<![CDATA[Ara Balears - guerra]]> 10 <![CDATA[No a la guerra: o defensam la vida o ens convertim en còmplices]]> Hi ha moments en què el silenci no és prudència sinó complicitat. Moments en què mirar cap a una altra banda no és neutralitat sinó renúncia. I aquest és un d’aquests moments.

]]> <![CDATA[Els preus a Menorca, doblement afectats per la guerra]]>

Fins fa uns anys, era molt comú que famílies menorquines agafassin l’avió o el vaixell per anar a Palma o Barcelona a comprar roba. Les grans cadenes i franquícies encara no havien aterrat a l’illa i resultava més econòmic viatjar a comprar roba a la Península o a l’illa veïna que adquirir-la directament als petits comerços de Menorca.

]]> <![CDATA[Si ets menorquí i fa menys de cinc anys que vius a Mallorca, no tens dret a les ajudes del Consell per la guerra]]>

El racisme i el criteri de prioritat nacional de Vox han jugat una mala passada en el Consell de Mallorca, que ha aprovat el segon paquet de mesures socials per pal·liar els efectes de la guerra de l'Iran. El requisit d'haver d'acreditar cinc anys de residència continuada a Mallorca exigit per l'extrema dreta ha generat una paradoxa: si ets menorquí, eivissenc o formenterer i fa menys de cinc anys que vius a Mallorca, no tens dret a rebre cap ajuda de la institució insular per molt que et trobis en situació vulnerable; en canvi, si ets un immigrant que has superat els cinc anys de residència, sí que les pots rebre. En resum: el criteri imposat per Vox exclourà persones que l'extrema dreta considera 'nacionals' i ajudarà d'altres contra les quals Vox carrega cada dia a les institucions de les Illes. La pregunta en aquest punt és: havia calculat Vox l'impacte d'aquesta exigència?

]]> <![CDATA["La guerra es fabrica"]]>

Tica Font (Vall d’Uixó, 1956) és la presidenta i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Llicenciada en Física per la Universitat de València, ha estat directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. És experta en economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i indústria militar. Font és una de les veus expertes de les II Jornades per la Pau que ha organitzat la plataforma Mallorca per la Pau i deixa clar que les guerres són un pretext per fer negoci.

]]> <![CDATA[El Consell de Mallorca exigirà cinc anys de residència per accedir a ajudes socials]]>

El Consell de Mallorca exigirà finalment un mínim de cinc anys de residència legal per poder optar a les ajudes socials incloses en el paquet destinat a pal·liar els efectes econòmics derivats de la guerra a l’Iran. Inicialment, la institució insular havia previst fixar aquest requisit en tres anys.

]]> <![CDATA[En temps de guerra, toca parlar de pau]]>

La plataforma Mallorca per la Pau ha organitzat la segona edició de les Jornades per la Pau, que es duran a terme els dies 24 i 25 d'abril, amb "un programa obert a la ciutadania i centrat en la cultura de la pau, el diàleg i la reflexió col·lectiva", ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. "En un context geopolític marcat per la guerra, la militarització i l'escalada de conflictes internacionals –amb figures com Donald Trump i Benjamin Netanyahu com a exemples d'un escenari global cada vegada més polaritzat, marcat per la normalització del conflicte com a eina política–, aquestes jornades volen refermar la necessitat d'apostar de manera clara per la pau, el desarmament i la defensa de la vida", afegeix la nota.

]]> <![CDATA[El ‘no a la guerra’ de les dones]]>

Les dones han tingut un paper clau en la història de l’antimilitarisme. Quan els homes estaven obligats a anar a la guerra, mares, esposes i germanes no dubtaren a mobilitzar-se per salvar els seus éssers estimats d’una mort segura. Va ser durant l’Edat Moderna (segles XV-XVIII) que els exèrcits dels estats europeus esdevingueren permanents i cada vegada més grans. Llavors, la monarquia hispànica, seguint el que es feia a la resta del continent, tenia tres maneres de nodrir les seves tropes: amb mercenaris (professionals que lluitaven a canvi d’una paga), amb lleves forçoses (generalment de marginats, presidiaris i vagabunds) i amb les quintes.

