En temps de tempestes, literals i metafòriques, calen refugis. I la premsa en català ho és per a la llengua. Així s’ha celebrat aquest dimecres, al casino de l’Aliança del Poblenou de Barcelona, amb una nova edició de La Nit de les Revistes que inclou l’entrega d’uns premis ja tradicionals en el sector i que sempre s’agraeixen perquè es reben de mans de companys de viatge. L’emblemàtic teatre es va omplir de tots els que alimenten el frondós sotabosc de les publicacions en català, amb centenars de capçaleres arrelades al territori i especialitzades.

La covid va sacsejar el món a tots els nivells; una crisi sanitària sense precedents en la història moderna que ha deixat aprenentatges i, sobretot, deures pendents als països i els seus sistemes sanitaris. La comunitat científica coincideix que la pregunta que cal fer-se ara ja no és si hi haurà una altra pandèmia d'aquestes característiques, sinó quan i com serà. Malauradament, ningú té una bola de vidre per respondre a aquestes incògnites, però sí que hi ha claus que cal tenir en compte per fer-hi front un cop arribi la pròxima. La coordinació entre estats és un dels exemples que l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la UB, Antoni Trilla, i la física i investigadora del BIOCOM de la UPC, Clara Prats, han destacat aquest dimarts com a aspectes a millorar davant d'aquest futur incert. També han assenyalat la necessitat de disposar de bases de dades més extenses i crear estructures compartides per donar una resposta conjunta als problemes sanitaris del futur, segons han assegurat en el primer debat del cicle que organitza l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA "Qüestions IEC: Interroguem, entenem, conversem".

L’ARA és el diari que, des del seu naixement, ha tingut més vocació digital. Però això no vol dir, al contrari, limitar-se a l’esfera de la virtualitat i les pantalles. Així ha tornat a quedar demostrat aquest dimecres, amb la celebració de la segona edició de la Festa d’Estiu, que ha aplegat lectors, subscriptors, periodistes, opinadors, anunciants i, en definitiva, tothom qui està vinculat al mitjà d’alguna manera o altra. La iniciativa se suma a les freqüents trobades en petit format amb el públic de l’ARA, els actes i esdeveniments repartits al llarg de l’any o, fins i tot, les colònies infantils.

Cada 23 d’abril, l’ARA mostra el seu compromís amb els llibres i la lectura amb diverses activitats i un diari especial, que aquest 2023 comptarà amb un suplement i un dossier també especials, a banda de tota la informació indispensable sobre la diada del llibre i la rosa. 

Diuen que tota la història de la literatura recolza en vint trames mestres i que els milers d’històries que s’han narrat els humans són tan sols variacions d’aquestes grans línies generals. Entre aquests replecs i matisos hi nia la creativitat, i la publicitat és una de les disciplines que més s’han capbussat en l’art de presentar un producte, o una idea, sota una llum nova. El Grup d'Investigació en Publicitat i Comunicació Radiofònica Publiradio de la UAB i el Gremi de Publicitat van crear fa onze anys el Premi José María Ricarte de creativitat i, des d’aquest dilluns, l’empresari, publicista i president del consell d'administració de l’ARA, Ferran Rodés, passa a formar part de la nòmina de guardonats.

L'Associació Empresarial de Publicitat ha acordat distingir l'empresari, publicista i president de l'editora de l'ARA Ferran Rodés amb el Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte. El guardó arriba així a la seva onzena edició i recorda un any més el que va ser primer catedràtic de creativitat publicitària de l'Estat. El premi es lliurarà el pròxim 29 de novembre en un acte que se celebrarà a la UAB Casa Convalescència.

Sota els ornaments barrocs de l'Ovalhalle de Viena, l'ARA ha recollit, per segon cop des del seu naixement, el guardó de Diari Europeu de l'Any, en la seva categoria de regional, segons els paràmetres dels organitzadors de l'European Newspaper Award. A banda de ser distingit amb el guardó més rellevant, que li permet lluir aquest títol durant un any a la capçalera, el diari ha obtingut enguany vuit premis més de disseny, en uns premis en què competien 161 diaris de 24 països diferents, amb més de 4.000 propostes. L'ARA ja va ser designat Millor Diari Europeu de l'Any el 2015.

