Al bell mig de la plaça Major de Cassà de la Selva, un grup de nens i nenes juguen amb una gran jukebox, que fa sonar a tot volum una cançó popular cantada per algun avi o àvia del poble. Aquesta escena, que es repeteix una vegada i una altra, és una imatge precisa de l’interès, el respecte i l’afició per la música de tradició oral que cada any es viu al Festival Càntut de Cassà de la Selva. Aquest any, el certamen gironí, que arriba a la vuitena edició, se celebra del 15 al 17 de novembre i, durant tot el cap de setmana, al poble s'hi respira un ambient feliç de celebració i alegria a flor de pell: els carrers, els teatres i els envelats són plens de gom a gom de veïns i visitants de totes les edats, que senten la festa com a pròpia, hi participen molt activament i, amb el seu entusiasme, fan que es mantingui viu el valuosíssim patrimoni del cant d’arrel popular.

El grup Fetus continua lligant punk i folk, cada vegada més en sintonia amb l'esperit de The Pogues, la banda irlandesa que va liderar Shane MacGowan. Ho certifica el disc Càntir nou fa aigua fresca (BankRobber, 2024), novament produït per Joan Colomo, que reforça el camí que van engegar arran de Sota, cavall i rei (2021) i que inclou col·laboracions de les Testarudes i una adaptació del poema Ahir de Josep Carner i un recitat d'arxiu de Joan Vinyoli (Domini màgic). En parla el bisbalenc Adrià Cortadellas, cantant i compositor principal de Fetus.

Tot el que no és centre és perifèria, però no totes les perifèries reben el mateix tractament. Hi ha comarques sovint oblidades per les programacions culturals, fins i tot a l’estiu, que és quan els festivals musicals apareixen com un miratge i, moltes vegades, desapareixen sense deixar cap empremta. Precisament per "relligar la geografia perifèrica" amb la creació artística dels Països Catalans que no ocupa el mainstream va néixer Perifèria Cultural, un cicle codirigit per Marçal Girbau i Estel Solé. La idea és reivindicar els marges, contribuir a teixir complicitats culturals i escampar-les pel país, de l’Urgell a l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà al Vallès Oriental, de la Vall d’Aran al Lluçanès.

Cada vegada hi ha més possibilitats de supervivència entre els nadons que neixen ultraprematurs, però molts d'ells arrosseguen després seqüeles i complicacions greus de salut. Els pulmons, els intestins i el cervell abans de les 26 setmanes de gestació són massa immadurs per funcionar correctament fora del seu entorn natural, que és l'úter, i cada setmana que un fetus aconsegueix passar dins el cos matern és un èxit. Ara investigadors catalans han ideat i dissenyat un dispositiu únic a Europa que imita les característiques de la placenta natural i de l'entorn intrauterí amb l'objectiu de salvar la vida de les 25.000 criatures que cada any neixen amb aquestes condicions a Europa. Tot i que de moment el prototip només s'ha provat en animals, els resultats preliminars són esperançadors: la placenta artificial ha aconseguit que tres fetus d'ovella sobrevisquin durant 12 dies i la idea és que aquest model pugui sotmetre's a estudis clínics en humans d'aquí a "dos o tres anys".

Les clavegueres de l'Estat, on "massa jutges mengen fetge d'un penjat", i el baró de Cruïlles que reclamava el dret a cuixa reben la indignació popular a La serra dels perduts (BankRobber, 2022), el quart disc del grup Fetus. Vibrant combinació de folk i punk, hereu dels romanços de Jaume Arnella, del pop dels Housemartins i de la gresca melancòlica dels Pogues, l'esperit del nou àlbum de la banda de la Bisbal d'Empordà es pot sintetitzar en un vers de la cançó Estel roig: "Flamegen les fogueres, damunt càntics populars". És a dir, és un cant a revoltes i revoltats, com "les pubilles de Rabioses que acaben escabetxant el baró de Cruïlles", recorda el cantant i guitarrista Adrià Cortadellas. O com les dones que van impulsar els rebomboris del pa a finals del segle XVIII.

Fetus i Jaume Arnella en joiosa germanor. O com el grup de la Bisbal entra a la taverna per interpretar de la manera més salvatge les cançons del cronista-trobador del dia a dia, tal com el descrivia l'enyorat Jordi Fàbregas. Això és Sota, cavall i rei, el disc que publica el segell BankRobber el 19 de febrer però que ja podeu escoltar en exclusiva a l'ARA. Tot plegat, un projecte que s'estrenarà en directe el 20 de març al Centre Artesà Tradicionàrius, a la programació conjunta dels festivals Tradicionàrius i Barnasants. El disc, produït per Joan Colomo, és un homenatge "accelerat i distorsionat" al cançoner de "l’últim joglar català". De fet, l'homenatge és tan explícit que la portada dissenyada per Roger Pelàez està inspirada en la del disc Cançons de vi i de taverna (1976), de Jaume Arnella.

Cada any neixen a Europa més de 25.000 nadons prematurs extrems de menys de 26 setmanes de gestació. La supervivència és molt variable i oscil·la entre el 25% i el 75%, i les seqüeles són moltes. Aquest pronòstic, malgrat tots els avenços, no ha millorat en 20 anys.

"A vegades, la diferència entre la vida i la mort és només d'un mil·límetre", constata el metge Eduard Gratacós, director de BCNatal. I això és especialment cert en el cas de les cirurgies fetals, on s'operen pacients "de vint centímetres, que semblen de mantega, estan surant en un líquid i dins d'una mare que no està malalta i hem d'evitar lesionar", afegeix Gratacós.

Menjar és una activitat indispensable per a la supervivència. Durant la gestació, tots els nutrients arriben als fetus a través del cordó umbilical i la placenta. Per això es tendeix a pensar que el primer àpat que els infants ingereixen per via bucal i que, per tant, activa el seu sistema digestiu és el calostre matern. El calostre és una secreció de color groguenc rica en proteïnes, sals minerals i substàncies immunoprotectores que produeixen les glàndules mamàries com a precedent de la llet materna. Proporciona nutrients concentrats als nadons, i té també un efecte laxant que activa el funcionament dels budells. Tanmateix, s’ha vist que, a partir del segon trimestre de gestació, els fetus xuclen petites quantitats de líquid amniòtic amb la boca. De què els serveixen aquests primers àpats?

El departament de Salut havia negat fins ara, per activa i per passiva, que cap dels 39 malalts diagnosticats amb el virus del Zika a Catalunya haguessin de patir per res; tampoc les quatre dones embarassades. La conselleria només informava de la progressió del Zika mitjançant un butlletí setmanal en què actualitzava el nombre de casos sense detallar l’estat de salut dels pacients. Al capdavall, els 39 casos són tots importats des dels països més afectats -una trentena de la zona del Carib, l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central-, i a Catalunya no hi ha una transmissió autòctona del virus, que passa de persona a persona amb la picada d’un mosquit del gènere Aedes. A aquesta família pertany el mosquit tigre, tot i que no és la mateixa espècie que està fent estralls a l’altra banda de l’Atlàntic.

Metges de l'Hospital Claudio Vicuña de San Antonio, Xile, han trobat un fetus desenvolupat i momificat al ventre d'una dona de 91 anys que havia anat al centre assistencial per una caiguda. Després de fer-li unes radiografies per comprovar si tenia cap lesió, els metges van veure que la dona tenia un fetus al ventre i que podia fer més de 50 anys que l'hi duia.