]]> <![CDATA[Els preus repunten un 3,6% a les Balears per la guerra a l'Orient Mitjà]]>

Els preus han pujat a les Balears un 3,6% el mes de març respecte del mateix mes de l'any passat a causa de la guerra a l'Orient Mitjà i de l'encariment dels combustibles, segons les dades de l'INE publicades aquest dimarts. En els tres primers mesos de l'any, en comparació del mateix període del 2025, els preus s'han encarit un 1,3% i un 1,4% entre el març i el febrer.

]]> <![CDATA[Foners a Teheran]]> La guerra a l’Orient Mitjà, reestrenada amb l'agressió satànica dels Estats Units i Israel a l'Iran teocràtic, a primera vista, té traços de disputa tecnològica sense precedents: intel·ligència artificial, sistemes d'intercepció automatitzats i una economia de guerra digitalitzada. Tanmateix, sota aquesta capa de modernitat aflora un clàssic de l’art de la guerra, reapareix la tensió entre la sofisticació material del poder i l'eficàcia funcional de la simplicitat, no exempta d’intel·ligència i coneixement científic i tècnic. Una tibantor que s’ha anat amassant en un cúmul de desavinences postcolonialistes.

]]> <![CDATA[El Consell de Mallorca destina 12,6 milions a ajudes per la guerra a l’Iran]]>

El Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous en ple la primera fase del pla Mallorca Protege, que preveu destinar 12,6 milions d’euros de romanents a sufragar part de les ajudes per pal·liar els efectes de la guerra a l’Iran i al Pròxim Orient. La mesura ha tirat endavant amb els 20 vots favorables del PP, Vox i El PI, mentre que el PSIB i MÉS per Mallorca, amb 13 representants, s’han abstingut.

]]> <![CDATA[Inici de temporada amb guerra al fons]]>

Quan Israel i els EUA van començar la guerra de l'Iran, el 28 de febrer passat, el món sencer es va estremir, però a Mallorca el calfred va tenir un to particular: “Això afectarà la temporada turística?”, va ser l'interrogant que es feien, ansiosos, els empresaris del sector turístic i els seus servents, també coneguts com a governants electes. I encara molts de ciutadans rasos, contribuents purs i simples, es feien la mateixa pregunta, perquè tenen interioritzat un temor ancestral semblant al de la petita aldea gal·la dels còmics d'Astèrix. En efecte, si aquells guerrers dels boscos gals vivien amb la por que un dia el cel no els caigués damunt el cap, molts mallorquins d'avui pensen angoixats en la possibilitat que un dia deixin de venir turistes. Han assimilat la idea que el turisme és la seva font d'alimentació (“el turisme ens dona menjar”, repeteixen, com un salm responsorial) i que dedicar-se a altres activitats econòmiques que no siguin el turisme equival a un retorn a una vida d'escassedats i privacions. (Per edat, la majoria no han conegut l'escassedat ni les privacions, però dins el repertori de prejudicis que han incorporat inclou també una intensa aporofòbia).

]]> <![CDATA[La guerra dispara els preus: Les navilieres ja apliquen pujades i els transportistes també]]>

La baixada de l’IVA del 21 al 10% del llum i del combustible anunciada fa una setmana pel president Pedro Sánchez per compensar amb 5.000 milions d’euros els efectes de la guerra a 20 milions de llars i tres milions d’empreses a Espanya no ha acontentat gran part dels agents econòmics de les Illes. A part de l’incert efecte que la tensió internacional tindrà aquesta temporada sobre l’activitat turística, el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà ha copejat durament el transport de mercaderies, la construcció, el camp, els autònoms i altres sectors estratègics de les Balears.

]]> <![CDATA[Ajuts i deduccions per a hipoteques variables: el paquet del Govern contra la pujada de preus]]>

El Govern aprovarà abans de Setmana Santa un decret llei amb rebaixes fiscals i ajudes directes als sectors afectats per la pujada de preus derivada de la guerra a l'Iran, entre les quals hi ha deduccions per a les hipoteques variables. Les mesures complementaran l'escut social anunciat pel govern espanyol divendres passat, que preveuen rebaixes de l'IVA als combustibles i una pròrroga als contractes de lloguer. L'Executiu les vol dur endavant amb el vistiplau de tots els partits i, per això, el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, els ha convocat aquest dimecres.

]]> <![CDATA[La pròrroga dels lloguers fins a dos anys beneficiarà 24.000 habitatges a les Balears]]>

El paquet de mesures aprovat pel govern espanyol per fer front als efectes de la guerra de l’Iran tindrà un impacte superior als 70 milions d’euros a les Illes Balears. Així ho ha assegurat aquest dilluns a Palma la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb agents socials i econòmics.

