"En el moment en què Kamala Harris es va convertir en la candidata jo ja sabia que no canviaria res per a Gaza. No va fer res com a vicepresidenta; dubto que ho faci ara com a presidenciable". Els avis de la Zoha Saleh, de 44 anys, van haver de marxar de casa seva amb la primera Nakba i van morir a Ramal·lah, a Cisjordània. Ni el pare de la Zoha ni ella mateixa han pogut tornar mai a les terres ocupades. "Per molt que volgués anar-hi, ja no queda res", lamenta. Com a neta de la diàspora palestina als Estats Units i veïna de Chicago, Saleh sentia que avui havia de ser al Union Park per exigir als demòcrates que canviïn la seva postura sobre la guerra de Gaza. "És molt simple: deixar d'enviar armes", exposa.

Joe Biden ha enviat una sol·licitud al Congrés nord-americà perquè aprovi un paquet d'ajuda conjunt d'uns 106.000 milions de dòlars que inclou l'assistència econòmica i militar als seus dos aliats en guerra, Ucraïna (61.400 milions) i Israel (14.300 milions), entre altres despeses. El mandatari està convençut que el moment actual és un "punt d'inflexió en la història" i que l'aprovació d'aquesta ajuda pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions". Però els republicans no tenen tan clar que, després d'un any i mig de conflicte i estancament a Ucraïna, calgui mantenir viu el flux de diners cap a Kíiv.

Com ja és costum, les urgències dominen aquests dies el Congrés dels Estats Units. Falta tot just una setmana per a la data límit d'aprovació dels pressupostos i no hi ha cap certesa que els legisladors puguin evitar el desastre que suposaria un tancament del govern. Si la matinada de l'1 d'octubre demòcrates i republicans no han sigut capaços de superar les seves divisions internes, milions de persones veurien limitat l'accés a les seves prestacions socials, desenes de milers de treballadors de l'administració es quedarien sense paga i no funcionarien serveis crucials com el Fons d'Ajuda per a Desastres. La Casa Blanca pot activar plans de contingència per mitigar la situació, però un tancament continuat del finançament tindria efectes dràstics sobre l'economia.

La reunió convocada pel col·lectiu Donec Perficiam amb representants de diferents partits independentistes i en què van participar també formacions xenòfobes com el Front Nacional i Força Catalunya ja té les primeres conseqüències polítiques. Aquest diumenge, Esquerra ha fet públic un comunicat en què anunciava que ha trencat l’acord que mantenia amb Demòcrates de Catalunya des de les eleccions del 21 de desembre del 2017, quan el partit liderat per Antoni Castellà es va integrar a les seves llistes. El motiu? Que dos representants de Demòcrates participessin a la cimera independentista de dijous passat tot i la presència de dirigents de partits amb posicions d’ultradretra.

Els partits independentistes catalans han sortit en tromba a criticar la decisió del Tribunal Suprem d'aquest dilluns d'inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra. L'objectiu dels retrets ha sigut fonamentalment l'alt tribunal espanyol, però també l'Estat en el seu conjunt. La paraula més utilitzada ha sigut atac i algunes formacions ja han començat a parlar de què cal fer amb el Procés després de les pròximes eleccions al Parlament.

En el centenari de la legalització del vot femení als Estats Units, la senadora Kamala Harris aspira a mobilitzar el vot d'aquest sector de la població per fer història com a primera vicepresidenta a la Casa Blanca. En l'any de més protestes racials en dècades, Harris, filla de mare índia i pare jamaicà, espera que les minories racials es vegin reflectides en la seva figura, tal com van fer els afroamericans amb Barack Obama.

Segons el senador Bernie Sanders, “els nord-americans estan farts que els multimilionaris comprin les eleccions”. L’exvicepresident Joe Biden, que va començar com a favorit les primàries demòcrates i ara sembla lluny de l’entusiasme que desperta Sanders, va dir en una entrevista a la NBC que “60.000 milions de dòlars poden comprar molta publicitat, però no poden esborrar l’historial”. La senadora Amy Klobuchar, tercera en les recents primàries de New Hampshire, creu, també, que els vots no es compren amb “un munt d’anuncis”.

