La construcció d'una gran autopista en plena selva amazònica, travessant una zona protegida, ha desencadenat una polèmica internacional per la seva presumpta vinculació amb la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic d'enguany, la COP30, que se celebra al Brasil. Les autoritats regionals responsables del projecte asseguren que no té res a veure amb la COP30, però el fet és que la carretera en construcció -que ha desforestat una llengua de terra de 13 quilòmetres de llarg- portarà bona part dels 50.000 participants de la cimera fins a la ciutat on se celebra, Belem do Pará.

La policia federal del Brasil ha presentat càrrecs aquest dijous contra l'expresident Jair Bolsonaro, investigat per un presumpte intent de cop d'estat que pretenia enderrocar, i fins i tot assassinar, l'actual mandatari, Luiz Inácio Lula da Silva, que va guanyar les eleccions del 2022. L'informe policial final tanca gairebé dos anys d'especulacions sobre el paper que va tenir Bolsonaro en la incitació dels disturbis dels seus partidaris que van assaltar les seus dels tres poders federals, a la capital del país, Brasília, el gener del 2023, una setmana després que Lula da Silva prengués possessió.

Els 3.000 multimilionaris més rics del món haurien de pagar com a mínim un 2% en impostos sobre les seves ingents fortunes per recaptar 250.000 milions de lliures (291.512 milions d'euros) per a la lluita contra la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic. Aquesta és la proposta que han llançat aquest dijous en un article d'opinió a The Guardian els ministres de quatre països del G-20, entre els quals Espanya, representada per la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, i el d'Economia, Carlos Cuerpo. Els tres altres països que s'han sumat per ara a aquest manifest són el Brasil, Alemanya i Sud-àfrica.

L'expresident brasiler Jair Bolsonaro ha reunit aquest diumenge, matinada a Catalunya, milers de seguidors a São Paulo per donar-se el seu primer bany de masses des que va deixar el poder a finals del 2022 i defensar-se de les investigacions per un suposat intent de cop d'estat. Dalt d'un camió instal·lat en plena avinguda Paulista, la més emblemàtica de la ciutat, Bolsonaro ha negat l'existència d'una trama colpista i s'ha presentat com a víctima d'una persecució política.

El govern veneçolà ha decidit mantenir per aquest diumenge un referèndum consultiu en què planteja a la ciutadania si aprova l’annexió de l’Essequibo a través de la creació d’un estat anomenat la Guaiana Essequiba. Aquesta regió correspon al 70% del territori de la Guyana i la reclama com a seva Veneçuela des de la independència de la corona espanyola el 1811.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha portat aquest dimarts per primera vegada la seva característica vestimenta verd militar a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que s'ha inaugurat aquest dimarts a Nova York i s'allargarà una setmana. Després de comparèixer l'any passat amb un vídeo pregravat, on demanava als líders del món sancions contra Rússia, el mandatari ucraïnès ha renovat la crida i ha aprofitat l'atenció mediàtica per demanar el suport de la comunitat internacional.

En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, les tribus amazòniques han tingut aquest dimecres una celebració agredolça. La IV cimera de l'Organització del Tractat de Cooperació de l'Amazones (OTCA), que reuneix des d'ahir dimarts els líders dels vuit estats que formen part del bioma amazònic a la ciutat brasilera de Belém, esperava tancar un acord històric per aturar la desforestació a l'Amazònia el 2030. Però al final els vuit governs no s'han pogut posar d'acord i l'anomenada Declaració de Belém només es compromet a combatre la destrucció de l'Amazònia però deixa llibertat a cada estat per fixar objectius temporals concrets. La declaració tampoc no fixa cap termini per acabar amb la mineria il·legal d'or, tot i que els vuit països es posen d'acord en cooperar per combatre els crims mediambientals.

A aquestes altures ja ho sabem tot sobre el cas Vinícius. No era el primer cop que això passava, i el racisme tampoc és l'única manifestació d’odi que se sent entre la cridòria que insultant els jugadors rivals apaivaga i consola les frustracions individuals. Però aquest cop la barbàrie no ha passat desapercebuda. El ressò dels fets ha arribat fins al Japó, i Lula da Silva ha afirmat: “No podem permetre que el feixisme i el racisme envaeixin els camps de futbol”.

Amb Jair Bolsonaro el Brasil era un pària internacional. Les paraules no són meves, sinó de l’exministre d’Afers Exteriors: es veu que això de “ser un pària és bo”. No trobo a faltar aquesta gent.

És molt probable que l'any que ve els nord-americans hagin d'escollir entre un home de 78 anys, Donald Trump, i un altre home de 81 anys, Joe Biden, per liderar un país que té una edat mitjana de 39. No és cap excepció històrica: des de les societats tribals, passant per l'Antiga Grècia, fins a l'actualitat, la vellesa i la masculinitat s'han vinculat amb saviesa, prudència, temprança i criteri, qualitats que s'identifiquen amb un bon governant. Tampoc no és una excepció territorial: Xi Jinping té 69 anys i s'ha autodesignat president vitalici de la Xina, Vladímir Putin presideix Rússia als 70, Narendra Modi governa l'Índia amb 72, i Lula da Silva, al Brasil, amb 77.

"El Brasil ha tornat". Sota aquesta divisa, el president brasiler, Lula da Silva, pretén donar per tancada l'era Bolsonaro i recuperar el protagonisme del seu país en el concert mundial. Com? Doncs d'entrada posicionant-se de manera crítica amb la manera com l'OTAN (on hi ha els Estats Units i la majoria de membres de la UE) està abordant el conflicte ucraïnès. Lula, que és a Madrid i aquest matí s'ha vist amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i després ha dinat amb el rei Felip VI, ha sigut clar en la seva compareixença a la Moncloa. "Nosaltres no venem míssils a Ucraïna", ha dit deixant entreveure que hi ha interessos econòmics per allargar el conflicte. "Aquesta guerra no hauria d'interessar a ningú. Per descomptat que no interessa al Brasil. I no vull ni pensar què pot passar si es prolonga massa", ha conclòs.

