Després d'haver dirigit durant cinc anys la diplomàcia europea, Josep Borrell ha assumit la presidència del Cidob, el Centre d'Afers Internacionals de Barcelona. S'ha estrenat aquest dissabte en una trobada d'experts sobre el Pròxim Orient en què ha reclamat que no s'oblidi la gent de Gaza. "La guerra de Gaza ja no ocupa les portades dels diaris i tothom està pendent del que farà Trump demà a Washington, però a la Franja la situació continua sent horrorosa i des que Israel ha trencat l'alto el foc tenim més morts, sobretot dones i criatures, que al principi", ha alertat el dirigent socialista català.

Un bel morir tutta una vita onora. Potser Petrarca, com a bon toscà, exagerava, però en el cas de Josep Borrell no hi hauria d'haver inconvenient a admetre que la seva darrera etapa europea ha estat valuosa. Borrell és conegut per la seva aversió furibunda a l'independentisme català, i ha volgut actuar, pensar-se i presentar-se com un home d'estat, cosa que a Espanya no deixa de ser una forma sibil·lina (però no gaire) de ser nacionalista: nacionalista espanyol. Com molts dels catalans antiindependentistes ha tendit a la sobreactuació i això l'ha dut a protagonitzar escenes com la del seu discurs a la manifestació per la unitat d'Espanya del 7 d'octubre de 2017, que constituïa la resposta civil de l'espanyolisme al referèndum de l'1 d'octubre: és la mateixa manifestació a la qual van assistir Salvador Illa o Miquel Iceta, envoltats de la primera línia de la dreta i l'extrema dreta ultranacionalistes. En una altra ocasió, la seva crida a “desinfectar” la ferida, segons ell, causada per l'independentisme, va culminar la seva tendència a l'estirabot i a les declaracions intempestives. La implicació en un cas d'ús d'informació privilegiada en una venda d'accions d'Abengoa també és una taca fosca en el seu currículum. El seu nacionalisme (la seva òptica d'home d'estat) no va acabar de tenir premi a la política espanyola: va guanyar les primàries del PSOE de l'any 1998 contra la voluntat de la cúpula del partit, però va haver d'acabar renunciant a la secretaria general un any més tard en favor de Joaquín Almunia, que sí que comptava amb el beneplàcit de l'aparell. Va fer carrera, això sí, a Europa, on va arribar a ser president del Parlament Europeu entre 2004 i 2007. No va fer res perquè el català fos oficial a l'Eurocambra, o senzillament perquè pogués ser-hi parlat.

La carrera de Josep Borrell no s'ha acabat. Pocs dies després de deixar de ser el cap de la diplomàcia europea, el Cidob (Barcelona Centre for International Affairs) ha anunciat aquest divendres que el veterà polític socialista serà el seu pròxim president i prendrà possessió del càrrec tan bon punt s'hagin dut a terme els tràmits administratius. "Amb el nomenament de Borrell, el màxim òrgan de govern de la institució pretén reforçar el posicionament internacional d’aquest think tank de referència", destaca el centre d'investigació en polítiques internacionals més influent de Catalunya en un comunicat de premsa.

No hi ha hagut declaració conjunta ni acords destacables, però la cimera entre la Unió Europea i la Xina celebrada aquest dijous a Pequín ha estat un pas més per normalitzar les relacions de dos importants socis comercials que miren d'entendre's malgrat un context global hostil per aconseguir-ho. El president Xi Jinping i el primer ministre Li Qiang han exercit d'amfitrions amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Tots tres han viatjat a la capital xinesa, mostra de la rellevància que Brussel·les ha volgut donar a la trobada.

Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) s'han reunit aquest dilluns a Kíiv en una cita inèdita perquè és la primera que se celebra fora del territori de la UE, i es fa en un país en guerra. La trobada s'havia mantingut en secret per motius de seguretat. L'objectiu principal de la cimera és debatre l'ajuda militar i econòmica a Ucraïna en un moment en què les divisions polítiques i la fatiga per la guerra planen sobre la defensa d'Ucraïna. La imatge dels ministres europeus a Kíiv vol escenificar una unitat europea que ha començat a esquerdar-se per l'est: a la reunió no hi han assistit els ministres de Polònia i Hongria. Un dels temes a l'agenda era també el pla de pau proposat pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Des de la sala Great Room de l’Hotel W es veu una panoràmica generosa de la platja de Barcelona. Centenars de persones prenien el sol aquesta tarda de dilluns. Algunes es banyaven. La immensa majoria semblaven turistes o, com a mínim, ciutadans estrangers poc habituats als vint-i-dos graus de la capital catalana.