Pete Buttigieg és la sorpresa de les primeres rondes de les primàries del Partit Demòcrata nord-americà. Fins fa poques setmanes pocs coneixien el seu nom, eren més coneguts els dels seus rivals més directes: Bernie Sanders, Elizabeth Warren i Joe Biden. Però la victòria que Buttigieg va obtenir al caucus d’Iowa (les reunions que organitza el partit per escollir candidat) l'ha catapultat als titulars. A l’espera de saber si guanya la carrera demòcrata cap a la Casa Blanca, t’expliquem deu coses que (potser) no saps sobre el fins ara anomenat alcalde Pete.

L'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, ha anunciat aquest dijous amb un vídeo a YouTube que es presenta a la candidatura demòcrata per a les eleccions presidencials dels Estats Units amb la intenció de "posar per davant la gent treballadora".

És la tercera vegada que ho intenta, però aquesta pot ser la bona. L’exvicepresident Joe Biden ha presentat finalment aquest dijous la seva candidatura a la presidència dels EUA, un pas esperat des de feia temps i que acota una mica les primàries més obertes de la història del Partit Demòcrata, en què s'han presentat una vintena de candidats.

El govern dels Estats Units ha iniciat a mitjanit un tancament parcial. El desacord entre el president nord-americà, Donald Trump, i els demòcrates pels fons del mur a la frontera de Mèxic ha forçat el tancament, el tercer en dos anys. Trump exigeix 5.700 milions per començar la construcció de la tanca, la seva gran promesa electoral.

Els nord-americans han escollit aquesta matinada un poder dividit a Washington. Els demòcrates han recuperat el control de la Cambra de Representants, que van perdre el 2010, però els republicans han ampliat la seva majoria al Senat, segons les projeccions de les televisions CNN, NBC i Fox News.

"La repressió que avui vivim és exercida pels hereus directes dels que van assassinar Lluís Companys: tant Pablo Casado com Albert Rivera com els poders de l'Estat que representen els mateixos poders que van voler acabar amb la vida d'un president escollit democràticament". Amb aquesta contundència ha vinculat aquest dilluns Antoni Castellà (Demòcrates) la repressió dels dirigents independentistes amb la que va patir el president Companys, avui que fa 78 anys del seu assassinat. "Probablement, si no fóssim en el marc de la UE també tindrien temptacions d'afusellar" els presos i els exiliats, ha sentenciat Castellà.

El portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, aposta perquè els "representants electes al territori català" siguin els que decideixin qui forma part del Consell de la República –que l'expresident Carles Puigdemont està impulsant a Brussel·les–. En una entrevista a Europa Press, Castellà no vol que la tria dels membres d'aquest organisme es faci a través d'un "pacte entre partits o pactes parlamentaris". El líder de la formació ha admès, però, que la proposta està oberta a la possibilitat que la discuteixin la resta de forces sobiranistes.

Un centenar de persones s'han reunit aquest matí davant la tomba del polític i històric dirigent democratacristià Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat avui fa 80 anys per les tropes franquistes, en un acte organitzat per Demòcrates i al qual han assistit representants de gairebé tot l'arc sobiranista. En la trobada s'han vist banderes estelades i de Demòcrates i, després dels parlaments i el cant d''Els segadors', els assistents han dipositat 80 roses blanques a la tomba de l'homenatjat.

Demòcrates ha demanat respecte aquest dimecres per a la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, d'ajornar el ple d'investidura però ha reclamat que se celebri al més aviat possible. Ara bé, hi ha posat condicions: ha avisat que Demòcrates -que té un diputat- només donarà el seu vot afirmatiu per investir un nou president de la Generalitat si està clar el programa de govern i com es farà la investidura -si presencialment, telemàticament o per delegació d'un altre diputat-. "Ara per ara no hi ha ni pla de govern ni full de ruta per fer efectiva la República", ha sentenciat el portaveu demòcrata, Toni Castellà, en roda de premsa. "El ple d'investidura s'ha de fer tant sí com no, però tan important és el qui com el què", ha dit, malgrat que "de moment" ha mantingut que el seu candidat és Carles Puigdemont.

Hillary Clinton i Bernie Sanders han mantingut un debat encès aquesta matinada –hora catalana–. Els dos candidats demòcrates a la Casa Blanca s'han intercanviat atacs, s'han enfrontat sobre qui és més progressista i han discrepat sobre com regularitzar Wall Street en el seu primer cara a cara després de la retirada del tercer candidat, Martin O'Malley.