L'Associació Balear Immobiliària Nacional i Internacional (ABINI) ha qualificat aquest dilluns d'"escàndol" i ha manifestat la seva "profunda preocupació i indignació" perquè la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, Sareb, manté bloquejats 50 solars a les Balears amb capacitat per edificar-hi 583 habitatges.

El govern espanyol fa un pas més per dotar de múscul l’Empresa Estatal d’Habitatge (Sepes) després del canvi legislatiu que li permet "gestionar i construir habitatges". Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a aquesta empresa pública. Del total de pisos, 9.257 se situen a Catalunya, és a dir, el 27,8%, segons dades del ministeri d'Habitatge. Alhora, es volen incorporar 2.400 solars d'ús residencial, també de la Sareb, amb capacitat per albergar 55.000 pisos, segons els càlculs del ministeri. L'objectiu del govern espanyol és que tots ells passin a formar part del parc estatal d'habitatge públic –Espanya fa anys que se situa a la cua d'Europa– i es destinin al lloguer social.

Fa poc més d'un mes el govern espanyol va anunciar la intenció de "blindar a perpetuïtat" el parc d'habitatge públic. Una proposta a la qual ara l'executiu afegeix la creació d'una empresa pública que sigui capaç de "gestionar i construir habitatges" des de l'administració general de l'Estat, tal com va anunciar el president espanyol, Pedro Sánchez, aquest diumenge durant el 41è Congrés del PSOE a Sevilla.

El govern del recentment investit Pedro Sánchez posa el focus en la política d’habitatge creant un ministeri que tindrà com a titular Isabel Rodríguez. Han estat molt discutides les últimes declaracions de la nova ministra, que ha fet èmfasi en la necessitat d’estar al costat dels petits propietaris. Ha utilitzat un discurs molt recurrent a peu de carrer: el que parla de la necessitat de protegir les persones, especialment les persones grans, que han comprat un segon habitatge amb els seus estalvis per poder completar les seves rendes. No obstant, el 97% dels arrendadors viuen en un habitatge de propietat i el seu perfil mitjà és de 54 anys, estudis superiors i uns ingressos mitjans d’uns 42.000 euros bruts anuals. 

El pacte entre el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez té en l’habitatge un dels seus punts centrals. Però, què en podem esperar? Els objectius en matèria d’habitatge, ¿s’acaben realitzant? El passat mes d’abril Pedro Sánchez va anunciar als quatre vents que es posarien en lloguer social 50.000 habitatges de la Sareb. Es va dir que 9.000 ja estaven disponibles i la Sareb va assegurar que n’hi haurien 12.000 més en sis mesos, com a màxim. Avui, arribada la data que es va prometre, ens preguntem on són aquests habitatges socials i quines són les actuacions i les condicions en les quals aquests habitatges s’han posat a disposició dels ajuntaments i comunitats autònomes.

A primer cop d'ull res semblava estrany. A finals de juliol, la influencer Sofía Suescun, protagonista de programes televisius com Gran Hermano o Supervivientes, anunciava a través d'Instagram que es comprava un pis a primera línia de platja i explicava que tenia intenció de destinar-lo a la "inversió (lloguer turístic i Airbnb)", però també "gaudir-lo" ella mateixa.

Unides Podem ha demanat a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) que posi a disposició de la ciutadania tots els habitatges que té. Segons una de les conclusions d'un estudi elaborat per la Conselleria insular d'Habitatge, el denominat banc dolent disposa de 178 propietats a Menorca susceptibles de tenir un ús social.

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, ha avançat aquest dilluns –en la roda de premsa posterior al Consel de Govern– que aquesta setmana té previst reunir-se amb la Sareb per analitzar l'estat dels 120 pisos que l'Executiu podria adquirir, després de la mobilització de 50.000 habitatges de l'anomenat 'banc dolent' que va anunciar recentment el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Una dècada després de la seva creació, el govern espanyol vol convertir la Sareb, coneguda com el banc dolent, en la pota principal del parc públic d'habitatge. És l'estratègia que ha jugat l'executiu de Pedro Sánchez aquesta setmana –a les portes d'un període electoral– mobilitzant 50.000 habitatges de l'entitat perquè passin a ser de lloguer assequible. Però, ¿de què parlem quan parlem de pisos de la Sareb? "Hi ha pisos que estan molt bé i d'altres que estan fets un desastre. També n'hi ha a mig fer i d'altres que necessiten una gran inversió per posar-los al dia", avança el professor de ciències polítiques i expert en sector immobiliari de la UPF, Jordi González, que apunta que no tots estaran disponibles. "La Sareb és opaca i els seus mètodes també", avisa. Aquestes són algunes de les preguntes que l'ARA intenta resoldre.