Un escàndol d'esclavatge i humiliacions racistes ha commocionat el Brasil. Treballadors pobres, majoritàriament afrobrasilers, que provenien de Bahia (al nord-est del país), un dels bastions de Lula i l’esquerra brasilera, eren explotats a Serra Gaúcha, a l’extrem sud del país, en una regió de descendents d’immigrants alemanys i italians, que va votar massissament Jair Bolsonaro a les presidencials de l’octubre.

El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, ha visitat aquest divendres el despatx presidencial del seu homòleg nord-americà, Joe Biden, amb qui han simbolitzat el restabliment de les relacions entre tots dos països i, en última instància, el retorn del Brasil a l'escena internacional. "Vinc a reposicionar el Brasil en una nova geopolítica mundial, després de quatre anys d'aïllament", ha dit Lula a l'arribar al Despatx Oval, en una visita oficial amb moltes lectures en un moment geopolític convuls. El president brasiler ha trencat amb el confinament del seu predecessor, Jair Bolsonaro, que va mantenir una relació propera amb Trump, però ni tan sols va telefonar Biden durant els seus anys de mandat. Des que va començar la seva nova etapa presidencial, és la tercera visita de Lula a un país estranger, després de l'Argentina i l'Uruguai, i el seu primer viatge a Washington.

El Brasil, amb la tornada de Lula da Silva al poder, pretén recuperar el paper de lideratge en el multilateralisme, que és la solució que vol aplicar per desencallar i posar punt final a la guerra d’Ucraïna. El veterà dirigent, de 77 anys, ha aprofitat la visita a Brasília del canceller alemany, Olaf Scholz, el 30 de gener, per proposar una tercera via, que passaria per la creació d’un grup de països capaços de negociar un acord de pau entre els dos estats bel·ligerants.

Guerra oberta al Brasil per una enquesta a Instagram. El jugador de vòlei i campió olímpic Wallace de Souza ha posat en peu de guerra el govern brasiler després de preguntar als seus seguidors a les xarxes socials si serien capaços de fotre-li un tret al cap al president Lula da Silva. Wallace, reconegut simpatitzant de l'expresident Jair Bolsonaro i defensor del seu discurs armamentista, va publicar l'enquesta en el seu perfil en resposta a un comentari d'un dels seus seguidors a una foto en la qual ell sortia amb una pistola. L'esportista va esborrar la polèmica enquesta hores després d'haver-la publicat, però el govern brasiler i altres autoritats van reaccionar anunciant mesures judicials.

Jair Bolsonaro està abandonant l’estat de letargia en què va entrar, voluntàriament, després de perdre les eleccions de l’octubre davant Lula da Silva i que va mantenir, estratègicament, quan milers de correligionaris van protagonitzar un intent de cop d’estat el 8 de gener envaint la seu dels tres poders a Brasília. Aquesta matinada, l’expresident brasiler ha participat d’un homenatge organitzat per una entitat ultraconservadora brasilera a Orlando (Florida), on és autoexiliat a finals de desembre. L’acte es pot considerar el tret de sortida del retorn a l’activitat política, ara amb un rol inèdit els darrers trenta anys com a extraparlamentari, i el que és més determinant, sense aforament.

Representants de les esquerres llatinoamericanes han acaparat la foto de família a la 7a Cimera de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), celebrada aquest dimarts a Buenos Aires. A la trobada, orientada a designar el pròxim representant de l’organisme –fins ara presidit per l’argentí Alberto Fernández–, ha estat protagonista el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, en el seu primer viatge oficial a l’Argentina com a cap d’estat. L’assistència de Lula reinstaura la participació del seu país a l’organisme, després que Jair Bolsonaro en sortís el 2020, i dona empenta a les esquerres llatinoamericanes, que gradualment han tornat al poder i han conformat un nou mapa polític a la regió.

L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro va posar en pràctica una versió força acurada de la recepta de Donald Trump en l’assalt al Capitoli el 6 gener del 2021. Una invasió convertida en font d’inspiració de l’extrema dreta brasilera que, dos anys després, l’ha aplicat en dosi triple: amb l’ocupació violenta del Congrés, el Suprem i el palau presidencial, a Brasília. El no-reconeixement de la derrota als comicis de l’octubre davant de Lula da Silva (per 50,90% a 49,10% de vots, amb una diferència de 2,1 milions de suports) ha estat el combustible d’una escalada de sis setmanes de mobilitzacions ininterrompudes de bolsonaristes fanatitzats. Hi ha hagut centenars de talls de carretera; acampades davant dels quarters que van aplegar 42.000 persones; un intent d’invasió de la seu central de la Policia Federal; una bomba (desactivada) a prop de l’aeroport de la capital... i, finalment el triple assalt. El Tribunal Suprem ha autoritzat la Fiscalia General a investigar l’expresident com a presumpte autor intel·lectual dels esdeveniments de diumenge passat.

Les manifestacions convocades per l'extrema dreta la matinada passada (hora catalana) al Brasil han acabat en un fracàs estrepitós. Després de l'assalt a les institucions del cap de setmana, que va acabar amb 1.500 detinguts, els jutges havien advertit que adoptarien mesures contra els qui continuessin promovent un cop d'estat. A l'hora de la convocatòria, l'avinguda Paulista de Sao Paulo o la platja de Copacabana de Rio de Janeiro estaven desertes, i a l'Esplanada dels Ministeris de Brasília només hi han aparegut dos homes que s'han assegut a terra davant una filera de blindats policials.