“Busqueu el primer català de l’any”. Aquest és l’encàrrec que ens va fer l’enyorat Carles Capdevila, director fundador del diari, a la secció de Societat de llavors. I, en una cursa contrarellotge, aquells periodistes que vam acabar sent més que companys vam trobar la Graciela Noguera, la primera catalana nascuda el 2010, a Collbató. Només hi havia un impediment: la seva mare havia de recollir els dos altres fills de l’escola a la mateixa hora que es feia la sessió de fotos amb el desparegut Moisès Broggi. “Doncs ja els aniré a buscar jo”, vaig dir a la mare sense pensar-m’ho gaire. Recordo que en arribar a casa vaig explicar que la meva primera tasca al diari seria fer de cangur de dos nens que no coneixia. Finalment, la Lucrecia, la mare de la Graciela, va trobar qui els recollís i jo, sense cap experiència amb nens, vaig respirar alleujada. És ara, deu anys després, i havent sigut mare per tercer cop, que puc comprendre els malabarismes que havia de fer la Lucrecia per arribar a tot. En una dècada poden canviar moltes vides. I se’n poden apagar d’altres massa aviat, com les de l’Ignasi Pujol, el Carles Capdevila o la Tatiana Sisquella. Com la de tanta gent durant aquesta pandèmia.

Deu anys són molts o pocs? Doncs depèn. Si són deu anys de vida d’un diari nascut quan l’oracle donava el periodisme per mort i el paper pràcticament per desaparegut, quan el país vivia una profunda crisi econòmica i els canvis tecnològics portaven massivament la premsa a deixar la informació sense valor abaixant-ne el preu per incapacitat d’adaptar-se als canvis, doncs aleshores són molts i molt satisfactoris.

L'ARA oferirà aquesta nit un seguiment especial de les eleccions presidencials als Estats Units, que determinaran si Donald Trump continua quatre anys més a la Casa Blanca o bé si el substitueix el seu rival, Joe Biden.

Un grup de quinze mitjans independents d'arreu de l'Estat, entre els quals hi ha l'ARA, han demanat formalment al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) que porti a terme una enquesta monogràfica sobre la monarquia. En una carta adreçada al president de l'organisme, José Félix Tezanos, els signants recorden que fa més de cinc anys, des de l'abril del 2015, que els sondejos del CIS no inclouen cap pregunta referida al cap d'Estat i demanen que es "valori la possibilitat d'incloure la monarquia en algun dels pròxims baròmetres d'opinió" que elabora aquesta institució.

La divulgació és el propòsit principal dels dos llibres que es poden aconseguir amb l’ARA fins al 30 de juny, un per 14,90 euros i l’altre per 14,70 euros. El primer és 100 coses que has de saber de la música clàssica, de David Puertas Esteve, una guia per recórrer cinc segles de música que combina rigor, emoció i originalitat. Estils, instruments, compositors i també indústria són alguns dels elements que l’autor fa servir per construir un relat que fuig de la banalitat que fa ensopegar altres projectes de divulgació. L’altre llibre és 100 preguntes filosòfiques, d’Oriol Quintana, que repassa tota mena de qüestions de la tradició filosòfica, des de l’Antiguitat fins al present, sempre amb esperit divulgatiu i amb tocs subtils d’ironia.

En plena crisi sanitària, és imprescindible saber destriar la bona informació de les intoxicacions. El cap de Mèdia de l’ARA impartirà, el pròxim dimecres 29 d’abril, un taller pràctic sobre com protegir-se de les manipulacions informatives. D'on surten les fake news? Per què semblen guanyar la partida? Com ho hem de fer perquè els nens tinguin una educació mediàtica que els eviti consumir mala informació?

Aquest dissabte es publica l’encreuat número 3.399 de l’ARA. Són, doncs, milers de paraules i definicions que deuen haver fet ballar el cap a molts lectors, en una saludable gimnàstica mental diària. Després de gairebé deu anys, és hora de revelar qui és el misteriós Senyor Ventura que els signa i que segur que alguns lectors, desesperats per una pista que es resistia, han blasmat algun cop, croissant en mà. Ho fem aprofitant la revista setmanal que, per a aquestes setmanes de confinament, sortirà a la venda per mantenir el cervell actiu i les paraules fresques. I com a gest d’agraïment a la comunitat que segueix fidel els reptes diaris i que es troba a Twitter seguint el compte @AraEncreuats.

El patrimoni industrial de Catalunya és paisatge i història, pedres i conflictes, economia i ciència. El periodista Daniel Romaní el va documentar en una sèrie de reportatges publicats a l’ARA que Viena Editorial ha aplegat al llibre Catalunya industrial, que es podrà aconseguir amb el diari del 30 de novembre al 8 de gener per 17 euros. Guia fonamental per descobrir aquest patrimoni, el llibre recorre gairebé una cinquantena de llocs del país, de la fàbrica de dinamita Nobel de Portvendres al celler cooperatiu de Gandesa, de la tèrmica Roca Umbert de Granollers a la fàbrica de llanes d’Arsèguel.