]]> <![CDATA[Els agricultors alerten que els preus del menjar pujaran d'aquí a un mes a les Illes per la guerra de l'Iran]]>

El sector agrari de les Balears ha traslladat la seva preocupació al Govern per la pujada dels preus dels carburants a causa de la guerra de l'Iran. Segons un càlcul intern, els preus dels productes pujaran d'aquí a un mes aproximadament si no reben ajudes, han comunicat representants dels pagesos al vicepresident de l'Executiu, Antoni Costa, aquest dimecres. Així ho ha explicat la representant de Cooperatives Agroalimentàries de les Balears, Jerònima Bonafé, després de la trobada, segons ha informat Europa Press.

]]> <![CDATA[Presidenta d’una destinació turística]]> ‘Trump provoca un caos mundial’ podria haver estat el titular. El president, un talk-show radical, resa al despatx Oval, però actua com a summe sacerdot de Huitzilopochtli (deu dels sacrificis humans). És l’artesà d’un infern on crema la raó i tot principi moral i ètic. Resa i mana polsar el botó dels míssils. L'atac a l'Iran no només és una acció militar, sinó l’obra d’un narcisista suprem que vomita sobre les cendres de la diplomàcia i el dret internacional. Té seguidors. 

]]> <![CDATA[‘A real loser, Mr. Trump’]]>

Un test projectiu és l’instrument d’avaluació psicològica que detecta aspectes emocionals o vinculats a la personalitat. La tècnica projectiva es basa en la capacitat de provocar en el subjecte, a través d’estímuls ambigus, reaccions inconscients que, d’alguna manera, ‘delaten’ trets de la seva personalitat: fílies i fòbies, valors, prioritats...

