Meritxell Batet, cap de files del PSC per Barcelona al Congrés, ha presentat aquest dimecres la seva renúncia com a diputada, segons ha avançat l'ARA. En l'escrit en què fa constar la seva dimissió es limita a manifestar el seu "agraïment als serveis de la cambra per les atencions rebudes". "Han sigut 19 anys intensos com a diputada del Congrés, ministra del govern d'Espanya i presidenta del Congrés. Marxo amb l'orgull d'haver servit un projecte col·lectiu que busca, per sobre de tot, millorar la vida de les persones i transformar la societat. Un projecte al qual m'he dedicat en cos i ànima i al qual seguiré servint vagi on vagi", ha explicat en una piulada a Twitter. Segons fonts del PSC, mantindrà els càrrecs orgànics –és vicesecretària primera del partit– i el seu escó serà ara per a Ignasi Coma Conesa.

"Em sembla positiu que els grups negociïn i arribin a acords. En política tenim uns instruments bàsics i fonamentals, que són la paraula i el diàleg", ha declarat aquest divendres la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, sobre la proposta d'ERC per la malversació. Així i tot, ha declinat exposar la seva opinió sobre la iniciativa legislativa per reformar aquest tipus penal. "El meu paper és garantir que els grups les puguin presentar. Seran els grups parlamentaris els que decidiran si l'accepten o la rebutgen", ha dit després de l'audiència amb el president del Parlament, Vicenç Thomás, a Palma.

El govern espanyol dona per fet que reformarà el delicte de malversació, tal com li reclamen els seus socis independentistes. Aquest divendres s'acaba el termini per presentar esmenes a la reforma del Codi Penal pactada amb ERC i es comencen a aclarir les incògnites que encara hi havia sobre la taula. La primera, sobre una hipotètica reforma de la malversació que acompanyi la supressió de la sedició. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat aquest dimarts en conversa amb els periodistes que cobrien l'aniversari de la Constitució, que el delicte es modificarà, això sí, minuciosament per evitar que se'n beneficiïn els corruptes, la principal preocupació que hi havia a la Moncloa. No queda clar qui ho farà, però algú presentarà finalment una esmena sobre la malversació que hauria de beneficiar tant els condemnats per l'1-O com els càrrecs intermedis que encara han de ser jutjats per la seva implicació en el referèndum. I el govern espanyol l'acceptarà.

“Filoterrorista”, “feixista”, “fomentar la cultura de la violació”, “monarquia corrupta”. Aquestes paraules tenen comú que s’han proferit els últims dies al Congrés i que han motivat la intervenció de la presidència de la cambra. Hi ha hagut casos en què s’ha instat l’orador a retirar-les o se l’ha advertit, i, fins i tot, hi ha hagut criteris dispars sobre un mateix terme. L’espiral d’exabruptes, amb insults inclosos, ha portat la màxima representant de la institució, Meritxell Batet, a demanar als diputats que “s’autolimitin”, i alhora s’ha posat el focus en si hauria de ser més contundent contra determinats comportaments. S’han de proscriure paraules? Cal reformar el reglament del Congrés? Totes les veus consultades per aquest reportatge coincideixen que la solució és molt difícil: aquest clima respon a una estratègia de Vox que juga amb els límits de la llibertat d'expressió.

Els fatxes amb acta de diputat van tornar a muntar una tangana al Congrés quan Irene Montero va assenyalar que dues campanyes dels governs del PP, a Galícia i a Madrid, fomenten la cultura de la violació.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha tallat el diputat de la CUP Albert Botran per parlar en català al Congrés durant la seva intervenció en el debat sobre la proposició de llei del PP per crear una alta inspecció educativa que serveixi per garantir l'ensenyament del castellà a les aules. Batet ha amenaçat amb expulsar Botran de la tribuna perquè desobeïa la instrucció d'utilitzar el castellà a la cambra -al Congrés no es pot intervenir utilitzant les llengües cooficials, sinó que només es poden fer les intervencions en castellà- i li ha apagat el micròfon. Botran ha hagut de baixar de la tribuna. L'independentisme en bloc ha carregat contra la iniciativa dels populars i de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer el 25% de les classes en castellà.

La reforma laboral s'ha aprovat el Congrés de miracle, amb un punt de poesia i confusió. Un diputat del PP, partit artífex del marc laboral que ara es modifica, va votar sí per error i ha permès que tiri endavant el reial decret. Si no hi ha hagut prou intriga els últims dies, durant el recompte han saltat totes les alarmes. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha anunciat que el decret quedava derogat, malgrat anunciar una votació ajustadíssima de 175 vots a favor i 174 en contra. Les cares del president, Pedro Sánchez, i les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz han estat un poema durant uns moments. La bancada de la dreta ho ha celebrat, però instants després Batet ha corregit: "Els serveis de la cambra m'informen que queda convalidat el reial decret". S'ha aixecat la sessió amb crits de "tongo, tongo" de la bancada de la dreta.

Que PSOE i Unides Podem fessin un govern de coalició va suposar un fet inèdit en la democràcia espanyola i va comportar també una situació singular al Congrés: que la presidència l'ostenti una política d'un partit que no representa la totalitat de l’executiu. Aquest fet s'ha notat especialment les darreres setmanes, quan Unides Podem ha arribat a amenaçar amb una querella contra Meritxell Batet per haver retirat l’escó a l’exdiputat Alberto Rodríguez, però ja fa temps que des d'aquest sector també se la critica per la permissivitat amb la qual entenen que actua amb PP i Vox a l’hemicicle. Més normal és que les crítiques contra Batet també s'acumulin entre els partits que s'oposen frontalment al govern espanyol, com són precisament PP i Vox.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha caigut en una trampa. O ha picat l'ham. Per molt que Manuel Marchena sigui president de la sala segona del Tribunal Suprem, Batet havia de ser forta i disposar de la informació per saber que no havia de picar. Per què? Per què ningú li va exigir o ordenar retirar l'acta al diputat Alberto Rodríguez. Enlloc de la sentència del Tribunal Suprem diu que se l'hagi de privar de la seva condició de diputat.

