L'espectacle de sang i fetge en què s'ha degradat el procés precongressual d'ERC té diverses conseqüències possibles. Algunes ja s'estan produint i d'altres es poden produir a curt, mitjà o llarg termini. Si el to, les maneres i l'afany trinxeraire que ara predominen no canvien substancialment, evidentment cap d'aquestes conseqüències serà bona.

L'executiva d'Esquerra Republicana està molesta per la carta que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va publicar dissabte, després de conèixer l'aval dels republicans a la investidura de Salvador Illa, i així ho ha fet saber aquest dilluns. En un comunicat després de la reunió de l'executiva del partit d'aquest matí, la formació lamenta que se'ls apunti com a responsables d'una eventual detenció de l'expresident i exigeixen "una rectificació i una disculpa": "Davant la carta publicada per part del president Carles Puigdemont en contra de la decisió presa per la militància d’Esquerra Republicana [...], l’executiva del nostre partit exigeix una rectificació i una disculpa", manifesten els republicans. La formació demana "respecte" a la seva militància, i diu que l'"ofèn" que es digui que si el detenen serà culpa seva: "Considerar que una hipotètica detenció del president Puigdemont seria culpa d’Esquerra Republicana és una ofensa", afegeixen.

ERC farà president de la Generalitat Salvador Illa. En una votació extremadament ajustada, el 53,5% de les bases d'Esquerra (3.397 vots) s'han decantat finalment per avalar el pacte amb el PSC. Els contraris s'han quedat amb el 44,8% (2.857 vots), en una consulta en què han participat el 77% dels militants –un 7% més que a la del 2019 per investir Pedro Sánchez–, és a dir, 6.349 persones d'un total de poc més de 8.200 afiliats. Hi ha hagut un 1,7% de vots en blanc (105). La divisió que s'havia instal·lat en el partit en els últims dies s'ha fet palesa en els resultats, i la direcció ha vist com, per un estret marge, la militància ha avalat un pacte que l'executiva va subscriure dilluns després d'una reunió de gairebé deu hores. D'aquesta manera els republicans donaran a Salvador Illa els vots dels seus 20 diputats al Parlament a canvi, principalment, d'implementar un nou model de finançament que s'acosti al concert econòmic.

Carles Puigdemont va tornar a prometre aquest cap de setmana que tornaria a Catalunya si hi havia debat d'investidura, encara que això li comportés la detenció. Les bases d'ERC tenen a les seves mans validar el preacord firmat per ERC i el PSC en una consulta aquest divendres i, per tant, decidir si hi ha finalment investidura. En aquest sentit, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha defensat que l'expresident de la Generalitat no torni a Catalunya si no té garanties que no serà detingut. "Quin sentit polític té que el detinguin en aquest moment després de batallar tant des de l'exili? Crec que no s'hauria de deixar detenir. Per què s'ha de deixar detenir?", s'ha preguntat Rovira en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Vull que faci el seu retorn com jo l'he pogut fer, en llibertat", ha afegit, tot i que en el seu cas no ha estat per la llei d'amnistia sinó perquè l'Audiència Nacional va arxivar el cas de Tsunami per un error de procediment. Malgrat tot, la dirigent republicana ha afirmat que respectarà la decisió que prengui Puigdemont i que, si és detingut i empresonat, "treballarà" per posar-lo en llibertat.

Tornar d'un exili és un fet agredolç i melancòlic. No té res a veure amb cap victòria ni amb cap triomf; si de cas, amb una necessària contestació als que voldrien que la venjança no tingués final. És una bella manera de fer callar rancúnies, i un testimoni de dignitat.

1. En el retorn dels exiliats a Suïssa vam contemplar abraçades de les que feia temps que no vèiem. Les de Cantallops eren abraçades que, només que haguessis anat a una sola manifestació independentista a la vida, emocionaven. Per insòlitament llargues, per pregonament sentides i perquè t’adonaves que tant a qui les donaven com a qui les rebien els anava la vida. Com a espectador empàtic, aquella manera d’arrapinyar-se, de petonejar-se, d’agafar caps amb les dues mans, posava la pell de gallina. Marta Rovira, exultant pel seu retorn, estava en la seva hora sublim. Quan va marxar se l’acusava de rebel·lió, després li van imputar la sedició i ha acabat sent assenyalada per terrorisme. Totes les acusacions ha anat caient pel camí com un castell de cartes. L’amnistia, però, ha estat el comodí fonamental i els defectes de forma de la justícia espanyola li ha permès arribar a Vic com una heroïna. De cop i volta, aquell divendres, va semblar que l’independentisme havia trobat una líder que feia temps que no tenia. Marta Rovira, però, va decidir plegar després de la mala tongada de resultats electorals, i ella mateixa rebla: “Jo no seré candidata a res”. Un exercici de coherència que no s’estila gaire a la nostra política, però en què Aragonès i Rovira sí que han estat exemplars. 