La Xina està considerant enviar armes i munició a Rússia per a la guerra a Ucraïna, segons ha assegurat el secretari d'estat dels Estats Units, Antony Blinken, que ha alertat que això suposaria "un greu problema" per a les relacions bilaterals entre Washington i Pequín. "Fins ara hem vist que [empreses xineses] proporcionen suport no letal a Rússia per fer-lo servir a Ucraïna. La nostra preocupació ara es basa en el fet que estan considerant brindar suport letal, segons la informació que tenim", ha dit el cap de la diplomàcia nord-americana en una entrevista a la cadena CBS.

El pla de pensions que cobra Josep Borrell en qualitat d'exdiputat i expresident del Parlament Europeu, compatible amb el seu salari actual de 20.000 euros mensuals com a cap de la diplomàcia europea, ha aixecat molta polseguera. Tot i que la prestació –que va revelar la setmana passada el diari EU Observer– és totalment legal, fa temps que algunes veus dins el Parlament Europeu reclamen desfer-se'n.

"Putin ja ha perdut la guerra a Ucraïna", ha constatat aquest divendres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en un acte al Cidob a porta tancada però retransmès en streaming. El problema és que tampoc quedi clar que Ucraïna l'estigui guanyant, i el màxim responsable de la política exterior i de defensa comuna dels Vint-i-set ha dibuixat un escenari possible que fins ara s'ha considerat poc: que la guerra quedi "congelada", enquistada en una línia de front estable. Seria una sortida a la coreana: un armistici, que no seria un acord de pau, basat en una línia divisòria imposada per les armes i que ningú reconeix com a solució definitiva. En resum: ni guerra ni pau. "Pot ser que la guerra no s'acabi, sinó que es congeli amb un armistici i una línia de separació amb escaramusses esporàdiques, com va passar a Corea", ha recordat l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat.

El discurs del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, amb motiu de l'inici de curs de l'Acadèmica Diplomàtica Europea de Brussel·les continua aixecant polseguera. Cada vegada són més els usuaris i mitjans de comunicació que consideren que la comparació de l'exministre espanyol, que va dir que Europa és un "jardí" davant de la "jungla" que són la majoria d'estats del món, és racista i colonialista. "La resta del món no és exactament un jardí. La major part és una jungla, que pot envair el nostre jardí. Els jardiners han de tenir-ne cura", va dir dijous Borrell als diplomàtics comunitaris novells.

La guerra que Putin ha començat a Ucraïna ha capgirat les prioritats d'Europa, i les armes han passat al capdamunt d'una llarga llista impulsada per l'amenaça russa. La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres una ambiciosa estratègia per rearmar Europa que atorga a Brussel·les un rol central de coordinació i supervisió de les polítiques defensives i militars dels vint-i-set estats membres de la Unió per augmentar les capacitats europees en aquest àmbit, evitar solapaments i també evitar que la competència pel rearmament entre governs de la UE faci pujar els preus, per exemple.

Durant les últimes setmanes són diverses les veus de la primera línia política europea que han afirmat, de diferents maneres, que Ucraïna és benvinguda a la família europea. Però el mateix president francès, Emmanuel Macron, reconeixia aquesta setmana des d'Estrasburg que l'entrada al club comunitari no és que pugui durar diversos anys, sinó que estem parlant de dècades. En plena invasió russa, a Kíiv li ha promès un procés d'adhesió accelerat que ha pres una significació política i geopolítica que va molt més enllà dels complicadíssims requisits tècnics i econòmics que suposa formar part de la Unió Europea i això té conseqüències immediates per a la zona dels Balcans Occidentals, on països com Albània, Macedònia del Nord o Sèrbia fa anys que no deixen d'esforçar-se per què se'ls obri definitivament la porta comunitària. Per això, la discussió d'aquest dilluns dels ministres d'Exteriors de la UE amb els seus homòlegs de la regió pren encara més força.

