A la premsa del cor hi ha tendència a fixar-se en les estrelles joves, però els últims mesos hi ha una parella madura que causa sensació. Es tracta de Meryl Streep i Martin Short, de 75 i 74 anys, respectivament, que fa més d'un any que van junts, segons detalla Page Six. Tot i que els actors mai han confirmat la relació, els rumors sobre l'enamorament van començar el febrer del 2024 i fa pocs dies el digital nord-americà, a través de fonts pròximes a la parella, donava detalls sobre com es va gestar aquesta història d'amor "inesperada" entre dues llegendes de Hollywood.

"Un esquirol té més drets a l'Afganistan que una nena". Així de contundent s'ha mostrat Meryl Streep en defensa de les dones afganeses, en un esdeveniment que s'ha celebrat en paral·lel a l'Assemblea General de l'ONU. "Avui, a Kabul, una gata té més llibertat que una dona; un gat pot seure al seu porxo i notar el sol a la cara; pot perseguir un esquirol al parc. Un esquirol té més drets que una nena avui a l'Afganistan perquè els talibans han tancat els parcs públics a les dones i les nenes. Un ocell pot cantar a Kabul, però una nena i una dona no poden, en públic. És extraordinari. És una supressió de la llei natural", ha lamentat l'actriu nord-americana en un discurs.

El meu primer contacte amb el nazisme va ser la lectura del Diari d’Anne Frank. La història d’aquesta nena, que tenia la mateixa edat que jo quan llegia el seu diari, és un dels impactes més forts que recordo haver tingut a través de la lectura. Quaranta anys després, quan vaig poder visitar el museu Anne Frank a Amsterdam, em van saltar les llàgrimes espontàniament en veure una fotografia gegant, on destacaven els ulls foscos, intel·ligents, innocents i enormes de la petita.

Commoguda per tenir-la al davant, a Juliette Binoche gairebé no li sortien les paraules en el moment de donar-li la Palma d’Or d’Honor del Festival de Cinema de Canes a Meryl Streep. A punt de fer 75 anys, l’actriu nord-americana és des de fa vora mig segle una geganta de la gran pantalla, primer perquè ha demostrat que pot representar amb solvència tots els papers de l’auca, des de la protagonista de Mamma Mia a Margaret Thatcher, passant per la cuinera Julia Child o la mestressa del Washington Post Katherine Graham. I també perquè la seva carrera autoexigent i tendent a la perfecció interpretativa l’ha convertit en l’artista respectada que molts voldrien ser i en la referència de la dona amb personalitat que ha triomfat en un món d’homes a còpia de talent i treball.

Un dia després de rebre la Palma d'Or honorífica del Festival de Canes en la cerimònia inaugural, l'actriu nord-americana Meryl Streep (Summit, Nova Jersey, 1949) ha ofert aquest dimecres una xerrada en forma d'entrevista (conduïda per Didier Allouch) que ha passat revista a tota la seva carrera. Rebuda amb l'ovació de gala que el públic de Canes reserva a les grans estrelles, l'actriu no ha escatimat humor i lucidesa a l'hora de repassar la seva feina en films com El caçador, La decisió de la Sophie i Els ponts de Madison. I ha confessat que no recorda el moment en què va recollir el seu primer premi a Canes –el 1989, pel drama Un crit a la foscor– perquè estava molt espantada: "Abans el festival era diferent, no hi havia seguretat i la gent se t'apropava d'una manera... Era salvatge, i jo no soc una rock star, no hi estic acostumada. El primer dia em vaig tancar a l'habitació tremolant".

El pretext és el cinema, però més enllà del reconeixement de la Palma d'Or, les desfilades de vestits i looks juguen un paper principal a l'entrega de premis de Canes. Una de les primeres personalitats a obrir ahir dimarts al vespre la jornada va ser l'actiu britànica-estatunidenca Anya Taylor Joy, que va lluir dos looks ben diferents en el primer dia del festival de cinema. La protagonista de Gambito de dama va confiar el seu primer conjunt al dissenyador Rayan Hasting, que consistia en una faldilla texana i una brusa blanca amb amples solapes brodades. Però el disseny que es va emportar totes les mirades va ser el segon: un vestit taronja amb un elegant escot paraula d'honor d'Atlein combinat amb una gran pamela de ràfia de Jacquemus i unes sandàlies minimalistes de Jimmy Choo.

