"És el mateix gos amb un altre collar", sentencia a l'ARA una font coneixedora dels projectes audiovisuals del Barça sobre quina és la diferència entre Barça One, la nova plataforma de streaming que acaba d'anunciar la junta directiva de Joan Laporta i la ja extinta Barça TV+, la que va posar en marxa la junta de Josep Maria Bartomeu el 2020. "Vam portar a terme un treball d'anys, amb el millor programari del mercat i una plantilla de continguts treballada. Ara no hi ha equip, no hi ha plantilla de continguts i s'ha renovat un programari que pràcticament no s'havia utilitzat. És un moviment que no entén ningú del sector digital", exposa, per la seva banda, un dels responsables de la posada en marxa de Barça TV+.

Descomptant l’èpica i potent Victus i la tragicòmica i fallida Vae Victus, ambientades en la Guerra de Successió i el segle XVIII, les novel·les d’Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) solen estar fetes amb uns mateixos ingredients: un escenari remot i inhòspit, uns personatges que s’hi troben atrapats per circumstàncies que els superen i uns monstres que de cop apareixen i amenacen de matar tothom i destruir-ho tot. També funcionen, tant des del punt de vista narratiu com intel·lectual, a partir d’uns mateixos mecanismes: l’argument gira al voltant d’un misteri que es desplega amb sentit de l’aventura, que és agitat per diversos cops d’efecte i que, alhora, té una derivada de caire existencial, antropològic, sociocultural, històric i polític.

Després de la petita pausa de les festes nadalenques, la maquinària del sector editorial torna a posar-se en marxa, i no deixarà de fabricar llibres fins poc abans de Sant Jordi. El primer trimestre és un dels més intensos de l'any, i aquest 2023 no serà cap excepció. Fem una tria de 50 dels títols més esperats de la temporada –n'hi podria haver molts més, però per qüestions d'espai cal acotar la tria– i els endrecem en funció dels temes que exploren.

Pregària a Prosèrpina, la nova i extensa novel·la d'Albert Sánchez Piñol -té més de 500 pàgines- està ambientada al segle I aC. Arrenca quan el conegut orador Marc Tul·li Ciceró envia el seu fill a una expedició als confins de l'Imperi Romà. Per què? Vol que el noi trobi una fera terrible que enriquirà qui aconsegueixi capturar-la i pugui exhibir-la al circ. En ple desert, el fill de Ciceró s'haurà d'enfrontar a un perill que ningú havia imaginat fins llavors i que no només amenaça el futur de l'imperi, sinó també la humanitat sencera.

Les expectatives d'aquest Sant Jordi són molt altes. És la diada del retorn a la normalitat després del parèntesi obligat a causa de la pandèmia, que es va obrir el març del 2020. Tornen les parades als carrers sense recintes perimetrats. La mascareta no serà obligatòria i les firmes de llibres no requeriran mesures de protecció extremes. L'ambient deixarà de fer olor de gel hidroalcohòlic i es deixarà impregnar, com abans, del perfum de les roses. La gran amenaça d'aquest 2022 no és diu covid, sinó la possibilitat de xàfecs a bona part de Catalunya, sobretot al matí i al migdia.

No és la primera vegada que en una novel·la d'Albert Sánchez Piñol un monstre capgira la realitat. No és la primera vegada, tampoc, que l'escriptor escull personatges històrics reals com a protagonistes. Així i tot, la novel·la que presenta ara, El monstre de Santa Helena (La Campana, 2022), es llegeix amb la mateixa avidesa de qui avança per una història d'aventures clàssica, esquitxada de sorpreses i de girs narratius calculats amb precisió.

"En els seus poemes encara hi ha molt de soroll. És un efecte secundari de la joventut que remet a un excés d'energia vital". A través d'aquestes paraules, Franz Kafka començava a relacionar-se amb el joveníssim poeta Gustav Janouch, que acabaria dedicant tot un llibre al seu mestre, Conversaciones con Kafka, avui en dia introbable. Eren els anys 20 del segle passat, i quedava molt de temps perquè les escoles d'escriptura creativa fessin furor, però el consell hauria pogut ressonar en una de les aules on, arreu del món, avui s'aborden les tècniques i mètodes per tirar endavant projectes literaris.