]]> <![CDATA[Això és el meu pensament]]> SI ASSASSINEN UN CENTENAR DE NENES, M’ÉS IGUAL QUI LES HA ASSASSINAT I ON LES HA ASSASSINAT I PER QUÈ LES HA ASSASSINAT, O POTSER NO ÉS GENS IGUAL PERQUÈ EL QUE CAL ÉS ATURAR, FRENAR EN SEC EL MOVIMENT ACTUAL DEL MÓN I PARAR ELS PEUS A LES PERSONES CONCRETES QUE HAN DECIDIT O PROVOCAT AQUEST ASSASSINAT, I IGUALMENT A LES ESTRUCTURES I LES PERSONES CONCRETES QUE MENYSTENEN L’ASSASSINAT D’UN CENTENAR DE NENES ON SIGUI I DE PART DE QUI SIGUI, O D’UNA SOLA NENA. PERQUÈ més d’un centenar de nenes és més que terrible, i no poder ni escriure quantes exactament perquè no ho diuen i perquè tanmateix és impossible de pair, de copsar de debò és ignominiós; és terrible pensar l’assassinat d’una sola nena, però més d’un centenar de nenes han estat assassinades, massacrades, al col·legi de primària de Minab, al sud de l’Iran, i cap mitjà europeu tradicionalment seriós vol assegurar que algú ha matat entre 150 i 180 nenes, no sé si en números impacta més, a mi les paraules m’impacten i em costa d’escriure i de dir en veu alta que algú ha assassinat un centenar d’infants i els seus mestres, potser altres lectors s’angoixaran per no saber qui les ha assassinat, però és que cap mitjà europeu tradicionalment seriós vol assegurar quin govern ho ha fet, quin dirigent polític o militar ha ordenat la massacre. Alguns mitjans digitals presumptament independents i més nous publiquen que un atac dels Estats Units i Israel ha llevat la vida a cent-vuitanta éssers humans civils i majoritàriament menors d’edat, però a mi tant m’és qui, el cas és que algú el 28 de febrer de 2026 va llançar un atac segurament teledirigit contra un objectiu i volent-ho o no ha assassinat les nenes i les mestres de l’escola d’un poble que podria ser el meu poble o el vostre, han estat víctimes d’unes bombes que ha fet esclatar algú no humà, no sabem tan sols què ensenyaven les mestres o a què jugaven les nenes assassinades quan els pseudodirigents inhumans d’uns governs titelles del feixisme de les empreses capitalistes i d’un invent que hem anomenat diners han programat un atac amb diversos míssils teledirigits sense precisar prou per saber del cert que no massacraria i destruiria més que “objectius estratègics”, infraestructures, o soldats humans titelles del feixisme capitalista o de qualsevol altra religió o irremeiablement perduts i corsecats sense voluntat pròpia, perquè encara que les Nacions Unides exigeixin investigacions, indagacions, i després sancions i judicis i disculpes, ara al meu pensament no hi ve ni mitja paraula ni mitja esma més que per a denunciar-ho però davant qui, davant qui podem dir que prou inhumanitat i dir que prou a qui ha permès que encara sigui possible assassinar una sola nena, i més d’un centenar de nenes i professores, només tinc a les mans accions tan petites i insignificants com cridar que no a la guerra, escriure-ho, no comprar o no fer servir determinades coses, votar i no votar determinades persones, sols agraeixo amb cautela al president del país on diuen que visc les reaccions, que no deixés instal·lar l’arsenal dels EUA vora el nostre aeroport, que no hagi deixat emprar les bases de Madrid a Donald Trump, agrair-li que digui fort que no anirem a cap guerra i animar-lo que sigui veritat, que les mesures que prengui es facin efectives i que a la nostra petita manera hi serem, perquè com és possible que això hagi passat tant m’és qui ho ha fet, i què faig, llegeixo la poesia d’una exiliada perseguida durant una guerra llunyana, suïcida, el dietari d’un altre perseguit empresonat afusellat durant una guerra de més a prop, em miro el documental d’un supervivent d’una altra guerra en un altre lloc i EM FA VERGONYA QUE L’ÚNICA ESPERANÇA FUGAÇ ÉS LA SOSPITA, QUASI DESIG SUPLICANT, QUE SIGUI FALS, QUE ES TRACTI D’IMATGES D’UNA IA, DESINFORMACIÓ, que les mares que bramen i ganyolen assassinades espiritualment són píxels i prou, que les tombes excavades en perfecta quadrícula del centenar llarguíssim de víctimes de la massacre són un muntatge, que les nenes i les mestres són ben vives al col·legi de Minab i estudien o juguen, que no les ha assassinat ningú i que són els governants d’un país i de l’altre i el de més enllà que S’HO INVENTEN PER CONSTRUIR UNA POR LLETGÍSSIMA, I CONTAMINAR-NOS-EN, PERQUÈ ELS PORUCS DE MENA CALLIN I ELS CORCORCATS S’ENVALENTEIXIN I CRIDIN A LA GUERRA I ES DESENTENGUIN DE LA HUMANITAT I LA VIDA, PERÒ QUE ÉS ABSOLUTAMENT IMPOSSIBLE QUE EL 2026 S’HAGI BOMBARDEJAT UNA ESCOLA DE PRIMÀRIA, ENCARA QUE POTSER PER ERROR DE CÀLCUL, PERQUÈ HI PENSO PERÒ NO M’HO PUC CREURE, NO M’HO VULL CREURE, SI M’HO CREC, QUÈ

]]> <![CDATA[Bombes]]> A l’extraordinària sèrie Teherán (Apple Tv) veiem tots els tripijocs horribles que fan els israelians per acabar amb el règim teocràtic de l’Iran. La ficció és israeliana, i podríem pensar que és un missatge políticament dirigit al règim o al poble de l’Iran per mostrar-los les enormes misèries del seu govern, com ho és, en bona mesura. Però al mateix temps el que se’ns evidencia és la falta d’escrúpols del mateix espionatge israelià, el Mossad, la manera com usa i abusa dels seus agents, l’horrible i alhora tràgica desmesura dels seus mètodes per acabar amb un règim que vol armar-se no només per dominar la regió sinó també per arrasar amb Israel. 

]]> <![CDATA[El nou líder suprem de l'Iran té un complex turístic de luxe a Mallorca]]>

Mojtaba Khamenei, fill de l’exlíder suprem Ali Khamenei i assenyalat com a nou cap de la República Islàmica de l'Iran, tindria un complex turístic luxe a Camp de Mar, a Mallorca. Així ho recull una investigació de Bloomberg, citada pel diari El País, que apunta que es tracta del Steigenberger Hotel & Resort Camp de Mar i que el patrimoni del nou líder suprem de l'Iran s’estendria per diversos països europeus.

]]>