Aquest diumenge, el directe d'Operación Triunfo que s'emet cada dia a YouTube va captar una situació de menyspreu al català. El concursant nominat i expulsat aquest dilluns a la gala dos, Iván Rojo –és de Valladolid– ha criticat que a Mallorca s'atengui en català. "És una llengua cooficial, no oficial. No és la primera llengua", assegurava Rojo, assegut en una de les taules del menjador de l'acadèmia amb els seus companys Max, que és de Catalunya, i Tinho, de Galícia.

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha demanat que els estats membres de l’aliança gastin el 5% anual del seu PIB en defensa a partir del 2035: un 3,5% en inversió militar i un 1,5% en infraestructures de tota mena a les quals es pugui donar un ús de defensa. La idea és del president Trump, que vol reduir la contribució dels EUA al pressupost atlàntic, que ara suporten en prop d'un 58%. Trump ve a dir que si els europeus es volen defensar, que s’ho paguin ells. I que Espanya hi contribueix poc i hi ha de contribuir més.

Espanya només haurà de destinar el 2,1% del PIB a despesa militar. Així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, aquest diumenge. En una compareixença des de la Moncloa, Sánchez ha explicat que s'ha arribat a un acord amb l'Aliança Atlàntica perquè cada país s'adapti de forma particular a l'objectiu del 5% del PIB de despesa pública en defensa. "Destinarem [Espanya a defensa] el 2,1% del PIB. Ni més, ni menys", ha afirmat Sánchez.

Pedro Sánchez apuja l'aposta contra l'OTAN i Donald Trump en plena crisi del govern espanyol pel cas Cerdán. El president espanyol ha enviat aquest dijous una carta al secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, en què es nega a acceptar la seva petició que tots els aliats incrementin el pressupost de despesa militar fins que assoleixi un 5% del seu producte interior brut (PIB), una imposició que arriba directament de la nova administració republicana dels Estats Units. "Comprometre's al 5% no és raonable", assegura el líder socialista en el text.

Fa poc més de dues setmanes, Pedro Sánchez només preveia entomar una compareixença al Congrés dels Diputats a través de la qual defensar i desgranar el Pla de Defensa de 10.471 milions d'euros per arribar al 2% del PIB aquest mateix any. L'apagada elèctrica massiva del dilluns passat, però, ha capgirat els plans de l'executiu espanyol i el debat d'aquest dimecres s'ha convertit en una batalla ideològica al voltant del tall de subministrament. Encara sense conclusions definitives sobre les causes, PP i Vox han aprofitat per atacar el president del govern espanyol, exigir dimissions i agafar la bandera de les nuclears. A la Moncloa són conscients que les incògnites sobre l'apagada donen material a la dreta per dirigir una "ofensiva forta" contra ells, però es mantenen en la línia d'evitar especulacions i asseguren que "aguantaran la pressió". "No ens precipitarem en conclusions superficials o fins i tot interessades", ha advertit el president espanyol, que no ha aportat novetats i ha demanat "temps" per esbrinar per què tota la península Ibèrica es va quedar sense llum.

El president del Cidob i ex alt representant d'Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, ha dit que és "inimaginable" que hi hagi una defensa comuna a la Unió Europea, ja que és una qüestió per a la qual caldria unanimitat. "Mai hi haurà unanimitat per construir una OTAN de la Unió Europea o una Unió Europea de la defensa", ha afirmat durant la seva intervenció a la reunió anual del Cercle d'Economia. Tot i això, ha considerat que és imprescindible reforçar la defensa europea i ha instat els països que vulguin avançar en aquesta direcció a unir-se al marge del club comunitari.

Europa s'ha de despertar tant en l'àmbit polític com en l'econòmic per ser un actor rellevant al món. És l'avís del Cercle d'Economia a la nota d'opinió que emmarca la seva reunió anual que se celebrarà a Barcelona entre el 5 i el 7 de maig. "El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni", alerta. Després d'una etapa de dependències energètiques i de protecció dels EUA en matèria de defensa, que han afavorit una energia barata i facilitat l'exportació i el comerç internacional, hem arribat a un món actual en què tot plegat han esdevingut “vulnerabilitats” aguditzades amb l'accés de Donald Trump al poder a la primera potència mundial.