El confinament de la primavera passada va tenir efectes inesperats en Albert Sánchez Piñol. En comptes d'escriure una nova novel·la, l'autor de La pell freda (2002) i Victus (2012) es va dedicar a posar ordre en les reflexions sobre com escriure històries, i n'ha tret Les estructures elementals de la narrativa (La Campana). Al llibre defensa l'estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç a partir d'un mètode que bateja com a Papitu i que inclou termes com el gir narratiu, el factor desencadenant i el midpoint. Sánchez Piñol els exposa a partir d'exemples literaris i audiovisuals, com ara El vell i la mar, d'Ernest Hemingway; Els duelistes, de Joseph Conrad, i la pel·lícula Tauró, de Steven Spielberg, que adaptava al cinema la novel·la homònima de Peter Benchley. Sánchez Piñol aprofita també per carregar contra l'experimentalisme, l'elitisme francès i el premi Nobel de literatura.

A quest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. (Em rellegeixo i la petulància em mareja, però així és).

Albert Sánchez Piñol i Sandrine Destombes són dos escriptors imprescindibles per als amants dels thrillers i de la novel·la negra. Després dels èxits literaris aconseguits amb Victus (2012) i Vae Victus (2015), l'autor català va tornar el 2018 al gènere fantàstic amb Fungus, un western hivernal protagonitzat per uns bolets gegants que s'alien amb un anarquista per fer-se amos de l'entorn. "La idea de com gestionem el poder i com són els governants m’obsessiona des de fa molt de temps", explica Sánchez Piñol en una entrevista amb l'ARA. El llibre es podrà aconseguir amb l'ARA als quioscos del 3 al 9 d'octubre per 20,90 euros.

En el màrqueting s’ha popularitzat la certesa que una bona idea s’ha de poder vendre en el temps que dura un viatge amb ascensor –d’aquí venen els 'elevator pitchs', que tant de moda s’han posat en mercats de projectes–. Els contes que llegia Albert Sánchez Piñol cada dijous a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ d’Antoni Bassas, del 2006 al 2008, havien de complir el mateix requisit: servir una idea enginyosa a l’audiència en menys de dos minuts. "L’opció més fàcil era opinar. Les opinions són com el cul, tothom en té una. Bé, hi ha gent que en té dues, com els testicles", recorda. Ell, però, va decidir centrar-se en el seu ofici i explicar històries amb l’estructura més canònica, de tres actes: plantejament, nus i desenllaç. Rosa dels Vents ha recopilat aquella secció a ‘Homenatge als caiguts’, que es podrà aconseguir amb l'ARA els dies 28 i 29 de setembre, un recull de relats curts que reuneix al mateix volum des dels escamots que segresten nans de jardí fins al jove Tita-curta, membre d’una tribu congolesa, passant per una víctima de la febre de l’or californiana.

Rosa dels Vents publicarà 'Homenatge als caiguts' el 5 de setembre, un llibre que recull 80 històries escrites per Albert Sánchez Piñol que l'escriptor va crear per a la secció 'La contraportada' d''El matí de Catalunya Ràdio' quan el conduïa Antoni Bassas. El seu últim llibre fins ara era la novel·la 'Fungus' (La Campana), publicada a finals del 2018.

El director de la Sala Beckett, Toni Casares, va demanar als arquitectes que van rehabilitar l’antiga cooperativa Pau i Justícia, Ricardo Flores i Eva Prats, que no s’excedissin en la seva intervenció per no espantar els “fantasmes” que habiten l’edifici. Albert Sánchez Piñol hi va anar dimarts per fer una conferència, titulada Realitat i ficció: una frontera cultural?, en què no va haver-hi espectres ni aparicions però sí que hi van aparèixer dues figures amb un peu en una altra realitat: els xamans i els mèdiums. Per a l’autor de La pell freda, tant els xamans com els mèdiums són “els dos grans instruments per accedir a altres mons” i per això representen els fonaments de la creativitat literària, amb la diferència que els xamans surten del seu cos per entrar en contacte amb una altra realitat i els mèdiums són posseïts per una altra entitat, un tret d’aquests últims que va trobar comparable amb la manera com els actors es posen dins la pell dels personatges.

