L'Ajuntament de Santa Eulària ha retirat més de 100 tones de residus de la parcel·la on fins a aquest dimarts hi havia l'assentament de Can Rova 2. El regidor de Seguretat Ciutadana del municipi, Juan Carlos Roselló, ha explicat que encara falta la meitat d'escombraries per retirar, per la qual cosa necessitaran més dies per eliminar correctament aquells residus que han de ser tractats de manera particular, com uralites, i poder recuperar el terreny que fins ara estava ocupat.

L'Ajuntament de Palma ha identificat 600 persones vivint en assentaments de Ciutat, però ha deixat fora del recompte les que ho fan a caravanes i autocaravanes. La xifra seria més gran incloent els residents que, obligats per l'emergència habitacional, han hagut de viure als seus vehicles a zones com Son Güells i Son Xigala. El personal de Cort ha identificat qui viu als assentaments i ha establert quina és la situació de cadascú. Durant el discurs del Debat de l'Estat de la Ciutat, el batle de Palma Jaime Martínez ha assegurat que l'equip del Consistori treballa conjuntament amb el Govern i el Consell de Mallorca per abordar “un problema que preocupa molt”: la situació de les persones sense sostre. “Només amb dades objectives podrem abordar aquesta problemàtica”, ha recalcat Martínez.

Tinc una gran admiració per la manera com el president Joe Biden ha utilitzat la seva empatia i presència física a Israel. Biden, ho sé, es va esforçar molt per aconseguir que els líders israelians continguin la ràbia i pensin en el que vindrà just després, no només en com entrar a la franja de Gaza per acabar amb Hamàs, sinó també com sortir-ne, i com fer-ho amb el mínim de baixes civils possibles. Va demanar als líders polítics i militars israelians que aprenguessin de la precipitació amb què els Estats Units es van llançar a la guerra després de l’11 de Setembre, cosa que va portar els nostres soldats als atzucacs i als carrerons foscos de ciutats i pobles desconeguts de l’Iraq i l’Afganistan.

Un camí de terra s'obre pas entre oliveres en un dels terrenys que voreja la carretera del Secar de la Real, a Palma. A simple vista, l'arbrat no permet veure –ni imaginar– que el sender arriba fins a un poblat on viuen onze persones. Les barraques es distribueixen a banda i banda del caminoi, i algunes queden amagades entre la vegetació. Estan fetes a partir de ferralla, fustes, teles i altres materials que els seus habitants s'han esforçat a col·locar estratègicament. La cabana de F. J. V. (que prefereix no revelar la seva identitat) es troba gairebé al final i té les millors vistes: des d'allà es veu un camp verd i, al fons, una part de la ciutat. "Fa cinc anys que visc aquí. Vaig quedar sense feina, no em podia pagar l'habitació i no em va quedar altre remei", declara l'home, que ja supera els 50 anys.

Aquestes setmanes són claus per als palestins. És temps de collir l’oliva, un dels cultius més importants per a la població àrab i també un dels més amenaçats per l’ocupació israeliana. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) denuncia els obstacles que han de superar els agricultors palestins: les restriccions de moviments a Cisjordània, un territori mutilat per tanques i carreteres israelianes que busquen protegir els assentaments i aïllar els àrabs, i d'altra banda, la creixent violència que exerceixen els colons, que s’accentua durant la temporada de collita. I, per si no n'hi hagués prou, encara s'hi afegeix la crisi climàtica.

El tràgic incendi en una nau industrial ocupada de Badalona, amb tres morts confirmats que podrien ser més (hi ha un nombre indeterminat de desapareguts, a més de 22 ferits, dels quals 2 de crítics i 4 de greus), amaga una tragèdia que afecta milers de persones sense papers que no tenen cap més sortida que viure en assentaments il·legals. Només a Barcelona les autoritats calculen que n'hi ha una setantena, d'aquests assentaments. En diferents àrees urbanes de Catalunya se'n poden localitzar molts més. El de Badalona era dels més coneguts i dels que aplegaven més gent: feia més d'una dècada que existia en les mateixes condicions precàries, i ara mateix hi vivien més d'un centenar de persones. De fet, alguns testimonis dels que s'han salvat expliquen que l'incendi s'hauria pogut evitar si haguessin disposat d'aigua corrent, però fa gairebé dos anys se'ls va tallar el subministrament. Havien d'anar a la font per obtenir aigua per cuinar, beure i rentar-se.

L'administració Trump continua posant de manifest el radical canvi d'orientació de l'estratègia nord-americana al Pròxim Orient, fins i tot en temps de descompte. El secretari d'Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, ha visitat aquest dijous, durant el seu viatge a Israel, la colònia israeliana de Psagot, situada en territori de Cisjordània, i s'ha convertit així en el primer càrrec del seu rang de la Casa Blanca que visita un d'aquests assentaments, il·legals segons el dret internacional. A la tarda, Pompeo ha anat també als alts del Golan, el territori de Síria sotmès també a ocupació des del 1967 però que Donald Trump va reconèixer l'any passat com a part d'Israel. Des d'allà, Pompeo ha remarcat que "cada nació té el dret de defensar-se a si mateixa i la seva pròpia sobirania".

El mercat palestí d'Hebron està sotmès a una pressió constant dels colons jueus i de les tropes israelianes que ocupen la ciutat des de la guerra del 1967. Hebron és l’única població de Cisjordània amb assentaments jueus a dins. El mercat és en una zona de la ciutat controlada per l'exèrcit israelià. Les botigues continuen sent propietat de palestins, però als habitatges situats a sobre hi viuen colons jueus que intenten fer la vida impossible als comerciants palestins: els llencen tota mena d'objectes des dels pisos superiors, des d'ampolles fins a sofàs. Tant és així que els palestins han col·locat als tortuosos carrers del mercat una mena de sostre de reixes metàl·liques per protegir-se del llançament d'objectes. Aquesta situació surrealista encara es podria agreujar més després de l'anunci del govern israelià.

La Guàrdia Urbana ha desallotjat, aquest dimarts al matí, el gran nucli de barraques que s'havia instal·lat al costat de la plaça de les Glòries de Barcelona, als peus del flamant mercat dels Encants i que, els últims mesos, havia crescut en nombre de població. Segons els últims càlculs municipals, hi malvivien 61 persones, entre les quals -com a mínim- tres famílies amb infants i dos menors no acompanyats, mentre que a principis d'any el consistori hi tenia controlats una trentena de residents. Hi ha, a més, una població fluctuant que, tot i que fa vida a l'espai -moltes persones es dediquen a recollir ferralla-, no hi dorm.

Les autoritats israelianes han aprovat la construcció de més de mil habitatges en una vintena d'assentaments situats en territori palestí a la Cisjordània ocupada, segons ha informat aquest dijous l'ONG israeliana Pau Ara.

L'Ajuntament de Jerusalem ha aprovat avui la construcció de 172 nous habitatges a l'assentament jueu de Har Homà, a l'est de la capital, una zona ocupada per Israel des del 1967 saltant-se el consens internacional.