Guillem Monsonís, francès net de valencians exiliats, és expert en defensa i responsable de comunicació de KNDS França, l’empresa pública francesa de Defensa. Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el grup francoalemany KNDS ha vist explotar la demanda. El 2024 la multinacional va veure com s’incrementaven les comandes un 40% respecte a l’any anterior i va facturar 3.800 milions d’euros. Per adaptar-se als temps de guerra, el grup ha contractat 1.000 treballadors més, ha augmentat la producció i es prepara per donar resposta a la petició del president de França, Emmanuel Macron, que ha reclamat a la indústria francesa de defensa que produeixi “més i més ràpid” per fer front a l’amenaça russa i a l’allunyament dels Estats Units. 

Trump ha sotmès Europa a dos xocs seriosos, però conceptualment separables: el comercial –aranzels– i, arran de la guerra d’Ucraïna, la retirada efectiva de la garantia de seguretat. Ambdós reclamen resposta, però penso que la urgència no és la mateixa. En el primer cas la resposta immediata hauria de ser moderada, à la Sheinbaum (Mèxic).  Augmentar els aranzels europeus fa mal en els exportadors americans però també en els importadors europeus. De bell antuvi és millor no alimentar l’escalada i donar temps que es cogui en els EUA una reacció interna que porti la política comercial americana cap a la sensatesa. Ara bé, si no es cou, les represàlies han de ser una opció viva i, si cal, contundent.  

L’Europa del 2025, després que la UE ha posat damunt la taula 800.000 milions d’euros per articular la defensa, sembla que s’allunya amb rapidesa de l’ombra de l’Europa del 1939 que es rendia a Hitler de la mà de Chamberlain i Daladier. Keir Starmer i Emmanuel Macron representen un límit tant davant Trump com davant Putin, més enllà de fragilitats i miopies. I l’OTAN? Què se’n farà, de l’Aliança entre els EUA i Europa, cada cop més lluny? Diria que l’OTAN està transitant gradualment d’un impuls ansiós a un altre d’agònic, tot i la insistència del seu secretari general, Mark Rutte, per convèncer Donald Trump de l’esforç de la UE “per posar 800.000 milions d’euros al servei de l’OTAN”. Això mentre Rutte li reia al president nord-americà les insinuacions d’annexionar-se Groenlàndia. ¿Però de debò està convençut Mark Rutte que els 800.000 milions aniran a parar a una OTAN controlada tant logísticament com tècnicament pels EUA de Trump?

El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha accelerat els plans de la Unió Europea de rearmar-se i recuperar l'autonomia en el sector de la defensa. I no només en el poder militar més immediat, sinó també en la indústria bèl·lica comunitària. Per això el pla de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, que els líders europeus van validar aquest dijous passat, vol prioritzar les compres conjuntes d'armes a empreses armamentistes d'estats membres o, a tot estirar, dels aliats més propers del bloc comunitari, com poden ser el Regne Unit o Noruega. Ara bé, aquest anhel també suposa un maldecap: com aconseguir-ho sense la indústria dels Estats Units, de la qual Europa encara depèn.

"Mentre no torni la mili...", es resigna una dona que llegeix el diari en una cafeteria. El rearmament a Europa copa ara el debat polític, i la seguretat és la principal preocupació dels governs. "No és que sigui el debat actual. És el debat més important de les generacions que avui estan vives", comentava un alt representant diplomàtic espanyol en una trobada recent, en la qual també apareixia el dubte sobre si el servei militar obligatori podria tornar a Espanya. No és una qüestió que estigui sobre la taula a la majoria de països del sud d'Europa, però la situació és molt diferent en els estats nòrdics, els bàltics i els de l'est d'Europa, que per motius geogràfics i històrics senten més a prop l’amenaça que suposa l’expansionisme del règim de Vladímir Putin. Sense anar més lluny, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, va anunciar la setmana passada que el seu govern planeja una formació militar a “gran escala” per a “tots els homes adults” del país. “Encara que no entrin a l’exèrcit, seran soldats fets i drets en cas de conflicte”, va dir el dirigent en un discurs al Parlament polonès.

