L'atac dels Estats Units a l'Iran s'ha centrat en tres instal·lacions nuclears –les de Fordow, Natanz i Esfahan– on, segons Tel-Aviv i Washington, el règim dels aiatol·làs treballava per desenvolupar la bomba atòmica, malgrat que informes de la mateixa intel·ligència nord-americana ho negaven. Israel ja havia llançat atacs sobre Natanz i Esfahan, però no a Fordow, perquè la seva ubicació totalment soterrada la feia impenetrable a les bombes israelianes. L'únic país que podia destruir-la era els Estats Units.

A Oppenheimer, la pel·lícula d’èxit sobre la fabricació de la bomba atòmica, hi ha una escena memorable en què Luis Álvarez, físic de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, llegeix el diari mentre li tallen els cabells. Tot d’un plegat, Álvarez s’aixeca de la butaca d’un salt i corre carrer avall com un esperitat empaitant un col·lega seu, el físic teòric J. Robert Oppenheimer. “Oppie! Oppie! —crida—. Ho han aconseguit! Hahn i Strassmann, a Alemanya. Han escindit el nucli de l’urani! Han escindit l’àtom!”.

"Canvi d'era: el dia 6 d'agost de 1945 va ser el dia zero". El filòsof Günther Anders (1902-1992) estava convençut que el llançament de la primera bomba atòmica va inaugurar un nou temps, el de la "calamitat". Tres dies després de devastar Hiroshima, l'exèrcit nord-americà va llançar un segon projectil mortífer al damunt de la ciutat de Nagasaki. A L'home dalt del pont, dietari escrit el 1958 i publicat per primera vegada en català a Club Editor, Anders va més enllà de les xifres –que encara ara esgarrifen: més de 280.000 morts i centenars de milers de ferits i afectats per la radiació– i prova de conscienciar els lectors de la importància d'esborrar l'energia nuclear del món.

Roy J. Glauber tenia 18 anys quan va agafar un tren, sense saber ben bé el seu destí, per anar a Los Alamos, un laboratori aïllat i secret on les ments més privilegiades treballaven en la creació de la bomba atòmica. Glauber aleshores estudiava Física i uns cursos de doctorat a Harvard, i va anar-hi voluntàriament perquè si no temia que l'enviessin al front japonès. Era el 1943 i a Los Alamos tots eren molt joves. Els científics més grans tenien poc més de 30 anys. "Tota aquesta gent jove produïa bebès més eficientment que qualsevol altra cosa que es produís en el laboratori", explica a La última voz (Ariel).

El 6 d’agost de 1945 les forces aèries dels Estats Units van llençar la primera bomba atòmica de la història sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima, al sud del Japó. L’objectiu escollit pels nord-americans era una mitjana ciutat d’unes 380.0000 persones que acollia algunes indústries i tallers auxiliars de l’exèrcit japonès, entre les quals hi figuraven les instal·lacions de l’empresa Toyo Kogyo, una petita indústria fundada uns vint anys abans per Jujiro Matsuda especialitzada en maquinaria industrial i petits vehicles de tres rodes com el popular Mazda-Go, un petit tricicle amb motor que deu el seu nom a la divinitat persa Ahura Mazda, déu de la llum i la saviesa.

L'Iran va respondre dimecres a l'assassinat del seu principal científic nuclear amb la promulgació d'una llei que ordena augmentar immediatament els nivells d'enriquiment d'urani i demana també l'expulsió dels inspectors nuclears internacionals si les sancions imposades pels Estats Units no s'han aixecat a principis de febrer. No és clar si aquesta acció representa la totalitat de la resposta a la mort del científic Mohsen Fakhrizadeh, que les agències d'intel·ligència dels Estats Units i Israel consideraven el guia dels anteriors intents de Teheran per dissenyar una arma nuclear, o si encara hi haurà més mesures. Les autoritats iranianes havien promès venjar l'assassinat.

Les 8.15 h del matí del 6 d’agost del 1945. Un objecte metàl·lic cau sobre Hiroshima, al sud del Japó. Una resplendor de llum trenca el cel i la terra. El que passa a partir d’aquest moment és de sobres conegut: la humanitat –concretament els Estats Units– acabava d’utilitzar per primera vegada una bomba atòmica contra la població civil. Tres dies després el mateix infern es tornaria a viure a Nagasaki, com a desenllaç –ja anunciat, de fet– de la Segona Guerra Mundial. Mentrestant, a uns 12.000 quilòmetres d’allí, en un punt remot del Congo belga, un grup de miners congolesos continuaven treballant en una mina fosca i humida del sud-est del país, en condicions similars a l’esclavitud. No ho sabien, però acabaven de ser còmplices –tot i que de manera forçada– d’un dels episodis més crus de la història de la civilització. Ells havien recol·lectat el 80% de l’urani que s’havia utilitzat per construir aquelles bombes llançades pels nord-americans, que acabarien provocant la mort de més de 300.000 persones.