Si bé durant els Globus d'Or les càmeres centraven l'atenció als premiats que pujaven a l'escenari, entre la discreció de les taules alguns convidats aprofitaven per creuar-se gestos, mirades i paraules. Va ser llavors quan els primers rumors de relació entre Meryl Streep i Martin Short van començar a ressonar entre les pàgines de la premsa i les xarxes. Des d'aleshores, però, res no havia tornat a encendre les sospites. Fins aquest divendres, quan Page Six ha encès les alarmes al publicar les fotografies de tots dos quedant amb un grup d'amics en un restaurant de Santa Monica.

"La bona voluntat i la capacitat de cedir i callar de tant en tant", aquest va ser el consell que Meryl Streep va donar a Vogue quan van preguntar-li pel secret de construir un dels matrimonis més duradors i fonamentats de Hollywood. L'actriu i l'escultor Don Gummer es van casar el 1978 i des de llavors han format una família de quatre fills, algun dels quals ja supera la quarantena: Henry Wolfe, Mamie Gummer, Grace Gummer i Louisa Jacobson. El consell els ha servit per compartir quatre dècades de matrimoni, però no ha estat suficient per continuar sumant anys junts. Aquest cap de setmana la parella ha fet públic que des de fa sis anys "fan vides per separat".

De Nova Jersey a Ovideo. Meryl Streep va arribar a la costa cantàbrica dimarts al vespre, però no ha estat fins aquest dimecres al matí que els asturians l'han rebuda amb tots els honors: gaites, dolçaines i tambors. L'actriu nord-americana ha estat guardonada amb el premi Princesa d'Astúries de les arts i per això està previst que hi protagonitzi una sèrie de presentacions i actes institucionals.

Sense saber ben bé com, he anat a parar a una pàgina que ofereix les fotos de l’abans i l’ara d’una pila de personatges famosos. M’han vingut al cap tot de raons per no quedar-m’hi –seria masclista?, edatista?–, però només de veure tres o quatre rostres en la seva versió jove i envellida, ja m'he adonat que es tractava d’un exercici que podia ser molt interessant.

'Déjales hablar'

(4 estrelles)

Direcció: Steven Soderbergh. Guió: Deborah Eisenberg. 113 min. Estats Units (2020). Amb Meryl Streep, Candice Bergen, Gemma Chan, Lucas Hedges i Dianne Wiest. Disponible a HBO

]]>

Mai és tard per celebrar l'aniversari, i menys en temps de confinament. Stephen Sondheim, pare d'espectacles com West Side story i Sweeney Todd i gran referent del teatre musical de les últimes dècades, va complir 90 anys el 22 de març, i aquest diumenge grans estrelles de Hollywood s'han reunit de forma virtual per celebrar-ho. Sota el títol Take me to the world: a Sondheim 90th birthday celebration, la iniciativa ha aplegat primeres espases de l'escena nord-americana com Meryl Streep, Christine Baranski, Patti LuPone, Mandy Patinkin, Neil Patrick Harris i Bernadette Peters, que han interpretat des de les cases respectives els temes més emblemàtics de Sondheim.

]]> ‘Big little lies’ ha tornat a la HBO amb una segona temporada que gairebé sembla que prometi més que la primera, sense perdre l’essència que la caracteritza. Continuem amb el dilema moral enmig d’un context estètic privilegiat. Els paisatges escarpats i luxosos de la costa californiana continuen sent un personatge més. Les onades son un símbol de terror. L’aigua que envolta tota la trama es comporta, narrativament, com una muralla que manté atrapats els personatges. L’opulència, les mansions, els cotxes cars són, en certa manera, elements hostils en un argument en què les protagonistes necessiten expressar una emocionalitat que sembla segrestada. Les ferides del passat continuen sent l’obstacle per evolucionar. Les protagonistes no només lluiten contra els conflictes sinó contra elles mateixes. Si la primera temporada de ‘Big little lies’ girava entorn de la violència contra les dones en el sentit més literal, en aquesta segona temporada ho fa en una dimensió més àmplia. Fa referència a altres formes d’agressivitat contra les dones: el remordiment, l’abús econòmic, la manca d’un espai vital on sentir-se reconegudes, entorns que provoquen baixa autoestima, l’excés d’autoritat davant una docilitat mal entesa, el sentiment de culpa i les xafarderies com a estratègia d’assetjament.

