Fins al 23 de juliol, i al llarg de divuit funcions, el Teatro Real de Madrid programa el muntatge de La traviata que el 2005 es va estrenar al Festival de Salzburg amb direcció escènica de Willy Decker. Vint anys després d’aquelles primeres representacions, protagonitzades per Anna Netrebko, Rolando Villazón i Thomas Hampson, l’espectacle manté la seva solidesa gràcies a una dramatúrgia que contemporitza la història de la dama de les camèlies, sense trair l’essència de l’obra però reforçant i visibilitzant alguns aspectes que les lectures tradicionals han deixat de banda.

El brindis està prou justificat. Cal brindar pel retorn al Liceu de la producció de La traviata de Verdi amb direcció escènica de David McVicar. "Una producció esplèndida", certificava el crític Xavier Cester arran de les representacions al teatre de la Rambla l'octubre del 2014, sis anys després de l'estrena a la Scottish Opera de Glasgow. Cester en destacava "la precisió de tiralínies amb què McVicar explica la història, movent els personatges amb la màxima claredat i aportant una quantitat ingent de detalls profitosos". "Un molt feliç muntatge [...], amb tota la força teatral dels millors muntatges de David McVicar", consignava Jaume Radigales, també a l'ARA, el desembre del 2020, quan aquesta Traviata es va haver de representar en condicions pandèmiques a causa de les mesures contra la covid que van reduir els aforaments dels teatres. Cal brindar, doncs, perquè el Liceu la recuperi. I ho celebra el públic, que pràcticament ha exhaurit les entrades per a les dotze funcions que es faran del 17 de gener al 2 de febrer.

Amore e morte va ser el primer títol que triaren Giuseppe Verdi i Francesco Maria Piave –compositor i llibretista de fins a deu òperes del primer– per a l’adaptació de la novel·la, una mica molt autobiogràfica, d’Alexandre Dumas fill, La dama de les camèlies. Una història que a Verdi ja li rondinava per dins el cap quan Carlo Marzari li va encarregar una nova òpera per a La Fenice. Era la peça ideal per fer un càustic i verinós retrat de l’alta burgesia. Al que era el públic habitual de les estrenes operístiques i, naturalment, al lobby no li va agradar ni poc ni gens la precisió del mirall que La Traviata els posava al davant. El públic, com a crudele vendetta, fins i tot va riure amb la tràgica i passional conclusió. “No em preocupa, va dir Verdi. Tornaran a veure-la i aleshores en parlarem”. Avui dia “tan sols” és l’òpera més representada de tots els temps, al davant de La bohéme. Ho és per mèrits propis, perquè mai no s’acaben les raons per fruir de la vida i mort de Violetta Valéry, que primer va ser Marguerite Gautier i més abans Marie Duplessis, però aquesta és una altra història.

El teatre Principal de Palma ha anunciat aquest divendres en una nota de premsa que, aplicant el protocol de riscos psicosocials de la institució, ha decidit rescindir el contracte amb el director d'escena Hugo de Ana, que s'havia signat exclusivament per a la producció La Traviata. Segons ha explicat, l'objectiu de la resolució és afavorir la convivència i el bon ambient de treball de la producció, que s'estrenarà els pròxims 17, 19 i 21 de juny. En aquest sentit, la producció del Teatre Nacional de Croàcia continuarà endavant amb la resta de l’equip creatiu de la producció.

Finalment no hi haurà més funcions de La traviata al Gran Teatre del Liceu si no canvien les restriccions d'aforament marcades pel Govern. El teatre "lamenta" comunicar que es veu "obligat a suspendre les funcions de La traviata fins que s’anunciï la revisió i rectificació del topall màxim de 500 persones en grans equipaments culturals", explica el Liceu en un comunicat en què recorda que la restricció actual "impossibilita que el teatre pugui arribar al mínim del 50% del seu aforament total (1.144 espectadors) i és per aquest motiu que, tal com es va anunciar a l’última comissió executiva, no preveu seguir fent funcions amb 500 persones per motius econòmics, artístics i de reputació".

La pandèmia obliga i, de moment, el Liceu no podrà ampliar l'aforament fins als 1.144 espectadors (el 50% de les butaques) perquè les autoritats sanitàries mantenen el topall de 500 persones en teatres, cinemes i sales de concerts. Així les coses, les divuit funcions de l'òpera La traviata de Verdi que es faran del 4 al 30 de desembre seran amb un aforament del 22%, tal com ha confirmat aquest dimarts el director general del Liceu, Valentí Oviedo, que tanmateix confia que "a partir del dia 7 de desembre" aquest topall "variï". "Actuem pas a pas", afegeix Oviedo.

“Hem de poder obrir amb el 50% de l’aforament però sense el topall de 500 espectadors”, insistia aquest dimarts el director general del Liceu, Valentí Oviedo. Ho va dir des de l’escenari del teatre i davant de les, precisament, 500 persones convidades a un assaig de La traviata, l'òpera que ha de començar a representar-se el 5 de desembre, quan encara estaran vigent unes restriccions d’aforament que no es preveu que s'ampliïn a 1.000 espectadors fins al 4 de gener.

Amb els solistes tancats en quadrícules, el cor estàtic i els músics separats per panells al fossat, el Teatro Real de Madrid va reobrir aquest dimecres fent història: és el primer teatre que recupera l'òpera des que va començar la pandèmia. Ho ha fet, tal com informa Efe, amb l'aforament reduït a la meitat, 869 espectadors que han aplaudit l'estranya representació semiescenificada de La traviata, de Verdi, amb la soprano letona Marina Rebeka en el rol de Violetta i el tenor nord-americà Michael Fabiano en el d'Alfredo.

La traviata de Verdi és sens dubte l'obra més estimada a Sabadell, ja que s'hi ha programat fins a set vegades i aquest dimecres 19 de febrer torna a pujar al cartell de La Faràndula en una temporada lírica 100% verdiana. Se'n faran tretze funcions i voltarà per Manresa, Viladecans, Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Reus, Girona, Lleida, Tarragona i, en versió concert, Barcelona (Palau de la Música).