Curar cremades amb pell artificial impresa a partir del material genètic del pacient serà aviat una realitat. És el que es proposa des de 4D-Bioskin, un projecte de medicina personalitzada i regenerativa que durà a terme el primer assaig clínic a Espanya per tractar cremades i ferides cutànies amb substituts autòlegs de pell humana bioimpresa.

Els porcs feia una hora que estaven estirats, morts, al laboratori. Pels seus cossos ja no hi circulava sang, els seus cors estaven aturats i les seves ones cerebrals eren planes. Aleshores, un grup de científics de Yale va decidir bombejar als cossos dels porcs una solució preparada feta a mida amb un dispositiu similar a una màquina cor-pulmó. El que va passar després afegeix diverses preguntes al que la ciència considera el límit entre la vida i la mort.

El premi Nobel de fisiologia o medicina s’ha atorgat fins ara a 224 persones, 12 de les quals (un 5,4%) han sigut dones. La biòloga alemanya Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, 1942) va ser el 1995 la sisena d’aquesta exclusiva llista. Si a l’estadística s’hi afegeixen la resta de premis Nobel científics, els de química i física, la xifra de guardonats puja a 631, entre els quals hi ha 23 dones (un 3,6%). Nüsslein-Volhard va ser la desena dona a rebre’n un. El motiu del guardó va ser el descobriment dels gens que fan que una sola cèl·lula es converteixi en un ésser viu complex. Els experiments que li van permetre identificar els 120 gens que dirigeixen el desenvolupament embrionari els va fer als anys setanta amb mosques de la fruita, però més endavant es va veure que els mecanismes generals del procés servien per explicar el desenvolupament de la resta d’animals. 

Un estudi liderat pel director de l'International Breast Cancer Center (IBCC), Javier Cortés, ha demostrat que el fàrmac trastuzumab deruxtecan millora la supervivència lliure de progressió als dotze mesos de les pacients de càncer de mama metastàtic HER2-positiu, un dels més agressius. Segons les dades obtingudes per l'equip internacional d'investigadors, el fàrmac frena l'avanç del càncer en el 75,8% de les pacients, davant del 34,1% que s'aconsegueix amb el tractament estàndard. El mateix estudi, que segons Cortés aporta els resultats "més positius en la història del càncer de mama", indica que la taxa de desaparició total del tumor es dona en el 16,1% de les pacients, davant del 8,7% que s'aconsegueix amb el tractament estàndard, el TDM1, com recull l'ACN.

El 2020 Marin Konstadt visitava uns parents a Florida quan va rebre una trucada al mòbil mentre era a l’òpera. A l’entreacte, va tornar la trucada. L’havia telefonat un genetista d’un hospital que deia que tenia una informació important per a ella. Era portadora d’una variant genètica que implica un risc més alt de desenvolupar algunes malalties. Volia saber-ne més?

La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura ha obert una nova convocatòria de 14 ajuts per més d'un milió i mig d'euros per a la formació de personal investigador. Segons ha informat aquest dimecres el Govern balear, les ajudes es destinaran a estudiants que vulguin iniciar la seva tesi doctoral amb l'objectiu de formar-se en recerca científica i tècnica i s'atorgaran a unitats de recerca i desenvolupament tecnològic i a empreses ubicades a les Illes.

Imagineu les muntanyes de Montserrat. Mirades de lluny, el que es veu són cims arrenglerats un al costat de l’altre que deixen enmig valls sobtades. Si es mira l’intestí, s'hi troba una imatge que ho recorda, amb vellositats –els cims– i les criptes –les valls–. A les criptes hi ha les cèl·lules mare que migren cap als cims. En aquest trajecte de baix cap dalt es van diferenciant per possibilitar l’absorció de nutrients. Per primera vegada s’ha vist que són les cèl·lules de les criptes les que empenyen amunt per formar la paret intestinal i no a l’inrevés. Es resol així un enigma biològic que s'ha trigat gairebé dos segles a respondre i que permet explicar com es genera la forma dels intestins. La troballa, liderada pel professor Icrea a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Xavier Trepat, es publica avui a la revista Nature Cell Biology. L'estudi, a més, obre una nova via per conèixer millor la celiaquia, la colitis i fins i tot el càncer de còlon.

La intel·ligència artificial de l’empresa DeepMind, adquirida per Google el 2014, ha fet un pas de gegant en la resolució d’un problema fonamental de la biologia en el qual hi ha científics que han treballat tota la vida. El sistema AlphaFold ha aconseguit predir per primera vegada quina forma té una proteïna a partir de la seqüència de peces -aminoàcids- que la formen. Nombrosos experts en bioquímica ja han dit que aquesta tècnica pot revolucionar el disseny de fàrmacs i el coneixement -i, per tant, tractament- de moltes malalties. “Es tracta d’un resultat espectacular, d’un salt qualitatiu brutal”, diu Patrick Aloy, investigador Icrea i cap del laboratori de bioinformàtica estructural de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB).

La biotecnològica Ona Therapeutics, una empresa spin-off del l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), ha obtingut una inversió de 30 milions d'euros en una ronda de finançament liderada pel fons de capital risc Asabys Partners, en la qual també han participat Alta Life, Ysios Capital, el fons belga Fund Plus i el francès BPI France. La companyia destinarà aquests diners a continuar el desenvolupament d'un medicament per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer.

Un 58% de les persones que van morir amb covid van desenvolupar una trombosi, segons un estudi realitzat a Alemanya, que també va determinar que en el 33% dels casos la causa de la mort va ser una trombosi pulmonar. Per intentar trobar els biomarcadors genètics que permetin preveure les trombosis en malalts de coronavirus, l'associació sense ànim de lucre Activa'tt per la salut ha engegat una campanya per recaptar un milió d'euros.

Per fortuna, cada vegada són més freqüents les notícies relacionades amb avenços en recerca en l’àmbit de la medicina i les ciències de la vida. Aquesta setmana mateix hem sabut que equips d’investigadors catalans que participen en un projecte internacional, entre els quals hi ha l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB), han descobert la importància d’algunes mutacions que són claus per detectar de manera precoç diversos tipus de càncer. També hem sabut que investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han descobert que en determinades condicions, de manera natural, el virus del VIH es pot mantenir latent sense generar la infecció. Aquests són només els dos exemples més recents, però la llista es podria allargar molt amb l’explicació dels resultats que obtenen el conjunt de centres de recerca que hi ha a Catalunya en l’àmbit de la biomedicina, vinculats als grans hospitals que tenim al país i també a les universitats.