derogació de l'anomenada llei mordassa és l'eterna promesa del PSOE i ha acordat amb EH Bildu un pas important en aquest sentit. La formació abertzale i els socialistes han pactat l'eliminació de les pilotes de goma per altres materials antidisturbis menys lesius, reduir el càstig a la desobediència a l'autoritat i les faltes de respecte als agents i també agilitzar les sol·licituds d'asil per evitar les devolucions amb la reforma de la llei d'estrangeria. Aquestes són algunes de les qüestions que van encallar en l'anterior legislatura la reforma de la llei de seguretat ciutadana, que va decaure a la comissió d'Interior pel rebuig d'Esquerra i EH Bildu, que no veien prou ambiciosa la modificació de PSOE i Sumar.

La llei de partits de 2002 es va aprovar amb la finalitat d'il·legalitzar Euskal Herritarok i Batasuna, amb l'argument que no havien condemnat el terrorisme etarra (el PP no ha condemnat mai amb claredat els crims del franquisme, i Vox els enalteix). També es va il·legalitzar el Partit Comunista d'Espanya (Reconstituït), per la seva vinculació als Grapo. La llei de partits segueix vigent avui dia. La llei de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, també segueix vigent, a pesar de les reiterades promeses de derogar-la. Aquesta mateixa setmana ha servit perquè el PSOE deixés a la intempèrie Yolanda Díaz, que es va precipitar a anunciar que per fi la derogaven.

"La llei mordassa serà derogada, acabem de tancar-ho amb el PSOE", ha anunciat aquest dimarts al matí la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, des de Brussel·les. Hores després, Sumar ha rebaixat el contingut de l'acord, que els socialistes limiten "únicament i exclusivament" a les injúries a l'Estat. Es tracta d'una sèrie de modificacions del Codi Penal "que tenen a veure amb la llibertat d'expressió" i que no formen part de la llei de seguretat ciutadana, el que es coneix com a llei mordassa. És el que han explicat María Jesús Montero, vicepresidenta primera, i Pilar Alegría, portaveu de l'executiu, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. En paral·lel, des de Sumar el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha argumentat a La Sexta que el que han aconseguit esgarrapar al PSOE és "un acord polític per tornar a iniciar els tràmits de la derogació de la llei mordassa, que està inclosa en diverses mesures legislatives".

Com a pedrolià empedreït, la manera com s’ha presentat el desenllaç infeliç del debat legislatiu sobre la reforma de la llei mordassa m’evoca el títol de dues de les novel·les de l'escriptor de l’Aranyó més celebrades. D’una banda, el tot o nul del PSOE: tot i el compromís explícit de Pedro Sánchez durant la campanya electoral de les últimes eleccions generals de derogar una llei de seguretat ciutadana concebuda pel PP per sotmetre els carrers per la via d’empoderar la policia i limitar severament el dret de protesta, aquest partit ha acabat sucumbint a la pressió dels sectors policials refractaris ja no a derogar la llei, sinó fins i tot a reformar-la per suavitzar-la. No debades, els primers a felicitar-se públicament per l’empat infinit d’impotències exhibit per les esquerres al Congrés han sigut els principals sindicats i associacions de la Guàrdia Civil, que ja havien sortit al carrer més d’un cop per protestar contra els canvis projectats.

El fracàs de la llei mordassa és d'aquests que causen desmobilització entre l'electorat d'esquerres. La incapacitat del govern d'Espanya i dels grups que li han donat suport des de la investidura de Pedro Sánchez per derogar o reformar aquest text (i encara més després que ells mateixos, començant per Sánchez, n'haguessin fet bandera) és una decepció important, que ve a afegir-se a la causada pels errors i les reculades que s'han comès entorn de la llei del només sí és sí. Dues de les iniciatives legislatives més emblemàtiques del govern de coalició, i de la legislatura, han acabat en poc i brut, com el vi de ca n'Alet. El motiu en els dos casos és el mateix: el càlcul dels interessos de partit i electorals per sobre de l'interès general. Naturalment que el PSOE s'acovardeix sempre davant de la pressió de la dreta nacionalista de PP i Vox (i, en el cas de la llei mordassa, dels sindicats de policia, un altre agent polític de la ultradreta amb un poder important). Però que ni Unides Podem, ni ERC, ni Bildu aconsegueixin negociar amb els socialistes i treure'ls acords presentables en matèries en què se'ls suposa compromesos, i que s'estimin més fiar-ho tot al gest d'aixecar-se de la taula fent cara d'indignació, tampoc no serveix per a res. El joc posterior de declaracions i contradeclaracions, culpant-se els uns als altres del fracàs, només és una manera de subratllar-lo.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut tallar de soca-rel els rumors sobre l'abast que tindria la crisi de govern que està obligat a fer per poder situar la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, i la de Sanitat, Carolina Darias, com a candidates a les eleccions municipals a Madrid i a Las Palmas de Gran Canària, respectivament. "Els dono un titular, la crisi de govern serà després de la moció de censura i se circumscriurà a les dues ministres. Les trobaré a faltar, però com a secretari general del PSOE els desitjo tota la sort del món en les seves comeses", ha dit Sánchez al costat del primer ministre portuguès, António Costa, des de Lanzarote, on s'ha celebrat una cimera hispanoportuguesa.

