El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha aprovat aquest dimecres una llei que suspèn la cooperació del país amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), segons ha informat la televisió iraniana. La decisió de trencar relacions amb l'AIEA ja va ser aprovada al Parlament l'endemà mateix de l'alto el foc pactat amb els Estats Units i Israel, i la setmana passada va rebre el vistiplau del Consell de Guardians de l'Iran, però calia la signatura del president.

Meta Platforms és ara com ara l’última de les grans tecnològiques ianquis a recórrer a l’energia nuclear per impulsar els seus centres de dades. L’empresa matriu de Facebook, Instagram, WhatsApp i Oculus segueix els passos de Microsoft, Google i Amazon i aquesta setmana ha convocat un concurs d’ofertes per construir una planta de fins a 4 gigawatts (GW) que alimentarà la seva infraestructura dedicada a la intel·ligència artificial (IA). Dècades després del "Nuclears? No, gràcies", assistim a un nou cicle en què les empreses energètiques adopten la IA per optimitzar la seva producció i distribució, però l’entrenament i l’execució d’aquesta IA reclama cada vegada més energia.

La recerca de l’energia de fusió –la font neta i potencialment il·limitada que posaria fi a les tribulacions energètiques de la humanitat– va començar en resposta a una vella pregunta, una pregunta que ens fem des que per primera vegada vam aixecar la mirada cap al cel.

Una dècada després d'un dels desastres atòmics més devastadors de la història, el Japó es torna a acostar a reactivar l'energia nuclear.

Catorze de les companyies financeres més grans del món han acordat ampliar el seu suport a l'energia nuclear arreu del planeta, segons informa aquest dilluns el diari britànic Financial Times. Els bancs donen resposta així a un dels objectius marcats en la cimera climàtica COP28, de manera que els governs i la indústria energètica esperen que es pugui desbloquejar el finançament de noves plantes atòmiques per triplicar-ne la capacitat abans del 2050.

La guerra d'Ucraïna continua fregant el desastre nuclear. Segons ha confirmat aquest dilluns l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), tres drons bomba van impactar diumenge contra la central nuclear de Zaporíjia, i un va afectar l'estructura d'un dels sis reactors. L'atac "incrementa significativament el risc d'un gran accident nuclear", alerta Rafael Grossi, director de l'organisme, que depèn de l'ONU.

Quan Angela Merkel estava al capdavant del govern alemany, era habitual que abans d’un Consell Europeu es reunís amb el president de França, Emmanuel Macron, per tancar preacords abans de la cimera. Les fotos dels dos dirigents junts, somrient, amb gestos de complicitat, eren habituals. L’eix franco-alemany funcionava, liderava Europa, i facilitava els acords en el si de la Unió Europea. Si París i Berlín es posen d’acord en alguna cosa, és difícil que fracassi una votació al Consell. Amb el canceller Olaf Scholz, les coses són diferents. Gairebé dos anys després del seu nomenament, la falta de sintonia amb Macron és evident.

Va començar com un moviment de pacifistes que s'encadenaven a les tanques. Cinc dècades després, la lluita contra les centrals nuclears a Alemanya s'acaba amb aires de Guerra Freda, com quan va començar, ara que la invasió russa d'Ucraïna recorda tant els riscos com les promeses de l'energia nuclear.

El director general de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha viatjat a l'Iran en els últims dies per tractar de reprendre les inspeccions internacionals a les plantes nuclears iranianes, en les quals en els darrers dies s'havia detectat un fort increment en l'enriquiment d'urani que preocupava la comunitat internacional. Després del seu retorn aquest diumenge, Grossi ha dit en roda de premsa que la seva visita ha establert "un camí constructiu" amb l'Iran per poder restablir aquestes inspeccions, però que no s'ha tancat cap acord en ferm al respecte. L'abast de la cooperació de Teheran amb l'organisme dependrà, ha dit, de futures negociacions.

L’anunci de la fita en fusió nuclear assolida al Lawrence Livermore National Laboratory dels Estats Units ha generat titulars en què abunden termes com energia neta i inesgotable. D’aquests adjectius ens n’encarregarem després. Centrem-nos, de moment, en l’anunci: per primera vegada s’ha aconseguit una reacció de fusió nuclear amb un guany net d’energia —la famosa ignició—, és a dir, que genera més energia de la que es requereix per produir la reacció.

El departament d’Energia dels Estats Units ha anunciat aquest dimarts un “assoliment científic històric” dut a terme per un grup de científics en una instal·lació federal de Califòrnia. La secretaria d'Energia, Jennifer Granholm, ha assegurat en roda de premsa que s'ha aconseguit "per primera vegada" produir amb èxit una reacció de fusió nuclear que generi guanys nets d'energia. O sigui: que ha generat més energia que no la que ha gastat. Aquest desenvolupament "és només el començament", ha aventurat, atès que suposa un pas important en la transició cap a energies més netes (sense emissions de carboni) i potencialment il·limitades. Tanmateix, els experts avisen que es podria trigar dècades a comercialitzar la fusió nuclear i, per tant, a materialitzar-la en el dia a dia de la generació elèctrica.

Una "fita científica". Així ha qualificat el govern dels Estats Units l'avenç que han aconseguit un grup de científics nord-americans per poder produir una reacció de fusió capaç de generar energia il·limitada, neta (sense emissions de carboni) i barata, segons ha avançat el diari Financial Times. L'anunci oficial de la troballa es farà aquest dimarts i, tot i que se'n saben pocs detalls, la notícia ha tingut un fort impacte entre els físics i tota la comunitat científica mundial.