Després de la bomba atòmica que, el 6 d'agost del 1945, va engolir la ciutat japonesa d'Hiroshima, els pitjors pronòstics dibuixaven un futur ben fosc. Deien que en aquell lloc devastat per un dels episodis més crus de la història de la humanitat no hi creixeria res durant 75 anys.

Aquest dijous fa 75 anys que va esclatar sobre Hiroshima la primera bomba atòmica, el 6 d’agost de 1945. Tres dies després, el 9 d’agost, la segona sobre Nagasaki. El resultat, 240.000 persones mortes en els primers dies i molts milers més, a més d'infinitat de malalties i malformacions, durant molts altres anys. Per què? La guerra s’havia acabat a Europa i, al Pacífic, el Japó cercava una rendició negociada amb l’URSS. Mostrar el fruit del gran esforç de recerca i econòmic i fer una demostració de força per guanyar una posició de predomini en la postguerra segurament eren temptacions massa grans per contenir-les.

Hiroshima es torna a erigir com a símbol de la lluita contra les nuclears 74 anys després de la tragèdia atòmica. L'alcalde de la ciutat japonesa, Kazumi Matsui, ha instat el joves a no oblidar ni menysprear els fets i ha fet una crida als líders mundials, especialment del Japó, a signar el Tractat de Prohibició d'Armes Nuclears de les Nacions Unides, que no ha rebut el suport de cap gran potència mundial –ni tampoc l'espanyol.

L'Aràbia Saudita està a punt d'enllestir el seu primer reactor nuclear, segons imatges de satèl·lit publicades pel diari 'The Guardian'. El complex està ubicat a la ciutat Rei Abdulaziz, als afores de Riad, i ha estat identificat per un expert nuclear exdirector d'inspeccions de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (IAEA, en les sigles en anglès), Robert Kelly.

En una entrevista que li van fer quan ja era vell, Robert Oppenheimer va explicar com havien reaccionat, tant ell com la resta de científics que havien treballat en el projecte Manhattan, en assistir a la detonació de la primera bomba atòmica de la història, que va tenir lloc –era una prova– al desert de Nou Mèxic el 16 de juliol del 1945. “Sabíem que el món mai no tornaria a ser el mateix. Alguns van riure, d’altres van plorar... La majoria vam quedar en silenci. I jo vaig recordar aquella frase del Bhagavad Gita que diu: “M’he convertit en la Mort, la destructora de mons”.

Després que Corea del Nord assegurés, el passat 10 de desembre, que posseïa la bomba d'hidrogen, aquesta matinada ha anunciat que n'ha fet detonar una, un fet que ha generat una onada d'indignació i condemna a la comunitat internacional. Repassem les principals preguntes al voltant la nova amenaça del règim de Kim Jong-un.

A un quart de nou del matí, Hiroshima s’ha congelat durant un llarg minut de silenci mentre homenatjava les víctimes de la bomba atòmica, a l’hora exacta en què l’artefacte va desolar la ciutat, ara fa 70 anys. Supervivents, visitants i representants polítics d’arreu del món s’han aplegat al parc Memorial de la Pau per commemorar l’aniversari i fer una crida a la pau mundial.

Acord històric a Viena. Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA)

(Aquest reportatge, amb testimonis reals que van viure a la ciutat secreta d'Oak Ridge que ara la pel·lícula 'Openheimer' ha fet famosa, es va publicar originalment el 3 d'agost del 2014 a l'Ara Diumenge).

Alts oficials iranians han negat haver llançat ja un míssil de llarg abast, com ha informat aquest divendres l'agència de notícies estatal Fars. Tot i això, adverteixen que el "llançament es realitzarà en els propers dies" en el marc de les maniobres militars que estan fent a l'Estret d'Ormuz. "Totes les tipologies de llançament, terra-mar, mar-mar i terra-aire, així com els míssils llençats des de l'espatlla es provaran els propers dies", han informat els alts càrrecs.