Els equips d'emergències han auxiliat durant la nit de dimarts més de 400 immigrants en aigües canàries quan intentaven arribar en pastera a terres europees. Entre aquests migrants hi ha una seixantena de dones i 24 infants, segons han informat el 112 i Salvament Marítim. Entre els avisos, se'n va rebre un a les costes de Lanzarote, però quan el buc Guardamar Calíope va arribar a les coordenades indicades, la barca zòdiac estava pràcticament enfonsada i només hi va trobar nou persones, un número molt inferior al que normalment viatja en pasteres. Els testimonis van apuntar que hi havia 18 persones desaparegudes.

Regularització. Centenars de persones acampen des de fa mesos en una església i en dos campus universitaris del centre de Brussel·les per reclamar que es regularitzi la seva situació. Molts fa anys que viuen al país, treballant en negre: mà d’obra per a l’explotació, que ha quedat fora dels programes d’atenció legal, sense protecció social, desapareguts del sistema. La majoria van venir del Magrib i de l’Àfrica occidental i diuen que només aspiren a “ser visibles”.

Biafra va ser sinònim de nens plorosos amb les panxes inflades per la fam i de grans recol·lectes de diners. Però, més enllà de la foto del que va ser el primer desastre humanitari retransmès per diaris i televisions, la guerra en aquesta regió de Nigèria entre el 1967 i el 1970 representa, en majúscules, les imperfeccions amb què es va tancar el colonialisme a l'Àfrica.

Open Arms ha sol·licitat l’evacuació “urgent i immediata” de tots els ocupants del vaixell. En una informació al seu compte de Twitter l’ONG explica que les “condicions psicofísiques” tant dels adults com dels menors que estan a l'embarcació són “crítiques” i la seva seguretat és "molt preocupant", segons l’informe que han fet els psicòlegs de l’ONG Emergency. Per aquest motiu tots els ocupants del vaixell, que és a poca distància de la costa de Lampedusa, “necessiten ser desembarcats amb màxima urgència per emergència humanitària”, conclou l'informe.

Des de les platges paradisíaques de l’illa italiana de Lampedusa -abarrotades de turistes en aquesta època de l’any- es podia veure aquest dijous amb claredat l’ Open Arms, l’embarcació de l’ONG catalana Proactiva Open Arms que ja porta 15 dies bloquejada enmig del mar sense port on desembarcar. Després que dimecres el Tribunal Administratiu Regional del Laci, a Itàlia, anul·lés la prohibició del ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, i li permetés l’entrada a aigües italianes, el vaixell humanitari fondejava a molts pocs metres de l’illa. Des d’aquesta posició, l’ONG rebia dijous l’anunci que podria desencadenar, d’una vegada per totes, l’arribada a terra de les prop de 150 persones migrades que la nau té a bord. El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va confirmar que sis països de la Unió Europea, entre ells Espanya, han expressat la seva disponibilitat i voluntat per repartir-se i acollir els nàufrags. La resta són França, Alemanya, Portugal, Romania i Luxemburg. Les negociacions entre aquests estats, que dijous seguien en curs per ultimar els detalls, van comptar amb la coordinació de la Comissió Europea.

"Estam desbordats". Aquesta és l'expressió que Antònia Trigueros, regidora d'El Pi de l'Ajuntament d'Inca, utilitza per definir el clam d'ajuda humanitària que s'està vivint a Mallorca. Milers de persones, a través d'aquesta iniciativa impulsada per Trigueros i Mallorca Terra d'Acollida, ha recaptat 10 contenidors de 12 tones cada un per enviar-los als refugiats. A dins hi ha roba, medicaments, material higiènic i alimentació.

L’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH), ONG internacionals, testimonis sobre el terreny i estats com Turquia o els EUA van coincidir a atribuir a l’aviació russa els intensos bombardejos d’aquest dilluns al nord de Síria, que van causar mig centenar de morts en almenys set hospitals i dues escoles d’Alep i Idlib. Moscou, de la seva banda, no va replicar les acusacions en les 24 hores següents als atacs. Fins ahir. Poc després que l’ONU qualifiqués el llançament de míssils contra civils de “crim de guerra”, el govern rus va negar tenir-hi qualsevol responsabilitat.

Almenys 43 persones -entre elles, 17 nens- han mort aquesta matinada en naufragar dues embarcacions al mar Egeu, prop de les illes gregues de Farmakonisi i Kalolimnos.

Tres bombers de Sevilla que participaven com a voluntaris en tasques de rescat de refugiats a l'illa de Lesbos han estat detinguts per la guàrdia costanera grega, segons ha informat aquest dijous PROEM-AID, l'organització a la qual pertanyen, a través de les xarxes socials. Segons ha explicat a l'agència Europa Peess un dels fundadors de l'ONG, José Pastor, els tres arrestats han estat acusats "d'haver anat a aigües jurisdiccionals turques per portar persones fins Lesbos, en un delicte de tràfic il·legal de persones". Els implicats, però, asseguren que "mai" han entrat en territori turc.

El fred, el mal temps o el mar agitat ja no semblen ser un problema per als que es juguen la vida al mar en busca d'una vida millor. Així es desprèn, almenys, del nombre de refugiats arribats a Europa en els 11 primers dies de 2016 (fins aquest dilluns, inclòs): 18.872. La xifra, difosa per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), suposa l'arribada de 1.700 sol·licitants d'asil al dia, i és gairebé quatre vegades més elevada que el nombre de refugiats que van arribar en tot el gener de l'any passat (5.550, segons l'ACNUR). La pràctica totalitat dels que han arribat aquests últims dies ho han fet a Grècia (18.615), mentre que la resta (257) ha arribat a Itàlia.

Més de 30.000 refugiats, la gran majoria sirians que han arribat a Lesbos, estan atrapats a les illes gregues a l'espera de poder arribar al continent, ha confirmat aquest dimarts l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). "Almenys hi ha 30.000 refugiats a les illes gregues, la gran majoria d'ells a l'illa de Lesbos, entre 4.500 i 5.000 a Kos, i la resta en altres illes menors, i tots estan intentant arribar al continent", ha explicat en roda de premsa Melissa Fleming, portaveu de l'ACNUR.