Fracàs de la reforma de la llei mordassa promesa pel govern espanyol al principi de la legislatura. El text no arribarà ni a votar-se al ple del Congrés perquè ha quedat rebutjat a la comissió d'Interior d'aquest dimarts al matí. ERC i EH Bildu han votat en contra de la reforma (els seus vots eren claus perquè tirés endavant i calia almenys l'abstenció dels dos grups), així com també Junts. Creuen que no és prou ambiciosa i que deixa sense resoldre qüestions que consideren prou importants com l'eliminació de l'ús de les pilotes de goma per part dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L'efecte real d'aquest fracàs, que ha obert una nova esquerda amb els socis d'investidura i un xoc a l'executiu, és que continuarà vigent la llei mordassa aprovada pel PP l'any 2015. El PP, Ciutadans i Vox, de fet, també han votat en contra de la reforma i n'han aplaudit el seu fracàs, igual que els sindicats policials. El text només ha obtingut el suport del PSOE, Unides Podem i el PNB.

La setmana que ve sembla que es votarà la reforma de la llei mordassa i no hi ha expectatives que s'aprovi. Les negociacions han fracassat i el govern no està disposat a acceptar les propostes dels seus socis –ERC, Junts i Bildu–. Els punts conflictius són la prohibició de les pilotes de goma, a més de les devolucions en calent, que es volen deixar per a “més endavant”. Els altres elements que bloquegen les negociacions són “les faltes de respecte” als agents i “la desobediència”, dues eines clau que augmenten desproporcionadament el poder de la policia. Molts ciutadans han estat sancionats simplement per interrogar els agents quan aquests realitzen identificacions per perfil racial. No volen que ningú controli els controladors.

La llei del només sí és sí és ara mateix l'esquerda més profunda al govern de coalició del PSOE i Unides Podem, però no és l'única. Vegem-ho.

Era un dels compromisos de l'actual govern espanyol i va ser una de les primeres iniciatives que va entrar al Congrés quan va arrencar l'actual legislatura, el gener del 2020. Però, a hores d'ara, el més calent és a l'aigüera. La reforma  –no derogació– de la llei de seguretat ciutadana, l'anomenada llei mordassa, està encallada a la cambra baixa des de fa mesos per les desavinences amb els socis, imprescindibles perquè la norma pugui veure la llum. Les reunions entre el PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu, PNB i també Junts són gairebé setmanals des de ja fa gairebé un any, però a hores d'ara hi ha temes en què les posicions encara són molt distants. És el cas de l'eliminació de les pilotes de goma, una qüestió prioritària per a l'independentisme català i basc, i a la qual els socialistes es neguen. Aquest dilluns hi torna a haver una altra reunió per intentar acostar posicions, però sembla difícil que es pugui arribar a un pacte abans que s'acabi l'any.

Circula una mena de mite recurrent que assenyala que a Catalunya es reprimeix menys la protesta social que a Espanya perquè moltes de les funcions de seguretat i policials estan transferides. És possible que hagi estat així en algun moment, però sens dubte no ho sembla pel que fa a la repressió del moviment de l'habitatge. Des del març del 2019 fins a l'octubre del 2021, els Mossos l'han bombardejat amb multes –364, per un import de 206.000 euros– gràcies a la llei mordassa.

El 10 de novembre el PSOE i Unides Podem van oficialitzar un acord per reformar la llei mordassa, aprovada pel govern del PP de Mariano Rajoy. Ja en aquell moment diversos sindicats policials van alçar la veu per protestar contra la reforma i, dues setmanes després, han traslladat el malestar al carrer. Milers d'agents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i altres cossos de seguretat –150.000 segons l'organització i 20.000 segons la Delegació del govern espanyol a Madrid– s'han manifestat aquest dissabte a la capital espanyola per denunciar que la reforma els deixa "indefensos". Una protesta que ha comptat amb la complicitat dels partits de la dreta: el PP, Ciutadans i Vox han participat en la marxa i han oficialitzat, així, la nova batalla oberta contra el govern de coalició.

Un dels punts de l'acord d'investidura entre el PSOE i Unides Podem passava per derogar l'anomenada llei mordassa, que havia impulsat l'últim govern del PP, i impulsar una nova normativa de seguretat ciutadana que garantís "l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica". Gairebé dos anys després de firmar el pacte de govern, el PSOE i Unides Podem han arribat finalment a un consens per tirar endavant un nou marc normatiu que s'escriurà a sobre de la reforma que ja havia entrat a tràmit el PNB. Aquest dimecres els dos socis de govern han entrat finalment totes les esmenes consensuades per incorporar a la llei dels jelztales, que ara hauran de negociar amb ells i amb els socis habituals per tirar endavant la nova normativa.

