El Tribunal Suprem del Brasil ha votat a favor d'obrir un procés penal contra l'expresident Jair Bolsonaro, a qui s'acusa de liderar l'intent de cop d'estat el gener del 2023, una setmana després que l'actual president, Luiz Inácio Lula da Silva, prengués possessió del càrrec. Els cinc jutges que havien de deliberar sobre la qüestió han votat de forma unànime per processar Bolsonaro i set acusats més, entre els quals hi ha militars d'alt rang i antics membres del govern de Bolsonaro. El judici encara no té data, però tindrà lloc a la Sala Primera de la Cort Suprema. En cas que Bolsonaro sigui declarat culpable, s'hauria d'enfrontar a una llarga pena de presó.

La policia federal del Brasil ha presentat càrrecs aquest dijous contra l'expresident Jair Bolsonaro, investigat per un presumpte intent de cop d'estat que pretenia enderrocar, i fins i tot assassinar, l'actual mandatari, Luiz Inácio Lula da Silva, que va guanyar les eleccions del 2022. L'informe policial final tanca gairebé dos anys d'especulacions sobre el paper que va tenir Bolsonaro en la incitació dels disturbis dels seus partidaris que van assaltar les seus dels tres poders federals, a la capital del país, Brasília, el gener del 2023, una setmana després que Lula da Silva prengués possessió.

L'expresident brasiler Jair Bolsonaro ha reunit aquest diumenge, matinada a Catalunya, milers de seguidors a São Paulo per donar-se el seu primer bany de masses des que va deixar el poder a finals del 2022 i defensar-se de les investigacions per un suposat intent de cop d'estat. Dalt d'un camió instal·lat en plena avinguda Paulista, la més emblemàtica de la ciutat, Bolsonaro ha negat l'existència d'una trama colpista i s'ha presentat com a víctima d'una persecució política.

Si, com diuen cada cop més científics, la història de l’espècie humana és una història d'èxit gràcies a la nostra capacitat de cooperació i aprenentatge; si és una prova de la nostra autodomesticació; si, sense renunciar a la individualitat, hem primat la tolerància pacífica, l’autocontrol, la racionalitat i la disciplina –inclòs el càstig, tot i que aquest cada cop està més qüestionat– enfront de l’agressivitat i l’egoisme instintius; si tot això és així, l’actual irrupció de líders polítics que criden a inflamar el nostre ego i a buscar solucions individuals als problemes col·lectius ens porta a una involució civilitzatòria.

Vuit mesos després de l'assalt violent a les seus dels tres poders del Brasil, a Brasília, aquest dijous ha arribat la primera condemna. El Tribunal Suprem brasiler ha condemnat a 17 anys de presó Aécio Lúcio Costa Pereira, la primera persona que s'ha assegut al banc dels acusats pels fets del 8 de gener passat, just una setmana després de la investidura presidencial de Luiz Inácio Lula da Silva. Aquell diumenge, milers de seguidors radicalitzats de l'expresident Jair Bolsonaro van irrompre a la seu dels tres poders de la república: el Congrés; el Palau de Planalto, on despatxa el president, i el Tribunal Suprem Federal.

L’expresident brasiler Jair Bolsonaro ha patit aquest divendres un revés que pot suposar, a la pràctica, la fi de la seva carrera política. El Tribunal Superior Electoral –el màxim òrgan de la justícia electoral al Brasil– ha decretat, per cinc vots a favor i dos en contra, la inhabilitació del líder ultradretà durant els pròxims vuit anys. Això significa que no podrà presentar-se com a candidat a cap procés electoral fins a les presidencials del 2030, quan tindrà 75 anys.

La generositat de la casa de Saüd, la dinastia que ocupa el tron de l’Aràbia Saudita amb mà de ferro, és ben coneguda arreu. Però té un límit. I l’opinió pública brasilera es pregunta quina és la raó que va dur la monarquia més poderosa del golf Pèrsic a regalar durant el seu mandat a Jair Bolsonaro com a mínim tres estoigs de joies que no van ser declarats a Hisenda: el primer, l'octubre del 2019, valorat en gairebé 100.000 euros, i l’octubre del 2021 dos estoigs més, de 3,4 milions d’euros. No hi ha precedents d’obsequis d’estat d’aquesta opulència, almenys al Brasil.