Des que l’any 2000 va debutar amb Pallassos i monstres, un assaig sobre vuit dictadors africans, Albert Sánchez Piñol va començar a trepitjar territoris on els monstres apareixien del no-res per ensenyar a l’espècie humana que el pitjor enemic és ella mateixa. A La pell freda (La Campana, 2002) eren els granotots citauca arribats des del mar. A Pandora al Congo (2005), els tècton, que sortien de les entranyes de la terra. Després del díptic format per Victus (2012) i Vae Victus (2015), l’escriptor barceloní torna a endinsar-se en un món fantàstic. En Ric-Ric, un fugitiu de conviccions anarquistes, s’instal·la al Pirineu l’any 1888 i, sense pretendre-ho, desperta una raça de fúngids gegants que es converteixen en els seus aliats per fer-se amos de l’entorn.

L'adaptació cinematogràfica de 'La pell freda', d'Albert Sánchez Piñol, serà finalment una realitat. Segons avança Variety, 'Cold skin' serà protagonitzada per Aura Garrido ('El ministerio del tiempo', 'Stockholm') i David Oakes ('Els Borja', 'Los pilares de la tierra', 'The white queen'). La dirigirà el francès Xavier Gens, que anteriorment s'ha encarregat de pel·lícules com 'Hitman' i 'Frontier(s)', i el rodatge començarà a finals de mes a les Illes Canàries i més endavant es traslladarà a Islàndia. La pel·lícula és una coproducció entre la productora francesa Kinology i l'espanyola Babieka films.

Només cal sentir conversar durant una hora el novel·lista Albert Sánchez Piñol i l’historiador Oriol Junqueras per estar convençut que podrien seguir amb el micro arrapat i parlant del segle XVIII ben bé fins que acabi el procés. L’escriptor està entusiasmat amb un dels protagonistes del seu nou llibre, 'Vae Victus' (La Campana), el soldat austriacista Joan Barceló, àlies 'Carrasclet': “Si en comptes de Capçanes hagués nascut a Missouri hauria sigut més famós que Jesse James”, diu, incapaç d’entendre per què aquest personatge ha quedat eclipsat per altres herois populars.

Crítica de 'Vae Victus'. Autor: Albert Sánchez Piñol. Editorial: La Campana. 527 pàgines

La segona part de la novel·la 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol, es publicarà a la tardor amb el títol 'Vae Victus', que significa significa 'Ai dels vençuts!', segons ha confirmat l'editora de La Campana, Isabel Martí, a Catalunya Ràdio. De fet, ja havia anunciat fa un any que no apareixeria per Sant Jordi 2015 i que tampoc tenien pressa per arribar a l'estiu. Ara sembla que tampoc serà al setembre, sinó per a la campanya de Nadal.

El programa 'Voices from Catalonia' comptarà amb la participació, del 25 al 28 de setembre, de deu autors que han estat traduït al suec o que estan en vies de fer-ho. Són, per ordre alfabètic, Nuria Amat –que recentment ha escrit en un article que als autors contraris al nacionalisme se'ls aparta de "la premsa escrita, dels mitjans de comunicació, de les universitats i de tot allò que pugui representar una finestra" de la seva existència–, la il·lustradora Mariona Cabassa, Jaume Cabré, Javier Cercas, Najat El Hachmi, Francesc Parcerisas, Marta Pessarodona, Albert Sánchez Piñol, Care Santos i Salem Zenia, poeta, novel·lista i periodista d'origen algerià i resident a Barcelona que va ser el primer escriptor acollit pel PEN català a Barcelona l'any 2007.