El 60% dels 120 pisos que la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) cedirà per donar-los un ús social a les Illes Balears estan situats en zones d'alta demanda i tensionades. Així, l'Arxipèlag és la segona comunitat autònoma de l'Estat que tindrà més habitatges a zones on és més car viure i on hi ha més demanda.

A les portes d'unes eleccions municipals i, en alguns llocs, autonòmiques, l'habitatge està en boca de tots els partits. En menys d'una setmana, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès mobilitzar fins a 93.000 pisos, alguns d'ells per construir, destinats al lloguer social. Si el compromís s'acabarà materialitzant o no, se sabrà més endavant; en tot cas, la història recent deixa dubtes al voltant de la promesa.

Ha hagut de passar una dècada des del rescat bancari i la creació de la Sareb, l'anomenat banc dolent, perquè, en una situació d'emergència habitacional com l'actual, finalment el govern espanyol hagi decidit incorporar part dels habitatges d'aquesta entitat al parc públic. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat que 50.000 habitatges del banc dolent s'afegiran al parc públic de lloguer. Una decisió que arriba dos anys després que el govern espanyol hagués d'assumir com a dèficit públic el dèficit de la Sareb: gairebé 35.000 milions d'euros que computen, directament, a les arques públiques.

Dels 20.768 habitatges acabats per a un ús social que té la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) arreu d'Espanya, a les Illes només n'hi haurà 120 d'identificats, que es mobilitzaran a través d'acords de venda amb la comunitat autònoma i ajuntaments. Aquestes són dades facilitades aquest dimarts per la Delegació del govern espanyol a les Illes, i que denoten que només el País Basc (81) i Navarra (25) se situen per darrere les Balears. Podria succeir, però, que la SAREB i el Govern puguin firmar un acord perquè les Illes adquireixin la totalitat dels habitatges que l'anomenat 'banc dolent' té en propietat a la comunitat, un total de 447.

Ha hagut de passat una dècada des del rescat bancari i la creació del banc dolent perquè, en una situació d'emergència habitacional com l'actual, finalment el govern hagi decidit incorporar els habitatges de la Sareb al parc públic. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest diumenge en un acte de partit a València que dimarts que ve el Consell de Ministres aprovarà la cessió de 50.000 habitatges del banc dolent per afegir-los al parc públic de lloguer. 21.000 pisos es posaran a disposició dels municipis i les comunitats autònomes; es passaran 14.000 pisos més actualment ja ocupats per famílies al règim de lloguer social i se'n construiran 15.000 en sòl propietat de la Sareb.

El Govern s'ha mostrat obert a adquirir actius de la Sareb per poder incrementar el parc públic d'habitatges a la Comunitat. Segons ha informat Europa Press, el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, ha explicat que a les Illes la Sareb té uns 380 actius, encara que el nombre de pisos que podrien acabar per sumar-se al parc públic seria un poc menor.

Quan la música para, s’acaba la festa. I, en economia, si la música i la festa paren es reobre la ferida sagnant de la crisi del 2008. Aquesta és la metàfora que fa servir un inversor per explicar per què la roda de l’economia segueix girant –sense parar– amb els mateixos actors i els costums de sempre malgrat les successives crisis. L’últim exemple que res ha canviat es va fer públic a l’abril. La Sareb, més conegut com el banc dolent (l’entitat que es va crear per comprar tot el totxo tòxic als bancs durant la crisi i sanejar-los) va decidir adjudicar "la gestió i la venda” de bona part d’aquests actius provinents de la crisi a dos grans fons d’inversió bastament coneguts al sector: Blackstone i KKR. 

La Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructutració Bancària (Sareb) ha venut un aparthotel ubicat a Manacor a Sineu Inversions per tres milions d'euros. L'Aparthotel Vistalegre (Cala Mendia) té 42 habitacions i 112 places hoteleres, és de categoria de tres estrelles i disposa de piscina i jardins, segons ha detallat la Sareb en un comunicat.

La Sareb, més coneguda com a banc dolent, ha venut a les Illes més de 220 milions d’euros en immobles des de l’inici d’operacions, el 2013. L’entitat, que va ser creada per fer-se càrrec dels actius immobiliaris tòxics dels bancs i caixes d’estalvis afectats per la crisi iniciada el 2018, encara acumula a les Illes 1.734 propietats valorades en 248 milions d’euros, d’entre les quals destaquen 615 habitatges, segons dades aportades per l’entitat a ARA Balears.

El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat aquest dijous que la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, la Sareb -més coneguda com a 'banc dolent'-, està estudiant la possibilitat de crear una socimi -societat immobiliària cotitzada amb avantatges fiscals- per treure-la als mercats abans de final d'any.