La nova fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha anunciat aquest dijous que Julio Cano, actual fiscal superior de les Balears, serà el nou responsable de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat (FGE). Cano rellevarà Ana García de León al capdavant d’un òrgan clau en l’estructura interna del ministeri públic. Peramato n’ha destacat “el rigor, la professionalitat i el respecte que desperta entre la carrera fiscal”.

L'endemà de la manifestació del PP a Madrid, una interlocutòria del Suprem proposa un judici contra el fiscal general de l'Estat. El delicte del qual el considera sospitós el magistrat Ángel Hurtado és el mateix que fa mesos que li atribueixen el PP i la inevitable Ayuso: revelació de secrets. Se suposa que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria sol·licitat, i fet circular, un correu de la parella d'Ayuso, el ja famós González Amador, en què demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer algunes de les activitats fraudulentes amb què s'ha enriquit. El tòxic Miguel Ángel Rodríguez, pioner de la retòrica delinqüencial i xulesca que s'ha imposat a la política madrilenya, ja ho havia vaticinat: el fiscal general havia d'anar p'alante. Doncs aquí ho tenim. El Tribunal Suprem no tan sols coincideix en aquest cas amb l'opinió del sicari, sinó també amb la del cap de la banda (ves per on, hem anat a parar a un símil amb la màfia): tothom té present l'ordre d'Aznar en deixar caure allò de "qui pugui fer, que faci".

Tot i que de moment cap de les diligències practicades pel jutge del Tribunal Suprem ha pogut demostrar que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va ser qui va filtrar el correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, el magistrat Ángel Hurtado sí que n'ha extret que va tenir un "paper rellevant" en la presumpta revelació de secrets. D'aquí que hagi pres la decisió de citar-lo a declarar com a investigat d'aquí dues setmanes, el dimecres 29 de gener. Hurtado també ha cridat a declarar l'endemà la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i afegeix un tercer nom a la llista d'investigats, el del tinent fiscal de la secretaria tècnica de la Fiscalia General, Diego Villafañe, citat el dimecres 5 de febrer i a qui Hurtado atribueix també un rol "rellevant" en la filtració com a "persona de confiança" de García Ortiz, si bé amb una preponderància "menor".

L'endemà que el Tribunal Suprem imputés el fiscal general de l'Estat pel cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Álvaro García Ortiz ha sobreviscut a la petició d'una meitat de la cúpula fiscal perquè abandoni el càrrec, i ha obtingut el suport total de Pedro Sánchez. Des de Brussel·les, el president espanyol ha redoblat el xoc i ha reclamat la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid. "En termes polítics, el que hem de preguntar-nos és quan el PP li demanarà explicacions i li exigirà responsabilitats a la presidenta Ayuso, que és parella d’un delinqüent confés que s’ha lucrat amb les mascaretes durant la pandèmia. Pot haver-se beneficiat presumptament d’això indirectament", ha subratllat Sánchez. El cap de l'executiu de l'Estat ha interpel·lat al líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, perquè faci dimitir a "la seva jefa", que des de l'Assemblea de Madrid ha esclatat contra García Ortiz i Sánchez.

La Fiscalia General de l'Estat (FGE) desautoritza la fiscalia catalana i no recorrerà l'amnistia a l'exconseller d'Interior Miquel Buch i a l'agent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, que va escortar l'expresident Carles Puigdemont a l'exili. La FGE frena d'aquesta manera les intencions del ministeri públic del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que aquest dimecres havia presentat un escrit davant el tribunal en què anunciava la voluntat de presentar un recurs. Per a la fiscalia catalana, el fet que el Tribunal Suprem no hagi amnistiat els líders de l'1-O implicava que també s'havia de fer marxa enrere en l'amnistia de Buch. Una opinió que el fiscal general, Álvaro García Ortiz, no comparteix i, com a òrgan jeràrquic, els ha imposat el seu criteri.

L'amnistia ha dividit en dos la cúpula de la Fiscalia i ha obligat el seu màxim responsable, Álvaro García Ortiz, a arremangar-se. L'oposició dels quatre fiscals del Procés a defensar l'aplicació de la mesura de gràcia ha implicat la celebració d'una Junta de Fiscals de Sala aquest dimarts, amb la presència de 36 dels 38 membres, en la qual el fiscal general de l'Estat ha imposat el seu criteri, que ha obtingut 18 vots a favor, 17 en contra i una abstenció, segons fonts consultades per l'ARA. Un resultat que es pot interpretar com una victòria tenint en compte la situació de García Ortiz: l'oposició demana la seva dimissió i està qüestionat dins el cos de la Fiscalia perquè se'l considera massa afí al govern espanyol.