Amb la reforma de la llei mordassa, les devolucions en calent deixaran d'estar regulades, o almenys en aquesta direcció treballen el PSOE i Unides Podem. Segons fonts del partit lila, els dos partits de la coalició estan negociant per ometre qualsevol menció a assumptes d'estrangeria i fronteres en la nova llei de seguretat ciutadana, que ha de derogar la coneguda com a llei mordassa que es va aprovar durant l'últim govern de Mariano Rajoy amb els únics vots a favor del PP. Actualment, aquesta norma tipifica les expulsions ràpides d'immigrants i l'objectiu de Podem i el PSOE és que a partir d'ara la política migratòria se cenyeixi a la legislació d'estrangeria vigent i els convenis internacionals subscrits per Espanya. Això es desprèn del preacord que han assolit els socis de l'executiu espanyol per reprendre la reforma de la llei de seguretat ciutadana, que arriba en plena crisi al govern a causa de les discrepàncies sobre com abordar la reforma laboral.

Cop de porta del Congrés a derogar el delicte de sedició. El ple de la cambra baixa ha rebutjat tramitar la proposició de llei de la CUP que apostava per derogar del tot aquest delicte, la llei mordassa i també la reforma del Codi Penal de l'any 2015. El PSOE ha tornat a alinear-se amb el PP, Cs i Vox per negar la tramitació d'aquesta proposició de llei. D'aquesta manera, ha tornat a fer evident la discrepància amb el seu soci de govern, Unides Podem, d'eliminar el delicte de sedició del Codi Penal com una de les vies per alliberar els presos polítics. Els dos socis de coalició, però, havien acordat reformar aquest tipus penal. De fet, Unides Podem, de la mà de Jaume Asens, havia fet arribar una proposta de reforma fa més de mig any. Ara bé, el ministeri de Justícia de Juan Carlos Campo encara no ha mogut peça.

Sí a filmar els policies; no a assetjar-los. Amb aquesta fórmula un pèl simplista, el ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, ha resumit l’article 24 de la polèmica proposició de llei relativa a la seguretat global que penalitzarà la difusió d’imatges de les forces de l’ordre quan hi hagi una mala intenció. “El nostre deure és protegir els policies i els gendarmes, sovint a mercè de les xarxes socials”, explicava.

Després dels Jocs Olímpics de Barcelona i abans de canviar de segle, el 1995, es va aprovar la primera versió del Codi Penal espanyol que està vigent. S’hi incloïa el delicte d’apologia del terrorisme, però només es podia aplicar si s’incitava de manera directa a cometre una conducta delictiva. El 2000, amb la majoria absoluta del PP i José María Aznar de president, es va reformar el Codi Penal incorporant un article específic d’enaltiment del terrorisme –el 578, un dels delictes que la justícia imputa a Pablo Hasél, Valtònyc i La Insurgencia per les seves cançons–. I el 2015, en una altra reforma, es va endurir aquest article 578 passant-lo d’un a tres anys de presó i precisant que si els missatges es difonen per internet s’aplica la meitat superior de la pena.

De la mateixa manera que va passar amb la llei per despenalitzar l'eutanàsia, sembla que a la tercera anirà la vençuda. El Congrés ha impulsat aquest dijous la reforma de la polèmica llei de seguretat ciutadana de Mariano Rajoy del 2015, coneguda com a 'llei mordassa', amb la superació del debat d'esmenes a la totalitat. El pas endavant arriba després de dos anys d'intents frustrats. Primer, durant l'última legislatura de Rajoy, quan tenia minoria al Congrés, i que va acabar de forma abrupta fa dos anys amb la convocatòria d'eleccions per part de Pedro Sánchez. Llavors va quedar en paper mullat el consens a què van arribar tots els partits a la comissió d'interior per eliminar els aspectes més polèmics de la norma. El segon, durant la breu legislatura del 2019. I ara, un altre cop de la mà del PNB, que s'ha avançat al govern espanyol malgrat l'acord de coalició entre PSOE i Unides Podem per derogar la llei.

L'aval a les devolucions en calent del Tribunal Constitucional compta amb un vot particular signat per María Luisa Balaguer, que dictamina que la pràctica "criminalitza el migrant irregular" i li impedeix defensar els seus drets humans. La magistrada discrepa dels seus companys i carrega contra les contradiccions i paradoxes que, diu, té la sentència majoritària a l'emparar les expulsions immediates sempre que es donin una sèrie de circumstàncies: entrades individualitzades per identificar situacions d'especial vulnerabilitat, control judicial i compliment de les obligacions internacionals. Segons la jutge, tots aquests paràmetres són impossibles de seguir perquè "s'allunyen de la realitat".