“No és el que no saps el que et posa en problemes, sinó el que creus amb certesa i no és cert”. Amb aquesta cita de Mark Twain arrenca l’adaptació cinematogràfica de La gran aposta, un llibre de Michael Lewis que narra el crac del 2008 a través de quatre persones que van adonar-se del risc de col·lapse de la bombolla immobiliària.

El 2022 passarà a la memòria dels ciutadans com l'any en què la llum i el gas van arribar a nivells mai vistos, en què la inflació es va enfilar per sobre del 10%, com feia tres dècades que no passava, com l'any en què l'Euríbor va viure la pujada més abrupta mai registrada. Per a la banca, també serà l'any en què el sector va fulminar rècords, per situar-se en uns nivells de beneficis que no es vivien des del 2007, amb l’eufòria que va precedir la Gran Recessió.

Era el 2011 i els principals banquers espanyols eren molt conscients de l’estat dels balanços dels seus bancs. “No hi havia ni un banc que no estigués en risc de fallida”, deia anys després un destacat financer català. En efecte, la digestió d’anys de banquet immobiliari estava sent pesada, i bancs i caixes en pagaven el preu.

És el que en anglès dirien un plot twist, és a dir, un gir en el guió. En els darrers anys, els bancs han passat de deixar la gent al carrer –arran de la crisi de les execucions hipotecàries– a esdevenir autèntics recers per a persones sense llar. I el cas de Bankia n’és un exemple. L’entitat bancària –que només al barri palmesà de Son Gotleu té prop de 200 cases buides; moltes, fruit de desnonaments– ha vist com algunes de les sucursals que han tancat han acabat ocupades. Concretament, Bankia té 15 oficines a les Balears amb gent vivint-hi sense permís, totes a Palma, segons fonts de CaixaBank, marca a la qual pertany des del 2021.

"L’apli de Bankia no funciona. Meravellosa gestió de la fusió i a sobre en cap de setmana". Aquesta queixa d’una usuària a Twitter, escrita dissabte, és una de les comptadíssimes crítiques que es poden trobar a les xarxes socials en un cap de setmana que CaixaBank tenia marcat en vermell des de feia mesos. Els retrets es poden comptar amb una mà, en el que és un èxit evident: els possibles afectats eren els 7,6 milions de clients de Bankia, que des del març, amb la fusió, ho són de CaixaBank. Des de primera hora de la tarda d'aquest diumenge, aquests milions de clients han quedat sota l'abric del sistema tecnològic de CaixaBank, en una fita que s'ha culminat un dia abans del que estava previst.

El passat mes de març, CaixaBank i Bankia tancaven un semestre intens que culminava en la fusió definitiva de les dues entitats per configurar un nou gegant bancari a Espanya. Veus de l'empresa ja llançaven aleshores un avís: "Encara falta la integració tecnològica". Aquest concepte fa referència al colossal procediment pel qual s'unifiquen les dues plataformes informàtiques en una de sola.

El març passat, va culminar la fusió legal de CaixaBank i Bankia, la qual cosa va suposar la creació del primer banc d’Espanya, una entitat líder en qualitat i innovació. Amb aquesta operació, els clients guanyen un banc amb més serveis, capaç d’oferir la xarxa d’oficines i caixers més extensa del sector i la banca digital més gran d’Espanya.

Tot i que l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, i la resta de directius que van ser jutjats per la sortida a borsa d'aquesta entitat el 2011 van ser absolts per l'Audiència Nacional, el Tribunal de Justícia de la UE ha sentenciat aquest dijous que els grans inversors que van comprar accions quan Bankia –ara absorbida per CaixaBank– es va estrenar a l'Íbex-35 poden reclamar a l'entitat financera. La sortida a borsa de Bankia es va fer amb un fullet que no reflectia la seva situació financera real. Només 10 mesos després de sortir a borsa, va haver de ser rescatada amb diner públic.

CaixaBank va aconseguir un benefici de 514 milions d'euros durant el primer trimestre del 2021, gairebé sis vegades més que en el mateix període de l'any passat, quan els guanys van caure fins als 90 milions per la pandèmia. Aquesta xifra no té en compte l'impacte extraordinari derivat de la fusió amb Bankia. Si l'incloem, el resultat del grup s'enfila fins als 4.786 milions de guanys. No es tracta, però, d'una fórmula comptable que agradi a l'entitat, com aquest dijous s'ha esforçat a subratllar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, durant la presentació de resultats de la companyia celebrada a València. L'executiu ha insistit que els guanys extres que resulten de sumar als 514 milions d'euros 4.300 milions més –la diferència entre els 5.314 milions pagats per Bankia i els 9.614 del valor mercat del grup– són "només teòrics" perquè "no suposen l'entrada de cap euro". 