Desafiament dels fiscals del Procés a Pedro Sánchez i al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, els fiscals que exerceixen l'acusació sobre el Procés, s'apartaran si García Ortiz els imposa l'amnistia. En un escrit adreçat al màxim responsable del ministeri públic al qual ha tingut accés l'ARA, els quatre fiscals del Tribunal Suprem avisen el següent: "Si manté finalment la decisió sobre l'aplicació de la llei als fets constitutius de malversació, serà necessari dictar un decret motivat que acordi l'avocació de la causa perquè sigui despatxada per la Vostra Excel·lència o per qui designi a tals efectes".

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, s'encamina cap a una possible imputació davant del Tribunal Suprem. En una carta dirigida aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), assumeix la responsabilitat de la nota de premsa que el ministeri públic va publicar amb informació sobre les negociacions que l'organisme mantenia amb la parella d'Isabel Díaz Ayuso. El TSJM investiga per presumpta revelació de secrets la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i el fiscal de delictes econòmics, Julián Salto, però García Ortiz s'ha identificat com l'últim responsable de la filtració de l'intent de pacte que Alberto González Amador va plantejar a la Fiscalia de Madrid: el promès de la presidenta de la Comunitat de Madrid assumia la comissió de dos delictes contra Hisenda.

L'entrada en vigor de l'amnistia, presumiblement la setmana que ve quan es publiqui al BOE, obrirà una batalla jurídica i política sense precedents en la història espanyola recent. Hi haurà conflicte entre poders de l'Estat i a dins mateix del poder judicial. I després hi haurà una batalla interna que es preveu cruenta a dins de la Fiscalia, un organisme que està a cavall entre el poder judicial i l'executiu però que forma part de les estructures profundes de l'Estat, i on hi ha fiscals preparats per plantar cara al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, nomenat pel govern espanyol. Aquesta guerra en particular servirà per calibrar quin és el grau d'oposició de l'Estat profund contra l'amnistia.

En quatre dies, el fiscal del Suprem Álvaro Redondo va passar de veure terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic (i posar-ho per escrit en un esborrany) a redactar un informe en què rebutjava que el tribunal investigués l'expresident Carles Puigdemont per aquest delicte. I tot i que finalment li van esmenar la plana els seus col·legues de la junta de fiscals del Tribunal Suprem, la decisió final està en mans de la tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez, que com a superior jeràrquica haurà de fixar el criteri. Però ¿què va passar entre el 26 de gener –data del primer document de Redondo– i el 30 –data del definitiu– perquè Redondo canviés d'opinió?

El fiscal del Tribunal Suprem Álvaro Redondo desmenteix que hagi rebut pressions del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per oposar-se a la imputació de terrorisme al Tsunami Democràtic. Aquest dilluns el diari El Mundo publica que aquest fiscal, encarregat d'elaborar l'informe en què el ministeri públic s'ha de posicionar sobre si el Tribunal Suprem ha d'assumir o no la causa contra Carles Puigdemont, va fer un primer text en què avalava la tesi del jutge Manuel García-Castellón. I que després, arran d'una conversa amb García Ortiz, va canviar de criteri. Redondo explica que va fer un primer esborrany el 24 de gener i que al cap d'uns dies en va fer un altre en què descartava que es pogués atribuir terrorisme al Tsunami Democràtic. Tot això abans de veure's amb el fiscal general de l'Estat, rebutjant així que l'hagin pressionat. En concret, Redondo relata en un escrit enviat als mitjans de comunicació: "Dimarts 30 de gener, a primera hora del matí, vaig acudir a una audiència amb el fiscal general, en la qual li vaig avançar el sentit de l'esborrany de la ponència. Es va donar per assabentat verbalment, sense donar-me cap instrucció, i no va considerar necessari rebre, tal com li vaig oferir, una còpia de l'esmentat esborrany".

Fa dies que entre els passadissos judicials s'alerta que el malestar al Tribunal Suprem és molt alt amb la llei d'amnistia i els pactes de Pedro Sánchez amb l'independentisme. S'ha arribat al punt que un grup de 21 fiscals de l'alt tribunal han demanat al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que actuï contra la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, pels "insults, amenaces i falses acusacions" que la setmana passada va dedicar a jutges. De fons, el moviment forma part de la guerra política que la dreta judicial manté amb la Moncloa.

La Fiscalia General de l'Estat activa la maquinària de cara a la futura aprovació de la llei d'amnistia que hauria de deixar sense efectes les causes sobre el Procés. El fiscal general ha demanat a les fiscalies del Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i la Fiscalia Superior de Catalunya que li remetin abans del 15 de desembre informació sobre l'estat dels procediments judicials als quals afectarà l'amnistia, davant "la complexitat de la matèria" i "els breus terminis" (de dos mesos, en la proposició de llei en tràmit) en què caldrà aplicar-la.

La dreta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) manté la seva oposició al govern de Pedro Sánchez. Després de l'inèdit pronunciament sobre la llei d'amnistia quan encara no estava registrada al Congrés, ara l'òrgan de govern dels jutges s'ha estrenat rebutjant la idoneïtat del fiscal general de l'Estat proposat pel consell de ministres, Álvaro García Ortiz, que ja ostentava el càrrec des de l'estiu de l'any passat, quan Dolores Delgado va renunciar. No havia passat mai que el CGPJ, que simplement ha d'analitzar els requisits formals del candidat, s'hi oposés. Amb tot, l'informe no és vinculant.

