L'economia mundial va estar plena de sorpreses el 2023. Tot i el marcat augment dels tipus d'interès, els Estats Units van aconseguir evitar una recessió, i els principals mercats emergents no es van enfonsar en una crisi de deute. Fins i tot la geriàtrica economia del Japó va mostrar una vitalitat sorprenent. La Unió Europea, en canvi, va perdre impuls, ja que la locomotora alemanya va frenar com a resultat del sobtat final de quatre dècades d'hipercreixement a la Xina.

Incertesa és l'únic nom que els experts s'atreveixen a posar –i en què coincideixen– a l'hora de fer previsions per al 2024 que acabem d'estrenar. A escala econòmica, segons el director d'economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, la incertesa domina el panorama, però assegura que serà un any que "anirà de menys a més" si es compleixen tot un seguit d'hipòtesis macroeconòmiques que van lligades, com no pot ser d'una altra manera, a la situació geopolítica.

El govern espanyol confia en crear 1,1 milions de nous llocs de treball entre el 2023 i el 2026. Així es desprèn del programa d'estabilitat que ha enviat a Brussel·les aquest divendres a la tarda. Es tracta d'un document de més de 150 pàgines en què l'executiu de Pedro Sánchez no només informa sobre com va acabar el 2022, sinó que actualitza com preveu que evolucioni l'economia espanyola.

El Fons Monetari Internacional ha millorat les seves previsions per a l'economia espanyola per a aquest 2023, tot i que a escala mundial les ha empitjorat, segons l'últim informe de perspectives econòmiques de la institució. El document alerta que l'economia global es troba en un moment d'incertesa molt elevada, amb riscos derivats de la inestabilitat bancària, l'alça de preus i les tensions geopolítiques, sobretot la guerra a Ucraïna.

Petit baló d'oxigen del Banc d'Espanya. Tal com va anticipar a principis de març el seu governador, Pablo Hernández de Cos, l'organisme estima que aquest 2023 el creixement econòmic serà més favorable en comparació amb la previsió que va elaborar fa tan sols tres mesos. En concret, el Banc d'Espanya apunta ara a una millora del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'1,6% aquest any, 0,3 punts percentuals més del previst al desembre. Una xifra, però, que continua estant per sota de la previsió del govern espanyol (2,1%), però en sintonia amb el que estimen altres institucions internacionals.

L'economia espanyola s'ha alentit, però aguanta. Malgrat els mals auguris, fins i tot del mateix Banc d'Espanya, es confirma que al quart trimestre (octubre, novembre i desembre) l'activitat econòmica ha resistit més del previst. Enrere queden, doncs, aquelles estimacions que apuntaven a un creixement de l'economia nul o fins i tot negatiu. De fet, el comportament de l'activitat aquest últim tram de l'any ha estat "similar" al del tercer trimestre (juliol, agost i setembre), quan l'economia va créixer un tímid 0,2%. En concret, l'organisme supervisor ha apuntat que al quart trimestre el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) creixerà un 0,1% intertrimestral.

Brussel·les creu que l'economia de l'eurozona entrarà en recessió i preveu que el seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) registri una disminució del 0,3% l'últim trimestre d'enguany i, els primers tres mesos del 2023, un 0,1%. Espanya, però, esquivaria la recessió tècnica per la mínima, ja que no encadenaria dos trimestres consecutius de decreixement intertrimestral: el quart trimestre del 2022 l'economia espanyola també cauria un 0,3%, però la variació del primer trimestre de l'any que ve seria del 0%. Tot i això, la Comissió Europea calcula que l'eurozona ja tancaria el 2023 amb un creixement del 0,3%, un punt per sota del que havia estimat a l'estiu. "El creixement del PIB continuarà sent dèbil a l'inici del 2023 abans de guanyar solidesa a la segona meitat de l'any", assenyala l'informe publicat aquest dijous per l'executiu comunitari.

Gairebé dos mesos després de publicar les previsions macroeconòmiques per als pròxims 3 anys (2022, 2023 i 2024), el Banc d'Espanya (BdE) anunciava que les revisaria a la baixa. La durada de la guerra a Ucraïna, la pressió inflacionista i, en particular, l'augment de la inflació subjacent –l'augment de preus sense tenir en compte l'energia i els aliments–, així com un creixement de l'economia el primer trimestre més tímid del previst, han portat l'organisme supervisor a dibuixar un rebot del PIB d'un 4,1% per a aquest 2022 (0,4 punts percentuals menys que a l'abril, quan va preveure un creixement del 4,5%). D'aquesta manera, la projecció del BdE s'alinea amb la de l'OCDE (4,1%) o la de la Comissió Europea (4%) i és un pèl més pessimista que la del govern espanyol i l'Airef (4,3%).