Jonna Naumanen (Finlàndia, 1981) és experta en igualtat de gènere, té disset anys d'experiència en diplomàcia multilateral i una visió de gènere sobre la seguretat i la defensa. Abans havia treballat amb l'ONU i l'OSCE, i actualment és l'assessora sènior d'Igualtat de Gènere i Dones, Pau i Seguretat al Servei d'Acció Exterior de la Unió Europea.

Mentre es negocia el primer alto el foc a Ucraïna després de tres anys de guerra, les cinc principals potències militars europees –Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Polònia– s'han reunit a París aquest dimecres. L'endemà de la reunió del president de França amb una trentena de caps de l'estat major de la Defensa, els ministres de Defensa dels cinc països s'han trobat a l'abadia de Val-de-Grâce per parlar de l'ajuda a Ucraïna i coordinar el suport europeu a Kíiv. "La pau a Ucraïna i la defensa d'Europa són les necessitats més urgents del nostre temps", han afirmat els ministres en una declaració conjunta.

Dinamarca ha premut amb força l'accelerador en la cursa per rearmar Europa i ha anunciat una inversió milmilionària a curt termini per augmentar i millorar les seves capacitats militars. En els pròxims dos anys, el país escandinau destinarà 50.000 milions de corones daneses addicionals (més de 6.700 milions d'euros) a comprar equipament militar. Això suposarà destinar a defensa més del 3% del PIB de Dinamarca, un percentatge que l'any passat va ser del 2,4%, i el 2022, quan el govern actual va prendre possessió, de l'1,4%.

El consorci europeu Airbus, Navantia (empresa pública), Indra, GDELS-Santa Bárbara Sistemas, Expal i ITP Aero. Són els grans noms de la indústria de la defensa a l'estat espanyol, que, com a la majoria de països, concentra el gruix del negoci en poques mans. En concret, el 80% del negoci a l'Estat, segons dades de TEDAE, l'Associació Espanyola d'Empreses Tecnològiques, de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai. D'aquest, més del 50% està en mans d'Airbus. Només l'any 2023, les empreses vinculades a aquestes branques d'activitat van facturar més de 13.000 milions d'euros.

La futura adhesió d'Ucraïna a l'OTAN és "irreversible". La declaració emesa pels caps d'estat i govern durant la cimera del 75è aniversari de l'Aliança Atlàntica reafirma amb aquesta paraula clau el compromís amb el país de Volodímir Zelenski perquè pugui acabar formant part de l'aliança militar en un futur. Es tracta d'un gest simbòlic que a la pràctica no canvia res, ja que la integració només es produirà "quan els aliats ho acordin i es donin les condicions". Una d'aquestes condicions és que el país deixi d'estar en guerra.

Jens Stoltenberg ja té un substitut a la secretaria general de l'OTAN: el primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte. A principis d'aquesta setmana, el neerlandès va rebre el vistiplau d'Hongria i Eslovàquia, però encara faltava un aliat, Romania, que havia presentat un nom alternatiu, el del seu president, el liberal Klaus Iohannis. Aquest dijous Iohannis s'ha retirat de la cursa, i ja no queda cap altre candidat.

El president francès, Emmanuel Macron, ha entrat directament en la campanya electoral de les europees aquest dijous fent el que millor sap fer: un discurs solemne i interminable –ha durat gairebé dues hores– amb un marcat accent europeista des de la Sorbona, el mateix lloc on el 2017 va pronunciar un altre discurs històric que el va propulsar en l'escena europea. Set anys després, el context geopolític, molt més convuls que aleshores, ha marcat la seva al·locució.