L'estètica del cartell i de les banderoles que anuncien la nova obra de Jordi Galceran és molt explícita perquè ens remet al cinema de sèrie B del Hollywood dels anys cinquanta i al subgènere del cinema de terror de cases encantades. I, certament, Turisme rural és una comèdia de terror que reprodueix el conegut argument d’una parella que arriba a una casa solitària al mig del no-res. A aquesta parella no se’ls ha fet malbé el cotxe, com sol passar, sinó que han llogat una habitació per complir l’objectiu de passar un cap de setmana romàntic i que la noia quedi prenyada al mateix lloc on la seva germana va ser fecundada. Però com en el cas d’aquells que s’adrecen a una casa perduda buscant ajuda, la jove parella enamorada viurà un seguit d’ensurts que a més posaran a prova la seva relació. Ensurts, però, més en la línia de les comèdies de terror que podien viure Bud Abbott i Lou Costello que no pas en els de Nicole Kidman a Els altres.

Més de vint anys després d'El mètode Grönholm, el dramaturg Jordi Galceran i el director Sergi Belbel continuen confiant a cegues l'un en l'altre. "Ja no podem negar que som un tàndem", diu Belbel. "És la sisena obra que fem junts", afegeix Galceran. L'any passat van exhaurir les entrades de Fitzroy durant setmanes seguides i ara tornen al Teatre Borràs amb Turisme rural, una "comèdia de terror" –"Un gènere difícil de fer en teatre", diu Galceran– que s'estrenarà el dimecres 18 de setembre i estarà a la cartellera "fins que el públic ho vulgui", segons el productor de l'espectacle, Josep Domènech. Turisme rural és "la història d'una parella que se'n va a passar un cap de setmana romàntic en una casa rural, al mig del bosc, i allà troben que els amfitrions no són com s'havien imaginat", explica Galceran, que assegura que "és una comèdia plena de girs i situacions inesperades". "En Sergi Belbel i jo ens vam conèixer en una casa de turisme rural", afegeix el dramaturg, al·ludint al títol de l'obra.

Qualsevol espectador que busqui una platea per anar a pair els torrons aquest Nadal es trobarà amb una situació inèdita a la cartellera teatral: una dotzena d’espectacles del circuit comercial són obra de dramaturgs catalans contemporanis. L’autoria autòctona s'ha consolidat i és una opció rendible per als productors i els teatres del país, que fins fa pocs anys miraven a fora per importar títols actuals. "Jo m’he estalviat molts viatges a Londres", afirma Jordi González, vicepresident del Grup Focus.

Jordi Galceran és un fabricant d’èxits. D’èxits comercials. Vint anys després d’un Mètode Grönholm al qual no se li acaben les piles, estrena una comèdia amb quatre actrius i un home absent. Veient la reacció del públic, aplaudint a peu dret dos dies abans de l’estrena oficial, té assegurada una llarga carrera als escenaris.

Jordi Galceran va començar a escriure teatre per traslladar a l'escenari la fascinació de l'autor per les històries d'aventures. Seguidor d'Emilio Salgari i Jules Verne, Galceran va llegir Shakespeare i va adonar-se que fer teatre d'aventures no era tan fàcil com podia semblar. El dramaturg va virar cap a la comèdia amb obres com Paraules encadenades (1995), la popularíssima i exitosa El mètode Grönholm (2003) –que Empúries acaba de reeditar coincidint amb el 20è aniversari– i El crèdit (2014). Gairebé 30 anys després del seu debut com a autor teatral, el dramaturg ha recuperat ara aquell anhel que l'empenyia a escriure teatre i ha construït un espectacle sobre quatre escaladores a punt d'ascendir una de les vies més difícils del planeta. Fitzroy, que s'estrena el 2 de febrer al Teatre Borràs, se situa entre el drama i la comèdia i posa contra la paret un equip de dones aventureres amb una fita en comú: arribar al cim d'aquesta muntanya de la Patagònia i convertir-se així en la primera cordada femenina que l'assoleix des de la via iugoslava.

Un mes després del que estava previst, aquest divendres torna al Teatre Poliorama la que deu ser l’obra amb més èxit de públic de la història del teatre català, El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. Disset anys després de l’estrena al Teatre Nacional, Sergi Belbel torna a dirigir aquesta comèdia implacable que retrata un procés de selecció de personal, però amb un repartiment més jove. Mar Ulldemolins, David Verdaguer, Marc Rodríguez i Enric Cambray són els candidats desesperats i disposats a tot per ser escollits com a executius. Galceran calcula que deuen haver vist l’obra uns 3 milions d’espectadors, en 60 països i 30 idiomes, i en aquesta cinquena temporada que farà a Catalunya arribarà a les mil funcions, si no ho estronca el covid.

"Volia ser escriptor com qui vol ser astronauta, sabent que mai no ho seria", explicava Josep Maria Benet i Jornet al recull de textos autobiogràfics Material d'enderroc (Proa, 2010). Benet i Jornet, que des de feia anys es coneixia al món cultural amb el sobrenom de Papitu, s'equivocava: des que va començar a fer camí amb Una vella, coneguda olor (1963) –premi Josep Maria de Sagarra–, el barceloní va bastir una de les obres teatrals i televisives més prolífiques, significatives i influents del panorama català.

Jordi Galceran es va atrevir, fa tres anys, a començar a escriure una comèdia sobre ETA. "Quan en teatre trobes una cosa que no s'ha fet i que sona a nou, has d'anar cap allà", afirma el dramaturg. L'argument partia d'una notícia real: una noia descobria per sorpresa que el seu xicot era membre d'ETA. Això ho va barrejar amb una descoberta: que existeix una droga anomenada popularment 'burundanga' que fa que qui la pren reveli la veritat i després no es recordi de res del que ha passat. Així, els personatges de la seva comèdia, subministra la 'burundanga' al seu nòvio per saber si l'estima i vol tenir un fill amb ella. Però en aquest procés descobreix una cosa molt pitjor: que és membre d'ETA.

CarnestoltesEl mètode GrönholmEl Rei lleó