Fou el primer illenc designat ministre a un govern del PSOE. I l’únic, perquè, abans o després d’ell, ni amb la República, ni amb Zapatero, ni amb Sánchez, no n’hi ha hagut cap més. No resulta sorprenent, perquè, en 240 gabinets a l’estat espanyol des del 1765, amb tots els seus ministres corresponents, només 14 polítics de l’Arxipèlag han accedit a aquesta responsabilitat. Fa ara 40 anys, el 4 de juliol del 1985, Félix Pons fou designat pel llavors president Felipe González com a titular de la cartera d’Administració Territorial, una efemèride que aprofitam per recórrer la trajectòria de qui, sens dubte, ha estat una de les personalitats polítiques més destacades de les Balears.

El que va ser cap de gabinet dels expresidents socialistes Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, José Enrique Serrano, ha mort aquest dimarts als 75 anys. Des del PSOE han reconegut Serrano com "un servidor a Espanya i un socialista compromès amb els valors més profunds d'aquest partit". "Aquest país sempre estarà en deute amb José Enrique Serrano", han indicat a xarxes socials, tal com recull Europa Press. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que era una persona "irrepetible".

El dia que Junts va presentar l’acord d’immigració amb el PSOE per delegar les competències de la Generalitat, l’expresident Carles Puigdemont va admetre que en aquests moments la seva desconfiança amb el govern espanyol havia disminuït, però va deixar clar que en cap cas no aplanaven el camí cap als pressupostos espanyols. La idea segueix sent la mateixa per a Junts: actuar carpeta a carpeta. Ara bé, més enllà d’aquest escepticisme que marca les relacions entre socialistes i juntaires, hi ha un polític amb qui Puigdemont sí que ha teixit un vincle de confiança al llarg dels darrers anys: l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Una peça clau, tant per a les fonts consultades del PSOE com de Junts, de l’engranatge que fa funcionar la legislatura espanyola.

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, ha destacat aquest divendres que el primer Pacte de Progrés va ser una "inspiració" per a totes les generacions d'esquerres de les Balears. Així s'ha expressat aquest divendres a l'acte de commemoració dels 25 anys del primer Pacte de Progrés, organitzat per la fundació Gabriel Alomar, les Fundacions Darder-Mascaró i el Col·lectiu Aurora Picornell.

Pasqual Maragall va anunciar que es donava de baixa del PSC (que estripava el carnet del partit, d'acord amb la frase que solen fer servir els mitjans) l'octubre de 2007, un dia abans de fer públic, també –en una visita al pavelló de Neurologia de l'Hospital Sant Pau–, que patia Alzheimer: no van faltar veus que van voler relacionar, barroerament, les dues notícies. Qui havia estat l'alcalde dels Jocs Olímpics i el president del nou Estatut, però, no abandonava el seu partit de tota la vida perquè estigués malalt, sinó perquè l'havien decebut. El van decebre Zapatero (a qui Maragall havia donat suport quan ningú més ho feia) i Montilla, pactant amb Artur Mas contra ell. Maragall va trobar la manera d'escenificar la seva opinió sobre aquestes maniobres comprant a la llibreria Blanquerna de Madrid, en presència de Montilla, la novel·la de Leonardo Sciascia Els apunyaladors. Un any abans que es donés de baixa del PSC, ja ho havia fet la seva esposa, Diana Garrigosa, un referent per a Pasqual Maragall en tots els àmbits. Garrigosa va morir l'any 2020.

L'expresident espanyol, Felipe González, fa temps que va triar bàndol dins del PSOE i es va convertir en soci fundador del club d'enemics de Pedro Sánchez. L'amnistia ha sigut l'últim argument de pes per criticar l'actual cap de l'executiu, cosa que fa cada vegada que té un micro davant. Aquest dijous, des dels d'El Hormiguero, el programa d'Antena 3. No només li va tocar el rebre a Sánchez, sinó també a l'altre president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, que va ser clau en les negociacions amb les formacions independentistes i a qui el PSC considera un amulet. "És un bon noi [Zapatero]. Quan va sortir del govern, va guanyar el PP amb majoria absoluta. Va deixar sol a Rubalcaba i el PSC va caure a mínims històrics. La pitjor època del PSC és l'herència de Zapatero, que ara està salvant el PSC i tots els altres. No sé de què ens salvarà, perquè va ser una herència terrorífica", va etzibar. Tot just abans havia aconseguit l'aplaudiment del públic i la rialla còmplice del presentador, Pablo Motos, quan havia assegurat que el que anava a dir "potser ho entenia fins i tot Zapatero, a qui li costa". "Els dirigents del partit no m'estimen", ha apuntat González.

