Tot i que els mestres de les Balears són dels que menys hores treballen a Espanya –38 hores setmanals a Secundària i 35 hores a Primària, el nivell més baix entre totes les comunitats autònomes estudiades (Astúries, la Rioja, Cantàbria, Andalusia, el País Valencià, les Canàries, i Catalunya)– també dels que més temps dediquen a tasques administratives i a la correcció i qualificació de treballs, segons l’informe TALIS 2024 de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) presentat aquesta setmana. Aquesta paradoxa evidencia la pressió a què estan sotmesos els docents balears, especialment en comparació amb altres comunitats autònomes i amb la mitjana europea. La mitjana estatal és de 40 i 38 hores, respectivament, mentre que la UE i l'OCDE només aporten dades de Secundària: 39 i 41 hores setmanals de feina, respectivament.

La política comercial del president dels Estats Units, Donald Trump, ja té un impacte directe en l'economia mundial. "Les perspectives mundials es degraden cada vegada més", ha advertit aquest dimarts en el seu informe semestral l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, el think tank de les economies més avançades). En un context "difícil i incert" per la guerra aranzelària nord-americana, l'organisme amb seu a París revisa lleugerament a la baixa el creixement del PIB espanyol per a aquest any, fins al 2,4%, dues dècimes menys del que preveia a principis d'any i gairebé un punt menys del que va créixer l'any passat (3,2%).

La guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, tindrà conseqüències per a l'economia mundial i també per als EUA. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha rebaixat aquest dilluns les previsions de creixement del PIB mundial, dels Estats Units, de la zona euro i dels països especialment afectats per l'augment dels aranzels imposat per Trump com el Canadà i Mèxic per al 2025. Espanya, un cop més, se'n desmarca i creixerà més del previst.

Gonzalo Delacámara és economista i expert internacional en seguretat hídrica. És assessor en política d'aigua de la Comissió Europea, l'OCDE, el Banc Mundial i l'ONU i professor a la IE University.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha elevat en dues dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2024, fins al 3%. La xifra és superior a la que projectava l'organisme en la seva darrera publicació al setembre i millora l'estimació del govern espanyol, que per ara situa la millora en el 2,7%.

La reforma educativa impulsada pel Govern amb l’aprovació de la LEC (2009) introdueix una nova cultura d’avaluació dels alumnes. En decrets posteriors, en concret amb una ordre el 2018, es va fer de la repetició a Catalunya una “mesura excepcional”. Ens situem, doncs, de llavors ençà, en un nou paradigma que deixa de pensar l’avaluació en termes de control, com a punició o recompensa, per passar a ser una part essencial del procés d'aprenentatge, amb un enfocament personalitzat, global, continuat i integrador. 

Una mestra de música de primària, acabada d'arribar a l'escola d'una població amb un altíssim índex d'immigració extracomunitària, em comenta que el problema no és fer-los cantar el Sol, solet, sinó un pas previ: fer-los estar dins de l'aula. Diu que no tenen l'hàbit d’estar-se entre quatre parets i que, així que poden, s'escapen perquè volen estar-se a fora. Es tracta d'una professional amb una empenta que no se l'acabarà, però serveixi el seu testimoni per ser conscients de quins són els panorames de centenars de mestres d'aquest país que abans de transmetre coneixements es troben que han de posar topalls a una finestra perquè els nens no marxin.

Espanya és el quart país de l'OCDE on més alumnes repeteixen algun curs de l'ESO. Així ho mostra l'informe Education At Glance 2024 que aquest dimarts ha fet públic l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L'estudi, que es fa anualment, mostra com l'any 2022 fins a un 7,8% dels alumnes espanyols que feien entre primer i tercer d'ESO van repetir curs, un percentatge que, tant al conjunt de països de l'OCDE com als de la Unió Europea no supera el 2,2%.

La taxa de cesàries a la sanitat pública balear va ser del 18,5% a les Balears el 2022 respecte del total de parts atesos, mentre que als hospitals privats arriba al 37,6%, segons es recull a l'Informe del Sistema Nacional de Salut (SNS) 2023 publicat aquest dilluns pel Ministeri de Sanitat. És a dir, a la sanitat privada es va practicar el doble de cesàries que a la pública.

La icònica imatge de l'Espanya del Seat 600 que prosperava i constituïa una nova classe social amb capacitat de consumir i l'ambició i possibilitat de pujar en l'ascensor social ha anat quedant antiga. I no tant per la llunyania històrica –ha passat ja mig segle des d'aquell boom– ni tampoc pel model automobilístic que caracteritzava l'època: és, sobretot, perquè la puixança i optimisme del moment han quedat superats per un temps econòmic molt menys vibrant pel que fa a la classe mitjana.

És ben sabut que la pandèmia va desgavellar l'escolarització. Entre el 2018 i 2022, un adolescent d'un país desenvolupat es va endarrerir uns sis mesos respecte al progrés esperat en lectura i nou mesos en matemàtiques, segons l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). El que no és tan conegut és que els problemes van començar molt abans de l'arribada de la covid-19. Un alumne d'un país de l'OCDE no tenia més coneixements de lectura i escriptura o d'aritmètica quan el coronavirus es va desbocar per primera vegada que els alumnes examinats 15 anys abans. Com sosté l'informe Les escoles dels països rics progressen poc, l'educació en els països desenvolupats s'està estancant. Això hauria de preocupar tant les famílies com els responsables polítics.

