“Estàs bé? Et molesto? Podem parlar? Soc l’Eli, mare del Guillem, un nen prematur”. Amb la màxima dolçor l’Eli Francesch, que porta una bata lila, s’aproxima a l’Imane Aziz, que és a l’UCI de nounats de l’Hospital Josep Trueta de Girona amb la seva primera filla, que tot i néixer a la setmana 37 (al límit de la prematuritat) va pesar només 1,6 quilograms. “Quan em van donar l’alta va ser duríssim perquè marxes i deixes la teva primera filla aquí, estàs preocupada i no és la situació que t’imagines quan et quedes embarassada”, explica la mare, de 35 anys, que fa una setmana que va tenir la nena.

Tenia 28 anys i sobre el paper era una dona jove i sana que estava esperant la seva primera criatura. Però, poc abans de la setmana 24 de gestació, la Laia Pastor va començar a notar que alguna cosa no anava bé: s'havia inflat, tenia mal de cap i la visió una mica estranya. "Estava embarassada, era l'agost i tothom deia que era normal. El meu marit i jo ens vam fer un tip de caminar per la platja perquè la inflor baixés", explica la Laia. La situació no millorava i en la següent revisió la Laia tenia la tensió arterial molt alta. Patia preeclàmpsia, que causa pressió arterial alta (hipertensió) i pèrdua de proteïnes per l’orina, amb risc per a la vida de la mare i del nadó, una de les patologies que centrarà La Marató de TV3, que enguany se celebra el 17 de desembre i està dedicada a la salut sexual i reproductiva.

Cada vegada hi ha més possibilitats de supervivència entre els nadons que neixen ultraprematurs, però molts d'ells arrosseguen després seqüeles i complicacions greus de salut. Els pulmons, els intestins i el cervell abans de les 26 setmanes de gestació són massa immadurs per funcionar correctament fora del seu entorn natural, que és l'úter, i cada setmana que un fetus aconsegueix passar dins el cos matern és un èxit. Ara investigadors catalans han ideat i dissenyat un dispositiu únic a Europa que imita les característiques de la placenta natural i de l'entorn intrauterí amb l'objectiu de salvar la vida de les 25.000 criatures que cada any neixen amb aquestes condicions a Europa. Tot i que de moment el prototip només s'ha provat en animals, els resultats preliminars són esperançadors: la placenta artificial ha aconseguit que tres fetus d'ovella sobrevisquin durant 12 dies i la idea és que aquest model pugui sotmetre's a estudis clínics en humans d'aquí a "dos o tres anys".

La història dels vertebrats (La Magrana/Random House) no és "un altre llibre sobre la maternitat". La seva autora, l’editora Mar García Puig (Barcelona, 1977), reivindica que els llibres sobre la maternitat no són un nínxol. “Mai hi ha massa llibres sobre una cosa que ens travessa a tots i a totes”, reivindica sobre aquesta obra on explica el brot psicòtic que va patir després de parir els seus fills bessons prematurs, el mateix dia en què es convertia en diputada per Barcelona d'En Comú Podem al Congrés, el 20 de desembre del 2015.

Segurament hauria d’haver escrit aquestes línies coincidint amb el 17 de novembre –Dia Mundial del Nen Prematur–, però en aquesta família ja hem après que fer les coses quan toca no és el nostre fort. Jo era d’aquelles futures mares que em negava a planificar excessivament el part del meu primer fill. No havia pensat si volia o no l’epidural o si li donaria el pit, només pensava en quina carona tindria i en com seria poder-nos mirar per primer cop. “La resta –em deia– ja ho anirem veient en funció de com vagi”.

En el dia internacional de la donació de llet materna el Banc de Llet de les Illes Balears celebra una xifra rècord: 429,6 litres de llet aconseguits l'any 2021 que van servir per alimentar 137 nadons prematurs. Aquesta és la xifra més alta de la història de l'entitat.

