La Universitat de Mallorca (Umac), la primera universitat privada de les Balears, ha nomenat el doctor Pere Riutord Sbert nou rector de la institució. El patronat del centre ha confiat la direcció acadèmica del projecte a un dels noms més reconeguts de l'àmbit de l'odontologia a les Illes, amb una llarga trajectòria docent, investigadora i de gestió universitària.

La tercera jornada de la nova setmana de vaga de metges a les Balears ha obligat a suspendre un total de 3.863 consultes, proves diagnòstiques i operacions a tot l’Arxipèlag, segons dades provisionals fetes públiques aquest dimecres per l’Ib-Salut. Mallorca és l’illa més afectada, amb 3.249 actes mèdics cancel·lats.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha consolidat la seva bona posició en el rànquing d’universitats amb estudis de Medicina arran dels resultats de la darrera convocatòria de l’examen de Metge Intern Resident (MIR), la prova que permet accedir a una plaça de metge especialista en formació. Els graduats han assolit una ocupabilitat del 85,2%, la sisena taxa més alta entre les universitats espanyoles pel que fa al percentatge d’aspirants que, després de presentar-se a l’examen, acaben escollint una plaça per a la formació com a metge intern resident. Les taxes d’ocupabilitat estatals oscil·len entre el 89,6% i el 54,1%. Pel que fa als resultats acadèmics, si s’ordenen les universitats segons la posició ocupada per l’estudiant amb la nota mitjana de cada centre (l’indicador conegut com a percentil 50 o p50), la UIB se situa en la dissetena posició, dins la part alta del grup intermedi de les 42 universitats de procedència dels aspirants.

El rastre més antic de receptes mallorquines no es troba en llibres de cuina, sinó que apareix en l’àmbit dels llibres jurídics, morals, agronòmics, i mèdics i farmacològics. En la literatura moral les receptes serveixen per ensenyar a viure bé i a corregir els vicis. Les receptes morals solen aparèixer en sermons, tractats d’ensenyament religiós i obres didàctiques on el llenguatge culinari s’utilitza com a metàfora.

L'Ana Hospital sempre s'havia imaginat dedicant-se a una altra especialitat. De fet, mentre estudiava medicina va treballar de metge de primària en un poble, i també en una consulta pediàtrica. Va ser en aquesta última on va conèixer el doctor Narcís Bardalet, que tenia la doble condició de pediatre i forense, i alguns dies, després de la consulta, l'acompanyava a algun aixecament de cadàver. Aquella feina li va agradar més del que s'havia imaginat, i avui és metge forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, odontòloga i professora de la Universitat Internacional de Catalunya.

Lluís Llach (Girona, 1948) fa dècades que posa en pràctica "l'ofici de portar la contrària". Ho ha fet a través de cançons com L'estaca i de diversos desafiaments al règim franquista. Des que va deixar la música, Llach ha desplaçat la seva iconoclàstia cap a la literatura, amb novel·les com Les dones de la Principal (Empúries, 2014) i El noi del Maravillas (Empúries, 2017), al mateix temps que s'ha implicat a fons en la lluita cívica i política per la independència de Catalunya. Ha trobat un forat en l'atapeïda agenda com a president de l'Assemblea Nacional Catalana, que lidera des del juny passat, per parlar d'El llibre daurat (Univers, 2025).

Avatar és una pel·lícula de James Cameron estrenada el 2009 que segurament tothom coneix perquè té l’honor de ser la més taquillera de la història. Els otakus sabran que abans ja es deia així una sèrie de dibuixos animats sobre uns escollits que poden manipular els quatre elements. Totes dues franquícies prenen el nom d’un mot en sànscrit que s’usava en l’hinduisme per descriure l’encarnació terrenal d’un Déu o esperit, i que en el segle XXI s’ha popularitzat perquè es fa servir habitualment per designar la representació d’un usuari en el món digital. És també aquesta idea la que ha inspirat l’accepció científica de la paraula avatar per definir qualsevol sistema que permeti modelar el que passa en un organisme quan rep un tractament. D’avatars mèdics n’hi ha de molts tipus, des dels digitals als biològics. El més recent, publicat en un article a Nature fa unes setmanes, és un miniòrgan fet a partir de cèl·lules mare de pacients que serveix per predir si funcionarà o no un nou tractament contra malalties genètiques rares.

Fa uns dies que els graduats de medicina s’han presentat a l’examen MIR, una prova obligatòria per poder formar-se en una especialitat mèdica. En aquest article reflexiono sobre la naturalesa de la prova. No qüestiono el sistema de formació especialitzada que tothom reconeix que ha suposat una gran millora per a la població atesa en els centres sanitaris.

És gairebé un quart de dotze de la nit i sento sonar el telèfon. És un missatge d’un col·lega pediatre, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Malgrat l’hora, obro els ulls com taronges perquè m’envia un article científic acabat de publicar on es mostra que les persones tractades per metgesses tenen una mortalitat significativament menor que les tractades per metges homes.