Explica el periodista Màrius Carol que a principis de setembre, en una de les converses per preparar el llibre Crónica de la España que dialoga (Editorial Navona, 2024), José Luis Rodríguez Zapatero ja li va dir que hi hauria amnistia. En aquell moment Carles Puigdemont la posava com a condició per negociar la investidura de Pedro Sánchez i encara es percebia difícil. "Era pura intuïció", assegura l'expresident del govern espanyol durant la presentació celebrada a l'Ateneo de Madrid. Probablement tenia informació, de la mateixa manera que el 29 de maig al matí va saber que el líder del PSOE convocaria eleccions anticipades. Li va trucar l'exdirigent socialista Pepe Blanco per explicar-l'hi.

“Només hi va haver una línia d’investigació fàctica de la policia fins a arribar a la conclusió que era terrorisme jihadista”. D’aquesta manera, a la vigília del vintè aniversari dels atemptats de l’11-M, l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha deixat clar aquest diumenge en una entrevista a Lo de Évole a La Sexta que el govern sortint, del popular José María Aznar, no es basava en cap investigació policial per apuntar a ETA. Al contrari: Zapatero s'ha reafirmat que “mai hi va poder haver dubtes sobre això”, malgrat que el PP va intentar fer creure el contrari a tota la societat espanyola.

"La meva opinió és clarament favorable". Aquest dilluns ha sigut la primera vegada que una veu important del PSOE com la de José Luis Rodríguez Zapatero s'ha mostrat explícitament partidària de l'amnistia al Procés. És sabut que els socialistes estan negociant-ho amb les formacions independentistes, però encara no hi havia hagut una aposta tan nítida en aquest sentit. Fa uns dies, a Granada, Pedro Sánchez va pronunciar la paraula i la va descriure com una fórmula per "superar les conseqüències judicials" del 2017, cosa que ja es va interpretar com un aval a aplicar aquesta mesura. Un cop passada la ronda de contactes del candidat a la investidura amb els grups parlamentaris, ara ha arribat el moment de situar els arguments sobre la taula: ja no es tracta d'anar donant pistes, de no descartar l'amnistia, de ser implícit, sinó d'explicar per què és pertinent tirar-la endavant.

La història de la banda terrorista ETA és molt llarga i situada en diferents contextos. Tots els governants vam somiar amb el seu final i tots els governs espanyols van intentar trobar interlocutors per parlar-hi i negociar-hi l’abandonament de la lluita armada. 

Hi ha dies que el futbol i la política es barregen més del que ja és habitual. Això és el que va passar el 23 de febrer del 2005. Aquella nit, el Barça va rebre el Chelsea al Camp Nou per disputar l'anada dels vuitens de final de la Champions League. El conjunt blaugrana, entrenat per Frank Rijkaard, va remuntar per guanyar per 2-1 amb un heroi inesperat: Maxi López. Gol i assistència. Des de la llotja del Camp Nou ho van presenciar el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos. El Barça també havia anunciat l'assistència del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, però el mateix dia el socialista va cancel·lar el seu viatge excusant-se en les condicions meteorològiques adverses que aquella setmana va patir Espanya.

L'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha vaticinat que l'actual líder del Govern balear, Francina Armengol, "continuarà de presidenta" després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig. Així s'ha expressat aquest dilluns Zapatero en declaracions als mitjans, prèvies a la conferència organitzada pel Cercle d'Economia de Mallorca a l'hotel GPRO Valparaíso, a Palma.

“Tot i que no era un federalista convençut, era un home molt sensat i amb el tema autonòmic s’hi podia dialogar. En general, el tinc en molt bona consideració”. Així defineix Pedro Solbes l’exconseller d’Economia Antoni Castells, que va ocupar el càrrec de la cartera pràcticament en el mateix període que Solbes va ser ministre d’Economia i Hisenda durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. 