Alessa Peña va néixer fa dos mesos, amb només 26 setmanes de gestació. “L’embaràs va anar genial fins que em va començar a pujar la tensió i van haver de fer-me una cesària pel bé de totes dues", explica la mare, Ana Padrino. Van ingressar la nena a l'UCI de nounats de l'Hospital de la Vall d’Hebron, on va estar un mes. "Vam rebre una bona atenció, però marxàvem cada nit amb l’angoixa de no saber com estaria”, recorda l’Ana al costat de l’Andrés, el pare de la seva filla, que assegura que de tantes coses que li passaven pel cap no podia ni descansar. Ara, amb 36 setmanes de desenvolupament, l’Alessa ja comença a menjar per instint, arrapant-se al pit, i està més a prop de deixar d’alimentar-se per sonda.  

L’Adrià va néixer el 17 de desembre a les 25 setmanes de gestació i amb un pes de 600 grams. La seva mare, la Lupe, ja portava cinc setmanes ingressada a la unitat de maternitat de Sant Pau. Just des que, a la revisió ginecològica de la setmana 20, van veure que ja tenia el coll de l’úter completament dilatat i el treball de part podia arrencar en qualsevol moment. Al cap de pocs dies, quan ja li havien practicat un cerclatge, ella i el seu marit, el Pere, van conèixer algunes de les professionals que conformen la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) de l’hospital. 

Lorena Garcia estava preparant el sopar quan va començar a notar contraccions de part que anaven en augment i cada cop eren més regulars. Tot normal si no fos perquè estava de 23 setmanes de gestació i per sota de les 24 setmanes es considera que un fetus no és viable. "Vaig pensar que em donarien medicació per aturar les contraccions, però quan vaig arribar a l'Hospital de la Vall d'Hebron ja estava dilatada per parir", explica. Una infecció del líquid amniòtic va desencadenar el part abans d'hora. Els metges els van explicar a ella i la seva parella, Jordi Manzanas, tots els riscos que suposava un part d'aquelles característiques. "Em van fer signar un munt de papers", recorda ell. Hi havia moltes possibilitats que la Brisa, el nom que la Lorena i el Jordi havien triat per a la seva segona filla, morís en el part o en les següents hores o setmanes o tingués seqüeles de per vida. Però no ha passat res d'això.

Fins a la setmana 20 de gestació tots els fetus evolucionen més o menys igual, i com a mínim han de pesar 300 grams, però n'hi ha alguns que al segon trimestre ja no poden créixer més. La placenta, el seu únic recurs vital, se’ls ha fet petita i acaben patint el que s’anomena retard de creixement. Tot i que intenten adaptar-se a aquest medi advers, arriba un punt que no poden créixer prou per estar saludables. Necessiten néixer abans de temps, malgrat els riscos i les seqüeles que comporta la prematuritat per a la salut dels nadons, així com per a les seves famílies, que viuen una duríssima experiència en veure’ls ingressats a l'UCI.

Cada any neixen a Europa més de 25.000 nadons prematurs extrems de menys de 26 setmanes de gestació. La supervivència és molt variable i oscil·la entre el 25% i el 75%, i les seqüeles són moltes. Aquest pronòstic, malgrat tots els avenços, no ha millorat en 20 anys.

Els nadons prematurs viuen una batalla diària amb l’exterior, on arriben molt abans d’estar preparats per viure. Aquest exterior ara encara és més desafiant. No tant perquè el covid-19 els agreugi els problemes de salut que pateixen per la immaduresa dels seus òrgans com perquè el context actual, ple de restriccions, impacta de manera molt directa en l’evolució emocional, física i sensorial a través del seu pilar fonamental: la família. A les unitats de cures intensives neonatals només hi pot entrar un dels progenitors, una limitació que canvia les dinàmiques i deshumanitza uns serveis que sobretot potencien la relació dels prematurs amb les famílies.

A l'UCI neonatal de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell hi ha ingressat un nadó de 545 grams que ha superat amb èxit una intervenció quirúrgica per resoldre una obstrucció a l’intestí que li impedia fer deposicions. Tot i que l’equip de cirurgia pediàtrica del Parc Taulí ja havia operat abans nadons prematurs de 28 setmanes i, fins i tot, de menys, és el primer cop que s’opera un nadó de pes tan baix, ja que a les 28 setmanes el pes és, de mitjana, d’entre 1.000 i 1.200 grams.