]]>

Harvey Weinstein, un dels productors més poderosos de la indústria cinematogràfica nord-americana, ha sigut acomiadat de la productora que va fundar, The Weinstein Company, per l'escàndol dels abusos sexuals que va dur a terme durant dècades. Ha sigut el consell d'administració de l'empresa qui ha fet efectiu l'acomiadament a través d'un comunicat, alhora que ha deixat el seu germà, Bob Weinstein, a càrrec de la direcció de l'empresa.

]]>

Meryl Streep es va convertir en la gran protagonista de la gala dels Globus d'Or gràcies al discurs que va pronunciar en rebre el premi d'honor Cecil B. De Mille la matinada del diumenge. L'actriu va deixar de banda els agraïments habituals i va centrar el seu discurs en l'actualitat política del país, concretament, en Donald Trump, a qui, sense dir-ne el nom, va dirigir les seves crítiques més apassionades.

]]>

Amb les nominacions als Globus d’Or comença el clàssic mantra de “la cursa cap als Oscars” i també s’auguren, a partir d’avui -i ja ens perdonareu-, titulars que ballen, canten i es mouen al ritme de 'La La Land'. El musical de Damien Chazelle, una comèdia romàntica i nostàlgica que homenatja el Hollywood clàssic i Los Angeles, 'La ciudad de las estrellas' (així és com es traduirà el títol a Espanya), apareixia a totes les travesses prèvies i s’ha acabat imposant líder, amb 7 nominacions, als guardons de l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood. La cinta del jove director de l’oscaritzada 'Whiplash' es beneficia de la bifurcació de categories actorals entre la de comèdia i musical i la de drama, i es mou per categories importants, com la de millor comèdia, guió, banda sonora, director i intèrprets (Emma Stone i Ryan Gosling).

]]>

L'actriu nord-americana Meryl Streep presidirà el jurat de la 66 edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, que se celebrarà entre l'11 i el 21 de febrer del 2016.

]]> Meryl Streep torna a reinventar-se. A 'Ricki and the Flash', l'actriu guanyadora de tres Oscars interpreta una cantant que intenta ajudar la seva família en un moment difícil i corregir els errors del passat, quan va abandonar el marit i els fills per seguir la seva carrera professional. A la pel·lícula, la rockera torna a casa del seu exmarit i la seva nova esposa per consolar la seva filla, que ha estat abandonada pel seu promès. Mamie Gummer, la filla a la vida real de Streep, també interpreta la seva filla en la ficció d'aquest film.

]]> Meryl Streep serà l'encarregada d'encarnar a la gran pantalla a Florence Foster Jenkins, una de les pitjors cantants d'òpera de la història. Durant els anys 40, aquesta rica novaiorquesa va impulsar amb la seva fortuna una carrera musical que la portaria a actuar en algunes de les sales més emblemàtiques dels Estats Units tot i no tenir cap mena de talent per al cant líric.

]]> El primer va ser 'Kramer contra Kramer' (1979), i després, 'La decisió de la Sophie' (1982). Trenta anys després, i amb un total de disset nominacions al llarg de la seva carrera, Meryl Streep s'ha endut el tercer Oscar, el segon com a millor actriu principal per la seva interpretació de l'ex-primera ministra britànica Margaret Tacher a 'La dama de hierro'. Streep iguala els registres d'Ingrid Bergman, Jack Nicholson i Walter Brennan, superats només per Katharine Hepburn, amb quatre estatuetes.

]]>