Jair Bolsonaro ha punxat en l’objectiu de convertir en una data històrica la tornada al Brasil, amb què posa punt final a la retirada voluntària de tres mesos a Florida (Estats Units), que ha coincidit amb l’inici del segon govern de Lula. La jornada, que l’extrema dreta preveia que seria un bany de masses, ha acabat sent molt freda i sense mobilitzacions. 

Un escàndol d'esclavatge i humiliacions racistes ha commocionat el Brasil. Treballadors pobres, majoritàriament afrobrasilers, que provenien de Bahia (al nord-est del país), un dels bastions de Lula i l’esquerra brasilera, eren explotats a Serra Gaúcha, a l’extrem sud del país, en una regió de descendents d’immigrants alemanys i italians, que va votar massissament Jair Bolsonaro a les presidencials de l’octubre.

Jair Bolsonaro tenia l’any 2016, durant l’impeachment a Dilma Rousseff, expresidenta del Brasil, l’1% d’intenció de vot. La tardor del 2018 va arribar al Palácio do Planalto enlairant la bandera de la nova política, de la lluita contra la corrupció i el comunisme i la defensa de valors ultra­con­ser­va­dors de la família tradicional. L’experiència de l’outsider de l’extrema dreta al gegant sud-americà, tot i haver perdut la reelecció, encara serveix de font d’inspiració a la regió. És el llibret ideològic i pràctic que ara l'exfutbolista professional José Luis Chilavert, de 57 anys, pretén aplicar al Pa­ra­guai en les presidencials del 30 d’abril. Abans ho va intentar sense èxit a Xile José Antonio Kast, derrotat a la segona volta del desembre del 2021 per Gabriel Boric.

Fins i tot l’extrema dreta brasilera, amb el Partido Liberal (PL) que ara aixopluga els ultres, dona per fet que Jair Bolsonaro serà, com a mínim, inhabilitat políticament pels delictes comesos durant la seva presidència –perquè no està aforat aquesta legislatura– i no podrà concórrer a les eleccions del 2026. La lluita intestina per ocupar el possible buit de lideratge que això comportarà ja ha començat i qui millor s’està posicionant és la seva dona, Michelle Bolsonaro.

Guerra oberta al Brasil per una enquesta a Instagram. El jugador de vòlei i campió olímpic Wallace de Souza ha posat en peu de guerra el govern brasiler després de preguntar als seus seguidors a les xarxes socials si serien capaços de fotre-li un tret al cap al president Lula da Silva. Wallace, reconegut simpatitzant de l'expresident Jair Bolsonaro i defensor del seu discurs armamentista, va publicar l'enquesta en el seu perfil en resposta a un comentari d'un dels seus seguidors a una foto en la qual ell sortia amb una pistola. L'esportista va esborrar la polèmica enquesta hores després d'haver-la publicat, però el govern brasiler i altres autoritats van reaccionar anunciant mesures judicials.

Jair Bolsonaro està abandonant l’estat de letargia en què va entrar, voluntàriament, després de perdre les eleccions de l’octubre davant Lula da Silva i que va mantenir, estratègicament, quan milers de correligionaris van protagonitzar un intent de cop d’estat el 8 de gener envaint la seu dels tres poders a Brasília. Aquesta matinada, l’expresident brasiler ha participat d’un homenatge organitzat per una entitat ultraconservadora brasilera a Orlando (Florida), on és autoexiliat a finals de desembre. L’acte es pot considerar el tret de sortida del retorn a l’activitat política, ara amb un rol inèdit els darrers trenta anys com a extraparlamentari, i el que és més determinant, sense aforament.