Un pas més, tot i que no definitiu, perquè Espanya apliqui a la seva normativa fiscal l'acord global –també anomenat Pilar 2– assolit fa més de dos anys en el si de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) perquè les grans multinacionals paguin, com a mínim, un 15% en l'impost de societats.

A mesura que la inflació es redueixi i una economia dels Estats Units en auge ajudi a impulsar l'activitat a escala global, el creixement del comerç mundial es duplicarà aquest any. Aquesta és la predicció dels principals organismes internacionals que recull aquest dimarts en una anàlisi el diari Financial Times. L'OCDE, el Fons Monetari Internacional (FMI) i l'Organització Mundial del Comerç (OMC) preveuen que hi haurà un fort repunt del flux mundial de productes aquest any i això s'explica per la desacceleració del 2023 impulsada per l'augment dels preus, dels tipus d'interès i una demanda més fatigada.

Les grans multinacionals del planeta ja han de pagar més impostos, com a mínim a la Unió Europea: l'1 de gener era la data límit marcada per Brussel·les perquè els 27 estats membres adaptessin la seva legislació a l'acord internacional que situa al 15% el mínim que han de pagar les corporacions d'abast global en impost de societats. No obstant això, Espanya no ha complert el termini marcat per la UE i encara no ha modificat la llei, tot i que el ministeri d'Hisenda ha publicat un primer esborrany de la norma.

Un 28% dels nens d'Espanya viuen en situació de pobresa infantil, segons un informe de l'Unicef que ha analitzat un total de 39 països de la UE i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), i que situa Espanya en la posició 36, només superada per Turquia i Colòmbia –que no formen part de la UE– i Romania, que és el país de la Unió amb el pitjor percentatge (29%). Aquestes xifres assenyalen que Espanya és el segon país amb més pobresa infantil de tota la UE. Segons les dades de l'Unicef, més d'un de cada quatre nens i nenes "no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almenys un cop cada dos dies ni fruita i verdura diàriament, viuen en cases sense una temperatura adequada, no compten amb roba, calçat o llibres adequats, o no poden participar en activitats de lleure o anar-se'n de vacances", explica Gustavo Suárez Pertierra, president d'Unicef Espanya, en una nota de premsa en què s'assenyala que hi ha col·lectius més vulnerables a patir aquesta situació, com per exemple les famílies migrants, la comunitat gitana, les persones amb discapacitat o les famílies monoparentals.

Tot i que els preus s'han moderat al novembre a Espanya, els nivells encara elevats d'inflació i la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) per intentar reduir-la amb un augment dels tipus d'interès estan provocant un fre del creixement econòmic a l'Estat i al conjunt de la zona euro. Segons les previsions econòmiques que ha publicat aquest dimecres l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), "la inflació es redueix, però el creixement s'alenteix". L'organisme empitjora el creixement de l'economia espanyola de cara al 2024, que passa de l'1,9% del PIB que preveia fa només unes setmanes a l'1,4%.

L'economia espanyola va ser de les que més van caure l'any 2020, el primer any de pandèmia, i el motiu principal era el pes que hostaleria i turisme tenien sobre el PIB. Tres anys després, i amb la pandèmia fora de joc, és justament al revés. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) està mostrant molt més dinamisme a Espanya que en altres països de la zona euro, com és el cas d'Alemanya. "La fortalesa de l'activitat a Espanya estaria relacionada, en part, al pes que tenen els serveis vinculats a l'hostaleria i el turisme", resumeix el Banc d'Espanya en un nou informe publicat aquest dimarts.

Les dades de l'últim informe sobre educació de l'OCDE posen de nou sobre la taula un dels principals problemes que té l'educació a Catalunya i a Espanya: la taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora continua sent molt més alta que a la resta d'Europa. Tot i que les dades recollides per l'OCDE mostren una lleugera millora respecte a aquest problema –a Espanya, entre el 2015 i el 2022 el percentatge de joves que no han acabat l'ESO ha passat del 34,4% al 26,5%–, la proporció d'alumnes que deixen els estudis continua sent considerablement més alta que la de la mitjana europea (12,2%) i la dels països de l'OCDE (13,8%).

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.

L'augment de la inflació s'està moderant tant a la zona euro com als Estats Units, però continua sent "obstinadament elevada", ha advertit l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). En l'informe de previsions econòmiques publicat aquest dimecres, l'organisme millora lleugerament la previsió de creixement de l'economia mundial aquest any (2,7%), tot i la dificultat del context internacional, però adverteix que encara queda "un llarg camí" per tornar a la situació d'abans de la pandèmia, amb un creixement mundial sostingut i més elevat. Després d'un 2022 molt difícil per les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, l'OCDE es mostra una mica més optimista i creu que el 2023 marcarà "un punt d'inflexió".