"El 1925, quan vaig anar a Rússia, sabia d'aquell país aproximadament el que en sap tothom: pràcticament res", assegurava, amb la seva murrieria habitual, Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Ho escrivia al text que encapçala l'edició ampliada i revisada d'un dels seus primers llibres, Rússia. Notícies de la U.R.S.S. (Edicions Diana, 1925), a El Nord, el cinquè volum de l'obra completa de Destino. A El Nord, que va precedit per dos llibres de viatges fonamentals per entendre el Josep Pla jove, Cartes de lluny i Cartes de més lluny, aquell recull de cròniques per al diari La Publicitat s'ha transformat en Viatge a Rússia el 1925 i incorpora un llarg preàmbul escrit des del Mas Pla, a Llofriu, a principis del 1967, en què l'autor confronta aquella "atzagaiada de joventut" amb la seva visió madura: "Aquest llibre és un esquema volgudament simple d'una construcció: les parets i els cairats d'una baluerna amb el dubte de si els cairats i les parets que he tractat de descriure són els que aguanten realment l'edifici".

Laura Calçada Barres (Barcelona, 1988) debuta a la literatura amb Fucking New York (Destino), unes memòries explosives sobre els anys que va viure a Nova York. L'escriptora i periodista relata com va aterrar a la ciutat nord-americana per fer d'au pair, va patir un accident de trànsit, va quedar-se sense lloc on dormir diverses vegades i va sobreviure treballant en restaurants, i també gràcies a la generositat d'alguns homes amb qui es va embolicar. Amb una veu narrativa crua i absorbent, Calçada construeix una crònica sobre la solitud, la vulnerabilitat, les relacions tòxiques i els extrems.

Hi ha relacions que, tot i que lògiques pel context històric i per les trajectòries dels seus protagonistes, resulten encisadores perquè creen lligams inesperats. És el cas de l'escriptor Josep Pla i el lingüista Francesc de Borja Moll, dos dels grans noms de les lletres catalanes que varen mantenir una “relació intermitent i una amistat sostinguda” fins al final de les seves vides que ara es pot constatar gràcies al volum Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979. En aquest llibre, a cura de Josefina Salord Ripoll, s’hi arreplega la correspondència que ambdós intercanviaren d’ençà que es conegueren a Palma l’any 1948, en un moment trascendental per a la carrera de tots dos, tal com explica Salord al pròleg que acompanya el volum. 

Ana Merino assegura que com a novel·lista ha trigat “a madurar”, però ara que el premi Nadal l’ha deixat en “un núvol d’entusiasme” reconeix que ja està escrivint una segona novel·la. De moment, l’autora nascuda a Madrid el 1971 publicarà al febrer El mapa de los afectos (Destino), una història ambientada en una petita comunitat del Midwest nord-americà que ella coneix molt bé: des de fa gairebé una dècada ha dirigit el màster d’escriptura creativa en castellà de la Universitat d’Iowa.

Hi ha una fórmula novel·lesca que, a priori, encara fa posar els ulls en blanc d’editors i agents literaris: la de l’assassí en sèrie que actua en un escenari històric -per exemple, la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888-, perseguit per algun personatge esforçat, que carrega algun secret pesant. I enmig de la caça de l’assassí ressona un personatge real a hores d’ara poc conegut -com a mínim fora de l’àmbit de la medicina-, Andreas Vesalius, que al segle XVI va escriure un gran tractat sobre la dissecció, De humani corporis fabrica [Sobre l’estructura del cos humà]. Amb aquests tres ingredients, vehiculats amb ganes de “generar aventura” i aconseguir un “ritme trepidant”, Jordi Llobregat dóna a conèixer la seva primera novel·la, El secret de Vesalius, publicada a Destino i Columna i que l’agent literària Ella Sher ha aconseguit vendre en 18 països abans i tot d’arribar a llibreries.