El xoc entre el Tribunal Suprem i el Congrés per la condemna del diputat de Podem Alberto Rodríguez ha passat a ser ara una guerra entre socis de govern. La llei d'habitatge, els mateixos pressupostos o ara també la reforma laboral havien airejat les diferències entre el PSOE i Unides Podem, però el veritable conflicte que posa al límit el govern de coalició ha arribat arran d'una decisió judicial. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha decidit aquesta tarda deixar finalment sense acta Alberto Rodríguez, després que el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, li recordés aquest matí que la inhabilitació mantenia "la vigència" tot i haver commutat la pena de 45 dies de presó per una multa. La decisió de Batet ha enervat Unides Podem, que poques hores després ha anunciat que Alberto Rodríguez presentarà una querella per prevaricació contra la presidenta de la cambra baixa i ha obert així un conflicte greu amb el partit amb qui comparteix govern.

La imminent derrota de la majoria conservadora al Tribunal Constitucional sobre un recurs d'empara de Vox contra la mesa del Congrés els passat dimecres 15 i dijous 16 de setembre ha portat el seu ponent, el magistrat Antonio Narváez, que proposava desestimar-lo, a reconsiderar el projecte i sumar-se als seus cinc col·legues per intentar formar majoria a favor de l'estimació en un pròxim Ple. Per aquesta raó, la sentència sobre el recurs, segons fonts consultades per l'ARA, s'ha ajornat al ple del pròxim mes d'octubre, que també abordarà el recurs d'aquesta formació ultradretana contra la pròrroga de l'estat d'alarma durant sis mesos, després de la declaració d'inconstitucionalitat del primer confinament el mes de juliol passat.

El Congrés de Diputats ha celebrat aquest diumenge una commemoració atípica de la Constitució. En primer lloc, per la pandèmia, que ha obligat a portar l'acte a peu de carrer, a la Carrera de San Jerónimo amb la Porta dels Lleons com a faristol per al discurs de la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, i que no hi hagués el típic refrigeri posterior que permetia als periodistes copsar el clima polític a Madrid amb converses informals. I en segon lloc, perquè cada cop són més els representants que s'absenten a l'acte. Ja no són només l'independentisme i el nacionalisme basc, sinó també el líder de Vox, Santiago Abascal, i la de Ciutadans, Inés Arrimadas, que els dos han commemorat la Constitució en actes a Barcelona. El president del partit ultra ha punxat en l'acte organitzat davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume.

¿Com ho hem de fer, presidenta, per neutralitzar aquests diputats que només van al Congrés a fer veure que s'ofenen i a exhibir l'últim numeret que els han preparat els seus assessors en sobreactuació histèrica? Que si m'aixeco i me'n vaig, que si em giro d'esquena, que si faig veure que llegeixo un llibre, que si ensenyo cartellets mentre poso cares d'assetjadora de pati d'escola. El repertori, certament, és grotesc.

Ni gran coalició ni pacte amb PP o Cs per continuar a la Moncloa, almenys per ara. Dos dies després que les dues formacions carreguessin contra el PSC per no haver-se sumat a la moció de censura fallida contra Quim Torra, Pedro Sánchez va aterrar aquest dimecres a Barcelona amb la intenció de marcar distàncies amb Pablo Casado i Albert Rivera. “¿On anirem amb partits que pacten amb la ultradreta?”, va dir en un el seu segon acte de precampanya amb el PSC, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. El president espanyol, que fa deu dies havia fet a la Festa de la Rosa de Gavà un discurs molt contundent contra l’independentisme, va suprimir del seu discurs les amenaces amb el 155 i va redirigir els atacs contra els partits més a la dreta del PSOE, una estratègia que li va donar grans resultats en els comicis del 28-A.

Si durant la campanya del 28 d’abril Pedro Sánchez va negar per activa i per passiva el dret a l’autodeterminació i va acabar limitant la seva proposta per a Catalunya a ser l’antídot de la dreta, de cara a la repetició electoral del 10 de novembre ha decidit apujar el to contra l’independentisme i amenaçar amb la mà dura que tant havia criticat a Cs i el PP.

Els tres diputats presos de JxCat, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, han acusat la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, de "dimitir de la seva alta responsabilitat" al "laminar" el dret de representació política, com consideren que va fer al suspendre'ls com a diputats. En una carta dirigida a Batet publicada a 'El Periódico', li retreuen que els hagi "volatilitzat" la presumpció d'innocència i apunten que ha deixat "centenars de milers de ciutadans" –en referència als votants de JxCat a les últimes eleccions espanyoles– sense la "justa i proporcional" representació política. A més, els diputats suspesos alerten que amb la seva suspensió s'està donant "carta blanca" a qui en un futur "decideixi tornar a deixar sense veu, de manera arbitrària, altres sectors de la societat que resultin incòmodes".

Felip VI rebrà aquest dijous a les 9 del matí la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, al Palau de la Zarzuela. Quan falten dotze dies perquè s'esgoti el termini per escollir un president del govern abans que es convoquin de nou eleccions per al 10 de novembre, el rei té previst celebrar una nova ronda de consultes amb les formacions parlamentàries per explorar les possibilitats que es pugui investir algun candidat. El rei, encarregat de proposar-lo, es reunirà amb Batet per fixar el calendari de les trobades amb els representants dels diferents partits.