El govern francès en parla obertament: si l'hivern és fred, al gener podria haver-hi talls d'electricitat arreu del país. Amb un funcionament inèditament baix dels reactors nuclears per problemes de manteniment i la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, el temor a un col·lapse del sistema elèctric que deixi a les fosques França és ben real. Per evitar una apagada general com la que va viure el país el 1978, l'executiu ha fet públic un pla que consisteix en fer talls controlats de dues hores si es detecta en un moment donat que el sistema elèctric està massa tensionat.

El govern finlandès ha aprovat la construcció d’una tanca metàl·lica als punts més vulnerables de la seva frontera amb Rússia. També ha decidit deixar d’emetre visats turístics a la ciutadania russa amb l’objectiu de frenar la seva entrada, que s’ha incrementat després de la mobilització parcial ordenada per Putin. Les obres per construir aquesta tanca, que es calcula que serà d’entre 130 i 260 quilòmetres, està previst que durin uns quatre anys i costaran centenars de milions d’euros. Els murs aplicats com a solució es perpetuen al llarg dels anys. Són un símbol de la incapacitat de resoldre conflictes que sempre troba l’excusa infal·lible de les mesures de seguretat. En nom d’aquestes mesures, la ciutadania mundial va perdent drets i llibertats. Però, a canvi, se sent més segura. Rebel·lar-se contra aquestes mesures és posar-nos en risc perquè el perill és constant. L’amenaça són els mateixos éssers humans. És possible que resoldre completament els conflictes sigui extremadament complicat (impossible?) però també és possible que la voluntat de resoldre’ls sigui més inexistent que persistent. Quan es parla de tots els interessos que hi ha en joc es dona per fet que altres éssers humans perdran la partida. Els interessos no som mai nosaltres perquè nosaltres som en funció dels interessos. És evident que el que genera més sensació de seguretat és un món sense tanques i sense reixes, però malauradament no és el nostre món.

Suïssa planeja construir un gran cementiri permanent de residus nuclears d'alta intensitat i ha escollit com a ubicació una localitat molt propera a la frontera alemanya. El futur magatzem subterrani, que ja s'ha batejat com "el projecte del segle", preveu enterrar els residus a gran profunditat en dipòsits totalment hermètics on puguin quedar-se per sempre. Però el pla ha aixecat certa polèmica a l'estat veí d'Alemanya, on les autoritats locals demanen garanties que no es contaminaran els aqüífers ni es posarà en perill la població de la zona.

El debat sobre les centrals nuclears a Alemanya és, des de fa temps, molt controvertit, però en plena crisi energètica la discussió s’ha elevat al més alt nivell polític i econòmic. El recent test de resistència amb què s’ha avaluat l’estabilitat de producció i subministrament d’electricitat al país ha conclòs amb la conveniència de deixar en situació de reserva dues de les tres últimes centrals nuclears que queden actives en territori alemany i que han de ser desconnectades abans que acabi l’any. 

La central nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, està en plena línia de front de la guerra d'Ucraïna, i les notícies que n'arriben són cada dia més alarmants. Segons han alertat aquest divendres les autoritats de Kíiv, la central s'ha tornat a desconnectar de la xarxa elèctrica, després que dijous els combats causessin un incendi que va obligar a desconnectar-la per primer cop des que va entrar en servei el 1985. Energoatom, la companyia estatal que gestiona les centrals d'Ucraïna, ha anunciat que el seu personal –que continua fent funcionar la central en condicions molt difícils, ocupada per soldats russos des del 4 de març– ha pogut reconnectar un dels reactors a la xarxa minuts després de les dues del migdia. Les tres línies d'alta tensió de 750 kV que surten de la central en direcció nord –sota control ucraïnès– han quedat destruïdes, i només la línia de seguretat, de 330 kV que va cap al sud, sota control rus, continua operativa.

Onze anys després que un terratrèmol i un tsunami causessin la fusió de tres reactors a la central nuclear de Fukushima Daiichi, en el pitjor desastre nuclear de la història després de Txernòbil, el govern del Japó vol tornar a recórrer a l'energia nuclear. "La invasió russa d'Ucraïna ha capgirat el panorama energètic global" i per això "el Japó ha d'estar preparat per a potencials escenaris de crisi", ha dit aquest dimecres el primer ministre nipó, Fumio Kishida, en una conferència sobre transformació verda. El pla que ha presentat, que s'ha d'aprovar a finals d'aquest any, inclou ampliar la vida útil dels reactors existents de 40 a 60 anys, reactivar-ne 17 dels que ara estan apagats i construir noves centrals. L'objectiu és reduir les emissions de CO₂ i garantir el subministrament, en un país amb una forta dependència energètica.

En plena crisi de preus energètics per la guerra a Ucraïna, el govern francès ha anunciat que vol renacionalitzar l'energètica EDF per poder controlar la producció d'electricitat i impulsar l'energia nuclear. La primera ministra, Élisabeth Borne, que ha fet l'anunci aquest dimecres davant l'Assemblea Nacional, ha destacat que cal "prendre decisions fortes, radicals", tant per lluitar contra el canvi climàtic com per "guanyar la batalla" de l'energia. "Hem d'assegurar la nostra sobirania davant les conseqüències de la guerra i els reptes que tenim per davant”, ha defensat en el seu discurs per presentar les prioritats del nou govern.

En plena crisi dels preus energètics, l'energia nuclear francesa viu una situació sense precedents. La meitat dels reactors del país (27 de 56, segons les últimes dades disponibles, del 24 de maig) no funcionen ara com ara per diferents raons, que van des de les aturades tècniques de manteniment dels reactors més antics fins a un problema de corrosió inesperat que afecta almenys tres reactors dels més nous i més potents d'un enorme parc que comença a notar el pas dels anys. França és la principal potència energètica nuclear d'Europa i la segona mundial, només per darrere dels Estats Units, i planeja augmentar el seu parc en els pròxims anys.