El Consell de Menorca ha declarat la glosa Bé d’Interès Cultural Immaterial, amb l’objectiu de salvaguardar aquesta tradició, que es reivindica amb unes arrels pròpies i trets diferenciats de la que es fa a les altres illes. Les primeres referències històriques de l’existència de la glosa cantada a Menorca es remunten al segle XVIII, i el primer nom a aparèixer és el de Josep Vivó i Parpal, considerat el primer glosador que queda documentat en el treball Folklore Menorquí de Francesc Camps i Mercadal. La seva filla, Paula Vivó Miret, també va ser glosadora i, per tant, seria la primera dona de la qual es té coneixement en aquesta pràctica. De tota manera, alguns estudis mantenen la teoria que una causa del Tribunal de la Inquisició de 1683, contra un presumpte glosador que hauria participat en un joc d’entreteniment, podria tractar-se d’un acte de glosat.

Fa poques setmanes el Grup de Recerca d'Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona posava el crit al cel perquè algú havia destruït 2.600 anys d'història i anys de recerca al jaciment de la Ferradura-els Castellets a Ulldecona. No era la primera vegada. El 2017 es va enxampar in fraganti un home que havia fet diferents forats per endur-se patrimoni. Des d'aleshores, i al llarg del mes de febrer, hem vist altres imatges: cops de martell al pont de pedra de Girona i l'apedregament del Palau de la Música durant les protestes a favor de Pablo Hasél; una exhibició de trial sobre les pedres del castell medieval de Burriac; un intent de furt i danys al Castell Formós de Balaguer; la destrucció d'un forn del segle XIX a Premià de Dalt; l'arrasament de l'antiga abadia del Codony a Perafort... Són tan sols els casos visibles, perquè els mateixos arqueòlegs han expressat la seva indignació a les xarxes, però n'hi ha més. A Catalunya hi ha inventariats 13.000 jaciments i els furts o els danys se succeeixen. A vegades amb tota la mala intenció del món i d'altres per inconsciència o desconeixement. La qüestió és: com podem protegir el patrimoni?

Fa deu anys, la tecnologia 3D ja va aterrar a Catalunya amb experiències com el mapping de Taüll, que mostra com es va anar pintant el fresc romànic dins la mateixa església romànica, o la reconstrucció de l’assentament ibèric d’Ullastret, que permet recórrer els carrers d’una ciutat de fa més de 2.200 anys. Es tractava sempre, segons explica l'Agència Catalana de Patrimoni, d’intervencions puntuals per resoldre necessitats concretes. No obstant això, l’abaratiment de la tecnologia ha fet que Patrimoni es llenci a l’escaneig de centenars de monuments i peces de col·leccions. Tot plegat estarà lliure de drets i, per tant, no només servirà perquè una capella o una pintura romànica es puguin veure del dret i del revés des de casa o en una aula, sinó perquè es puguin utilitzar com a escenari d'un videojoc o una pel·lícula d'animació o per a qualsevol activitat artística.