Durant anys havia pensat que un dels principals avantatge d’algunes societats, posem per cas l’holandesa i la nord-americana, era l’habilitat de parlar-se clar a ells mateixos, de compartir una anàlisi crua de la realitat i actuar en conseqüència per buscar solucions sense perdre el temps. Evidentment, és una generalització que la realitat demostra només a mitges. Avui, en el cas dels nord-americans, tenen un president incapaç d’acceptar que si no abandona ràpid la cursa electoral farà inevitable la victòria de Donald Trump i precipitarà la fugida de donants. Pel que fa als Països Baixos, s’acaba de formar un govern de coalició amb l’extrema dreta i caldrà temps per saber si l’acceptació de la realitat fins i tot ha anat massa lluny. 

La investigació interna d'Esquerra pel cas dels cartells contra els germans Maragall ha deixat quatre persones expedientades –Sergi Sabrià, Marc Colomer, Tolo Moya i un militant de l’Anoia–, però amb aquests dos últims suspesos de militància i especialment assenyalats pel partit. Ara s'exposen a sancions que poden anar dels dos anys de suspensió a l'expulsió definitiva. Serà la comissió de garanties de la formació la que decidirà si les aplica, i el cas també passarà per la comissió d'ètica, que ja té sobre la taula un intent de recusació d'alguns dels seus membres. En una carta enviada al partit, Moya, exdirector de comunicació d'ERC, assenyala els vincles directes entre la secretària general republicana, Marta Rovira, i l'estructura paral·lela de contracampanya que l'ARA va destapar ara fa uns dies.

Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez tornaran a posar els peus a Catalunya aquest mateix divendres. Ho faran conjuntament després d'un viatge per carretera i que tindrà com a primera parada el municipi de Cantallops (Alt Empordà) –el poble de Ruben Wagensberg–, on celebraran un acte conjunt. El sobreseïment de la causa de Tsunami Democràtic tant de l'Audiència Nacional com del Tribunal Suprem ha aplanat el retorn dels cinc exiliats per aquest cas que s'havien instal·lat a Suïssa. La majoria d'ells no portaven ni un any al país helvètic, però la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en feia sis que vivia a Ginebra. Al migdia, Òmnium també ha organitzat un acte de rebuda a tots els exiliats a Barcelona.

Malgrat que els professors de Ciències Polítiques generalment el passin per alt, el factor humà resulta en política, com en totes les dimensions de la nostra existència, transcendental, clau. Les mateixes situacions, els mateixos problemes o conflictes, protagonitzats per persones diferents, produeixen indefectiblement resultats també diferents, mai iguals. Si de la Catalunya agitada, imprevisible, ciclotímica, dels darrers anys n’hem d’assenyalar dos protagonistes, aquests són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Tant és així que podríem arribar a escriure la història recent de Catalunya a partir de la competència, la desconfiança i la rivalitat entre els que han estat els líders de les dues grans forces independentistes del país, Junts i ERC.

També cau la causa per terrorisme contra Carles Puigdemont. Poques hores després de la resolució de l'Audiència Nacional que afecta a Marta Rovira i nou investigats més, ha estat el torn de la jutge instructora del cas al Tribunal Suprem, Susana Polo, que també ha arxivat la causa del Tsunami Democràtic per a Puigdemont i el diputat d'ERC al Parlament Rubén Wagensberg. Ara bé, a l'expresident se li ha obert un nou front amb el possible traspàs de la trama russa a l'alt tribunal.

Un titular de l'ARA diu que “més de 400 militants d'ERC se sumen al manifest rovirista per rellevar Junqueras”. Em meravello de la normalitat amb la qual hem passat a fer servir els cognoms o els noms dels polítics afegint-hi aquest -ista o -isme, que forma substantius abstractes amb el significat de “corrent literari”, “sistema” o “tendència”.

Reflexionar és el verb del moment. Sánchez va reflexionar durant cinc dies si havia de dimitir, reflexionarà Junqueras després de les europees, han reflexionat el president Aragonès i la secretària general Rovira i han plegat, mentre s’enfronten a la delicadíssima reflexió sobre què ha de fer Esquerra quan arribi la investidura del nou president de la Generalitat. I al moment en què escric aquest article, Joan Laporta està reflexionant sobre si Xavi Hernández ha de continuar entrenant el Barça, després que l’entrenador convidés el barcelonisme a reflexionar sobre les limitacions que tindrà l’equip per competir la temporada que ve, donada la precària situació econòmica del club.

Oriol Junqueras dimitirà de president d'ERC després de les europees per iniciar "un procés de reflexió". La decisió s'ha pres aquest dimecres en una executiva maratoniana del partit –ha durat més de quatre hores– en què també s'ha convocat un congrés per al 30 de novembre per "fixar la nova estratègia de la formació i buscar la millor manera de recuperar la confiança del país després dels resultats de les eleccions del 12-M", segons ha informat ERC en un comunicat. La decisió de l'actual president republicà de fer un pas endavant i postular-se per continuar liderant el partit havia generat malestar entre alguns quadres de la formació, especialment per la carta que havia fet pública dimarts, segons diverses fonts consultades. Després dels comicis europeus Junqueras decidirà "el seu futur", és a dir, si es torna a presentar, però la secretària general del partit, Marta Rovira, es desmarca de les intencions de Junqueras i ja ha decidit que no ho farà.