La violació d'una adolescent de 12 anys als lavabos del centre comercial Màgic de Badalona per part d'un grup de menors –alguns de menys de 14 anys– és potser el cas més representatiu de violència sexual entre menors del 2022, però no l'únic. Després d'anys alertant del creixement sostingut dels delictes sexuals comesos per adolescents d'entre 14 i 17 anys, la Fiscalia ha canviat enguany el discurs i en la seva última memòria el servei especialitzat en menors ja parla d'una "onada d'atemptats contra la llibertat sexual". I avisa que no és un fenomen puntual, sinó una realitat delictiva ja "enquistada": només l'any passat es van investigar un 45% més d'agressions sexuals comeses per menors d'edat. En només sis anys, segons l'últim balanç de la Fiscalia, aquest tipus de delictes a tot l'Estat s'han duplicat, passant de 451 el 2017 a 974 l'any passat.

Julio Cano ha pres el relleu a Bartomeu Barceló com a fiscal superior de la comunitat autònoma aquest dimarts a la seu del Tribunal Superior de les Illes Balears. Lluitar contra el crim organitzat, la desarticulació de xarxes de tràfic de drogues i combatre la corrupció institucionalitzada han estat algunes de les prioritats que ha enumerat en la seva arribada al càrrec, davant els mitjans.

El juny de 1989 Iulen de Madariaga (1932-2021) entomava la seva última condemna, quatre anys de presó, complint a les reixes de Fresnes la pena i la seixantena que certificava una vida dedicada a la lluita per la independència d’Euskal Herria. I fent una duríssima autocrítica de l’atemptat d’Hipercor començava a elaborar el cartipàs del final de la violència, que ell havia contribuït de quina manera a impulsar, quan va ser un dels fundadors d’ETA. Doctor en dret per Cambridge, brillant orador poliglot, es va defensar ell mateix al tribunal de París i va enviar una carta al president Mitterrand; li amollava (tradueixo al català del manuscrit francès): “Afegim a tot això [ha enumerat les vexacions carceràries] un càstig suplementari i discriminatori per als «terroristes», allò que som nosaltres, segons la seva mirada i la del seu establishment. El mateix títol, tanmateix, que els ocupants nazis-alemanys o el règim titella de Vichy van atorgar al general De Gaulle, a l’heroi de la Resistència Jean Moulin i probablement a vostè mateix, senyor President”.

Que el ministeri fiscal espanyol, en el seu informe de 2022, qualifiqui l’independentisme català de “terrorisme nacional”, s’inventi el nom d’un “Moviment Violent Independentista Català” per etiquetar-lo amb els desapareguts Grapo i ETA, i li atorgui fins a 54 accions suposadament violentes –incloses 8 pancartes, 32 talls de carretera, 5 danys pirotècnics i 11 cremades de banderes i símbols–, és un fet molt rellevant que cal valorar correctament.

Front comú dels cossos policials de l'Estat –entre ells els Mossos d'Esquadra– i la Fiscalia per augmentar la protecció de les dones víctimes de la violència masclista davant el repunt d'assassinats. El mateix dia que la Fiscalia General de l'Estat ha emès una instrucció perquè es demanin més ordres de protecció i més polseres telemàtiques per protegir les dones, els Mossos s'han mostrat a favor d'augmentar-ne l'ús i han informat que a Catalunya només hi ha 38 dones que tenen aquests dispositius, anomenats Cometa, que permeten saber si un agressor ha vulnerat l'ordre d'allunyament i s'està acostant a la víctima a una distància no permesa. L'encarregada de facilitar la dada ha estat la portaveu del cos i cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, la inspectora Montserrat Escudé, que ha comparegut a Madrid després de participar en la reunió amb la resta de cossos de seguretat convocada pel ministeri de l'Interior per analitzar el repunt d'assassinats masclistes aquest principi d'any.

Tot just l'endemà que Generalitat i la Moncloa acordessin posar les bases per a la desjudicialització del conflicte en la tercera reunió de la taula de diàleg, aquest dijous estava prevista la compareixença del nou fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a la comissió de Justícia del Congrés. Un tràmit perquè la seva candidatura sigui aprovada la setmana que ve en consell de ministres després que la seva predecessora, Dolores Delgado, anunciés fa deu dies que deixava el càrrec per motius de salut. La desjudicialització pactada entre els dos executius no ha tingut una rèplica en el discurs de García Ortiz. Preguntat pel diputat de Junts Josep Pagès, el fiscal general ha evitat aclarir quina posició adoptarà el ministeri públic en les causes que l'independentisme té obertes als tribunals, i tampoc s'ha volgut mullar en relació al Catalangate després que l'interpel·lés el parlamentari d'EH Bildu Jon Iñarritu.