El govern maltracta Madrid i "premia" Catalunya als pressupostos de l'Estat. És el nou mantra que repeteixen els dos principals partits de dretes espanyols, PP i Vox, de la mà de diversos mitjans de comunicació amb seu a Madrid. Les xifres, però, mostren el contrari: des de l'arribada de Sánchez a la Moncloa, l'Estat ha invertit més de 1.300 milions d'euros més a Madrid que al Principat.

La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic d’enguany comença d’aquí pocs dies a Dubai. Ho farà després d’un mes d’octubre que ha batut rècords de temperatura a nivell planetari. Segons les Nacions Unides, per limitar l’escalfament global als 1,5 graus dels Acords de París les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) haurien de reduir-se un 42% abans de 2030. Tanmateix, al ritme actual les emissions incrementaran un 9%. És obvi, doncs, que els Acords de París no es compliran i, previsiblement, l’escalfament del planeta continuarà. Aturar o mitigar el canvi climàtic és un dels principals reptes de la humanitat i no som capaços d’aconseguir-ho. Què és el que estem fent malament?

El panorama no és gaire optimista, però s'estan fent esforços per revertir la situació. Aquest dimecres el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha fet públic un informe de prop de 300 pàgines que radiografia el sector cultural a Catalunya entre el 2008 i el 2019. En aquesta fotografia prepandèmica queda força clar que encara s'arrosseguen les conseqüències de la crisi de finançament del 2008: no s'han resolt mancances endèmiques relatives al finançament i a les condicions de treball.

Els metges d'Atenció Primària de les Illes Balears han sortit aquest dijous al carrer per denunciar la situació crítica que viu actualment aquest sector del sistema sanitari i reclamar mesures urgents per pal·liar els efectes de la manca de personal i la saturació. Segons ha denunciat el president de Simebal, Miguel Lázaro, molts de metges atenen 45 pacients diaris i es veuen obligats a fer visites exprés de quatre minuts.

El president del PP de Palma, Jaime Martínez, ha criticat el dèficit d'inversió pública previst per a la ciutat durant el 2022. "L'esquerra d'Armengol i Hila és letal per als interessos de la nostra ciutat", ha dit.

El gran gruix de les inversions estatals cap a les Illes estarà destinat als ports i aeroports. Dels 172,35 milions d'euros que arribaran, 139,5 estaran destinats a uns sectors on l'Estat té les competències exclusives. Això significarà un 81% del pressupost d'inversió territorialitzada per les Balears. Concretament, 95,2 milions es destinaran a aeroports, i no és d'estranyar vistes les intencions d'inversió que té AENA amb l'aeroport de Palma. Pel que fa als ports seran 44,3 milions d'euros.

El Govern invertirà 6,1 milions d'euros en una reforma per millorar el port de Cala Ratjada.Les obres començaran entre el mes de maig i juny, i es preveu que durin un any i mig. Així ho ha comunicat aquest dimecres el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, en una roda de premsa en la qual també hi ha participat la presidenta del Govern, Francina Armengol.

Aquest ha sigut un any brutal en què la pandèmia del covid-19 ha obligat els governs de tot el món a restringir molts aspectes de la vida quotidiana normal i alhora donar suport als treballadors i les empreses amb mesures d’emergència extraordinàries. I sens dubte la crisi encara no s’ha acabat. Però amb el nou any i la perspectiva dels plans de vacunació contra el covid-19, els responsables polítics i els líders empresarials haurien de canviar de marxa i passar de reaccionar als esdeveniments a fixar una estratègia per al futur. Actualment, “reconstruir millor” s’ha convertit en un lema popular, precisament perquè la majoria de la gent vol intentar crear un futur més brillant en lloc de tornar a fer les coses com abans. Què caldrà, doncs, per restablir durant el 2021 un sentit de progrés en les famílies desconsolades, les comunitats escanyades i les economies fracturades?

El ministre d'economia francès, Bruno Le Maire, ha demanat a Alemanya que aprofiti el seu marge pressupostari per augmentar la despesa pública i contribuir així a obtenir un creixement més gran al conjunt de la zona euro.