Enfrontament entre l'Audiència Nacional i Suïssa per Tsunami Democràtic. Després que les autoritats helvètiques es neguessin a col·laborar en la causa, el magistrat Manuel García-Castellón ha reclamat una reunió de coordinació amb el cap de l'Oficina Federal de Justícia, Guillaume Rousseau, a qui acusa de "biaix polític". En una interlocutòria redactada aquest dimecres, carrega contra el fet que Suïssa demani informació sobre la llei d'amnistia que s'està tramitant al Congrés. "D'una banda, es refereix a un suposat rerefons polític de la sol·licitud de cooperació judicial i, simultàniament, s'interessa sobre una qüestió de naturalesa eminentment política aliena a l'estricte marc jurisdiccional en què s'han d'abordar aquesta mena de sol·licituds", destaca el jutge espanyol, que veu "incoherències" en la "singular" comunicació de Suïssa que es va saber ahir dimarts.

El PP es juga molt més que sumar la cinquena majoria absoluta a Galícia en les eleccions d'aquest diumenge. El 18-F és com una mena d'examen per al lideratge d'Alberto Núñez Feijóo en clau estatal i, des de dissabte, la cursa cap als comicis gallecs li està sent un autèntic camí ple de pedres. Els contactes que van mantenir els populars amb Junts i l'oferta d'indults condicionats han dinamitat l'estratègia dels populars d'utilitzar l'amnistia com a esquer per impulsar Alfonso Rueda però també reforçar Feijóo al capdavant del partit. Tot plegat, però, encara ha anat una mica més enllà aquest dimarts, quan ERC també ha airejat l'acostament que va provar el PP a canvi d'investir Feijóo. Per intentar redreçar una campanya que se li ha complicat més cada dia que passa, el mateix Feijóo ha tirat d'ironia per rebaixar aquestes informacions: "No descarteu que demà diguin que vaig oferir el ministeri de l'Interior a ERC i el de Defensa a Otegi", ha afirmat en un míting a Oroso (la Corunya).

Hi ha un fil de lògica argumental en la dèria del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón de considerar que la protesta del Tsunami al Prat va ser terrorisme. Si la manifestació davant d’Economia del 20 de setembre va ser sedició, si el referèndum de l’1 d’Octubre va ser un cop d’estat, si segons la vicepresidenta d’aleshores l’objecte de les actuacions policials mai van ser les persones sinó les urnes, i si als presos polítics els van acabar processant per rebel·lió, és lògic concloure que entre els milers de manifestants que van ocupar la terminal del Prat hi havia terroristes.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha demanat a Suïssa que localitzi la dirigent d'ERC Marta Rovira. En una interlocutòria d'aquest dimarts avançada per La Vanguardia i que han confirmat a l'ARA fonts jurídiques, García-Castellón envia una comissió rogatòria a les autoritats helvètiques perquè localitzin la secretària general dels republicans investigada en la causa de Tsunami Democràtic amb l'objectiu de citar-la a declarar. El magistrat va fer la petició el mateix dia que va fer el pas d'enviar la causa al Tribunal Suprem perquè superi les dificultats que es podria trobar per continuar investigant un cas on hi ha dues persones aforades. En tot cas, el jutge continua veient indicis de terrorisme en les accions de Rovira, Carles Puigdemont i deu persones més investigades per l’organització de Tsunami Democràtic.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón continua veient indicis de terrorisme en les accions de Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més investigades per l'organització de Tsunami Democràtic, però envia la causa al Tribunal Suprem perquè superi les dificultats que es podria trobar per continuar amb el cas. Tant Puigdemont, com a eurodiputat, com el diputat d'ERC al Parlament Rubén Wagensberg són aforats en virtut dels seus càrrecs i, per això, és necessari que el Suprem –o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– s'impliquin en la causa. A tots dos investigats, recorda García Castellón, se'ls va oferir la possibilitat de declarar voluntàriament perquè ell no tenia potestat per obligar-los a fer-ho.

Les paraules, com les persones, les apreciem, les detestem, ens són indiferents. Com les persones, també, podem no creuar-nos-les mai o no parar d'ensopegar-hi. És el cas del terme terrorisme. Avui fins a la sopa. No sempre ha estat així. El vocable s'encunya amb la Revolució Francesa ("la terreur") i agafa notorietat a partir de la segona meitat del segle XIX, quan el recurs a les bombes es torna decisiu en el combat contra les velles estructures (primer a Rússia, després per tot Europa i Amèrica). Els diccionaris no ens converteixen en filòlegs, però ens ajuden a orientar-nos. Amb el desprestigi de les paraules, que les guerres culturals han posat en circulació, aquests guardians de la lexicografia són més indispensables que mai, sobretot entre nosaltres, que hem fet del bel·licisme en matèria conceptual un acte d'agressió a ultrança.