Dos mesos després del seu informe econòmic de la tardor, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat fortament a la baixa les dades d'Espanya. L'organisme ha retallat aquest dimecres un terç la previsió de creixement de l'economia per aquest any: del 6,8% del PIB que preveia al setembre al 4,5% que pronostica ara, a poques setmanes de tancar l'any. El canvi fa que Espanya ja no sigui el país europeu que més creixerà aquest any. De fet, amb la nova previsió, l'economia espanyola creixerà per sota de la mitjana de la zona euro (5,2%) i per darrere de França (6,8%) i Itàlia (6,3%). 

L'optimisme no regna entre els dos principals organismes supervisors espanyols. D'una banda, aquest dilluns el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha assegurat que l'organisme farà "una revisió significativa a la baixa" de les perspectives de creixement econòmic d'aquest any per a Espanya i ha considerat "incompleta" la recuperació postpandèmia en comparació amb altres països. La institució havia publicat que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria un 6,3% el 2021 i un 5,9% el 2022, xifres que ara considera massa optimistes.

El centre de recerca del BBVA ha deixat sense canvis les seves projeccions de creixement de l'economia espanyola per al 2021 i el 2022. Així doncs, el gabinet d'estudis de l'entitat financera espera que el producte interior brut espanyol (PIB) augmenti un 5,5% aquest any i un 7% el següent, les mateixes xifres que els pronòstics del trimestre passat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2021 i s'ha mostrat optimista de cara a la recuperació parcial de l'economia mundial aquest any, malgrat alertar del perill que hi hagi divergències entre països rics i pobres i que augmentin les desigualtats.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat més d'un punt, fins al 5,9%, la previsió de creixement del PIB espanyol previst per al 2021. Els últims càlculs de l'organisme situen la caiguda de l'economia espanyola en l'11,1% el 2020 per l'impacte de la pandèmia de covid-19. El pronòstic és gairebé dos punts inferior al descens que havia calculat l'FMI en les anteriors previsions, de l'octubre del 2020. Segons l'organisme, el PIB espanyol creixerà un 4,7% el 2022, dues dècimes més respecte a l'última revisió.

El Banc d'Espanya ha actualitzat a la baixa les seves previsions macroeconòmiques: preveu una caiguda del producte interior brut (PIB) espanyol de com a mínim el 10,5% l'any 2020. Aquest és l'escenari més optimista, que podria empitjorar fins a una davallada del 12,6% si la situació epidemiològica es complica.

L'economia mundial augmentarà aquest any un 3,2%, segons les previsions de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que ha rebaixat una dècima el pronòstic a causa de les guerres comercials. En canvi, l'organisme econòmic ha incrementat dues dècimes la previsió de creixement per a la zona euro, fins a l'1,2%.

Aires de frenada a les dues principals economies de la Unió Europea: Alemanya i França han retallat les seves respectives previsions de creixement per al 2019, coincidint amb les dades negatives tant d’exportacions com de producció industrial del país germànic.

El Banc d’Espanya va rebaixar ahir una dècima la previsió de creixement de l’economia espanyola per a aquest any, que ara calcula que acabarà en el 2,5%. Considera que l’economia entrarà en un procés de “desacceleració” provocat per l’augment de la incertesa a nivell internacional i per “l’atenuació progressiva” dels estímuls monetaris per part del Banc Central Europeu. L’organisme, que ara té com a governador Pablo Hernández de Cos, va deixar sense modificacions el pronòstic de creixement per al 2019, que situa en el 2,2%, però també va rebaixar una dècima, fins a l’1,7%, el creixement del 2020.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) preveu un creixement del PIB del 0,88% en el quart trimestre de l'any, la qual cosa representa un punt més que l'anterior trimestre. Les previsions, però, no són tan optimistes pel que fa a l'economia catalana, ja que l'Airef creu que entre l'octubre i el desembre la millora no superarà el 0,5%, d'acord amb la seva metodologia de càlcul. La diferència es basaria en l'ambient d'incertesa derivat de l'actual situació política.

Les previsions macroeconòmiques del govern de Mariano Rajoy són massa optimistes tant pel que fa als pronòstics de creixement de l'economia, com al que es refereix al dèficit de les administracions públiques. Aquesta, com a mínim, és l'opinió del Banc d'Espanya, que aquest dimarts ha publicat la revisió del seu quadre de previsions macroeconòmiques.

El servei d'estudis del BBVA considera que Espanya no va pel bon camí si vol complir els compromisos d'assolir el dèficit zero el 2018. En lloc d'això, per la via actual, l'Estat tancarà l'any amb un desequilibri pressupostari de l'1,5%, perquè les previsions d'ingressos i despeses a llarg termini del govern, presents al programa d'estabilitat no són realistes.