A les Balears falten pediatres, almenys, titulats o amb la formació reconeguda. De fet, el 45% dels sanitaris que ocupen places de Pediatria a Atenció Primària (AP) són metges de família o pediatres extracomunitaris que encara no tenen el títol homologat. “Fa molt d’anys que s’està gestant aquesta situació, perquè no hi ha hagut previsió. No queda clar si els polítics volen una Atenció Primària amb Pediatria o no, però sí que queda clar que no han fet cap esforç perquè els nous metges s’hi vulguin dedicar”, explica Edelmiro Vergés, pediatre a AP.

William Osler va ser un metge canadenc que va viure a cavall dels segles XIX i el XX i que va deixar un llegat impressionant als Estats Units, Anglaterra i a tot el món. Va ser ell qui, el 1889, va crear el sistema de residència mèdica que seguim utilitzant, i qui va insistir que els estudiants havien d'aprendre al costat del llit del pacient i no només a les aules. Osler va escriure que "qui estudia medicina sense llibres navega per un mar inexplorat, però qui estudia medicina sense pacients no va al mar en absolut". De fet, la seva dita més coneguda era: "Escolta el teu pacient, t'està donant el diagnòstic”, remarcant la importància de fer una bona anamnesi per a la història clínica.

Ignasi Casas (Barcelona, 1969) és va llicenciar en Física a la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), però un màster en Direcció d’Empreses el va redirigir cap al món de la gestió. El 1995 arribà a l’hospital eivissenc de Can Misses, i en va arribar a ser el gerent. Ara afronta un nou repte a Manacor, en un centre comarcal que d'aquí a només uns anys passarà a doblar la seva superficie.

1. Poliètica. Aznar es queixa de "manipulació mentidera" (mendaz). Sembla mentida que a aquestes altures ell, el seu entorn i alguns dels periodistes que alimentaven l’engany encara estiguin surfejant obscenament sobre l’11-M per no haver de reconèixer la monumental barrabassada interpretativa que van fer, ja fos per càlcul estratègic o per efecte dels prejudicis amb què miren el món. Quan ja s’ha decidit com ha de ser el que passi, és difícil assumir que la realitat ha estat una altra cosa. Mantenir-se obstinats en l’error és una falta de respecte a les víctimes i als ciutadans del país que va patir la tragèdia. I, tanmateix, la tenacitat en l’engany no és perquè sí. És precisament per poder seguir practicant el frau polític o periodístic. Per poder seguir adequant la visió de la realitat als propis interessos. I, de fet, veiem cada dia com aquí i fora d’aquí hi ha sectors que distorsionen deliberadament la realitat i intenten substituir-la pel relat polític de la seva conveniència.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) està fent feina en un projecte que investiga la millora dels cultius de cànnabis mitjançant la concentració elevada de CO2 amb l'objectiu de produir cannabinoides d'alta qualitat que tinguin finalitats medicinals. Segons ha recollit Europa Press, el projecte es fa en el marc d'un acord de col·laboració amb l'empresa Bio Island XXI, i és el primer autoritzat per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) per cultivar cànnabis amb finalitats d'investigació científica a les Illes.

Una de les produccions que més han triomfat a Netflix en les últimes setmanes és El gran cirujano del engaño (Bad surgeon. Love under the knife), una sèrie documental que denuncia les atrocitats d’un metge de prestigi internacional. Paolo Macchiarini era reconegut per la comunitat mèdica com una eminència, pioner en els trasplantaments de tràquea. El seu aval principal era el de l’Institut Karolinska de Suècia, on feia bona part de les seves intervencions. Macchiarini, però, treballava arreu del món. Una vida frenètica i nòmada que va facilitar que els seus disbarats mèdics quedessin com a simples casos aïllats i dissortats i no com la pràctica cruel d’un personatge fred, narcisista i mentider. A El gran cirujano del engaño hi ha dues trames principals: la del frau professional i la farsa personal. Una de les protagonistes del documental és la periodista Benita Alexander, que va estar a punt de casar-se amb Macchiarini, fins que va descobrir la seva manipulació i les seves permanents negligències mèdiques. Paral·lelament, podem seguir les investigacions que van dur a terme els periodistes suecs que, amb l’ajuda de metges del Karolinska, van poder demostrar que Macchiarini incomplia tots els codis ètics i protocols científics.

El Consell de Govern extraordinari de la UIB d'aquest dimecres ha denegat la sol·licitud del centre adscrit ADEMA d'implantar els graus de Medicina, Enginyeria Biomèdica, Biomedicina, Arquitectura i Disseny. En un comunicat, la UIB exposa la seva voluntat que el creixement en titulacions es faci a través de l'educació superior pública, més que a través de centres privats adscrits. La UIB ha comunicat el resultat de les votacions a la direcció d'ADEMA.

Completeu la frase del títol. Bé, potser no ho voleu fer ara. Doncs no patiu, ja us proposo idees per completar-la. Per fer-ho, trauré les dades de dos estudis científics realitzats al Canadà i a Suècia publicats recentment a la revista JAMA Surgery.