El president espanyol arriba amb la ressaca d’haver tractat braç a braç líders mundials. La cimera de l’OTAN de Madrid li ha donat la pompa per encarar un dels debats més importants de l’any: el de l’estat de la nació. S’hi trobarà un líder de l’oposició que s’està adaptant al càrrec. És la seva primera prova de foc. Qui són? José María Aznar i Josep Borrell l’any 1998. A molts, la memòria més recent els haurà fet pensar en Pedro Sánchez, que també arriba al debat d’aquest dimarts amb l’autoestima de la cimera de l’OTAN, i en Alberto Núñez Feijóo, líder del PP un cop tancada la crisi al partit. Dues històries paral·leles amb 26 anys de distància i 25 debats de l’estat de la nació pel mig.

Per entendre l'obsessió que persegueix els diferents presidents espanyols per tenir protagonisme internacional, amb l'excepció de Mariano Rajoy, cal apel·lar al complex de potència de segon ordre que arrossega l'estat espanyol des que a principis del segle XX va quedar fora dels principals circuits internacionals. Cada cas, això sí, és diferent, i no és el mateix un Felipe González que es va fer un lloc entre dos gegants com François Mitterrand i Helmut Kohl per ajudar a dibuixar el trànsit entre la Comunitat Econòmica Europea (CEE) a la Unió Europea, que un José María Aznar que va trencar amb l'eix París-Berlín per fer costat a Tony Blair en l'aventura iraquiana de George Bush.

“Abaixaré els decibels”, avisa l’expresident del govern espanyol Felipe González després de l’arenga de José Luis Rodríguez Zapatero. No expressa cap gran entusiasme ni aplaudeix sempre que ho fan la resta dels congregats, però l’abraçada amb el secretari general actual, Pedro Sánchez, és la fotografia de la jornada al 40è congrés del PSOE. I la imatge que volia el president espanyol, flanquejat a banda i banda a primera fila pels anteriors secretaris generals, també Joaquín Almunia. Allunyat de la direcció socialista els últims anys per diverses discrepàncies, entre les quals sobre l’abordatge del conflicte català, ahir González va contribuir a la imatge d’unitat que el PSOE vol exhibir en aquest conclave. “Passo a saludar”, adverteix, però.

Nova amenaça en el marc de les eleccions a Madrid, aquesta vegada contra l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Ja en són sis, després de les que han rebut el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; la ministra d'Indústria, Reyes Maroto; els candidats del PP i Unides Podem, Isabel Díaz Ayuso i Pablo Iglesias, i la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez. El ministeri de l'Interior ha confirmat aquest matí que els sistemes de seguretat d'una oficina de Correus de Vallecas han interceptat una carta adreçada a Zapatero que contenia "dos possibles cartutxos d'arma de foc". És el mateix punt on aquest dimarts se'n va intervenir una altra que tenia com a destinatari la direcció general de la Guàrdia Civil, però fonts de la investigació han explicat que al seu interior s'hi ha trobat un paper amb amenaces a Iglesias. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha trucat a l'exvicepresident aquesta tarda per informar-lo.

Si algú ha cregut i creu en la primera coalició de govern a Espanya és José Luis Rodríguez Zapatero. L’expresident espanyol segueix la pista de Pablo Iglesias des que va irrompre a l’arena política fa sis anys a les eleccions europees. Era el 2014 i faltava poc per Nadal quan Zapatero, d’amagat d’un Pedro Sánchez que acabava de prendre les regnes del PSOE i que només carregava contra el nou partit “populista”, es va reunir per primer cop amb el líder de Podem. L’exministre José Bono va fer d’amfitrió d’un sopar on “va quallar una relació de sinceritat”, tal com recordaria anys més tard Zapatero. Fins al punt de convertir-se en una peça clau en les negociacions per formar govern.

José Luis Rodríguez Zapatero tanca files amb la via de la Moncloa per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. L'expresident espanyol, ferm avalador de l'estratègia de Pedro Sánchez, ha qualificat aquest dilluns de "majoria lògica" els suports aconseguits al voltant dels comptes, amb els vots d'EH Bildu i ERC, que han estat demonitzats per la dreta. Segons ha argumentat en una entrevista a TVE, es tracta de "la majoria de la moció de censura, de la investidura i de la legislatura" i ha acusat el PP de carregar contra l'entesa amb els abertzales perquè no té "cap altre argument" per no sumar-se als números en un moment "històric" com el de la pandèmia del coronavirus.