“La humanitat feta miques”, així ha definit la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, l’espectacle dantesc a la localitat ucraïnesa de Butxa, on la retirada de l’exèrcit rus ha deixat al descobert centenars de cadàvers de civils massacrats, alguns amb les mans lligades i amb marques de tortura. Acompanyada del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el primer ministre eslovac, Eduard Heger, Von Der Leyen ha visitat una fossa comuna d’una església on hi havia 14 cossos tapats amb bosses de plàstic que acabaven de ser exhumats. “Hem de defensar la frontera amb Europa, la humanitat i la democràcia, i per això hem vingut a Ucraïna”, ha dit la presidenta de la comissió. Després, la comitiva ha visitat el carrer de Volknalna, un dels més destrossats durant l’ocupació de Butxa i on encara queden desenes de restes de tancs cremats.

Les atrocitats que Rússia està cometent a Ucraïna posen cada vegada més pressió a les contradiccions europees que impedeixen a la Unió arribar fins al final contra Putin, i aquest dimecres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, hi ha posat xifres. "Hem donat a Ucraïna 1.000 milions d'euros, que poden semblar molt, però és el que donem cada dia a Putin. Des que va començar la guerra, li hem donat 35.000 milions d'euros, compareu-ho amb els 1.000 milions dels ucraïnesos", ha sentenciat l'exministre espanyol en una contundent intervenció davant el ple de l'Eurocambra a Estrasburg.

A la Catalunya cultural conviuen dos fenòmens. Des de fa una pila d’anys, actors i actrius es lamenten que hi ha poca feina, que el telèfon sona cada vegada menys i que és molt difícil arribar a final de mes. El grup de professionals que se’n surten, a còpia de triscar de valent, són una trentena que tothom coneix i aplaudeix. D’altra banda, hi ha l’adveniment –no crec que sigui una moda– de l’amateurisme als platós i als escenaris. Veiem que el premi Gaudí al millor actor és per a Mohamed Mellali, un lampista que fa de lampista a Sis dies corrents, i que l’estatueta al millor actor secundari és per a Valero Escolar, un altre lampista que fa d’ell mateix a la mateixa pel·lícula. Chapeau per a tots dos i per a la directora Neus Ballús. A casa vam celebrar l’Os d’Or per a Alcarràs com si fos el gol d’Iniesta a Londres. Fins i tot ens vam emocionar amb les paraules de Carla Simón a Berlín. A la tauleta de nit ja tenim les entrades per veure la pel·lícula el 30 d’abril. Celebrem l’èxit al marge del repartiment. Quan ens asseguem a la butaca, que els protagonistes de la ficció siguin actors o treballadors del camp del Segrià ens importarà un rave. Voldrem que ho facin bé. I, en aquest sentit, una bona direcció d’actors és crucial. Ho hem vist, ara, amb El llop de TV3. Àngel Llàcer, un professional de cap a peus, ha tret el suc a onze actors amateurs que ara rodaran Terra baixa per tot el país avalats per la fama televisiva. Amateur vol dir que estima una cosa i, per tant, que hi posa el cor. No vol dir que ho faci bé o malament. Vol dir que professionalment no es dedica a aquell ofici. L’adjectiu no és un menyspreu però conec uns quants actors professionals que ja tenen la mosca al nas. Un d’ells em clava el fibló amb dues preguntes: “Què diríeu si omplíssim les redaccions de gent que no fossin periodistes? ¿Li donaries el Nobel de medicina a algú que no és doctor?” “Home... No és ben bé el mateix”, intento dir-li abans que em mossegui. 

]]>

"No veiem cap indicació en les paraules de Putin que ens permeti pensar que activarà l'ofensiva". "No crec que res indiqui que hi haurà un atac". La primera és una valoració de l'Elisi després d'una trucada telefònica entre el president francès, Emmanuel Macron, i Vladímir Putin el 12 de febrer, dies després de la ja mítica reunió entre els dos líders separats per una llarga taula. La segona és del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a finals de gener. I totes dues es pronunciaven mentre els senyals d'alerta que arribaven des de Washington eren constants. L'atac, deien des de la Casa Blanca, era "imminent" i el pla d'invasió més que real.

]]>