En els últims anys la informació econòmica s’ha vist impregnada d’un intens aroma polític que ha arribat a l’extrem que gairebé qualsevol notícia sobre empreses es pot llegir també des d’aquesta òptica. Les finances en són, potser, el millor exemple. La decisió del Banc Sabadell i de CaixaBank d’endur-se les seves seus socials de Catalunya després de l’1-O (en una decisió que, com l’ARA va desvelar, va comptar amb pressions coordinades de la Moncloa, la Casa Reial i grans empreses públiques que en van retirar dipòsits) ha fet que, des d’aquell any, de vegades es qüestioni la catalanitat de totes dues entitats.

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha qualificat els sous i els bonus dels banquers d'"inacceptables", especialment en un context de crisi. Calviño ha advertit que els salaris desorbitats "no es corresponen amb la situació econòmica" i ha traslladat al Banc d'Espanya la seva preocupació perquè busqui solucions. En un escenari marcat per les retallades de treballadors d'un sector que ha rebut en els últims anys milions de diner públic, la titular d'Economia reclama "responsabilitat" a les entitats. L'avís arriba dos dies després que CaixaBank anunciés una reestructuració després d'absorbir Bankia –entitat rescatada el 2012– que inclou més de 8.200 acomiadaments.

CaixaBank ja és la primera entitat financera d'Espanya. És el titular del que des d'aquest divendres pot presumir la companyia catalana, que ha tancat l'absorció de Bankia amb la inscripció de l'operació en el registre mercantil de València després que dimarts la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) autoritzés la integració. El resultat és un banc amb 20 milions de clients, el 25% del mercat espanyol, 50.000 empleats, 640.000 milions en actius, una xarxa comercial amb presència física en 2.200 municipis i tres seus: una de social a València, i dues d'operatives a Barcelona i Madrid.

El govern espanyol guanya temps per afrontar un dels tràngols econòmics de la legislatura. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts prorrogar dos anys més, fins a finals del 2023, el termini perquè l'Estat privatitzi la seva participació del 61,8% a Bankia, que després de la fusió amb CaixaBank passarà a superar el 16% de l'entitat catalana. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha explicat en la roda de premsa posterior al consell que la finalitat d'aquesta ampliació és afavorir un ús més eficient dels recursos públics maximitzant la recuperació d'ajudes.

Rodrigo Rato ja no haurà de tornar a la presó. L'Audiència Nacional ha concedit aquest divendres la llibertat condicional a l'expresident de Bankia, que complia una condemna de quatre anys i mig per apropiació indeguda pel cas de les targetes black. Rato, que va ingressar al centre penitenciari madrileny de Soto del Real l'octubre del 2018, ja gaudia del tercer grau des de l'octubre de l'any passat, fet que li va permetre sortir de la presó amb control telemàtic dos anys després d'haver-hi entrat.

Llum verda dels accionistes de CaixaBank a la fusió per absorció amb Bankia, una operació que converteix l'entitat catalana en el nou gran banc d'Espanya amb prop del 25% del mercat estatal en crèdit i dipòsits. Tot i que es tracta de la 85a absorció feta per la companyia, l'aprovada avui "és una de les grans fites en la història de l'entitat", segons ha emfatitzat l'encara president Jordi Gual.

La pandèmia ha accelerat les transformacions a la banca. L’anunci de possible fusió entre el Sabadell i el BBVA s’afegeix a altres canvis en el sector financer espanyol, que arrossega problemes des de l’anterior crisi.

«Que és pitjor: robar un banc o fundar-lo?»

Rodrigo Rato acabarà de complir sentència a casa seva. El jutjat de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional li ha concedit la progressió al tercer grau mitjançant control telemàtic. El magistrat que ha emès la interlocutòria, José Luis Castro, assenyala que la junta de tractament de la presó de Madrid V ha proposat per majoria que l'expresident de Bankia passi els dos anys i mig que li queden de condemna pel cas de les targetes black en règim de semillibertat. Per arribar a aquesta conclusió es basa en els informes elaborats pels professionals de l'equip tècnic del centre penitenciari.