L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro va posar en pràctica una versió força acurada de la recepta de Donald Trump en l’assalt al Capitoli el 6 gener del 2021. Una invasió convertida en font d’inspiració de l’extrema dreta brasilera que, dos anys després, l’ha aplicat en dosi triple: amb l’ocupació violenta del Congrés, el Suprem i el palau presidencial, a Brasília. El no-reconeixement de la derrota als comicis de l’octubre davant de Lula da Silva (per 50,90% a 49,10% de vots, amb una diferència de 2,1 milions de suports) ha estat el combustible d’una escalada de sis setmanes de mobilitzacions ininterrompudes de bolsonaristes fanatitzats. Hi ha hagut centenars de talls de carretera; acampades davant dels quarters que van aplegar 42.000 persones; un intent d’invasió de la seu central de la Policia Federal; una bomba (desactivada) a prop de l’aeroport de la capital... i, finalment el triple assalt. El Tribunal Suprem ha autoritzat la Fiscalia General a investigar l’expresident com a presumpte autor intel·lectual dels esdeveniments de diumenge passat.

La Policia Federal ha detingut aquest dissabte a Brasília Anderson Torres, exministre de Justícia de Jair Bolsonaro, per la seva suposada implicació en l’intent de cop d’estat contra Luiz Inácio Lula da Silva de diumenge passat, quan milers de simpatitzants d’extrema dreta van ocupar de forma violenta el Congrés, el Suprem i el palau presidencial brasilers. D’altra banda, el Tribunal Suprem ha autoritzat la Fiscalia General a investigar l’expresident Bolsonaro com a presumpte autor intel·lectual de l’assalt. Bolsonaro és actualment als Estats Units des del 30 de desembre.

Les manifestacions convocades per l'extrema dreta la matinada passada (hora catalana) al Brasil han acabat en un fracàs estrepitós. Després de l'assalt a les institucions del cap de setmana, que va acabar amb 1.500 detinguts, els jutges havien advertit que adoptarien mesures contra els qui continuessin promovent un cop d'estat. A l'hora de la convocatòria, l'avinguda Paulista de Sao Paulo o la platja de Copacabana de Rio de Janeiro estaven desertes, i a l'Esplanada dels Ministeris de Brasília només hi han aparegut dos homes que s'han assegut a terra davant una filera de blindats policials.

“Darrere dels 1.500 detinguts, que han fet la feina bruta, hi ha qui va pagar els àpats, perquè els ideòlegs no van venir a Brasília. Ara volem saber qui va finançar, qui va pagar, qui va assumir les despeses perquè els acampats estiguessin tant de temps a les portes dels quarters”. Lula da Silva va expressar, a la reunió històrica amb tots els governadors, que el nou executiu vol arribar fins al moll de l’os de la trama empresarial bolsonarista que feia més de dos mesos que patrocinava talls de carreteres, milers d’acampats a tot el país (es calcula que van arribar a ser prop de 45.000 al desembre), i que van posar tota la infraestructura necessària per l’intent de cop d’estat de diumenge.

“Els acampaments que hi ha davant dels quarters militars funcionen com una incubadora de terroristes”. El ministre de Justícia, Flávio Dino, que conforma el nucli dur del govern de Lula, portava, des que va assumir el càrrec a principis de mes, pressionant el seu homòleg de Defensa, José Múcio Monteiro (un polític conservador de la vella guàrdia), perquè obligués l’exèrcit a desmantellar els focus de protesta situats dins de zones militars.

Feixisme? Populisme de dretes? Autoritarisme? Il·liberalisme? Ultradreta? Hi ha moltes maneres d'etiquetar ideològicament els aixecaments populars contra els sistemes democràtics, tal com ha passat ara al Brasil a imitació del que va ocórrer fa dos anys als Estats Units. El mimetisme ha estat gairebé total: un expresident, en aquest cas Jair Bolsonaro, instigant els seus seguidors radicalitzats a irrompre físicament al cor de les institucions que representen la sobirania nacional per negar la legitimitat de la victòria electoral del seu rival, Lula da Silva. En tots dos casos –el nord-americà i el brasiler– s'haurà tractat d'un simulacre de cop d'estat light i sense rumb, però alhora perfectament orquestrat. L'un i l'altre també responen a un patriotisme identitari que busca enemics a casa i que, des del simplista discurs antipolític, identifica la vida institucional com a rival a batre, tot i haver-se'n beneficiat. Davant l'atac, la reacció del poder democràtic també ha estat contundent al Brasil, com ho va ser als EUA: una resposta policial ràpida, una condemna sense pal·liatius i aïllament d'aquest nou colpisme civil, situant-lo com un perillós enemic de l'estat de dret.