Albert Cañigueral (Mataró, 1977) és explorador digital vinculat al Barcelona Supercomputing Center i s'ha especialitzat en l'impacte social i econòmic de les innovacions digitals. Aquesta setmana ha participat a Mutare, impulsada per la Fundació Carulla, que en la setena edició ha posat el focus en el paper de la intel·ligència artificial (IA) com a repte i oportunitat per a la creativitat, la llengua, l’ètica i l’accés a la cultura.

L’Inevitable, el Festival d’Arts Comunitàries de Salt, ha guanyat el premi Lluís Carulla 2024 al millor projecte en la nit de la Cultura Transformadora celebrada a l’Ideal Centre de les Arts Digitals de Barcelona. L’Inevitable rep 60.000 euros per desenvolupar un projecte que promou l’art comunitari i dona visibilitat a les pràctiques artístiques locals. El premi a la millor idea transformadora, dotat amb 25.000 euros, ha sigut per a Mila, una factoria osonenca de talent narratiu per a joves que té com a objectiu fomentar la creació narrativa en català en joves d’entre 18 i 25 anys de perfils socioculturals diversos.

Al llarg dels anys, el Premi Lluís Carulla ha anat evolucionant cap a "un ecosistema d'impuls" i enfocat en "projectes culturals que busquen un impacte social", tal com explica Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla. El dimarts 19 de novembre, en un acte a l'Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona es coneixeran els guanyadors del 2024, tant en la categoria de millor projecte, dotada amb 60.000, com en la de millor idea, dotada amb 25.000. També s es lliurarà el Premi Francesc Candel, dotat amb 15.000 euros, a un projecte artístic de cohesió social, acollida i integració de persones immigrants.

És ben sabut que el plàstic arriba a la Terra generant un impacte radical, però el que no tothom sap és que el 80% d'aquest impacte, bo o dolent, es decideix en la primera fase de la creació. Així ho explica Núria Vila, comissària de l'exposició Plàstic. Genial o pervers?, que es pot visitar al Museu Terra de la Fundació Carulla a Barcelona fins al 12 de juliol del 2025. La mostra reflexiona, en clau educativa i a través de jocs i obres artístiques, sobre els usos positius i negatius del plàstic en la societat, els impactes ambientals i socials que genera i els reptes actuals que presenta.

Els projectes digitals en català guanyadors del Premi Embrió 2024 són La porcellera, d’Àlex Vila Plaza, Maria Lyona, Norbert Palazón, Marc Martínez i Pau Sánchez; Altres homes, de Pep Molina, i Lo nostre, de Clara Miret. Tots tres projectes rebran 2.000 euros i un acompanyament de qualitat per desenvolupar la idea presentada.

Sempre es diu que la cultura ha d'arribar a tothom i que ha de servir per transformar i generar canvis socials. La "fórmula Mutare" vol aconseguir-ho. "És una eina per resoldre reptes socials concrets en municipis concrets", assegura Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla. Aquesta primera setmana de juliol s'està celebrant la sisena edició de la plenària Mutare a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm. Al voltant de 300 persones es troben per dialogar, conèixer i reflexionar sobre aquelles iniciatives i projectes culturals que tenen un impacte en la transformació de les persones i els territoris.

El cicle de debat sobre el present Visions 5.1 tornarà del 6 de maig a l'11 de juny al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (i en directe al canal de YouTube del museu). Sota el lema Resiliències i resilients, el cicle posa especial èmfasi en problemàtiques del món actual, en les crisis a les quals s’enfronta l’ésser humà, des de la climàtica fins a la social, el feminisme i la lluita contra el racisme. Hi portarà més d’una vintena de pensadors, assagistes, advocats i artistes per proporcionar una mirada crítica i aportar noves idees, des de Marina Garcés a Estel Solé, de Carla Vall a Santiago Alba Rico.

Les arts escèniques de carrer són un sector estructuralment molt dèbil que, a causa de la pandèmia del covid-19 –que ha afectat severament la cultura des del mes de març de l'any passat–, està patint estralls que seran molt difícils de reparar. El 70% dels creadors de carrer han vist com els seus ingressos no arriben als 500 euros mensuals des de fa pràcticament un any. A més, el 20% no perceben cap ingrés per les activitats artístiques que podien desenvolupar abans de l'inici de les restriccions sanitàries. Aquestes són dues de les conclusions a les quals arriba l'informe que ha publicat aquest dilluns la Fundació Carulla, impulsat amb Street Arts Manifesto i l'Associació Plataforma Arts de Carrer.

