Curar cremades amb pell artificial impresa a partir del material genètic del pacient serà aviat una realitat. És el que es proposa des de 4D-Bioskin, un projecte de medicina personalitzada i regenerativa que durà a terme el primer assaig clínic a Espanya per tractar cremades i ferides cutànies amb substituts autòlegs de pell humana bioimpresa.

Els humans hem après a construir coses meravelloses, des de gratacels a coets per anar a l’espai, però se’ns en resisteix una: la vida. Gràcies als avenços de les últimes dècades, podem modificar i manipular éssers vius, però encara no fabricar-los de zero. Això no vol dir que sigui impossible, com ho demostra el fet que, a poc a poc, es van fent passes en aquesta direcció. L’última s’ha donat a conèixer recentment: uns investigadors han generat una mena de cèl·lula artificial, l’element bàsic de tots els organismes.

“Menjar formatge és bo i agafar un avió és divertit, però cada vegada som més conscients que tot això té un efecte negatiu, perquè produeix brossa o pol·lució, s’utilitza aigua o afecta el benestar dels animals”. Aquesta és la premisa sobre la qual es va crear fa un any i mig Real Deal Milk, una start-up barcelonina que té com a objectiu elaborar productes làctics reals, però sense haver d’utilitzar llet. “Volem treure l’animal del sistema”, explica el conseller delegat de la companyia, Zoltan Toth-Czifra, un hongarès instal·lat des de fa anys a la capital catalana.

¿T’imagines tenir el teu propi hort a casa? No el típic hort urbà sinó un hort hidropònic –on creixen vegetals sense sòl ni fertilitzants–, vertical i amb tecnologia que els monitoritza en temps real i t’informa de la seva evolució a través d’un dispositiu electrònic. Doncs falta menys del que et penses perquè aquesta nova agricultura es generalitzi.

Ability Pharma prepara el seu gran salt deu anys després de néixer. La companyia catalana treballa en un medicament que pot canviar el seu futur i el de molta gent. Ability té en fase d’assajos clínics un medicament que ja ha ofert els seus primers resultats positius per tractar els càncers de matriu i de pulmó. Ara, però, vol provar d’utilitzar el mateix producte per al càncer de pàncrees, una malaltia especialment letal: el 50% dels pacients als quals se’ls diagnostica es moren en menys de sis mesos, i tan sols un 15% segueixen viu al cap d’un any. "És una malaltia molt greu", explica Carles Domènech, president executiu d'Ability Pharma.

Distància social, higiene de mans, confinaments, mascaretes... ¿Estem contenint una pandèmia en plena tercera revolució industrial amb eines del segle XIX? En part, sí. És cert que milers de persones treballen a tot el món amb les eines biotecnològiques més avançades per entendre el comportament del virus i elaborar medicaments i vacunes. Aquest enfocament, però, requereix temps. Per altra banda, moltes de les estratègies d’aplicació immediata per controlar una epidèmia d’un virus respiratori no requereixen gaire tecnologia. Tot i això, sobta que, amb totes les garanties de privadesa que calgui, no s’estiguin utilitzant més els telèfons mòbils i altres eines tecnològiques per rastrejar els contactes dels infectats i tallar les cadenes de transmissió. També sorprèn que la majoria de models matemàtics que s’utilitzen per analitzar les dades d’infeccions i predir-ne l’evolució siguin models senzills que es van construir a principis del segle XX.

Feia poc més d’un any que Ona Therapeutics havia nascut. I amb això n’hi va haver prou perquè aquesta empresa que treballa en un fàrmac per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer assolís la fita de tancar la primera ronda de finançament més alta a Espanya. Els 30 milions d’euros que hi van injectar al juny fons com Sabadell Asabys, Alta Life Sciences o Ysios Capital donaven múscul a aquesta start-up per afrontar el desenvolupament preclínic del medicament i fins i tot arribar en el futur als primers estudis clínics en pacients.

La biotecnològica Ona Therapeutics, una empresa spin-off del l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), ha obtingut una inversió de 30 milions d'euros en una ronda de finançament liderada pel fons de capital risc Asabys Partners, en la qual també han participat Alta Life, Ysios Capital, el fons belga Fund Plus i el francès BPI France. La companyia destinarà aquests diners a continuar el desenvolupament d'un medicament per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer.

"En 20 anys serem immortals". José Cordeiro, enginyer mecànic per l'MIT, MBA per Insead i professor de la Singularity University de Silicon Valley, n'està segur: "En les properes dues dècades viurem més avenços tecnològics que en els dos últims mil·lennis", i això, creu, canviarà la vida tal com l'entenem. Cordeiro és un dels defensors més coneguts, juntament amb Ray Kurzweil, de l'arribada de la singularitat tecnològica, que s'espera per a l'any 2045: una hipòtesi que defensa que gràcies a la confluència dels avenços en branques com la nanotecnologia, la biotecnologia, l'enginyeria genètica, la intel·ligència artificial i la ciència espacial arribarà "l'esdeveniment més revolucionari de la història de la humanitat". I afectarà fonamentalment diversos aspectes de la nostra vida. El primer, afirma, el biològic: "Passarem de ser humans a ser posthumans", diu Cordeiro, "utilitzarem la tecnologia per millorar-nos". En aquesta escomesa, afirma a l'ARA, la nanomedicina hi jugarà un paper important: "la immortalitat biològica s'aconseguirà des del rejoveniment de les cèl·lules".