L’accés igualitari a la cultura és un dels debats més candents del sector, i el quart Premi Lluís Carulla hi ha fet la seva contribució aquest dimecres premiant com a millor projecte cultural transformador la creació d’un espai escènic itinerant pel 26% de comarques catalanes que no tenen un teatre. El guardó està dotat amb 60.000 euros i dos anys d’acompanyament empresarial de Netmentora Catalunya per valor de 10.000 euros. Com diu la directora de la Fundació Lluís Carulla, Marta Esteve, amb el guardó volen trobar “noves respostes” a les problemàtiques actuals. El projecte porta per títol Nilak i consisteix en una carpa mòbil amb totes les condicions tècniques necessàries per acollir espectacles, tallers i exposicions. “Invertir en cultura és invertir en salut, en créixer”, ha subratllat Marta Esteve.

La Fundació Carulla ha anunciat la posada en marxa d'un programa per ajudar els creadors culturals, SOS Cultura, dotat amb 100.000 d'euros. "Durant el confinament ha quedat palesa la importància que té la cultura en les vides de les persones i de les societats", afirmen els responsables de la fundació en un comunicat. El programa, que pretén ajudar a pal·liar la crisi causada pel covid-19 en l'àmbit cultural, destinarà vint beques de 4.000 euros cadascuna a les creacions artístiques en l'espai públic.

L'ARA publica aquest diumenge un suplement especial sobre la cultura com a element transformador a partir d'una proposta de la Fundació Carulla, que la setmana que ve entregarà el seu premi Lluís Carulla, dotat amb un global de 100.000 euros, a un projecte d'emprenedoria cultural. Aquest any s'hi han presentat 205 propostes, de les quals cinc han quedat finalistes.

La pianista i compositora Clara Peya no es pot estar quieta dalt de la cadira, però no només perquè és un nervi, sinó perquè té pressa per canviar-ho tot. “S’ha de fer bum”, diu amb un cop de braç horitzontal. “El teatre català està fet per i per a homes blancs. Això no genera referents, no crea nous públics... I canviar els referents vol dir canviar-ho tot”, diu taxativa. Peya és una de les ponents de la jornada Mutare organitzada per la Fundació Carulla. Es tracta d’analitzar quin és el paper de la cultura dins la societat i com pot ser un element de transformació social, explica la directora de la fundació, Marta Esteve. Per això neix Mutare, que ha posat en contacte els agents dels sectors social i cultural en una Antiga Fàbrica Damm plena a vessar (hi ha representants de la Sala Beckett, el Festival Òpera de Butxaca, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, etcètera). “La cultura és una eina, i és el llenguatge en què és més fàcil de comunicar-nos sobretot en barris diversos com el Raval”, certifica Oscar Esteban, de la plataforma Tot Raval.

Què fa que un projecte cultural sigui transformador? Quin és el poder de l’art per canviar el present i la societat? Aquestes són algunes de les preguntes que planaran avui sobre l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on la Fundació Carulla ha organitzat la jornada Mutare, que tindrà lloc des de les nou del matí fins a les tres de la tarda. Es tracta d’una iniciativa que comptarà amb la participació de professionals de l’àmbit social i cultural per reflexionar sobre els efectes de la cultura en l’educació, la cultura digital, l’emprenedoria i el desenvolupament comunitari. L’objectiu és identificar els elements comuns que converteixen un projecte cultural en motor de transformació.

L'enginyer i empresari Joaquim Coello Brufau ha estat nomenat nou president de la Fundació Carulla en substitució del poeta i lingüista Carles Duarte, que després de 13 anys en el càrrec iniciarà una nova etapa professional en l'àmbit educatiu. Segons ha informat l'entitat, aquest relleu s'emmarca en "un procés de renovació de la Fundació, que es concreta en la implicació de noves generacions de la família Carulla en el govern de l'entitat i en un nou enfocament de la seva actuació".

100 projectes culturals s'han presentat al Premi Lluís Carulla de la Fundació Carulla, destinat a impulsar projectes culturals en els diversos àmbits de la llengua catalana, les arts i el pensament.